diumenge, 5 de juny del 2011

PASSEIG GASTROSOLIDARI AL CAFÈ DEL POSTE


Ja veieu: El passat dimarts 17 de maig al vespre, tot fent-se fosc, la Dolors i la Lola, l'Àlex i en Josep, ens anaven descabdellant projectes concrets en els que col·laborem els de Banyoles Solidària.
La Dolors, després de donar-nos la benvinguda, ens va parlar dels treballs agrícoles de les dones de Kerewan, i de l'aportació de maquinària agrícola i material informàtic que van realitzar l'estiu passat. Vam gaudir de les imatges que el grup havia fet.


L'Àlex ens va presentar el projecte del forns solars que amb molt d'èxit es va desenvolupant a comunitats del municipi de Condega. Es va visualitzar el documental d'Imatges per a la Solidaritat realitzat fa dos anys.
Igualment amb una altre documental d'Imatges, en Josep ens va acostar a la realitat dura però esperançada de la comunitat lenca (grup indígena d'El Salvador) que resideix a Guatajiagua.
I tot seguit, la Taraneh i en Jordi ens van obsequiar amb unes sorpreses culinàries dignes de contemplar:

“Pupusa”, coca farcida amb formatge, chicharrón, fesols, gambetes i peix (inspirat en El Salvador)
“Sissay Yassa”, arròs, pollastre, suc de llimona, ceba, pebre i espècies (seguint la cuina de Gàmbia)
“Pío Quinto”, flam de rom (d'una recepta de Nicaragua)
I tot això aportant 13 € (compte! El preu incloia la beguda i un número per un sorteig d’un lot de productes de Comerç Just de Can Butinyà)

L'HEM DE REPETIR.

dissabte, 4 de juny del 2011

Banyoles Solidària al "Senidetze Eguna" de Billabona

El dia 28 de maig es va tornar a celebrar el "Senidetze Eguna" dia de l’agermanament amb Segundo Montes, aquesta vegada a Billabona (Euskal Herria). Com sempre, la gent dels pobles de Zizurkil, Asteasu, Aduna i Billabona han donat la benvinguda a els companys de la Comunitat de la Segundo Montes, que han estat els escollits a venir aquest any i aprendre sobre alguns projectes de l’aigua, recollida d’escombraries i medi ambient. Aquest any estaven amb nosaltres: Basi, Noé i Rolando.

Banyoles Solidària també va estar present com a representació de Catalunya.

Hi va haver una recepció a l’ajuntament amb tots els alcaldes dels pobles indicats anteriorment, hi va haver jocs per als nens, Mus per la gent gran, espectacle amb pallassos i el ja típic dinar de germanor amb la gent del poble.
Un any més la gent ha pogut parlar amb els companys de la comunitat Segundo Montes, conèixer-los, parlar amb ells i saber de primera mà com està funcionant l'agermanament i si els projectes s'autogestionen bé.


El gran "Versolari" Jokin dona la benvinguda als companys salvadorencs

L'Ajuntament de Billabona,
amb una bona representació de banderes dels pobles sobinaristes

Animació pels més petits i el dinar de germanor amb la gent del poble

Recepció a l'ajuntament per part de tots els alcaldes de la zona

divendres, 3 de juny del 2011

CAP A UNA ESCOLA D'EDUCACIÓ ESPECIAL

Si cliqueu sobre la foto en podreu veure d'altres.
La Lelin ens torna a enviar noves.
Des del SILEM, organisme de la Comunidad Segundo Montes, la nostra contrapart a El Salvador, es comencen a moure fils per fer possible un gran projecte: una escola d'educació especial. És un gran repte. La Lelin, amb la seva energia, i després d'haver iniciat negociacions amb totes les parts, convoca l'associació de pares amb fills discapacitats.
Com ella mateixa ens explica aquest comité està format per:
Presidenta: Dina Esmeralda Argueta, mare d'un nen cec.
Sub Presidenta: Virginia Argueta Membreño, mare d'una nena amb problemes físics.
Secretària: Gloria Emelina Hernández, mare d'un nen amb problemes mentals
Tesorera: Martina Chicas Romero, la mamá de Chamba, el noi que va amb cadira de rodes. També serà la responsable del menjador.
Síndic: Ana Luz Ramírez, mare d'un nen niño amb problemes físics i visuals.
1° Vocal: Juana Clementina Pérez: madre d'un nen amb problemes cerebrals.
2° Vocal: Santos Gloria Vigil Martínez, mare d'un nen amb problemes cerebrals.
Les cuento que ahora formamos el comité de padres y madres de la escuelita para niñ@s con discapacidad, la reunión estuvo muy linda, motivada y llena de esperanzas, las madres les envían muchos saludos y dijeron que Dios los bendeciría, por el esfuerzo que hacen y también a todos los que apoyan el esfuerzo.
Anexo fotos de la reunión. Hay una enfermera en el comité, ella es la presidenta y madre del niño no vidente
.

MEMÒRIA HISTÒRICA A EL SALVADOR


La Lelin, líder a la Comunidad Segundo Montes i president del Silem ens va enviar aquestes fotos i comentari.
Este fue un evento que programamos con el MINED para realizar exposiciones de la memoria historica. Participaron poetas reconocidos en el Pais, pintores, Museo de la Palabra, artesanos de la zona y otros. Entre ellos participamos nosotros con una pequeña exposición y de lideres historicos de la comunidad, fotos de Merche, Mary, Juan J. Rodriguez, Segundo Montes y otros, tambien para dar a conocer la vida y trabajo de ell@s.
En las fotografias puede ver a alumn@s haciendo sus tareas y apuntando la biografia de Merche y Mary. Fue muy bonito por que participaron 19 escuelas tanto del norte de Morazán como de Osicala, Delicias, Gotera, San Carlos, Jocoro, etc, y pues mas de 2,000 alumnos supieron de la vida de nuestros lideres de la Comunidad Segundo Montes. En Julio lo vamos hacer aqui en la comunidad, en honor a Merche y Mary tambien participaran más escuelas.

dimecres, 1 de juny del 2011

BRIGADA MÈDICA DE SEGUNDO MONTES



La Lelin del SILEM ens ha enviat unes quantes fotos de la Brigada Mèdica que ja fa un temps que funciona.
Cliqueu l'àlbum i en veureu unes quantes més.
Aquí els veiem en plena actuació.

INDIGNATS, TAMBÉ A NICARAGUA


TAMBIEN EN NICARAGUA QUEREMOS QUE ESPAÑA MEJORE...
¡FUERA BANQUEROS Y CORRUPTOS DE LA POLITICA!

UN ABRAZO A TODOS.

Movimiento 15-M de España… también en Nicaragua.-
“Hagamos de la embajada (de España) una Plaza”.20.5.11

Españoles y españolas residentes en Nicaragua se hicieron presentes hoy frente a la embajada de España en Managua bajo la consigna “Hagamos de la embajada una Plaza”. De esa manera se unían a los miles de españoles que desde hace una semana se manifiestan en las plazas de cada vez más ciudades españolas –e incluso de otros países- para reclamar cambios fundamentales en la forma de hacer política y de regir la economía, declarando en su manifiesto hecho público hoy que están “hartos y hartas del sistema” vigente en España y en Europa, que pone al capital como centro de la economía y no al ser humano.

El grito de “Democracia Real YA” (DRY), que se extiende como un reguero por todo el estado español, aparecía escrito en los carteles que portaban los más de 60 participantes frente a la embajada española hoy en Managua.

El manifiesto leído frente a la embajada destacaba “la difícil situación económica y social que desde hace años está viviendo España -con la tasa de desempleo más alta en toda la historia de la democracia- y, sobre todo, debido al descrédito en que ha caído la clase política”. Por estas razones, señala, es que el pasado 15 de mayo (15-M) surgió espontáneamente en todo el estado español un movimiento cívico y pacifista que resume la indignación de los españoles ante la enorme crisis del sistema que están sufriendo.

El manifiesto continua explicando cómo este movimiento se concretó con manifestaciones en la mayoría de las ciudades españolas, pero especialmente en la Puerta del Sol, el corazón de Madrid, y que bebe de las protestas que desde hace tiempo se han ido sucediendo en otros países como Islandia, Grecia, Egipto, Túnez… El movimiento no se vincula con ninguna tendencia política, ni apoya partido alguno, muy al contrario reivindica el acercamiento de la clase política a los ciudadanos ya que, desde hace tiempo, no se sienten representados por sus dirigentes, cada vez más alejados de las necesidades reales de la gente.

Los participantes aclaraban que estas movilizaciones son un acto de protesta por el estado presente de cosas, desde la manipulación política, el bipartidismo, la crisis y las injustas salidas a ésta: recortes de derechos sociales, privatización de lo público, rescate a bancos. Afirman que “vivimos en un estado de precariedad y de frustración, donde parece que no podemos hacer nada para cambiar las cosas, como si se tratase de un destino frente al que solo nos queda resignarnos”.

Por último, reivindicaban que el movimiento pretende ser un acto colectivo de todas y cada una de las personas que se sienten interpeladas de maneras muy diferentes por lo que están viviendo actualmente; un acto contra la resignación, contra la frustración y el miedo. Un acto de afirmación: “juntos podemos cambiar las cosas”.

Y terminaban el comunicado reivindicando que “nadie quiere renunciar a ese impulso que se ha activado, a hacer posible lo que nos dicen que es imposible, a tomar la palabra y sentir que podemos cambiar las cosas, esta vez, de verdad”.

“Vale más actuar exponiéndose a arrepentirse de ello, que arrepentirse de no haber hecho nada”.
"Al futuro hay que encararlo con alegría. En lugar de aceptarlo, hay que imaginarlo". Eduardo Galeano
“Vemos en los mercados grupos comportándose como manadas de lobos. Si les dejamos actuar, atacarán a los miembros más débiles y les destrozarán”. Anders Borg.

diumenge, 29 de maig del 2011

ANY DEL VOLUNTARIAT AL PLA DE L'ESTANY

DES DEL CONDELL COMARCAL ENS ARRIBA AQUESTA INFORMACIÓ
2011 ANY EUROPEU DEL VOLUNTARIAT
Al Pla de l’Estany ho celebrarem l’1 d’octubre amb un acte al matí a la Plaça Major de Banyoles per tal de:
• reconèixer la tasca de les persones de la comarca que fan activitats solidàriesi de voluntariat,
• ajudar a les entitats de la comarca a captar voluntaris/àries i
• animar a les persones a fer voluntariat.
Volem recollir per tota la comarca:
1. Experiències de persones voluntàries
Fas o has fet voluntariat o accions de solidaritat a títol personal en qualsevolàmbit (social, cultural, ambiental, esportiu...)?
Anima’t i explica’ns la teva experiència responent:
• Com et dius? Quina edat tens?
• Fas activitats de solidaritat a través d’una entitat? Sí/No. Quina/es?
• Digues, en una paraula, què t’aporta fer voluntariat.
• Explica’ns una activitat viscuda (màx. 5 línies)
• Adjunta una fotografia, si la tens!
2. Mostrarem totes les experiències el dia de l’acte i en farem difusió per Internet.
Volem que tothom conegui la diversitat d’experiències i que es faci voluntari!
Anuncis de voluntariat d’entitats
Col•labores amb una entitat de la comarca i necessiteu el suport d’altra gent per desenvolupar les vostres activitats? Fes-nos arribar les vostres demandes de voluntariat posant el nom de l’entitat i una breu descripció de l’activitat.
Volem animar:
A totes les entitats d’acció social a participar a la Mostra d’entitats que estem organitzant per al dia de l’acte (1 d’octubre). Ens referim a les entitats del Pla de l’Estany que treballen per potenciar la integració de col•lectius amb dificultats (gent gran, nouvinguts, dones, infants, joves i persones amb malaltia o alguna discapacitat).
El dia de l’acte farem un sorteig i l’experiència escollida guanyarà un sopar per a 2 persones a un dels millors restaurants de Banyoles, La Magrana.
En farem difusió per tota la comarca a través d’Internet i el dia de l’acte!
No deixeu escapar una excel•lent oportunitat per trobar-vos i donar-vos a conèixer!
Us cedirem un estand i catires
Teniu fins el 15 de juliol per enviar-nos les experiències i anuncis de voluntariat i per inscriure-us a la Mostra. Poseu-vos en contacte amb l’Andrea o la Lídia del Consorci de Benestar Social Pla de l’Estany Banyoles:
C/ Pere Alsius 10, 1a, Banyoles 17820 plis@cbsplaestany.cat
972 580 388
Organitza:
CONSORCI DE BENESTAR SOCIAL
AJUNTAMENT DE BANYOTES
CONSELL COMARCAL DEL PLA DE L’ESTANY
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEP DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA

diumenge, 1 de maig del 2011

RECORDATORI CATALINA MONTES

Tercer poema de amor
A quienes digan que nuestro amor es extraordinario
porque ha nacido de circunstancias extraordinarias
diles que precisamente luchamos
para que un amor como el nuestro
(amor entre compañeros de combate)
llegue a ser en El Salvador
el amor más común y corriente
casi el único.

Roque Dalton (San Salvador, 14 de maig de 1935 - 10 de maig de 1975)

Catalina Montes, germana del pare jesuïta Segundo Montes, president de la Fundación Segundo y Santiago Montes va morir el passat dia 5 d'abril.
Des d'aquí, volem mantenir viu el seu esperit i abraçar a tots qui va estimar tant.

diumenge, 6 de març del 2011

PRESÈNCIA DE BANYOLES SOLIDÀRIA A LA PREMSA



REVISTA DE BANYOLES
novembre 2010

PRESÈNCIA DE BANYOLES SOLIDÀRIA A LA PREMSA


diaridegirona.cat Comarques
Quan el pernil i la cervesa es posen pel mig
BANYOLES | R. GÜELL
La Dolors i en Foday fa 20 anys que estan casats i viuen a Banyoles. Ella és agnòstica i ell islàmic, ella beu cervesa i ell no. Tot i les diferències, aquesta parella conviu la mar de bé i estimen com a fills propis dos nebots d'en Foday. i ha matrimonis que duren ben poc i altres que són un clar exemple de convivència. Tot i les diferències religioses la Dolors Terrades i en Foday Sillah ja fa 20 anys que estan casats. Ella era professora i té 61 anys. Ell, d'origen gambià, és un pintor que als seus 57 anys treballa de sol a sol.
La Dolors i en Foday tenen la casa plena de llibres i, amb humilitat, col•laboren amb l'associació Banyoles Solidària. En Foday voldria que la Dolors es convertís a l'islam. "Jo no ho veig clar. Hi ha coses com menjar porc i beure alcohol que no vull deixar de fer. A casa bec cervesa tot i que a ell no li agrada", comenta la Dolors, qui es reconeix agnòstica i vesteix com vol sense les imposicions del seu marit. Després de vint anys de matrimoni, quan els amics d'aquesta parella de Banyoles els conviden a sopar ja tenen en compte que el Foday no menja pernil ni beu alcohol. I quan són els amics quan van a sopar a casa la parella, la Dolors posa pernil de gall d'indi per al seu marit i pernil salat per als altres.
"La meva dona m'ho posa fàcil, si ella beu alcohol després guarda el got", puntualitza en Foday, que quan va a menjar a un restaurant es fixa en el menú per comprovar que el plat que vol no porta cap aliment porcí.
"A mi no m'han obligat a convertir-me", assenyala la Dolors. No obstant això, si el seu cas fos al revés, si la dona fos musulmana i l'home no, el marit s'hauria de convertir a l'islam perquè el casament sigui reconegut en el país musulmà de la dona. A més, si hi ha fills pel mig la situació es complica. Segons l'Alcorà (llibre sagrat dels musulmans), els fills hereten la religió del pare i és per això que la part masculina del matrimoni ha de ser islàmica. En el seu moment, en Foday va demanar a la Dolors que es convertís a l'islam, "però no la vaig obligar i ella no ha
resat mai amb mi", comenta. Tot i això, en Foday admet que la situació de l'home i de la dona en la qüestió del matrimoni no és la mateixa i, si hi ha fills pel mig, la situació és més complexa.
Un casament d'homes
En el cas d'aquesta parella de Banyoles, ells van concebre matrimoni pel procés civil, però també es van casar seguint la tradició musulmana. En aquest darrer casament la Dolors no hi va fer acte de presència. En els casaments musulmans no és necessari que la dona hi sigui present. "Estava jo sol allà davant de Déu, amb la meva família i amb el nom de la Dolors", diu l'home.
Després de 20 anys casats, la Dolors i en Foday visiten sovint el poble de Gàmbia d'aquest últim. "La seva família mai m'ha dit res. Només un parent seu, que és l'alcalde del poble, una vegada em va dir que jo m'havia de convertir. Li vaig contestar que ja veuria", comenta la Dolors. "Ara ja em veuen normal perquè ja fa anys que hi vaig", afegeix. Quan la Dolors i en Foday viatgen fins a Gàmbia actuen com si estiguessin a Catalunya. És a dir, mengen a la mateixa taula, un fet que no és normal en l'ètnia d'origen d'en Foday, on els homes mengen en un espai i les dones en un altre.
La Dolors, col•laboradora de Banyoles Solidària, reconeix que "es nota molt" l'esforç de les associacions solidàries. "Es fan cases noves, s'estan millorant els pobles i comencen a haver-hi tractors", concreta. "En els pobles es nota si la casa és d'algú que ha emigrat a Europa, però l'evolució és molt lenta. Fa 20 anys les ciutats eren tranquiles i ara és angoixant, tothom està buscant feina", assenyala. Per la seva banda, la Dolors admet que els seus pares no van acabar acceptant que compartís la vida amb un home musulmà, però que la seva anterior família sí que ho veu amb bons ulls.
La Dolors i en Foday no tenen fills propis, però al seu pis hi viuen dos joves d'onze i catorze anys que se'ls estimen com a "fills propis". Són dos nebots d'en Foday que van emigrar de la seva Gàmbia natural per anar a viure a Banyoles amb el seus tiets, on se suposa que gaudeixen d'una vida millor. Els dos nens són com fills per aquest matrimoni i el seu llibre sagrat és l'Alcorà. El noi que està a punt de ser un adolescent ja comença a practicar el ramadà. Qui sí que es passa tot un mes en dejuni durant les hores de sol és en Foday. "Em fa patir molt perquè treballa molt i durant el dia no menja. Després s'alimenta d'àpats especials però em fa patir molt", insisteix la Dolors.
Passat matrimonial
Tot i que la Dolors i en Foday fa dues dècades que conviuen, ambdós tenen un passat
matrimonial. Els musulmans tenen permesa la poligàmia. Es poden casar amb més d'una dona, sempre que la puguin mantenir. Abans de casar-se amb la Dolors, en Foday es va casar a Gàmbia amb una dona musulmana perquè la seva família no li digués res. Tot i això, quan en Foday va emigrar a Europa ja tenien assumit la possibilitat que es casés amb una persona no musulmana.
En Foday treballa durant tot el dia, té poc temps per dinar i torna a casa quan ja és fosc. Tot i això, en Foday troba temps per resar cinc vegades al dia, però no sempre pot orar a la mesquita perquè no coincideix amb el seu horari laboral.
D'aquí a pocs anys la Dolors i en Foday podran celebrar les noces de plata. Només d'escoltar la veu de la Dolors es dedueix que ella disfruta compartint la vida amb el seu actual marit.
Potser la flama del seu matrimoni és manté viva perquè no comparteixen religió ni cultura. "La convivència és difícil no pel fet que ell sigui musulmà, sinó perquè la cultura és diferent", concreta la Dolors, qui defineix el seu marit com un home que "no és de sortir, ni de ballar i tampoc d'anar al cinema. No surt perquè ell mateix és així". Els musulmans estan acostumats a sortir sols i, si s'ajunten, van més amb els homes que amb les dones, explica la Dolors.