EL COLONIALISME QUE MAI ACABA.
Malauradament al llarg de la història sempre han dominat els mes forts: els qui tenen mes patrimoni i en conseqüència mes armes, mes homes treballant per ells, mes domini cultural i social. En els darrers cinc cents anys qui ha dominat el mon ha estat Europa Occidental ( gran Bretanya, França, Espanya, Portugal, Alemanya Holanda , Bèlgica Dinamarca, Suècia, Suïssa i el Nord d’Itàlia) junt amb l’imperi Rus i l’imperi Turc ,. Podríem dir que també Xina dins el seu àmbit geogràfic i l’extensió Europea d’Amèrica, es a dir els Estats Units. El desig de domini ha portat el continent Europeu a dues guerres mundials durant el segle XX, les mes mortíferes de tota la història, i les guerres i matances que hi ha actualment al mon, tenen lloc a zones colonitzades per alguna d’aquestes potències.
Aquest seria el cas
molt clar de tots els enfrontaments que perduren a l’Àfrica, sobretot al Congo
( el que va tenir les condicions colonitzadores mes mortíferes) però també les
que sempre veiem en els mitjans de comunicació : Ucraïna, sotmesa i
maltractada per l’imperi rus i la URSS
els dos darrers segles, i Palestina, víctima colateral del racisme i
colonialisme Europeu.
En el cas de l’Àfrica podríem parlar d’uns quants conflictes
sagnants. Em centraré en un conflicte
molt poc conegut però que ens pot ser molt familiar. Fa pocs mesos Banyoles va
ser objecte d’un documental “el negre te nom” que ens va deixar a tots
força molestos. Llegint el llibre “Àfrica no es un país” del nigerià Dino
Faloyin podem veure que el nostre deute envers aquest continent i la nostra
petita culpa no ha estat res comparat
amb el que passa, si en present!!! , als museus de tota l´Europa Occidental i
dels Estats Units. Museus hereus d’un pillatge violent per part dels seus
imperis, exercit sobre un continent que anomenaven “salvatge”
Des de la seva independència, els països africans demanen el
seu retorn, almenys les guardades als magatzems. Però de moment, malgrat que
alguns governs diguin el contrari, no s’ha tornat quasi cap d’aquestes obres, llevat d’algunes restes humanes que ha
retornat el govern alemany a Namíbia ( portades a Alemanya després del genocidi
del 80% del poble Hotentot ) mentre altres restes humanes , cranis
principalment, procedents de Tanzània,
Alemanya encara no els ha
retornat , tot i que varen servir per fer
estudis de superioritat racial a principis del S.XX. Totes les obres d’art , objectes sagrats o restes humanes no es volen
tornar sota l’excusa que els africans no conservarien bé els museus. Però si
que hi ha museus a l’Àfrica, si que els conserven i protegeixen. Etiòpia, que
el 1863 va sofrir el setge i l’espoli de milers d’obres a Magdala, d’art i religioses (cristianes ortodoxes)
te un museu dedicat a les troballes arqueològiques humanes que no te res a
envejar a qualsevol museu Europeu. Però
des de la Gran Bretanya, el Museu Britànic no ha retornat cap de les peces
robades, moltes d’elles sagrades pels Etíops, . Una altra excusa dels museus es
que si s’exposen per exemple al Museu Britànic o al Louvre els poden visitar gent de tot el mon!!!! Quina
gent? Per obtenir un visat des d’un país africà o asiàtic cal ser molt ric. En
general no es donen visats a gent “normal”. De manera que els africans no poden
veure les seves obres d’art fetes abans de la colonització. Resposta Europea:
de tan en quan farem exposicions itinerants per Àfrica. Resposta Africana.
Torneu el què ha estat robat mitjançant la violència i nosaltres ja us deixarem
obres per exposar als vostres museus. Aquest es un cas de colonialisme
persistent, de continuar proclamant la superioritat dels Europeus Occidentals
per damunt de la resta del mon.
Però el colonialisme no ha acabat, i cada dia també en veiem
les seves conseqüències a les informacions que rebem. Continuem per Ucraïna.
Des del 2014 existia un fort conflicte entre el govern d’Ucraïna i Rússia.
Finalment aquesta va ocupar Crimea, sota
l’excusa que allà tothom era rus. Però tenim un petit problema: la majoria dels
habitants de Crimea, fins el 1945, eren tàrtars musulmans, i 200.000 d’ells
varen ser deportats sobretot a Uzbekistan. Les seves cases i terres varen ser
ocupades per russos (segurament també forçats) i a la majoria dels tàrtars no
se’ls ha permès retornar. I després, al començar la invasió de Rússia sobre Ucraïna,
el febrer del 22, es va realitzar sota el pretext que hi havia un règim Nazi que perseguia als russos
que hi vivien.
S’ha parlat molt poc
del que significa Ucraïna. Es una zona
de l’Europa de l’Est que en els darrers segles ha estat ocupada per diferents
imperis tant del centre d’Europa com de Rússia. En realitat ha estat també un
país colonitzat, com tants altres de l’Europa de l’Est ( Rússia, Turquia,
Imperi Austro-Hongarès). No cal oblidar que sota el govern de la URSS,
tiranitzat per Stalin, entre els anys 1932-1933 varen morir de fam , entre un
milió i mig i/o deu milions, segons les fonts. Fam provocada pel fet que Stalin
volia comprar maquinària moderna per industrialitzar la URSS i necessitava
vendre el blat que produïa Ucraïna. Els serveis secrets anaren casa per casa
requisant tot el cereal. Així dons, aquesta guerra actual ve de lluny, de
l’imperialisme Rus. I son dues grans potències , EEUU i Rússia les qui parlen
de processos de pau per un tercer país. No cal estranyar-nos que el Sr Trump
humiliés públicament al president d’Ucraïna. No cal estranyar-nos del potencial
bèl·lic que utilitza Putin contra el que considera el seu país súbdit.
I continuem amb Palestina, tan Gaza, que es qui pateix mes,
com Cisjordània, proper objectiu dels governs israelians. Les persones jueves,
escampades arreu del vell mon, des de les Illes britàniques fins a la Índia,
passant per tot Europa i pels països del Nord D’Àfrica , Àrabs i Persia, varen
viure duran 2000 anys considerades com
un element necessari per la societat però també com un element estranger,
forani. Això va ser així tan a les zones cristianes com a les musulmanes. Però
hi ha hagut fins avui dia una diferencia: pels musulmans, els jueus poden ser
un poble no assimilat, però cal que se’ls respecti ja que formen part dels
pobles del LLIBRE, de l’ALCORÀ. En canvi pels cristians, els jueus eren els
responsables de la mort de CRIST, i per tan , no sols no mereixien respecte
sinó que de tan en quan sofrien persecucions i matances, atiades per l’element
religiós. Tot això va culminar al S.XX amb la SHOAH, la matança de sis milions
de jueus per part del règim nazi, amb la col·laboració de molts europeus, de
l’Est i de l’Oest . Nomes hi ha tres casos
que sota l’ocupació nazi els governs varen defensar els seus jueus: Dinamarca, Bulgària i Marroc.
Ara però, sembla el mon al revés. Israel defensat pels
països de tradició cristiana, al capdavant els EEUU, seguits d’Alemanya i la
resta d’Europa, i els palestins, majoritàriament musulmans, tractats d’animals
per alguns dels ministres de l’estat Israelià. Que ha passat pel camí? Acabada
la segona guerra mundial, ningú volia sentir a parlar dels camps de
concentració. Molta gent, pagesos pobres inclosos, s’havien beneficiat de
l’extermini dels seus jueus. Els nous governs Europeus no volien jueus al seu
territori, tampoc els volien ajudar, tampoc volien saber res dels supervivents
dels camps d’extermini: Gran Bretanya els va tenir confinats a camps de
presoners a l’illa de Xipre i a la de Maurici, Els qui tornaren a Alemanya
Occidental eren igualment confinats per les tropes Americanes. Primo Levi, que va
sobreviure a Auschwitz , en ser alliberat el camp per les tropes de la Unió
Soviètica, no va poder tornar a Venècia fins després d’un any i mig, portat en
tren, junt amb els altres supervivents , per mig Europa de l’Est (La Treva,
1963) .
I llavors la gran
idea, també colonial : donat que hi ha un moviment sionista que vol el retorn
dels jueus al seu antic territori de Palestina, dons els hi donem Palestina. Llàstima
que el territori estava ja ocupat per altres semites, els palestins. El fet va
ser obviat a canvi de tenir un país protegit, Israel, al vell mig d’una de
les zones mes productives del mon. Israel passava a ser una fortalesa
d’Occident al mig d’Orient. I per aquesta raó sempre rebria la protecció dels
EEUU i d’Europa. Ens traiem un problema de sobre i altres en sofreixen les
conseqüències. Des de la creació de l’Estat d’Israel, l’any 1948, els seus
respectius governs no han parat d’agafar terres als palestins, als quals se’ls hi destrueixen els seus
pobles , se’ls hi agafen les seves terres per a ser seguidament ocupades per
colons del “22” ( el calibre de l’arma que tots el colons jueus porten sempre
al damunt).
Després de la declaració d’independència, set cents mil
palestins forn expulsats del nou estat d’Israel i obligats a refugiar-se als països veïns de Líban o Jordània o a
territoris palestins encara no ocupats per el nou estat. Continuaren noves guerres, la mes
important, la dels 6 dies,(1966) en la qual Israel va partir les terres
palestines en dues creant els territoris ocupats de Gaza i Cisjordània. Altres
guerres i ocupacions, i sobretot les onades migratòries de jueus , procedents dels països àrabs i de l’antiga Unió Soviètica
han portat a l’estat israelià a ocupar mes terres, convertint Cisjordània en un
territori ple de colons israelians, armats i protegits pel seu exèrcit,
ocupació de terres de palestins que continuen fins avui dia. I convertint Gaza
en una presó a l’aire lliure, totalment encerclada per un mur, tan terrestre
com marítim. La resta la podem veure cada dia per les imatges que ens trameten
els periodistes palestins (la resta de periodistes hi tenen prohibida l’entrada
per part d’Israel). Perquè Europa no fa res, llevat de petites protestes? Ja ho
va dir el canceller alemany
Adenauer l’any 1960, al líder sionista
Ben Gurion “ ISRAEL ES LA FORTALESSA D’OCCIDENT”. . això es així encara avui
dia, i te tot el suport dels Estats Units, tan de governs Demòcrates com
Republicans, i te el suport , malgrat ens faci vergonya , dels governs
Europeus. I també el suport de una gran majoria dels jueus israelians i de la
diàspora, que sembla que visquin allunyats
(obnubilats) de tota opció de futur viable. Fins a quan? Fins que
serveixin!!
El nostre suport als palestins que estan sofrint l’ocupació
i l’exili, i també als jueus que consideres als palestins els seus iguals ,
molt minoritaris i valents. I per la
nostra banda procurem no ser dels responsables de qui ens parla Sigmund Freud “ pensem en la gran quantitat
de brutalitat, crueltat i mentides que
es poden estendre pel mon anomenat civilitzat. De veritat creiem que un petit grup d’homes ambiciosos i
mentiders , sense consciència, es podrien sortir amb la seva si no tinguessin
milions de seguidors que comparteixen la seva culpa?”
DOLORS TERRADAS
VIÑALS
