FIRA DE NADAL

 

SIRIA: UNA ESPURNA D’ESPERANÇA. ARTICLE A LA REVISTA DE BANYOLES

 SIRIA: UNA ESPURNA D’ESPERANÇA. 

Després de 14 anys de guerra i de milions de refugiats, tan interns com externs, ha caigut el règim de  BACHAD AL ASSAD, podríem dir que de manera sorprenent, en pocs dies. 14 anys de guerra, de morts, de refugiats, de torturats, de violacions, de malalties i fam, i de cop, de manera sorprenent, ,ha caigut aquesta dictadura. Els soldats del règim es rendien, els diferents grups opositors es posaven d’acord i en pocs dies hem vist l’entrada a Damasc  de diversos exèrcits opositors i la fugida del dictador.

Malauradament  es fa difícil confirmar si la pau  ha arribat a Síria, i en aquest petit país que abans de la guerra tenia 21 milions de persones hi juguen massa actors, tan  internacionals com nacionals.

Entre els internacionals hi juga un paper molt important Turquia, antic estat colonitzador de Síria, abans del 1919, però que  en acabar la primera guerra mundial, els antics territoris colonitzats per Turquia varen ser repartit si colonitzats per Gran Bretanya i França. Un altre actor important ha estat i potser també serà Rússia, aliat tan de Bachar el Assad com del seu pare, i combatent actiu duran aquests catorze anys. Però també tenim els Estats Units, que han combatut al grup salafista ISIS i que donen suport a les milícies kurdes. Igual que en el cas de Rússia , també hi tenen bases militars,  Per altra banda tan Al Assad com una part de la població Siriana son de religió musulmana xiïta, i estan recolzats pel govern Iranià. I per últim, la força que s’ha mostrat mes activa els darrers dies, bombardejant l’arsenal de l’exèrcit Siri i la zona dels Alts del Golan, amb mes de 300 intervencions,  l’estat d’Israel , segurament disposat a controlar  una bona  part del territori mes proper a la seva frontera, tal com està fent al Líban. Massa actors per un territori dues vegades i mig mes petit que Espanya.

Però cal mirar com es Síria a nivell intern. La seva diversitat ètnica i religiosa es molt mes gran que la que hi pot haver a qualsevol país europeu, i en general, havien anat mantenint un equilibri entre els diferents grups que la composen. Però aquests anys de guerra, amb diferents grups armats, han fet que les diferències es signifiquessin més i avui dia serà difícil mantenir l’equilibri anterior. Mirem quins son els principals grups que composen Síria.

 

DIVERSITAT RELIGIOSA I/O ETNICA-RELIGIOSA

En primer lloc la majoria de la població es musulmana, però dividida en les dos grans branques d’aquesta religió : els xiïtes i/o alauís i els sunnites. Segons informacions extretes de Viquipèdia, segurament anteriors a l’inici de la guerra, el 58% de la població es de religió musulmana sunnita, que segueixen directament els preceptes de Mahoma, a través dels seus seguidors directes, i que per altra banda es la branca mes estesa entre els musulmans. De fet DAMASC va ser una de les ciutats mes important en els primers segles de l’ISLAM, amb la dinastia Omeia. La majoria de sunnites son d’ ètnia i llengua àrab, però també son sunnites els Kurds i els turcs que habiten al país. També son musulmans els xiïtes, que segueixen Mahoma, però a partir de les ensenyances del seu gendre Alí i del màrtir Husein. Aquesta branca es molt menys nombrosa, tan a Síria com a la resta de països musulmans. Sobretot es troben a l’Iran, sud d’Irak i petites minories tan a Síria com als països del Golf. Els podem reconèixer per la vestimenta negra de les dones i per l’existència dels Aiatol·làs, a mes per la seva creença en un Messies. A Síria es divideixen en dues branques, essent la principal la dels alauites, ( ho eren els governants de la família AL Assad) i que viuen en un territori concret prop de la costa mediterrània. Aquests , en els seus comunicats, manifesten  tenir diferencies amb els xiïtes, demanen no ser considerats com a l’ ètnia de la dictadura, i manifesten la seva voluntat de crear un nou estat democràtic i laic.

El tercer gran grup , almenys abans de la guerra , eren i segurament son , els cristians, amb un 16% de la població abans de la guerra. Son cristians des de l’època de l’imperi Romà, que mai varen convertir-se a la religió musulmana. Han passat períodes de tolerància i d’altres de persecució, però cal remarcar que son d’ètnia i parla àrab, i que duran la dictadura dels Assad varen ser respectats com a minoria, malgrat que si eren contraris al règim també eren perseguits. Estaven i estan ben integrats a la societat , i en la guerra per defensar els Alts del Golan enfront d’Israel, varen lluitar amb l’exèrcit sirià . Es concentren sobretot a Aleppo, però també a Damasc i altres ciutats. Membres cristians d’  Irak, es varen refugiar a Síria després de la caiguda de Sadam Hussein. Cal dir que hi ha també diferents branques cristianes, però els mes nombrosos son els ortodoxes. Un dels millors escriptors Sirians es precisament cristià, exiliat per raons polítiques, Rafik Schami.

Un quart grup seria el dels drusos, ètnia i religió diferents dels altres sirians majoritaris. No son musulmans, però tenen l’Alcorà com a llibre sagrat, junt amb la Bíblia, i algunes epístoles pròpies. No son gaire nombrosos , però també trobem drusos a Líban, Israel i Egipte. Solen viure en zones rurals pròpies, malgrat alguna emigració cap a les ciutats. Donat que religiosament son molt eclèctics, també procuren estar bé amb els governs que els hi toca viure.

Queden a Síria altres religions minoritàries , de les quals potser la més coneguda es la dels Yazidís, fortament perseguits per la facció anti governamental de l’ISIS, islamistes radicals, que els consideren com a adoradors del dimoni. Evidentment no es així, però junt amb altres minories que encara persisteixen a Síria i també a Irak practiquen una religió pre-cristiana i pre-islàmica. Sembla ser que els kurds també la practicaven abans de convertir-se a musulmans, i en general a on es troben mes Yazidis es a Mossul. De fet, han estat els kurds, molt mes nombrosos, els qui en definitiva han intentat protegir-los de l’ISIS, que va fer una campanya de persecució  sistemàtica sobretot contra noies i infants Yazidís. Donat que es una comunitat molt tancada, les violacions a les noies per part dels islamistes els hi ha fet molt mal, ja que si bé en principi accepten el retorn de les noies, no accepten els seus fills i elles difícilment trobaran marit. Es podria dir que ha estat el grup mes martiritzat, i que moltes criatures petites ja no es recorden dels seus orígens. Així molts Yasidis estan en camps de concentració kurds, com a islamistes, sota la creença que ells també han format part de l’ISIS. Semblant a aquesta religió, però molt sincretistes,  que barregen pensaments pre-cristians amb elements musulmans, cristians, jueus son els Alevís i els Nusairís, diferents dels Yazidís donat que si perillen poden fer veure que es converteixen!

Molt important remarcar que malgrat poden tenir bones relacions persones de diferents religions, rarament es casen fora del seu grup, segurament per mantenir-se com a tal. Hem vist que algunes d’aquestes religions formen ètnia i llengua pròpies, mentre altres no. Hi ha el cas dels cristians , que són d’ètnia i llengua àrabs. També son àrabs els musulmans sunnites i els xiïtes, però en canvi els alauís es consideren ètnia pròpia, malgrat parlar àrab. Per últim els Kurds , que ocupen un extens territori entre els països de Síria, Iran , Irak i Turquia, tenen la seva pròpia ètnia i llengua però son musulmans, molt enfrontats sobretot a Turquia ja que des de la caiguda de l’imperi Otomà el 1919 reivindiquen un estat propi.

I LES DIFERENTS FACCIONS ARMADES.

 

Segurament son massa per un país tan petit, i ara que teòricament ha començat la pau, poden representar un greu perill de noves guerres.  Els qui han fet la darrera ofensiva i han ocupat les principals ciutats i sobretot DAMASC  son el grup Hayat Tahrir el Sham -H.T.S. grup que ha format part de AL Qaeda  i que es considera islamista, malgrat que darrerament s’han moderat i proclamen respecte a tots els sirians que no han participat en tortures, i la Coalició Nacional Síria, recolzada per Turquia. Per altra banda hi ha, com a força armada i molt activa , Les Forces Democràtiques Síries, dirigides per Kurds, que malgrat haver participat en la lluita contra EL Assad i contra l’ISIS (Estat Islàmic) de moment no estan representades en el nou govern. Però en el seu cas la intenció es sobretot defensar un estat democràtic i descentralitzat, que els hi permeti un autogovern Kurd es a dir “ construir una nova Síria basada en la democràcia i la justícia, que defensi els drets de tots els Siris.

Aquestes serien els tres grups mes importants. Per altra banda, de moment el nou govern vol mantenir tot el funcionariat del règim anterior així com part de l’exèrcit. Aquesta bona voluntat està essent sabotejada per l’Estat d’Israel, que ha bombardejat les instal·lacions militars, fent que el nou règim neixi sense poder militar. I això pot ser molt greu, donat que hem vist tres forces importants, però malauradament a Síria resten molts petits grups , armats , que no forçosament participen en les intencions del govern provisional. Alguns d’aquests grups son salafistes, fraccions de Al Qaeda, de vegades enfrontades entre elles. Hi ha reductes a on la pau no ha arribat, i que en qualsevol moment poden recomençar una nova guerra.

De moment però respectem als Sirians que volen un país democràtic, als sirians refugiats als països veïns que retornen esperançats, als sirians refugiats a Europa, sobretot a Alemanya, que de moment esperen els esdeveniments, molts d’ells ja completament arrelats als nous països, sobretot els joves, però molts d’altres volent tornar, però amb la por al cos, de com trobaran la casa, els familiars, les seves antigues ocupacions. I finalment , esperem que els siris que encara estan retinguts als camps de refugiats de Grècia puguin sortir-ne , i després del malson que ha estat la seva reclusió, puguin retornar al seu país.

 UN BRI D’ESPERANÇA PER TOTS ELLS.

Dolors Terradas Viñals