LA HGISTÒRIA NO JUTJA, S’OBLIDA.
Mentre escric aquest article te lloc la Reunió de les Nacions Unides a Nova York per parlar de la situació a Gaza. Com tots hem vist, a la delegació Palestina i al seu president Mahmud Abbas els hi ha estat denegada l’entrada als Estats Units, contradint així l’esperit de la mateixa ONU, i reafirmant la derivada dictatorial que està esdevenint als EEUU `per part de Trump i els seus acòlits. Seria un fet que les Nacions Unides no hauria de permetre i necessàriament traslladar la seva seu a altres països on ja hi tenen delegacions. Sortosament hi ha les videoconferències (les poden interceptar suposo, però no aniran tan lluny!) i El president de l’autoritat Nacional Palestina podrà adreçar-se als membre de les N.U. Es veu que tampoc hi assisteix el president d’Israel, ocupat en la celebració del cap d’any jueu. Però no pot evitar que 157 països proposin la formació de dos estats en terres palestines. El govern israelita ja ha dit que de cap manera això es portarà a terme.
Ara bé, pensem si això es viable i si ja no ha passat el
moment. L’ocupació de Gaza està arribant a la seva fi. Aquests darrers dies hem
vist els bombardejos sobre els edificis que quedaven a la ciutat de Gaza,
ocupada per un milió de persones. Estem veient com la gent en fuig amb el que
pot i com pot. Però desplaçar un milió de persones es molt difícil, també per
un govern tan militaritzat com l’israelita. A on poden anar aquestes persones?
Queda molt poc territori per conquerir, i el que queda està no sols ple sinó
també constantment atacat . Ja algunes famílies de la ciutat s’han hagut d’instal·lar
damunt d’ abocadors. I una vegada destruïda la ciutat de Gaza, i amb tots els
Gazatís concentrats en un petit espai, que en faran d’ells? Diuen que ja estan
en converses amb els països veïns per instal·lar-los en camps de refugiats, i
que reconstruiran la seva terra per a futurs colons o turistes, que allò passarà
directament a Israel.
No els calia tanta crueltat per fer això, ja que Gaza, des
del 1967 era territori ocupat, després de la guerra dels 6 dies. Potser els
governs anteriors no han volgut utilitzar el nivell de violència de l’actual? I
no es que no hagin exercit violència. Des de la seva ocupació hi ha hagut guerres i ocupacions quasi constants , s’ha
construït el mur i han sofert el bloqueig per mar, terra i aire. Havien
convertit Gaza en una presó a l’aire lliure, en un gueto, en el qual no obstant
s’hi podia viure. Inclús hi havia instal·lats colons israelites! Però l’exèrcit
es reservava sempre el dret a l’atac, a l’ocupació, a la presa de presoners, (també
en podríem dir hostatges). L’any 2005 El govern D’Ariel Sharon va obligar a
tots els colons israelites a marxar de la franja. Des d’aquell moment va ser
mes fàcil bombardejar el territori sempre que ho creien oportú. Segurament la
idea final ja era la que estan acabant de realitzar ara: arrasar-ho tot, matar
el major nombre de palestins, -La ONU parla de 200.000 morts per diverses
circumstàncies- i després obligar als que quedin a l’exili. l’inici d’aquest final va estar la matança i
la presa d’hostatges per part de Hamàs. Es que Israel no ho sabia? Segur que
si, i per això uns dies abans va portar el seu exèrcit lluny, prop de
Cisjordània. Com es possible que amb els seus mitjans d’espionatge mes
sofisticats del mon deixin passar a un contingent de Hamas???? A mes, el seu
exèrcit va tardar mes de tres hores a arribar al lloc dels fets. Hostatges? 200
persones , a qui el govern ha deixat com una bona excusa per derruir-ho tot.
Mentrestant, a mes del assassinats a Gaza, el govern d’Israel ha agafat 11.000
hostatges a Cisjordània (en diuen presoners). Si hi pensem be veurem que tot ha
estat una operació molt ben dissenyada, des de fa anys, i molt ben executada.
Diàriament hem vist amb
impotència com convertien Gaza en un
lloc de matances constants, per l’acció bèl·lica i per la fam. Em ve al cap el
gueto de Varsòvia , amb els soldats alemanys passejant-se amb la seva
prepotència i les imatges de la gent morta de gana pel carrer. El gueto de Varsòvia
es va acabar quan els nazis varen decidir posar en trens a tots els seus
habitants per portar-los als camps de concentració. Solament un grup de joves
es va revoltar, cosa que va fer que totes les cases fossin destruïdes, i la
majoria de revoltats morts. Ara en queda només un carrer, a on estaven les
oficines de les S.S que no varen ser derruïdes. A la resta hi ha blocs de pisos
per població amb pocs recursos i de tant en quan algun record del què hi va
passar entre 1940-1943. Potser Israel no els enviarà a camps d’extermini, però
si a camps de refugiats, a on s’hi poden passar generacions. Els camps de
refugiats de Sabra i Xatila, tristament famosos per les matances de l’any 1982,
varen ser creats al Líban pels refugiats palestins l’any 1948. Encara
existeixen! Tres generacions!!! (llegiu els llibres de la periodista Txell
Feixes Torras que els coneix molt be).
Malgrat l’horror de Gaza ens cal també pensar en què els hi
està passant a la resta de Palestins que viuen a Cisjordània. Des que va
començar l’ofensiva contra Gaza el govern israelita que actua com li dona la
gana, passant per damunt de l’autoritat nacional palestina , ha empresonat a
11.000 persones. Si onze mil! Ha assassinat a mes de mil palestins, i sovint
agafa aleatòriament uns quants palestins per empresonar-los durant uns dies i després
deslliurar-los sense cap raó. Cada vegada hi ha mes colons a les terres de
Cisjordània, i ara ja son 800.000, entre ells dos ministres. Vuit cents mil
colons adoctrinats des de petits i autoritzats a portar armes. Ja els anomenen
els del “22”, per les seves pistoles, encara que alguns porten metralletes.
Cada nou establiment de colons vol dir fer fora de les seves terres als pagesos
palestins que hi viuen. Vol dir també fer murs, robar aigua i tancar carreteres
obligant als palestins a allargar cada
cop mes els seus desplaçaments. No es parla gaire d’aquest fet, i de l’augment
dels colons, ja que sempre te lloc als poblets. Però cal veure la pel·lícula NO
OTHER LAND per fer-nos càrrec del què passa. Primer arriba l’exèrcit a
informar: cal marxar ja! Si no ho fan van destruint cases, a poc a poc, per
anar espantant. Després tallen l’aigua i si amb tot no n’hi ha prou comencen
els empresonaments i les matances. L’exèrcit te l’ajuda dels colons, que no
sols tindran les terres si no també els ramats i els cultius dels palestins que
hi vivien. Quan estan instal·lats es tallen les carreteres i allà ja no s’hi
pot passar mai mes.
Aquests dies a la ONU s’està parlant de la solució dels dos
estats. Deixant de banda la reacció de Netanyahu dient que això no passarà mai,
i la reacció del president dels Estats Units (inconcebible), realment la
creació de dos estats pot ser ja inviable. Després de la destrucció de Gaza, el
pla del govern d’Israel es la construcció d’apartaments per mes de dues centes
mil persones jueves a Jerusalem palestí. Aquest pla, concebut fa temps però mai
realitzat, significarà la separació de Jerusalem -capital de Palestina- de
Cisjordània. Cisjordània, amb prop de tres milions de palestins, quedarà
completament aïllada, a mes de fortament fragmentada. Serà també una nova presó
a l’aire lliure. Aquests dies Israel ha tancat la frontera entre Cisjordània i
Jordània, per on passaven cada dia milers de persones i a més la única sortida
de Cisjordània a l’exterior. En aquests moments només depenen d’Israel, de fet
la seva potencia ocupant.
Com es pot resoldre tot això. Segurament es el conflicte de
mes difícil solució dels que hi ha al mon. La solució dels dos estats es
inviable, i només quedaria la solució d’un sol estat plurinacional. Es evident
que la intenció de Israel no es aquesta, car volen un sol territori amb una
sola nacionalitat. Per part dels palestins no hi poden dir massa res, no estan
en condicions de cap mena de força. Potser també després de tot el que ha
passat els hi seria molt difícil la convivència. Per desgracia el 80% dels
israelites estan a favor de l’ocupació. Què queda? Potser algun dia la ONU
tindrà pes i força suficient. Ara no es el cas, malgrat que va ser a la ONU on
es va permetre i votar els dos Estats, l’any 48. Israel es filla de la ONU,
però ho ha oblidat.
I nosaltres què podem fer??? Com es diu en situacions extremes: resar!!! Manifestar-nos, protestar, sofrir i intentar mantenir una certa dignitat .
Dolors Terradas
Viñals-
