25 ANYS

Aquest divendres, 26, vine a escoltar què opinen els alcaldes del Pla de l'Estany, de la SOLIDARITAT

25 ANYS

ARTICLE SOBRE IMMIGRACIÓ

Interessantíssim article de la Dolors Terrades. 
Trenquem tòpics i desmuntem mentides!
https://deverdaddigital.com/algunas-consideraciones-sobre-la-inmigracion-en-espana/

ALGUNAS CONSIDERACIONES SOBRE LA INMIGRACIÓN EN ESPAÑA

13 ABRIL, 2019 | DOLORS TERRADAS

Dolors Terradas Viñals (Cornella del Terri, Girona, 1949) es una luchadora con una larga trayectoria política de izquierdas. Profesora de Geografía e Historia en Enseñanza Media, militó largos años en el PSUC, ha sido diputada por En Comu Podem a Cortes Generales, alcaldesa de Bañoles, donde reside, y, desde los años 80, colaboradora de Cáritas en el sector de la inmigración,  y en la ONG Bañoles Solidaria.

Hace dos meses se publicó en “El periódico” la lista de las 35.597 defunciones que han tenido lugar en el mediterráneo desde 1993 hasta septiembre de 2018, recopilada por la ONG United Intercultural Action. Emigrantes y/o refugiados que han encontrado la muerte ante la fortaleza del sueño europeo. Evidentemente no están todos, ya que es imposible documentar todas las muertes sucedidas en el desierto del Sahara, en la gran travesía que supone atravesar media Asia desde Afganistán, Bangla Desh , Irak, Siria.. hasta las costas europeas, los muertos en manos de las mafias  de Egipto, Libia, Marruecos, Turquía…

Pero puesto que el tema de las migraciones supera en mucho un artículo, podemos centrarnos un poco en cuáles son las dificultades con las que se encuentran los que han superado el difícil camino que supone la entrada a territorio Europeo y concretamente a  España

LAS DIFICULTADES DE LA LLEGADA.

Procedan de Europa o de América Latina  e  incluso de muchos países de Asia, los inmigrantes entran por vía aérea, muchos de ellos sin necesidad de visado. Así, el colectivo mas numeroso de recién llegados durante este año corresponde a los venezolanos . Las personas procedentes de África y Oriente Medio, así como de algunos países muy pobres o en guerra de Asia  llegan a través del mar, en las mal llamadas pateras. Y parece que estos son los más numerosos , puesto que nos los muestran los medios de comunicación. Y entre todos ellos nos da la impresión de que organizaciones como Open Arms están entrando a nuestro país miles de jóvenes africanos, cuando en realidad , dadas las dimensiones de su barco y los problemas en que se encuentran para desembarcar , por desgracia pueden ayudar a muy pocas personas. La realidad es que de los 532.482 llegadas a España para quedarse en el año 2017, es decir inmigrantes  ilegales , solamente 28.349 lo hicieron por mar, a través de barcos, barcazas, barquitas…

Dado el ambiente creado no solo en España sino también en toda Europa, nos urge , dentro de nuestras posibilidades, desmontar las noticias falsas, tanto sobre las causas de estas migraciones , como sobre las consecuencias.

Quizás la primera falsedad es la de que se van de Africa por que allí se mueren de hambre. Por desgracia, los que se mueren de hambre están en los cementerios. Es verdad que en Africa hay mucha pobreza, pero  los más pobres y los refugiados de guerra no disponen de medios para llegar a Europa. Desde  Africa occidental un billete de avión a España oscila entre 400 y 600 euros. Atravesar el desierto del Sahara, pagar a las mafias –muchas a lo largo del camino-puede costar un mínimo de 4000 euros. Si se llega en una barca de pesca de la zona, en la que caben unas 100 personas y con la que se tarda una semana desde Gambia o Senegal a las Canarias  el precio es mucho mayor, alrededor de 1000 euros. Lo mismo ocurre para muchos sudamericanos, los que proceden de países a cuyos ciudadanos  les exigen visados, como Honduras o Colombia. No es el precio del billete la causa por la cual se endeudan. Es lo que cuesta obtener el visado a través de mafias que cobran tres o cuatro veces el precio de entrada a Europa

Por lo tanto, los que pueden venir son en general jóvenes que tienen familiares en Europa que les pueden ayudar, o bien familiares que juntando dinero y sacrificios pueden iniciar los primeros pagos, para luego , y durante el camino, ir juntando dinero a base de trabajo, caminar en lugar de usar otro transporte, y a veces tardar años viviendo en el norte de Africa  para juntar todo el dinero. O endeudarse con las mafias durante años.

Muchos de estos jóvenes son de procedencia campesina, otros en cambio vienen de la ciudad, y algunos han cursado estudios . Las causas por las que emigran son las mismas por las que millones de europeos emigraron a lo largo de los últimos 500 años , desde la llegada a América: mejorar el nivel de vida, huir de un campo que no da para trabajar a más gente (ya se sabe que las tierras no son elásticas)y ,sobre todo,  el deseo/obligación de ayudar al resto de la familia. Pero mientras que los europeos que emigraban a América se encontraban con tierras teóricamente vacías, con unos gobernantes de su mismo color que los acogían para trabajar pero también para blanquear el territorio, ahora estos emigrantes llegan a un continente europeo muy poblado, con gente que piensa que no los necesita.

Así que mas que el efecto llamada existe el efecto salida/no retorno.  Sobre todo si pensamos que para un africano ,un colombiano, hondureño, pakistaní o de cualquier otro país considerado pobre,  que no tenga una buena cantidad de dinero en el banco , viajar fuera de su continente es una tarea  imposible. Ninguna embajada europea les concede visados, coger el avión con un billete y un pasaporte legal no es posible: te vigilan los policías del país, los empleados europeos de la compañía aérea, los empleados locales de la misma, y en el caso de que lograras franquear todos estos obstáculos, puede ser que a la llegada a un aeropuerto europeo procedente de alguna de estas zonas te espere la policía a puerta de avión! Así que si quieren conocer nuestro continente se ven obligados a un largo trayecto, lleno de peligros y muy caro.

 En estas condiciones quien querría volver? Nadie, aunque luego se encuentre con mil dificultades. Se han jugado la vida, han visto morir a otros con menos suerte , han gastado una fortuna en el viaje, muchos están fuertemente endeudados y una vez aquí nadie quiere perder la esperanza, nadie quiere admitir el fracaso, nadie quiere volver. Y se hará todo lo posible para cumplir con el sueño inicial. Muchas veces trabajando sin papeles, con los papeles de otro, haciendo de manteros, vendiendo droga o prostituyéndose.  Cualquier cosa antes que admitir que todos tus sacrificios no han servido de nada. 

No voy a hablar de temas super conocidos (pero voluntariamente ignorados) como la cantidad de mujeres inmigradas que cuidan de ancianos , la dependencia de mano de obra joven que tienen muchos campesinos y agroindustrias que de ninguna manera pueden cubrir con nuestros jóvenes, que evidentemente prefieren otros trabajos que no sean pasarse 10 horas cogiendo fresas, manzanas, ajos, aceitunas , tomates, melones  y un largo etc. Tampoco  de la situación demográfica en la que nos encontramos, con una población cada vez más envejecida y necesitada de jóvenes. Se   que mucha gente desearía que estos jóvenes fueran todos blanquitos, cristianos culturalmente idénticos a nosotros y así sucesivamente. Bueno, el mundo cambia y nos tendremos que acostumbrar a ver otras caras y otras culturas. Se acostumbraron por la fuerza los pocos indígenas que quedaron en América, en Australia, Nueva Zelanda.

LA PROBLEMÁTICA DE LAS LEGALIZACIONES.

Qué pasa cuando cualquier persona que llega a Europa quiere quedarse de manera permanente y pasa a ser inmigrante? Pues en todos los países se encuentra con diferentes leyes de extranjería. Todas son muy restrictivas (excepto para los muy ricos) y entre ellas también la nuestra, a pesar de que no es de las peores  de Europa. Por un lado se permite que el extranjero irregular se empadrone con el pasaporte, y este empadronamiento le servirá para  demostrar su residencia en nuestro país. También se le permite inscribirse en una escuela si es menor o bien hacer cursos de formación, y por suerte vuelve a tener  derecho a la sanidad. Pero a la vez  la ley  permite que aleatoriamente la policía le pida los papeles y si está en situación irregular sea enviado al juzgado, en el cual le van a emitir casi siempre  una orden de expulsión. Con mucha suerte puede encontrar un juez comprensivo que solamente le imponga una multa de 500 euros. La orden de expulsión no significa que el gobierno le  devuelva al país, pero si supone un gran problema para el inmigrante: supone que estará 5 años teorícamente fuera de nuestro territorio y que su estancia anterior no contará. Por supuesto los abogados de oficio interponen recursos, y dada la lentitud de la justicia puede ser que mientras tanto pueda legalizarse. Pero simple  hecho de encontrarse en una estación o andando por la calle y que la policía le pida la identificación por   ser diferente es ya  una situación muy negativa(aunque sean legales) , sobre todo para la población más morena que la media. Y para los que “no tienen papeles” puede suponer tener que quedarse años y años en territorio español sin posibilidad de legalizarse.

Para obtener los primeros papeles, por arraigo laboral se necesita demostrar la estancia continuada en territorio español durante tres años y demostrar que se tienen medios de vida: contrato laboral de un año de duración con un empleador que demuestre su capacidad de poder hacer frente a los pagos y que no tenga ningún problema con la administración. En primer lugar la autoridad de la comunidad autónoma correspondiente dará el permiso de arraigo y con éste se presentara la petición a la subdelegación del gobierno central.  Dado la escasez de personal en ambos casos, o al menos esto es lo que se dice, todo el proceso puede tardar entre 6 a 8 meses. Una vez obtenido el permiso, en el supuesto que sea favorable, se dará de alta en la seguridad social , irá a la policía para dejar la huella y pasado un mes o mas tendrá finalmente su tarjeta de residencia para un año.

Si continúa trabajando podrá renovar su tarjeta por dos años. Cabe decir que en estos últimos años de crisis muchos inmigrantes legales fueron ilegalizados al haber perdido su trabajo. Y después de dos años, otros dos años de tarjeta, para a continuación obtener una tarjeta permanente. Y pasados 10 años siendo legal, incluso puedes pedir la nacionalidad española. La que te permite viajar a donde quieras! Pero cuidado! Después de pasar un examen si eres latino y dos si eres de otro continente, puede ser que tarden 3 o más años en responderte. Ya se sabe, no hay dinero para funcionarios que trabajen en extranjería!.

Algunas de estas personas ”ilegales” han estado en nuestro país 10 años o más. Y si proceden de un país desde el cual no se pueda entrar a Europa sin visado, esto quiere decir que no pueden volver a su casa hasta que no estén legalizados. En la mayoría de casos se trata de gente trabajadora, procedente de zonas campesinas de África o Centro-Sur América, con pocas habilidades socioculturales adaptadas a la vida moderna occidental. No es raro encontrarse a un hombre africano, que después de 10 años de estancia en España acumule dos carpetas llenas de papeles, la mayoría de ellos sin ningún valor legal. Por si acaso se guarda todo!. En cambio  es gente con muchas habilidades para realizar  el trabajo que nosotros ya no queremos hacer. Hay hombres africanos que se conocen nuestra geografía mejor que nosotros: manzanas en Girona, melocotones en Lérida, naranjas en Valencia,  melones en Murcia, verduras en Almería, fresas en Huelva, aceitunas en Jaén, espárragos en Navarra…. Sudamericanas o filipinas que tratan a nuestros mayores como si fueran sus abuelas, marroquís que trabajan en nuestros barcos de pesca, que hacen el pan que compramos  de las grandes panificadoras, sudamericanos ayudantes de cocina que trabajan donde el público no les vea, vendedores en los mercados.

Y luego llegan indeseables o ignorantes que proponen expulsar a 50.000 ¡!!! Immigrados de Andalucía. Vaya desastre económico! Y los líderes políticos, en mayor o menor medida compran este discurso. Compran “el discurso de las pateras”  “el discurso de los ilegales”,” de la invasión  procedente de países pobres”. 

CONSECUENCIAS EN SUS PAISES DE ORIGEN.

¿Pero que les pasa a estos países pobres de los cuales proceden estos jóvenes? Que  se les marcha la gente más  dinámica, en algunos casos la gente preparada a nivel universitario, que una buena parte de su dinero se va a pagar mafias, que sus pueblos se quedan sin jóvenes para trabajar, que su juventud vive en la ilusión de una tierra prometida que no existe pero que les impide destinar sus fuerzas a mejorar su propio país. También  es cierto que ayudan a la economía de su familia y en consecuencia de su país, fomentando el consumo y el trabajo sobretodo de  la construcción ya que buena parte de sus ahorros se destinan a la mejora y modernización de sus viviendas. En muchas zonas las principales inversiones proceden del dinero enviado por sus emigrantes.

Pero esta es un arma de doble filo, ya que fomenta en las familias la dependencia económica y una fuerte presión emocional hacia sus miembros emigrados. Y vista las grandes diferencias de sueldos también la sensación que su trabajo no es necesario, que cuantos más emigren en la familia mejor irá para todos. Por supuesto nadie se cuestiona qué sacrificio están haciendo sus familiares que están fuera para conseguir el dinero, a base de qué renuncias se construye una casa, que estrés sufren solos y lejos de casa y que dificultades generan también estas circunstancias en su proceso de adaptación. Pensemos solamente en las mujeres latinas que trabajan en el servicio doméstico y que tienen a todos sus hijos lejos de ellas, en los hombres africanos que viven en pisos atestados de otros como ellos y que han dejado mujer e hijos en sus pueblos ( en los que no se ven casi hombres en edad de trabajar)

Así pasa que mucha gente protesta por las consecuencias de la inmigración en nuestra sociedad occidental cuando en muchos aspectos la emigración de una zona pobre a otra rica fomenta en la primera  desequilibrios económicos sociales y morales muy negativos para su país de origen.

¿EXISTEN SOLUCIONES MÁGICAS?

    Muchos nos  preguntamos que soluciones hay para la cuestión migratoria. Según mi opinión no las hay , al menos soluciones mágicas. Siempre ha habido migraciones, es una situación normal del ser humano; buscar una mejora en su vida y la de los suyos. Por lo tanto mientras haya humanos habrá migraciones. Podemos hacernos a la idea e intentar suavizar sus consecuencias, o bien ponernos nerviosos e intentar solucionarlo a través de prohibiciones. Pero  ,hagamos lo que hagamos, los movimientos migratorios serán el principal problema o la principal solución en las próximas décadas. Dependerá del rumbo que escojamos. Si solo pensamos en muros, en controles y prohibiciones,  no conseguiremos poner puertas al campo. En cambio, si pensamos en las migraciones como algo inevitable, con sus consecuencias negativas pero también positivas, con sus causas tanto en los países de origen como de llegada, a lo mejor , y solo a lo mejor, conseguiremos encauzar los movimientos de las personas. 

Mas facilidades de entrada también dan más facilidades de retorno. Encauzar las economías de los países más pobres ayudando en sus infraestructuras , en su agricultura, en la lucha contra las grandes  desigualdades de muchos países también ayudará a un mejor autocontrol de los movimientos migratorios .Pero  no existen soluciones mágicas. Solo podemos mostrar un ejemplo “ejemplificante”: los antepasados del actual presidente de EEUU llegaron como inmigrantes pobres desde Alemania. Se hicieron ricos en su país de acogida, Estados Unidos, y su descendiente lucha con todas sus fuerzas para impedir el paso a los latinos que llegan del sur. Ejemplo de racismo? Si, como si los europeos hubiéramos sido los únicos  con derecho a emigrar!

 Europa es un continente muy pequeño y muy poblado, pero también muy envejecido. América Central y del Sur y Africa son continentes mucho menos poblados pero con muchos jóvenes con menos ofertas de trabajo de las que necesitan. Asia tiene mucha gente, de hecho el 60 % de los humanos viven en este continente. Seguramente se producirá algún tipo de reequilibrio, no exento de problemas, tanto para unos como para otros, pero sin embargo necesario e inevitable. Reequilibrio tanto entre continentes, como entre países, y dentro de los propios países del campo a la ciudad. 

NOTÍCIA AL PUNT

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1585802-banyoles-solidaria-arriba-als-25-anys-amb-ganes-d-estendre-s-a-la-comarca.html

EL PUNT AVUI 10 abril 2019 2.00 h

Banyoles Solidària arriba als 25 anys amb ganes d’estendre’s a la comarca

L’ONG ha executat projectes a l’Amèrica Central i a Àfrica per valor de més d’1,1 milions d’euros Entre les obres destaquen 14 escoles i dos centres sanitaris

RAMON ESTÉBAN – BANYOLES

L’ONG Banyo­les Solidària com­pleix 25 anys i ho com­me­mo­rarà a par­tir d’aquest cap de set­mana amb diver­ses acti­vi­tats, sobre­tot de caire cul­tu­ral. L’enti­tat, amb la qual solen col·labo­rar unes 200 per­so­nes, ha exe­cu­tat o està duent a terme pro­jec­tes en indrets molt des­fa­vo­rits d’El Sal­va­dor, Hon­du­res i Gàmbia. En total, les acci­ons de Banyo­les Solidària durant aquest quart de segle han supo­sat inver­si­ons de més d’1,1 mili­ons d’euros. En el balanç de la feina feta hi figu­ren, per exem­ple, la cons­trucció de 14 esco­les i dos cen­tres sani­ta­ris, a més de diver­ses obres de menor enver­ga­dura. “No estem fent cari­tat; és una qüestió de justícia social”, remarca Josep Callís, mem­bre de l’enti­tat.

Els pro­jec­tes

A El Sal­va­dor, l’ONG banyo­lina tre­ba­lla a la Comu­ni­dad Segundo Mon­tes, on s’han cons­truït esco­les, llars d’infants i men­ja­dors esco­lars; s’ha col·labo­rat en la cap­tació d’aigua pota­ble i en la recu­pe­ració del drets sobre la terra dels indis len­ques, i s’han faci­li­tat beques per a estu­dis. A l’altre país cen­tre­a­me­ricà també s’han con­ce­dit beques als estu­di­ants de Con­denga, on s’ha apa­dri­nat mai­nada amb dis­ca­pa­ci­tats i s’han ins­tal·lat forns solars. També s’ha posat enmarxa una bri­gada mèdica i cons­truït una escola a Los Bol­so­nes, un ter­ri­tori rural molt aban­do­nat per l’admi­nis­tració. A Kerewan (Gàmbia), Banyo­les Solidària hi ha cons­truït pous, ha adqui­rit dos trac­tors amb remolc i ha aixe­cat un dis­pen­sari mèdic.

Alumnes de Segundo Montes (El Salvador) on treballa Banyoles Solidària

Al marge d’aquests pro­jec­tes, el col·lec­tiu es mobi­litza quan es donen situ­a­ci­ons d’emergència con­cre­tes. Ara mateix estan reco­llint fons per als dam­ni­fi­cats pel ter­ratrèmol de Moçambic.

La com­me­mo­ració

El pri­mer acte de la com­me­mo­ració va tenir lloc el cap de set­mana pas­sat, a Santa Maria dels Turers, i va con­sis­tir en un con­cert de les corals Font­co­berta Canta, Coral les Estu­nes i Cor Quarts de Quinze. El següent, el dia 26 d’aquest mes (ajun­ta­ment de Banyo­les, 20 h), serà una taula rodona amb els alcal­des de la comarca, en què es farà balanç de la feina feta per l’enti­tat. L’ONG vol apro­fi­tar l’acte per mirar d’esten­dre’s a la resta del Pla de l’Estany. “Voldríem tenir gent a cada muni­cipi, de manera que ens poguéssim dir Pla de l’Estany Soli­dari”, diu Callís.

Fins a l’octu­bre hi haurà més con­certs soli­da­ris, una festa amb la col·labo­ració dels alum­nes de l’ins­ti­tut Pere Alsius i una xer­rada i excursió sobre l’exili al final de la Guerra Civil.

LA FRASE

No estem fent caritat; és una qüestió de justícia social

Josep Callís MEMBRE DE BANYOLES SOLIDÀRIA

MEMÒRIA 2018

Ens adonem que, aquests últims anys, en fer la breu introducció a la memòria anual, sempre fem referència al context que ens envolta.

La veritat és que els fets parlen per ells mateixos. Estem en un període de trasbals significatiu del qual no podem sentir-nos al marge. En realitat, com a entitat de tipus social, també ens sentim interpel·lats i també ens hem de posicionar.

La globalització en el terreny de la pèrdua de llibertats i d'atiar la por campa a cor què vols.

Ens adonem que, a l'Amèrica Llatina, on tenim una part important dels nostres vincles, els panorames involutius van a l'alça, amb els casos recents de  Bolsonaro al Brasil i de  Bukele a El Salvador, de la repressió popular que es viu a Nicaragua, per no parlar del panorama desolador, en aquests moments, a Veneçuela.

A la «vella Europa» de la qual formem part, les coses no van pas gaire millor: el drama dels refugiats continua, la violència de gènere no afluixa i el posicionament elitista de «Primer els de casa» i directament antidrets humans de països com Itàlia, Hongria, Polònia o poc definit com el del mateix estat espanyol són evidències que hi són.

La nota més positiva és el gir democràtic que s'ha produït, des de fa un any, a Gàmbia -on tenim l'agermanament amb Kerewan.

Nosaltres hem seguit treballant amb els nostres pobles agermanats, amb els seus projectes i les seves inquietuds amb tota l'energia de què hem estat capaços. Veureu tot seguit que no defallim, que  continuem al costat de totes aquestes persones. Hi som perquè aquesta és la nostra raó de ser.

I hi som, aquest any 2019 celebrant els nostre aniversari: celebrem 25 anys. Des del 1994 hem anat creixent en representativitat a la comarca. I tot i que ens diem «Banyoles Solidària», tenim molt clar que representem la totalitat de la comarca del Pla de l'Estany i cadascun dels seus municipis (o de tots els que s'hi volen implicar).

Us animem a acompanyar-nos en els diversos esdeveniments que comptem celebrar aquest any, de manera especial.

Gràcies per ser-hi!

                                                               Banyoles, febrer de 2019

Activitats 2018

Durant tot l’any

- Quinzenalment, reunió.

- Contactes periòdics amb les contraparts de les comunitats agermanades.

- Seguiment de l’estat de comptes de BS.

- Coordinació amb la gestoria Giro Consultors.

- Elaboració i publicació del butlletí.

- Publicacions al Bloc i al Facebook.

- Contactes amb els ajuntaments del Pla de l’Estany.

- Enviament de diners de l’Ajuntament de Banyoles, de l’Ajuntament de Camós, de l’Ajuntament de Cornellà del Terri, de l’Ajuntament de

Fontcoberta, de l’Ajuntament de Porqueres, de l’Ajuntament de Palol, de l'Ajuntament de Serinyà, del grup “a+a+” de Rosa Sensat, de particulars i de fons aportats pels socis de Banyoles Solidària, a Kerewan, Segundo Montes i Condega.

- Seguiment i coordinació dels projectes de cooperació que es porten a terme a El Salvador, Nicaragua i Gàmbia.

Participem  també en unes quantes plataformes de Banyoles: 

Mostra d’entitats. Acció Social del Pla de l’Estany, Consell Comarcal.

Plataforma de suport a les persones refugiades de Banyoles.

Plegats Fem Farga,  Ajuntament Banyoles.

Programa Cuina intercultural, Generalitat.

Banyoles ets tu, Escoles, Ajuntament de Banyoles i Departament d’Ensenyament

Aprenentatge servei, Institut Pere Alsius.

Gener

Amb l’Ateneu Obert de la Dona, presentació de l’Agenda Llatinoamericana Mundial. Igualtat de gènere.

Lliurament de la pintura de les Twinsisters.

Reunió amb alumnes de l’IES “Pere Alsius”: Aprenentatge servei-2018

Elaboració i presentació dels projectes de cooperació a ajuntaments.

Febrer

Març

Els alumnes de l'IES Pere Alsius han fet una falca radiofònica per a BS.

Abril

St Jordi. Parada per informar del problema de l’ONG Open Arms amb greus dificultats per poder continuar fent la seva tasca de salvament a la Mediterrània.

Tramesa als socis de certificacions dels imports lliurats a BS per poder desgravar de la declaració d’hisenda.

Maig

Exposició Fotos projectes Banyoles Solidària, a Les Voltes Cafeteria.

Participació als actes de Consum responsable amb la xerrada “Som Energia” a càrrec de la Núria Palmada

Participació a «Flors Farga». Plegats Fem Farga

Juny

“Banyoles ets tu” propostes dels alumnes de 5è d’EGB de les escoles Casa Nostra i Can Puig.

Dia 20,  Dia Internacional de les Persones Refugiades amb una concentració a la plaça Major, a les 20 hores, juntament amb altres entitats.

Participació a la Mostra d’entitats.

Juliol

Concert de “Les Marin”, a l’església de Sta. Maria de Porqueres.

Agost

Setembre

Exposició Fotos projectes Banyoles Solidària a Palol de Revardit

Octubre

Exposició Fotos projectes Banyoles Solidària a la capella de St. Antoni de Cornellà de Terri amb motiu de la Fira de l’all.

Elaboració i presentació de documentació justificativa de les inversions econòmiques derivades dels projectes de cooperació.

30 d’octubre. Xerrada “Colònies tèxtils amb veu de dona” al Centre Excursionista, amb l’Assumpta Montellà.

Elaboració del nou tríptic.

Elaboració d’una pàgina web.

Reunió amb l’Institut Pere Alsius amb motiu de la participació dels alumnes en l’organització d’una festa per recaptar fons per a la nostra entitat.

Novembre

3 de novembre. Excursió a les colònies tèxtils al Baix Llobregat.

Estada d’un mes a Gàmbia de Dolors Terrades i altres dues col·laboradores de BS.

Elaboració de 3 nous plafons.

Desembre

Publicació d’informació de Banyoles Solidària a l’Agenda.

Exposició Fotos projectes Banyoles Solidària a Palol.

Participació a la Fira de Nadal. 16 i 17 de desembre.

INFORME DE LES ACTUACIONS I PROJECTES

EFECTUATS A CONDEGA (Nicaragua)

2018

Com cada any per aquestes dates fem un resum de la tasca realitzada per Banyoles Solidària al municipi agermanat de Condega. Malgrat que la nostra capacitat econòmica és molt limitada per poder subvencionar projectes d'alt cost econòmic, aquí estem mantenint el nostre compromís solidari amb aquell municipi nicaragüenc aportant el nostre petit gra de sorra per al desenvolupament d’algunes comunitats rurals i el benestar dels nens/es més necessitats, els nens discapacitats.

Els fons per a la nostra cooperació a Condega provenen bàsicament de les institucions municipals (ajuntaments de Banyoles i comarca), així com de les quotes dels socis col·laboradors i d’activitats pròpies de Banyoles Solidària. Cal destacar, de manera especial, l’aportació de famílies i persones particulars que, amb els apadrinaments de nens/es discapacitats/des, han fet possible ampliar el nombre de nens beneficiats: 22 apadrinaments!!

Aportació total (2018) per a projectes de Condega i les seves comunitats: 12.873,00 €

1. BEQUES PER A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS.

Aportació: 600 €

Durant l’any 2018 BS va ajudar 9 estudiants universitaris amb petites ajudes per al transport. La mitjana d’aquestes ajudes oscil·la al voltant dels 70US$ per estudiant. L’ajuda total va ser de 600 €. Aquesta petita ajuda serveix per pagar el transport a la universitat, a Estelí, capital del departament.

Aquest projecte està supervisat per la professora Irma Calero, coordinadora de la “Comisión de Hermanamiento Condega-Banyoles”.

2. APADRINAMENTS:

Aportació: 7.550 €

A finals de gener es van enviar 7.590,00 € per a l’apadrinament de 23 nens/es amb diferents discapacitats. Aquest projecte és possible gràcies a l’aportació generosa de famílies banyolines i a algunes altres de fora. És un projecte molt directe i eficaç que dóna resposta a necessitats bàsiques d’atenció sanitària i d’alimentació. Els progressos experimentats per aquests nens i nenes han estat molt evidents i així ho han valorat tant les famílies beneficiades com les professionals que els atenen al Centro de Aprendizaje para la Vida (CAV) i a les visites domiciliàries que realitza la coordinadora del projecte, Sra. Neyda Alfaro. La quota anual per a cada apadrinament és de 350 €.
Per acord  de les famílies dels nens apadrinats, es dedueix un 10 % de cada apadrinament i amb això són apadrinats dos nens més. És el que anomenen “apadrinament solidari”.

La mare d’un nen apadrinat rebent l’ajuda de mans del coordinador.

3. MICROCRÈDITS

Aportació:  1.000 €

Els projectes de microcrèdits a les tres comunitats on estan funcionant ja tenen un desenvolupament autònom pel fet de ser crèdits «revolventes», que generen uns petits interessos. Des de fa cinc anys, tenen personalitat jurídica atorgada pel Ministeri de l’Economia Familiar. Fins a l’any 2012 funcionaven com a grups solidaris dins de la comunitat, però sense reconeixement legal.

L’aportació que reben des dels municipis del Pla de l’Estany, o directament de Banyoles Solidària, serveix per consolidar els projectes i garantir-ne un millor funcionament i així donar resposta a un major nombre de demandes a cada comunitat. Bàsicament, els petits préstecs són invertits en la compra de llavors i adobs per a l’agricultura, els “insumos”, que en diuen ells. També  els fan servir per poder viatjar a Costa Rica, on treballen temporalment.

Durant l’any 2018 la nostra aportació ha estat de 1.000€, dels quals 700 van ser aportats per l’Ajuntament de Camós per a la cooperativa de la comunitat de Potrerillos amb la qual està agermanat. Els altres 300 van ser subvenció de l’Ajuntament de Cornellà del Terri per a la cooperativa  de La Laguna. En concret, aquest any només hem pogut enviar els 300 € aportats per l’Ajuntament de Cornellà del Terri per a la Cooperativa de La Laguna.

Reunió de representants de les tres cooperatives de microcrèdits.

Comunitat de Potrerillos

El nom oficial d’aquest projecte és COOPERATIVA DE AHORRO Y CRÉDITO (COACAL, R.L.) i està formada per 20 membres. El seu president és D. Daniel Sevilla.

Des dels seus inicis rep el suport econòmic de l'Ajuntament de Camós, que cada any fa una aportació econòmica. La de l’any 2018 ha estat de 700€. El seu funcionament ja és autònom i cada any creix amb els beneficis obtinguts dels crèdits “revolventes” amb un petit interès. L’any passat disposaven d’un capital total d’uns 18.000 US$.

Comunitat de La Laguna de los Hernández

COOPERATIVA DE CRÉDITO Y SERVICIOS AGROPECUARIOS “EL ESFUERZO”. LA LAGUNA DE LOS HERNÁNDEZ, R.L. (COCSAHEL,R.L.)

Aquest és el nom oficial i està formada per 11 socis (10 dones), però oberta a la incorporació de nous membres. La presidenta és Dª Andrea del Rosario Torrez Ruiz.

Es va iniciar l’any 2006 amb l’aportació de 1000 € de l’Ajuntament de Cornellà del Terri; és un projecte gestionat per un col·lectiu de dones anomenat “El Esfuerzo”.

L’any 2018 l’aportació de Cornellà ha estat de 300€, que han estat enviats en el seu moment.

El patrimoni actual de la cooperativa és d’uns 10.000US$. Els beneficiaris de microcrèdits, aquest any, han estat 75 veïns de la comunitat.      

A més de microcrèdits per a activitats agràries, el projecte possibilita la compra de cereals bàsics, principalment blat de moro,  per a les necessitats de la comunitat en l’època en què els preus són baixos. Per a la conservació del gra, disposen d’unes sitges metàl·liques.

Comunitat d’El Peñasco

COOPERATIVA AGROPECUARIA DE PRODUCCIÓN “UNIDOS DE LA MANO”, R.L. (CAPUM, R.L.) és el nom oficial d’aquest projecte, que té 26 membres. El president és D. Tomás Tercero González.

És el més jove dels projectes de microcrèdits. Es va iniciar el 2007 amb el suport de 1.000€ de Banyoles Solidària.

Segons la informació aportada, el patrimoni total és de 11.024 US$.

N'han estat beneficiats 69 membres de la comunitat.

També tenen alguns morosos amb dificultats per retornar els diners prestats. En aquests casos, s'opta per les negociacions.

4. Sala Educativa i Recreativa Xilonem (guarderia)  

Aportació: 3.588€

Aquest és un projecte iniciat l’any 2016 a proposta de l’Asociación pro Recreación y Educación Juvenil(APROROJ). És un espai d’atenció, educació i aprenentatge per a nens/es de 3-4 anys, instal·lat als locals de la Red de Mujeres de Condega.

Vol donar atenció a 20 nens/es.

Els seus objectius específics són:

·        Donar atenció personalitzada i de qualitat a la mainada.

·        Propiciar un ambient segur i agradable.

·        Desenvolupar activitats d’autonomia i socialització.

·        Estimular àrees de desenvolupament motor, sensorial, de llenguatge...

La Sala Educativa va començar a treballar el mes d’abril del 2016 amb una petita aportació dels pares, fins al mes d’agost. Posteriorment, aquest projecte ha tingut el suport econòmic dels ajuntaments de Palol de Revardit i de Serinyà i dels fons propis de Banyoles Solidària per poder pagar els sous de dues educadores, despeses de lloguer de local, aigua i llum i comprar els materials educatius més elementals.

La matrícula final del curs 2018 ha estat de 18  nens/es, que han rebut  el corresponent certificat.

6. AGENDA LLATINOAMERICANA.

Aportació: 95 €

Igual que en anys anteriors, Banyoles Solidària ha fet una  aportació de 95 € a la Comissió d’Agermanament per a l’adquisició i distribució de 35 exemplars de l’Agenda Llatinoamericana-2019, que té com a tema el valor de les coses petites “Les grans causes, en allò petit”.  Han estat adquirides per membres de la comissió, mestres i dirigents comunitaris que les fan servir per a ús personal i com a material de reflexió comunitària.

          

Presentació de l’Agenda a Condega (gener del 2019) als locals de la Red de Mujeres.

PROJECTES DE COOPERACIÓ A EL SALVADOR

2018

La cooperació solidària feta al llarg del 2018, fruit de l’agermanament establert entre Banyoles amb la Comunitat de Segundo Montes, i Porqueres amb  Meanguera,  (comunitats d' El Salvador), projectes que, a més, es fan extensius a altres comunitats rurals del Nord de Morazán, s’ha centrat en:

1.    Dotació de  beques universitàries.

Han estat beneficiaris de les beques universitàries 11 joves de les comunitats del Nord de Morazán:  5 noies i 6 nois. Aquesta dotació ha permès que 9 d’ells hagin pogut continuar la seva formació universitària (3 fent quart de carrera; 2 fent tercer; 4 fent segon) donat que havien estat becats en el seu moment per iniciar-la i, 2 que han pogut iniciar-s'hi.

Se’ls lliuren 75 dòlars mensuals a cadascú (900 a l’any) per ajudar en la seva matrícula, adquisició de material d’estudi, transport i alimentació.

Paral·lelament i en contrapartida, aquests nois i noies becats han de contribuir a donar serveis i a cooperar amb la comunitat. En aquesta direcció s’integren en dinàmiques que s’organitzen per ajudar sectors necessitats, de manera que han participat en el projecte d’alfabetització d’adults, a donar suport a les guarderies i escoles, a participar en les brigades mèdiques, a donar atenció a joves i a les seves activitats, a organitzar actes comunals, ...

2.    Dotació de beques de transport i ajuda alimentària als nens i nenes d’educació especial de “La Escuelita”.

Després que, des de Banyoles Solidària en el 2015, es finalitzés la construcció de la segona i última fase de La Escuelita, projecte d’atenció als infants amb minusvalideses psicofísiques, el  projecte destinat a aquesta escola al llarg d’aquest 2018 s’ha centrat a procurar que aquests infants no deixin d’assistir-hi per no poder pagar les despeses de desplaçament.

L’ajuda s’ha fet a totes les famílies dels 17 infants que hi assisteixen. Són famílies que no disposen de suficient economia de subsistència i la majoria són uniparentals, amb únicament la mare i germans, fet que no els permet pagar les despeses de desplaçament per portar els seus fill a l’escola,

El projecte intenta que les famílies d’aquests infants tinguin el mínim ajut necessari per tal que els seus fills/es puguin tenir aquest dret d’atenció educativa alhora que d'integració social. Es cobreix el desplaçament que cal justificar diàriament i, si cal, les medicacions o alimentació que sigui necessària.

L’ajut mensual oscil·la entre els 320 i 380 dòlars entre import de transport i dotació alimentària (llet, arròs, fruita, ous, …), destinada a alguns infants de famílies sense possibilitats econòmiques, que permeten donar-los una
alimentació més equilibrada.

3.    Dotació de medicaments per a la Brigada Mèdica En aquest projecte, des de Banyoles Solidària, s’hi participa ajudant en la dotació de medicaments. 4. Millora de l’escola d’Educació Especial “La Escuelita”. El 2015 construírem “La Escuelita” per donar atenció als infants d’educació especial de les comunitats del Nord de Morazán. Ha estat un dels primers centres del país que atén l’educació especial amb l’objectiu de potenciar els drets humans d’aquests infants, les famílies dels quals els tenien allunyats i aïllats de la societat. L’atenció donada enguany s’ha centrat a ajudar al manteniment del centre (repintat d’aula, dotació de material didàctic, ...). 5. Ajuda a l’escola de Nahuaterique. Després de la construcció de l’escola de Nahuaterique, que va finalitzar el 2017, enguany s’ha incidit a potenciar l’ús dels locals de l’escola com a centre social. Amb aquesta intenció, s’ha ajudat en alguna dotació de material (cadires, armari,...) INFORME DE LES ACTUACIONS I PROJECTES EFECTUATS A KEREWAN I SARE YEWTOU (GÀMBIA) 2018 Aquests any hem ampliat la nostra activitat a Gàmbia. Des de l'Ajuntament de Banyoles, ens varen enviar un projecte destinat a un poble anomenat Sare Yewtou. D'aquest poble hi ha unes quantes persones que viuen a Banyoles i que tenen una associació destinada a la cooperació amb el seu poble. El projecte consistia en l'encerclament d'un espai i la construcciód'un pou per tal de destinar-lo a la millora alimentària fent-hi hortetsper a tota la gent del poble que volgués treballar-hi durant l'estacióseca. Per tant, hem destinat una part de la subvenció dels 12.000 euros,aportats per l'Ajuntament de Banyoles, a aquest projecte (7500 €) ila resta (4500€) a ampliar amb tres habitacions el dispensari que ja tenim a Kerewan. SARE YEWTOU Hem comprat tanques per encerclar una Ha de terreny. Aquest lloc ja havia estat un hort comunal i, per tant, ja hi havia dos pous. Nosaltres n'hem subvencionat un altre, dotant-lo, a més de placa solar, bomba d'aigua i dipòsit. El poble és molt petit. La població és d'ètnia fula i, a més de dedicar-se a l'agricultura, es dedica també a la ramaderia. Per tant, la tanca és absolutament necessària per barrar el pas a les vaques! Col·locant la tanca per a l'hort. Primer, la idea era fer horts per a les dones, però, en haver encerclat 10.000 metres quadrats, també els homes hi volen participar. Amb l'aportació econòmica hem pagat : un motocultor, el pou, la tanca, dos dipòsits d'aigua, la placa solar i la bomba d'aigua, l'estructura metàl·lica per a la seva instal·lació i la construcció de la tanca. El terreny era comunal, i l'han netejat entre tot el poble. Val a dir que representants de Banyoles Solidària hi vàrem estar uns dies i vàrem ser molt ben rebuts i ens hi vàrem sentir molt bé per la seva simpatia i la seva capacitat de fer festes! KEREWAN Després d'estar-nos a Sare Yewtou, vàrem anar a Kerewan, situat a uns 80 Km més a l'interior de Gàmbia, i a on ja ens coneixen des de l'any 1994. Per tant, és com tornar a casa. Però vàrem poder veure que, malgrat que a nosaltres, des d'aquí tots els gambians ens poden semblar iguals, en realitat sí que es noten les diferències culturals. La població de Kerewan és Yahanke-Mandinga. Això significa un canvi total de llengua en relació a Sare Yewtou. Sort de l'anglès i també de les persones originàries d'aquest lloc que, actualment, viuen a casa nostra i o hi han tornat a viure o hi estan de vacances. A tots ells, els nostre més absolut agraïment pel seu tracte i les seves traduccions! A Kerewan, simplement ens vàrem posar en contacte amb un cap d'obra que és qui es va ocupar de fer l'ampliació del dispensari. Hi haurà tres habitacions més, dues de les quals es destinaran a malalts que calgui hospitalitzar i l'altra, per a estança del metge. Ampliació del dispensari També vàrem comprovar com estava el pou de tub que havíem fet en el projecte anterior i vàrem comprovar que estava infrautilitzat, Per tant, es va acordar que es faria una petita canalització per portar aigua a una zona encerclada, en la qual hi tenen horts unes 50 persones del poble, homes i dones.

Finalment, aquest any hem continuat pagant el metge i un ajudant del dispensari i els hem fet arribar medicaments. Donat que els hem apujat una mica els sous, sortosament hem tingut l'ajuda dels germans Palau-Juncà, que ens varen regalar un quadre , gràcies al qual vàrem guanyar 1500 euros. El dispensari ja s'havia pogut construir gràcies a un altre quadre dels mateixos artistes. Potser hauria de dur el seu nom?

En resum,  vàrem estar tres setmanes a Gàmbia procurant tirar els projectes endavant i això de manera totalment altruista per tal que totes les subvencions i aportacions arribin íntegres al seu objectiu.

En resum, vàrem estar tres setmanes a Gàmbia procurant tirar els

projectes endavant i això de manera totalment altruista per tal que

totes les subvencions i aportacions arribin íntegres al seu objectiu.

Voluntàries portant material per al dispensari de Kerewan.

		MEMÒRIA ECONÒMICA 2018 ENTRADES

SORTIDES