La Dolors Terradas ha publicat un article sobre educació en el llibre que va presentar aquest dilluns passat la Coordinadora d'ONGs, en el marc de la celebració dels 70 anys de la declaració dels DDHH, organitzat per Justícia i Pau.
Drets humans, drets fonamentals
Una visió crítica i esperançadora en el seu 70è aniversari
Edita i coordina: Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme
L’educació, un dret fonamental
encara no assolit
Dolors Terradas
Membre de Banyoles Solidària
L’objectiu de l’article 26 de la Declaració dels Drets
Humans de l’any 1948 era que la instrucció elemental fos gratuïta i obligatòria
per a tothom, així com que s’assolís l’accés a l’educació secundària,
professional i universitària en igualtat de condicions. Però avui dia,
oficialment hi ha 774 milions de persones analfabetes.
Aquestes són dades oficials, segurament molt per
dessota de la realitat. La majoria d’aquestes persones que no tenen les
competències bàsiques de lectura, escriptura i càlcul viuen a Àfrica, els
estats àrabs i l’Àsia meridional. I dues de cada tres són dones, tant majors de
15 anys com també nenes, amb menor accés a l’ensenyament encara en molts
països.
Podríem centrar-nos en molts altres aspectes de
l’educació, però crec que el més important és precisament aquest nombre de
persones analfabetes en el món de la societat de la informació. Tal com diu el
director general de la UNESCO
“l’alfabetització proporciona autonomia, i influeix en el comportament de les
persones, les famílies i les comunitats”. Aquestes persones analfabetes formen
part de la gent més pobra de les seves pròpies comunitats, dels que viuen en
barris marginals o bé en poblets apartats. Sol ser la gent que fa els pitjors
treballs a les ciutats i pagesos pobres. Persones que sense les habilitats de
lectura i càlcul són molt vulnerables, fàcilment manipulables , que no sols
tenen dificultats per desenvolupar-se elles, sinó que també tenen un alt risc
de transmetre la seva pobresa als descendents.
És cert que la no alfabetització no és l’única
causa de pobresa però hi contribueix en gran mesura. Moltes de les dones que
trobem venent pels carrers de les ciutats africanes o índies, per exemple,
contribueixen en gran mesura al sosteniment de la seva llar i en general són
dones analfabetes. Si bé totes elles han adquirit un bon grau d’aprenentatge
per la pràctica, no saber llegir o fer càlculs matemàtics una mica complexos els
impedeix de millorar i planificar els seus petis negocis. Les poden enganyar
amb més facilitat i no poden sortir del cercle en el qual estan i al qual
moltes vegades acaben implicant les seves filles.
Però el coneixement també és important per a la societat
en general. Està demostrat que les dones que han anat a l’escola són capaces de
cuidar millor els seus infants, i que els seus fills i filles segueixen el seu
camí. Això no vol dir que una dona analfabeta sigui pitjor mare, sinó que els
humans tendim a reproduir els comportaments.
La no
alfabetització no és l’única causa de pobresa però hi contribueix en gran
mesura
Una mare que ha treballat des de petita troba
normal que la seva filla també ho faci. No és el mateix el concepte d’higiene
d’una persona que ha passat per l’escola que el d’una altra que no hi ha anat.
A la majoria de països s’exigeix als infants que portin calçat i uniforme, que
entrin nets a l’aula i que guardin una certa disciplina. Aquests comportaments
de netedat en els infants es transmeten després també als fills. La idea dels
microbis, bacteris nocius, virus, etc. s’adquireix a l’escola i després
s’aplica a la vida quotidiana vigilant l’aigua, els aliments, comprenent millor
els mecanismes de transmissió de les malalties, la importància de les vacunes,
de donar els medicaments de manera ordenada.
I sobretot, tant per noies com per a nois, haver
passat per l’escola els apodera, els fa sentir més partícips de la societat i
també menys marginats. En tots els casos es compleix l’objectiu de la
declaració “contribuir al desenvolupament de la personalitat humana”.
Article 26
1. Tota persona té dret a l’educació.
L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental.
La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional
es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual
per a tots en funció dels mèrits respectius.
2. L’educació tendirà al ple
desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als
drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la
tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i
fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen dret
preferent d’escollir la mena d’educació que serà donada als seus fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada