PRESÈNCIA DE BANYOLES SOLIDÀRIA A LA PREMSA

REVISTA DE BANYOLES
novembre 2010

PRESÈNCIA DE BANYOLES SOLIDÀRIA A LA PREMSA

diaridegirona.cat Comarques
Quan el pernil i la cervesa es posen pel mig
BANYOLES | R. GÜELL
La Dolors i en Foday fa 20 anys que estan casats i viuen a Banyoles. Ella és agnòstica i ell islàmic, ella beu cervesa i ell no. Tot i les diferències, aquesta parella conviu la mar de bé i estimen com a fills propis dos nebots d'en Foday. i ha matrimonis que duren ben poc i altres que són un clar exemple de convivència. Tot i les diferències religioses la Dolors Terrades i en Foday Sillah ja fa 20 anys que estan casats. Ella era professora i té 61 anys. Ell, d'origen gambià, és un pintor que als seus 57 anys treballa de sol a sol.
La Dolors i en Foday tenen la casa plena de llibres i, amb humilitat, col•laboren amb l'associació Banyoles Solidària. En Foday voldria que la Dolors es convertís a l'islam. "Jo no ho veig clar. Hi ha coses com menjar porc i beure alcohol que no vull deixar de fer. A casa bec cervesa tot i que a ell no li agrada", comenta la Dolors, qui es reconeix agnòstica i vesteix com vol sense les imposicions del seu marit. Després de vint anys de matrimoni, quan els amics d'aquesta parella de Banyoles els conviden a sopar ja tenen en compte que el Foday no menja pernil ni beu alcohol. I quan són els amics quan van a sopar a casa la parella, la Dolors posa pernil de gall d'indi per al seu marit i pernil salat per als altres.
"La meva dona m'ho posa fàcil, si ella beu alcohol després guarda el got", puntualitza en Foday, que quan va a menjar a un restaurant es fixa en el menú per comprovar que el plat que vol no porta cap aliment porcí.
"A mi no m'han obligat a convertir-me", assenyala la Dolors. No obstant això, si el seu cas fos al revés, si la dona fos musulmana i l'home no, el marit s'hauria de convertir a l'islam perquè el casament sigui reconegut en el país musulmà de la dona. A més, si hi ha fills pel mig la situació es complica. Segons l'Alcorà (llibre sagrat dels musulmans), els fills hereten la religió del pare i és per això que la part masculina del matrimoni ha de ser islàmica. En el seu moment, en Foday va demanar a la Dolors que es convertís a l'islam, "però no la vaig obligar i ella no ha
resat mai amb mi", comenta. Tot i això, en Foday admet que la situació de l'home i de la dona en la qüestió del matrimoni no és la mateixa i, si hi ha fills pel mig, la situació és més complexa.
Un casament d'homes
En el cas d'aquesta parella de Banyoles, ells van concebre matrimoni pel procés civil, però també es van casar seguint la tradició musulmana. En aquest darrer casament la Dolors no hi va fer acte de presència. En els casaments musulmans no és necessari que la dona hi sigui present. "Estava jo sol allà davant de Déu, amb la meva família i amb el nom de la Dolors", diu l'home.
Després de 20 anys casats, la Dolors i en Foday visiten sovint el poble de Gàmbia d'aquest últim. "La seva família mai m'ha dit res. Només un parent seu, que és l'alcalde del poble, una vegada em va dir que jo m'havia de convertir. Li vaig contestar que ja veuria", comenta la Dolors. "Ara ja em veuen normal perquè ja fa anys que hi vaig", afegeix. Quan la Dolors i en Foday viatgen fins a Gàmbia actuen com si estiguessin a Catalunya. És a dir, mengen a la mateixa taula, un fet que no és normal en l'ètnia d'origen d'en Foday, on els homes mengen en un espai i les dones en un altre.
La Dolors, col•laboradora de Banyoles Solidària, reconeix que "es nota molt" l'esforç de les associacions solidàries. "Es fan cases noves, s'estan millorant els pobles i comencen a haver-hi tractors", concreta. "En els pobles es nota si la casa és d'algú que ha emigrat a Europa, però l'evolució és molt lenta. Fa 20 anys les ciutats eren tranquiles i ara és angoixant, tothom està buscant feina", assenyala. Per la seva banda, la Dolors admet que els seus pares no van acabar acceptant que compartís la vida amb un home musulmà, però que la seva anterior família sí que ho veu amb bons ulls.
La Dolors i en Foday no tenen fills propis, però al seu pis hi viuen dos joves d'onze i catorze anys que se'ls estimen com a "fills propis". Són dos nebots d'en Foday que van emigrar de la seva Gàmbia natural per anar a viure a Banyoles amb el seus tiets, on se suposa que gaudeixen d'una vida millor. Els dos nens són com fills per aquest matrimoni i el seu llibre sagrat és l'Alcorà. El noi que està a punt de ser un adolescent ja comença a practicar el ramadà. Qui sí que es passa tot un mes en dejuni durant les hores de sol és en Foday. "Em fa patir molt perquè treballa molt i durant el dia no menja. Després s'alimenta d'àpats especials però em fa patir molt", insisteix la Dolors.
Passat matrimonial
Tot i que la Dolors i en Foday fa dues dècades que conviuen, ambdós tenen un passat
matrimonial. Els musulmans tenen permesa la poligàmia. Es poden casar amb més d'una dona, sempre que la puguin mantenir. Abans de casar-se amb la Dolors, en Foday es va casar a Gàmbia amb una dona musulmana perquè la seva família no li digués res. Tot i això, quan en Foday va emigrar a Europa ja tenien assumit la possibilitat que es casés amb una persona no musulmana.
En Foday treballa durant tot el dia, té poc temps per dinar i torna a casa quan ja és fosc. Tot i això, en Foday troba temps per resar cinc vegades al dia, però no sempre pot orar a la mesquita perquè no coincideix amb el seu horari laboral.
D'aquí a pocs anys la Dolors i en Foday podran celebrar les noces de plata. Només d'escoltar la veu de la Dolors es dedueix que ella disfruta compartint la vida amb el seu actual marit.
Potser la flama del seu matrimoni és manté viva perquè no comparteixen religió ni cultura. "La convivència és difícil no pel fet que ell sigui musulmà, sinó perquè la cultura és diferent", concreta la Dolors, qui defineix el seu marit com un home que "no és de sortir, ni de ballar i tampoc d'anar al cinema. No surt perquè ell mateix és així". Els musulmans estan acostumats a sortir sols i, si s'ajunten, van més amb els homes que amb les dones, explica la Dolors.

FELIZ NAVIDAD

Des de Segundo Montes,

FELIZ NAVIDAD Y PROSPERO AÑO NUEVO, PAZ CON JUSTICIA SOCIAL Y DIGNIDAD PARA TODO EL MUNDO, QUE NO HAYAN DIFERECIAS, RACISMOS, GUERRAS, DISCRIMINACIÓN, ETC.
QUE EL 2011, SEA DE ÉXITOS, LES DESEA EL SILEM, QUE DIOS BENDIGA SUS HOGARES.

Més fotos

Segundo Montes Assemblea 2010 Silem i Fotos guarderia Mercedes Ventura, San Fernando

Des de Segundo Montes ens arriben notícies.
Han renovat la junta del Silem i la Lelin ens ho fa celebrar. Aprofita també per enviar-nos unes imatges molt boniques de la guarderia acabada de San Fernando.
Ha tingut l'amabilitat d'enviar la foto on s'aprecia la col·laboració feta des del Pla de l'Estany, Ajuntament de Banyoles, Porqueres i Diputació de Girona.
Moltes gràcies, Lelin, pel teu treball.

NOTÍCIES DE LA COMUNIDAD SEGUNDO MONTES

Notícies de la COMUNIDAD SEGUNDO MONTES
Mostrem aquí alguna foto de l’acte de lliurament de la propietat de les terres lenca. És l’últim lliurament i per tant la finalització d’aquest llarg projecte!
Una gran victòria de la que ens podem sentir molt joiosos!!!
Gràcies a ACOLGUA, SILEM I BANYOLES SOLIDÀRIA, els lenca definitivament són propietaris de les seves terres.

NOTÍCIES DE SEGUNDO MONTES

Notícies de la COMUNIDAD SEGUNDO MONTES
Ens fa il•lusió compartir amb vosaltres les noves que últimament van arribant des de Segundo Montes, El Salvador.
El dia 20 novembre d’enguany es va inaugurar la guarderia de San Fernando. A la comunidad en diuen, de les guarderies, CBI (Centre de Benestar Infantil).
San Fernando és un municipi del departament de Morazán molt proper a la Comunidad Segundo Montes, ubicada entre Meanguera i el camp de refugiats Colomoncagua a Honduras. Forma part dels municipis i llocs destacats de la Ruta de Paz Lenca. Va ser aquest municipi, San Fernando, on va néixer Mercedes Ventura, dirigent del SILEM, de la Comnunidad Segundo Montes.
Us adjuntem, doncs, algunes fotos arribades de la construcción de la guarderia a San Fernando. I de les pintades que han realitzat les madres cuidadoras de les guarderies del SILEM, al CIB de San Fernando.

PRESENTACIÓ AGENDA LLATINOAMERICANA 2011

Ens fa il·lusió fer-vos saber que:



























CAN BUTINYÀ.

COMERÇ JUST


CONVOCA:

· A CAN BUTINYÀ, PLAÇA MAJOR, 49
· 26 DE NOVEMBRE DE 2010,
· A 2/4 DE 9 DEL VESPRE

PROGRAMA
Salutació: Agustina Arimany
Presentació a càrrec d’en Jordi Planas, Coordinador de la Campanya
Actuació musical amb cançons sudamericanes
Testimoni d’en Carlos Mejias, colombià
Te amb galetes de Comerç Just

Vine, participa!
T’hi esperem!!

BANYOLES AMB ELS PIPITOS

Amb el terme "pipito" són coneguts a Nicaragua els nens/es discapacitats. A la ciutat de Condega, agermanada amb Banyoles des del any 1995, es va obrir fa dos anys un Centro de Desarrollo Infantil (CDI) per acollir a nens/es amb alguna discapacitat. Banyoles Solidària va aconseguir el suport econòmic del nostre Ajuntament pe iniciar el projecte. Durant l'any 2009 i fins ara ha continuat funcionant aquell centre amb moltes dificultats, ja que només ha tingut algunes ajudes del govern nicaragüenc que no arrivaben ni per a l'alimentació dels nens.

Aquest any 2010 Banyoles Solidària va sol·licitar del nostre Ajuntament una subvenció per poder donar continuïtat al projecte, que ens ha estat concedida.

Avui, 9 de setembre, hem enviat a Los Pipitos-Condega una transferència de 10.000 € que és l'import de la subvenció rebuda.

Des d'aquí volem donar les gràcies a Banyoles per col·laborar en un projecte que intenta donar resposta a les necessitats d'un sector de la població més marginada del municipi germà de Condega.

Participació a la Festa de la Diversitat

El darrer cap de setmana d'agost ja és tradicional que a Banyoles, i en concret al Barri de la Farga, se celebri la Festa de la Diversitat, on hi ha ocasió per conèixer realitats diferents de les nostres més comunes. És una manera d'apropar-nos amb naturalitat a persones i realitats que sovint desconeixem, però que tenim a tocar.
Banyoles Solidària hi té presència des dels seus inicis i aquesta vegada tampoc no hi hem faltat.
Us ho il.lustrem aquí mateix.

VIATGE A GÀMBIA

El mes de juliol passat dues persones membres de Banyoles Solidària, acompanyades d'altres col·labaradors, vam viatjar a Kerewan (Gàmbia) per mantenir el contacte amb un dels nostres agermanaments.
Vam fer-hi una estada d'uns quinze dies, que van donar per poder intercanviar opinions i fer un seguiment dels projectes i plans de futur de la comunitat.
Per a alguns de nosaltres, que era la primera vegada que hi anàvem, l'experiència va ser molt interessant: amb vivències paradoxals, impactants, emotives, curioses, punyents ,... i tot el que vulgueu.
Us convidem a compartir algunes de les fotos que ens han quedat com a record!

De dalt a baix, segons estan col·locades les fotos, podeu veure:
a) Els integrants del "Banyoles Solidària Team", després de disputar un intens partit de futbol contra un rival,també local, els "Lions".
b) La "tallada de cinta" oficial del dispensari en la construcció del qual "Banyoles Solidària" ha tingut un paper important (vam recollir fons a partir de la cessió d'un quadre dels germans Palau-Juncà).
c) Reunió a l'escola de primària, amb representants d'aquest centre i també de l'escola de secundària. Hi veiem la inestimable col·laboració d'en Jundu Sillah, que traduïa del mandinga al català i viceversa.
d) Una parada tècnica en el camí des de la zona urbana de Banjul (a l'oest del país) fins a Kerewan, tres-cents quilòmetres i escaig en direcció al naixement del riu Gàmbia. La carretera és molt precària, però el paisatge té moments amb molt encant!