dissabte, 6 de març de 2021

ARTICLE DE DOLORS TERRADAS A LA REVISTA DE BANYOLES. TRADICIONS QUE S’HAN D’ERRADICAR


TRADICIONS QUE S’HAN D’ERRADICAR

Actualment, l’ablació o extirpació de clítoris encara es practica a molts països.

Dolors Terradas

El  6 de febrer es celebra el dia contra l’ablació genital femenina que, malauradament, encara es practica a força països del món, principalment a una part del continent africà.   No es la meva intenció parlar del tema a nivell mèdic o sexual, però si que voldria donar una ullada al seu nivell històric, tradicional i social.

L’ablació genital femenina forma part de tot un gran conjunt de pràctiques exercides sobre el cos de les persones al llarg de tota la història de la humanitat, amb diferents objectius, entre els quals els estètics hi tenien i tenen una gran importància. Aquestes pràctiques s’exerceixen sobre els dos sexes, però solen ser mes agressives les dirigides a les dones, a la seva infantesa i primera joventut, perdurant fins a la mort. 

Per parlar de casa nostra i d’èpoques no tan llunyanes podríem fer una visita al museu del vestit a Terrassa. Allà podem veure la cintura dels vestits de les noies i dones riques (de les pobres no es conserva gaire res). Per les noies riques era signe de bellesa tenir una cintura molt prima i de ben jovenetes se’ls hi estrenyien les costelles per tal que el seu cos s’ajustés als designis de la moda. No va ser fins a la revolució francesa que es va començar  a deixar aquest costum, com a conseqüència del  progressiu alliberament de les dones. Sortosament era una tortura que estava destinada a poques dones, ja que impedia treballar.

En aquests moments encara es practica a molts països principalment d’Àfrica  l’ablació o extirpació del clítoris i, en alguns casos, també dels llavis vaginals. Malgrat que aquesta pràctica està prohibida en molts d’aquests països, i fins i tot, penalitzada per la llei, la seva erradicació es troba davant un mur moltes vegades infranquejable:  el de la força de la tradició. Segons un recent informe de l’OMS cada any uns 3 milions de nenes són encara sotmeses a l’ablació genital. I aquestes son, de fet, dades estimatives, car allà on està prohibit per les autoritats es molt difícil trencar el mur de silenci de la comunitat. Per exemple, a Kènia, dues parlamentàries han aconseguit la seva prohibició per les menors de 18 anys. I malgrat que aquesta era una pràctica estesa a la majoria d’ ètnies del país, a l’any 2010 ja només es practicava sobre el  27% de les nenes/noies. Tot i així,  la llei mai arriba a tots els poblets, i són cada vegada més les nenes escolaritzades a internats que refusen tornar de vacances a casa per por!

D’on ve aquesta pràctica que nosaltres, els occidentals, solem associar a l’islam, a control de sexualitat femenina, a masclisme? Si bé no es pot seguir del cert el seu origen, sembla que aquest es troba en l’antic Egipte, i que es practica allà on la influència d’aquesta gran civilització va penetrar amb més força. Els egipcis practicaven la circumcisió dels nens igual que els jueus, i segurament, mai no podrem saber qui la va inventar primer  donades les fortes relacions entre les dues cultures. També la civilització egípcia va influir poderosament en la grega i, com a conseqüència, en tot occident, però no en aquest sentit. El que sí és cert és que es practicava a l’antic Egipte, ja que s’han trobat mòmies que ho testifiquen. La societat egípcia era força igualitària a nivell de gènere, i es diu que la circumcisió masculina va donar lloc a una pràctica que fos equivalent per a les dones. No hi ha documents que ens ho expliquin, però el que passa actualment ens pot donar una pista, ja que el braç de la història a vegades és molt llarg. Egipte,  és un dels països on es practica més l’ablació, tan entre els musulmans com entre els cristians. El seu nivell de prevalença oficial es del 91%, però, potser, és fins i tot més alt. Junt amb Sudan, Somàlia, Eritrea i Djibouti, és la zona del món on més es sofreix, tots amb més del 90% de dones mutilades. En aquests països en els quals no esta prohibit podem trobar que hi ha famílies que recorren a metges per evitar infeccions! Curiosament, a la resta del nord d’Àfrica, l’ablació és desconeguda.

De quina manera va passar aquesta costum de l’antic Egipte a altres zones d’Àfrica? A través de Núbia, i sobrepassada la tercera cascada del Nil, la relació amb els pobles del Sahel podia ser violenta, però també al llarg de tres mil·lennis les relacions comercials hi varen ser freqüents. De mica en mica es transmetia la tradició, de poble a poble, d’ètnia a ètnia. El fet que es considerés  que les dones quedaven més netes, més pures, més preparades pel matrimoni, potser també mes dòcils, feia que se n’estengués la pràctica. Evidentment aquest procés ha estat mil·lenari, i ha arribat en certs casos fins els nostres dies. Encara avui dia hi ha ètnies que comencen a practicar l’ablació a les nenes com un signe de modernitat, d’integració davant els altres, de demostració que les seves dones valen tant com les altres. Si pensem que una dona no mutilada es considera bruta i impura, i que cap altra dona menjarà el que cuini, que serà menystinguda per les altres i que no trobarà marit, podem comprendre la força que encara té aquesta tradició.

Però sovint considerem l’Àfrica com un tot, com un conjunt homogeni. Es possible que hi trobem molts elements comuns, però el de la mutilació femenina no n’és un . Ja hem vist que no es practica al nord d’Àfrica i tampoc als pobles del desert. Sí que, en canvi, és pràcticament universal a Egipte i a tots els països del Sahel. Als països que comparteixen desert i Sahel, només la practiquen les ètnies bantús, mentre que entre les ètnies del desert no hi existeix la costum. Aquest seria el cas de Sudan Sud enfront de Sudan (Nord), Txad, Níger, Mali, Mauritània.

Però encara és més significatiu el cas dels pobles de la selva i de l’hemisferi sud. Als països de l’Àfrica occidental hi ha zones ja quasi selvàtiques, les ètnies de les quals no mutilen en cap sentit les seves nenes. Aquest seria el cas per exemple de Gàmbia i Senegal, on els dioles, que viuen en zones més boscoses, no tenen aquesta pràctica. I a mesura que ens anem acostant a l’equador, a la selva, la disminució de l’ablació és cada vegada més significativa. A Nigèria es practica a la zona Nord, menys boscosa, però no al centre i sud, i això tan entre els cristians com entre els musulmans. I des de la regió congolesa fins a Sudàfrica l’ablació genital femenina es tan desconeguda com entre nosaltres, només practicada pels immigrats de la zona saheliana.

Amb totes aquestes consideracions no pretenc defensar aquesta pràctica que vulnera els drets més fonamentals de les nenes i dones de molts països. Però sí que voldria deixar constància d’alguns aspectes que solem tenir confusos:

1.- És una pràctica NO LLIGADA A CAP RELIGIÓ però si a la tradició. De fet, molts imams musulmans hi estan lluitant en contra.

2.- NO ES UNA TRADICIÓ “AFRICANA”, puix que molts pobles no la coneixen i els resulta tan llunyana com a nosaltres.

3.- NO ÉS FORÇOSAMENT UNA TRADICIÓ MASCLISTA, ja que la practiquen i defensen tan dones com homes. Tot i així es una agressió contra el cos i la sexualitat femenina.

4.- En ser una tradició amb components socials molt arrelats, són les MATEIXES DONES LES QUE HI HAN DE LLUITAR EN CONTRA PER TAL D’ERRADICAR-LA. I això no es podrà fer sense un profund treball entre les comunitats i per les mateixes comunitats.

5.- Aquest  treball de conscienciació necessita no sols de les dones, sinó també del RECOLZAMENT DELS HOMES, així com dels agents religiosos, sobretot musulmans, ja que molta gent pensa que aquesta pràctica està escrita a l’alcorà. També hi han d’intervenir els líders religiosos cristians, sobretot els coptes egipcis i els ortodoxes etíops.

6.- Són molts els governs africans que l’han prohibit gràcies, sobretot, al TREBALL DE DONES PARLAMENTÀRIES MOLT COMPROMESES AMB EL TEMA. Malgrat tot, en aquests mateixos països encara es practica, tot i que molt menys que allà on està permès.

7.- Finalment RECOLZAR LES DONES AFRODESCENDENTS que viuen entre nosaltres i que lluiten per la seva erradicació des d’aquí.   

Cap comentari:

Publica un comentari