TRADICIONS QUE S’HAN D’ERRADICAR
Actualment, l’ablació o extirpació de clítoris encara es practica a molts
països.
Dolors Terradas
El 6 de febrer es celebra el dia
contra l’ablació genital femenina que, malauradament, encara es practica a
força països del món, principalment a una part del continent africà. No es la meva intenció parlar del tema a
nivell mèdic o sexual, però si que voldria donar una ullada al seu nivell
històric, tradicional i social.
L’ablació genital femenina forma part de tot un gran conjunt de pràctiques
exercides sobre el cos de les persones al llarg de tota la història de la
humanitat, amb diferents objectius, entre els quals els estètics hi tenien i
tenen una gran importància. Aquestes pràctiques s’exerceixen sobre els dos
sexes, però solen ser mes agressives les dirigides a les dones, a la seva
infantesa i primera joventut, perdurant fins a la mort.
Per parlar de casa nostra i d’èpoques no tan llunyanes podríem fer una
visita al museu del vestit a Terrassa. Allà podem veure la cintura dels vestits
de les noies i dones riques (de les pobres no es conserva gaire res). Per les
noies riques era signe de bellesa tenir una cintura molt prima i de ben
jovenetes se’ls hi estrenyien les costelles per tal que el seu cos s’ajustés
als designis de la moda. No va ser fins a la revolució francesa que es va
començar a deixar aquest costum, com a
conseqüència del progressiu alliberament
de les dones. Sortosament era una tortura que estava destinada a poques dones,
ja que impedia treballar.
En aquests moments encara es practica a molts països principalment d’Àfrica l’ablació o extirpació del clítoris i, en alguns casos, també dels llavis vaginals. Malgrat que aquesta pràctica està prohibida en molts d’aquests països, i fins i tot, penalitzada per la llei, la seva erradicació es troba davant un mur moltes vegades infranquejable: el de la força de la tradició. Segons un recent informe de l’OMS cada any uns 3 milions de nenes són encara sotmeses a l’ablació genital. I aquestes son, de fet, dades estimatives, car allà on està prohibit per les autoritats es molt difícil trencar el mur de silenci de la comunitat. Per exemple, a Kènia, dues parlamentàries han aconseguit la seva prohibició per les menors de 18 anys. I malgrat que aquesta era una pràctica estesa a la majoria d’ ètnies del país, a l’any 2010 ja només es practicava sobre el 27% de les nenes/noies. Tot i així, la llei mai arriba a tots els poblets, i són cada vegada més les nenes escolaritzades a internats que refusen tornar de vacances a casa per por!
D’on ve aquesta pràctica que nosaltres, els occidentals, solem associar a
l’islam, a control de sexualitat femenina, a masclisme? Si bé no es pot seguir
del cert el seu origen, sembla que aquest es troba en l’antic Egipte, i
que es practica allà on la influència d’aquesta gran civilització va penetrar
amb més força. Els egipcis practicaven la circumcisió dels nens igual que els
jueus, i segurament, mai no podrem saber qui la va inventar primer donades les fortes relacions entre les dues
cultures. També la civilització egípcia va influir poderosament en la grega i,
com a conseqüència, en tot occident, però no en aquest sentit. El que sí és
cert és que es practicava a l’antic Egipte, ja que s’han trobat mòmies que ho
testifiquen. La societat egípcia era força igualitària a nivell de gènere, i es
diu que la circumcisió masculina va donar lloc a una pràctica que fos
equivalent per a les dones. No hi ha documents que ens ho expliquin, però el
que passa actualment ens pot donar una pista, ja que el braç de la història a
vegades és molt llarg. Egipte, és un
dels països on es practica més l’ablació, tan entre els musulmans com entre els
cristians. El seu nivell de prevalença oficial es del 91%, però, potser, és
fins i tot més alt. Junt amb Sudan, Somàlia, Eritrea i Djibouti, és la zona del
món on més es sofreix, tots amb més del 90% de dones mutilades. En aquests
països en els quals no esta prohibit podem trobar que hi ha famílies que
recorren a metges per evitar infeccions! Curiosament, a la resta del nord
d’Àfrica, l’ablació és desconeguda.
De quina manera va passar aquesta costum de l’antic Egipte a altres zones
d’Àfrica? A través de Núbia, i sobrepassada la tercera cascada del Nil, la
relació amb els pobles del Sahel podia ser violenta, però també al llarg de
tres mil·lennis les relacions comercials hi varen ser freqüents. De mica en
mica es transmetia la tradició, de poble a poble, d’ètnia a ètnia. El fet que
es considerés que les dones quedaven més
netes, més pures, més preparades pel matrimoni, potser també mes dòcils, feia
que se n’estengués la pràctica. Evidentment aquest procés ha estat mil·lenari,
i ha arribat en certs casos fins els nostres dies. Encara avui dia hi ha ètnies
que comencen a practicar l’ablació a les nenes com un signe de modernitat,
d’integració davant els altres, de demostració que les seves dones valen tant
com les altres. Si pensem que una dona no mutilada es considera bruta i impura,
i que cap altra dona menjarà el que cuini, que serà menystinguda per les altres
i que no trobarà marit, podem comprendre la força que encara té aquesta
tradició.
Però sovint considerem l’Àfrica com un tot, com un conjunt homogeni. Es
possible que hi trobem molts elements comuns, però el de la mutilació
femenina no n’és un . Ja hem vist que no es practica al nord d’Àfrica i
tampoc als pobles del desert. Sí que, en canvi, és pràcticament universal a
Egipte i a tots els països del Sahel. Als països que comparteixen desert i
Sahel, només la practiquen les ètnies bantús, mentre que entre les ètnies del
desert no hi existeix la costum. Aquest seria el cas de Sudan Sud enfront de
Sudan (Nord), Txad, Níger, Mali, Mauritània.
Però encara és més significatiu el cas dels pobles de la selva i de
l’hemisferi sud. Als països de l’Àfrica occidental hi ha zones ja quasi
selvàtiques, les ètnies de les quals no mutilen en cap sentit les seves nenes.
Aquest seria el cas per exemple de Gàmbia i Senegal, on els dioles, que viuen
en zones més boscoses, no tenen aquesta pràctica. I a mesura que ens anem
acostant a l’equador, a la selva, la disminució de l’ablació és cada vegada més
significativa. A Nigèria es practica a la zona Nord, menys boscosa, però no al
centre i sud, i això tan entre els cristians com entre els musulmans. I des de
la regió congolesa fins a Sudàfrica l’ablació genital femenina es tan
desconeguda com entre nosaltres, només practicada pels immigrats de la zona
saheliana.
Amb totes aquestes consideracions no pretenc defensar aquesta pràctica que
vulnera els drets més fonamentals de les nenes i dones de molts països. Però sí
que voldria deixar constància d’alguns aspectes que solem tenir confusos:
1.- És una pràctica NO LLIGADA A CAP
RELIGIÓ però si a la tradició. De fet, molts imams musulmans hi estan lluitant
en contra.
2.- NO ES UNA TRADICIÓ “AFRICANA”, puix
que molts pobles no la coneixen i els resulta tan llunyana com a nosaltres.
3.- NO ÉS FORÇOSAMENT UNA TRADICIÓ
MASCLISTA, ja que la practiquen i defensen tan dones com homes. Tot i així es
una agressió contra el cos i la sexualitat femenina.
4.- En ser una tradició amb components
socials molt arrelats, són les MATEIXES DONES LES QUE HI HAN DE LLUITAR EN
CONTRA PER TAL D’ERRADICAR-LA. I això no es podrà fer sense un profund treball
entre les comunitats i per les mateixes comunitats.
5.- Aquest treball de conscienciació necessita no sols
de les dones, sinó també del RECOLZAMENT DELS HOMES, així com dels agents
religiosos, sobretot musulmans, ja que molta gent pensa que aquesta pràctica
està escrita a l’alcorà. També hi han d’intervenir els líders religiosos cristians,
sobretot els coptes egipcis i els ortodoxes etíops.
6.- Són molts els governs africans que
l’han prohibit gràcies, sobretot, al TREBALL DE DONES PARLAMENTÀRIES MOLT
COMPROMESES AMB EL TEMA. Malgrat tot, en aquests mateixos països encara es
practica, tot i que molt menys que allà on està permès.
7.- Finalment RECOLZAR LES DONES AFRODESCENDENTS que viuen entre nosaltres i que lluiten per la seva erradicació des d’aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada