dijous, 13 de novembre del 2025
OLIVES. ARTICLE A LA REVISTA DE BANYOLES
OLIVES, CIGRONS, ALBERGINIES-----
Molt aviat començarà la collita d’olives a les nostres
contrades. La bellesa dels camps d’oliveres es espectacular: cal anar a la
província de Jaén per adonar-se’n. Però no sols aquí cultivem oliveres. Aquests
darrers dies ha estat notícia el linxament sortosament fallit d’una dona
palestina de Cisjordània a mans de colons israelites (davant la impassibilitat
dels seus soldats). La dona, collia olives al camp dels seus veïns també
palestins. Ella i la seva família havien perdut totes les seves oliveres quan
un grup de colons israelites, recolzats pels soldats varen voler instal·lar-se
a les seves terres. Gracies a un acord de solidaritat entre els pagesos
palestins, si a una família li roben les
terres amb les oliveres, els veïns li deixen anar als seus camps a recollir
olives a canvi d’un repartiment del 50%. I es que pels palestins, segons el
darrer informe de la ONU pels drets humans “ en la cultura i economia
palestines, la collita d’olives representa mes que un producte agrícola: es un
vincle històric amb la terra i un pilar per les comunitats rurals”.
Què està passant a Cisjordània, amb les oliveres, un arbre
centenari , una icona quasi religiosa per a totes les societats mediterrànies?
Des de l’arribada dels primers jueus procedents d’Europa Central es varen començar a
substituir cultius tradicionals mediterranis per altres que coincidien mes amb la cultura Europea. Però
en aquells moments eren molt pocs i solien treballar conjuntament amb
palestins, primer dominats per l’imperi turc i després pel Britànic. Acabada la
segona guerra mundial, amb la matança d’una gran part dels jueus d’Europa, la
ONU va concedir la creació de l’Estat d’Israel. Des de llavors hi ha hagut
diferents guerres, i sobretot l’extensió de l’Estat d’Israel sobre les terres
ocupades pels palestins.
Després de la guerra dels 6 dies el 1967, els territoris de
Cisjordània, (part de la històrica Judea i tot Samaria), Gaza i la Península
del Sinaí, (sota el govern Egipci) i els Alts del Golan ( Siris) van passar a
estar ocupats per Israel . així es va consolidar la frontera del que els
sionistes en diuen l’Israel Històric. Si be mes tard la península del Sinaí va
ser retornada a Egipte i part del Golan a Síria, l’ocupació de Cisjordània i
Gaza es va consolidar fins els nostres dies, malgrat un govern en mans
palestines , però controlat per l’exèrcit israelita. A partir d’aquella guerra varen començar a
Cisjordània i Gaza les ocupacions de terres per part de colons, normalment
vinguts de la URSS , però també de països àrabs. Moltes d’aquestes ocupacions,
que anomenaven Kibutz, varen rebre el suport de molts intel·lectuals
d’esquerres Europeus. Jo m’hi compto entre ells. El Kibutz era un exemple de
cooperació, de treball de la terra, de comunitat. Confesso que mai vaig pensar
que cada un d’aquells Kibutz tan ideals, estaven construïts sobre terres
d’altre gent, terres de palestins que ho havien perdut tot. Sovint es deia que
els palestins tenien les terres abandonades, que no les treballaven. El que
passava , es que moltes d’aquestes terres estaven plenes d’oliveres, que per a
persones vingudes de llocs no mediterranis, no eren considerades com a cultius.
Ara ja no es diuen Kibutz,, ara en diuen i en diem colons,
colonitzadors! I una vegada agafades les terres hi construeixen les seves
casetes, sovint amb jardinets i piscines,
agafant l’aigua necessària per l’agricultura palestina. Però abans han destrossat
els seus conreus. En aquests moments a Cisjordània hi ha 800.000 jueus o
colonitzadors, i en aquests darrers anys , duran el genocidi de Gaza han
augmentat en 100.000 en dos anys. Quantes oliveres destrossades, cremades?
Segons la periodista del diari ARA
Cristina Mas, que hi ha anat recentment ,només al municipi de AL
Mughayyin se n’han destruït 10.000. Deu
mil oliveres que ni tan sols serveixen als nous colons israelià: tal com deia
un pagès palestí: em sap molt greu quan ens roben la terra i les oliveres, però
per a mi el pitjor es quan veig que en lloc de fer-les servir , les maten. Una
arma de guerra, molt eficaç i sovint invisible, es la destrucció de cultius, la
crema d’arbres i de terres conreables I això no passa de tan en quan. Segons
aquest informe de la ONU, només en els primers 6 mesos del 2025 hi ha hagut 757
atacs de colons contra pagesos palestins. Però es a partir de l’agost , davant
la propera nova collita, quan han
augmentat els atacs dels colons. Des de l’agost a l’octubre hi ha hagut 141
atacs per part dels colons i 17 per part de l’exèrcit. Cap d’ells ha estat
castigat. Han estat atacs a persones (
7.154 atacs a propietats i 33 palestins assassinats en els darrers dos anys per
part de colons) atacs a arbres, pobles, infraestructures, i sobretot oliveres;
Segons Europa Pres des de finals d’agost s’han cremat o tallat 48.728 arbres,
dels quals 37.237 han estat oliveres.
Per això, com cada any, aquests pagesos demanen la
col·laboració de voluntaris internacionals per ajudar o almenys fer acte de
presencia , en la collita de les olives. Prop de cent mil famílies pageses
depenen d’aquesta collita, també molt important per l’economia palestina, que
degut a aquests atacs i pèrdues d’arbres cada any sofreix greus pèrdues
econòmiques. Segons dades recollides per
la ONU per l’any 2023, degut als atacs dels colons i de l’exercit varen quedar
milers d’olives sense collir , cosa que va suposar una pèrdua de prop de deu
milions de dòlars. Malgrat l’anomenat tractat de pau ,es preveu que aquest anys
pot ser pitjor, donat que una vegada destruïda Gaza ara toca Cisjordània, el
que en queda!. No estem parlant de quatre arbres. A mes de la seva antiguitat
les olives son molt importants per l’economia de Cisjordània: la seva producció
representa el 15% del PIB del país. S’exporta oli als països àrabs veïns i Oxfam
Intermón esta organitzant projectes per exportar oli a Europa. I a nivell local,
l’oli es summament important per la dieta palestina. S’aromatitza amb herbes i
es menja per esmorzar amb pa.
Però a Palestina no sols s’hi cultiven oliveres. Una menja
ja popular entre nosaltres, i també molt popular entre els israelites , es
l’Humus i els flagels, fets de farina de cigrons. Els cigrons no son les
úniques llegums que s’hi conreen, ja que també son molt populars les llenties,
cuinades de mil maneres. Un altra menja important son precisament les
albergínies, menjades com a mutàbal
també popular entre els jueus. Perquè parlo d’albergínies? Es que no hi
havia pensat fins que vaig veure un reportatge de Gaza. Una família pagesa, un
nen molt trempat, i un gran camp d’albergínies que portaven a vendre amb el
tractor a ciutat de Gaza. Gaza, que no ha estat destruïda únicament per les
bombes, sinó també per la fam, on fa dos anys que no es menja verdura,
precisament es conreava les seves pròpies hortes, en un espai de terra
lògicament petit però ben treballat , però que ara està ocupat pels tancs de l’exèrcit israelita, ( i
contaminat).
Perquè només parlo d’Israel, i no escric sobre la fam i la
guerra al Sudan, a Ucraïna, a tants altres llocs? Per desgracia, a aquest països, la guerra continuarà, i podrem parlar del
desastre que suposa la guerra per l’agricultura. Però si parlo d’Israel es
perquè em dol. I molt. He vis fotografies, pel·lícules, llegit molts llibres
sobre l’holocaust. Sento una profunda admiració per la cultura jueva, m’agrada
molt la seva literatura i admiro als jueus capaços de criticar l’ocupació de
les terres palestines. La meva admiració per tots els jueus que defensen la
seva cultura sense menysprear la palestina. I el meu rebuig i consternació
envers els qui tracten els palestins com a no humans, els qui només pensen amb
els seus hostatges, però no amb els hostatges que te el seu govern a les
presons d’Israel. També com a persona procedent de la cultura cristiana em dol
tenir que criticar a una bona part de la població jueva, que va sofrir les
persecucions religioses dels qui es deien cristians. Crec que ens dol a tots
veure als descendents d’un poble que ha patit tanta persecució , perseguir ara
a un altre poble, caure en les mateixes malifetes que varen sofrir els seus
avantpassats.
Quan vas a l’antic gueto de Varsòvia on només queda alguna inscripció, quan vas a qualsevol ciutat polonesa i de cop et trobes una petita placa on et diu que aquí hi hagué una Sinagoga derruïda el dia de l’entrada dels nazis a la ciutat, quan vas al gueto de Cracòvia ( surt a La llista de Huller) i encara veus cases abandonades et ve un calfred. El mateix calfred que sento quan veig la destrucció de Gaza, quan veig els camps de conreu destruïts, quan veig a colons atacant als qui cullen olives.
LLUITEM A LA NOSTRA MANERA PER UNA BONA COLLITA A
CISJORDANIA
Dolors Terradas Viñals
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
