dissabte, 31 d’agost de 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA. CRÒNICA 3

CONDEGA, 29-8-2013

Avui he assistit a una Jornada sobre els drets dels infants i de les persones discapacitades, al centre de Los Pipitos. Una mena de taller-conferència, que aquí anomenen “actividad” o “capacitación”. Ha estat presidida i dirigida per personalitats vingudes de Managua ( de la Procuraduria Central de la Niñez i de la Procuraduria para las personas con discapacidad),  i d’Estelí (president de la Asociación Nacional de Invidentes). Han participat unes 35 persones (només tres pares), algunes en representació d’associacions d’altres municipis de la regió (Ocotal, Quilalí, Palacagüina, Somoto...)
Estava convocada a les 9 am, però ha començat passades les 10. Cosa molt normal aquí.

Els ponents han plantejat la necessitat de reivindicar els drets d’aquestes persones, dins del marc de la llei recentment aprovada (però encara sense el reglament per ser aplicada). Per exemple, han analitzat el dret a l’accessibilitat física (eliminació de barreres arquitectòniques...), de comunicació (accés a les noves tecnologies) i d’educació (inclusió dels nens discapacitats al sistema educatiu general...)
L’exposició tòrica ha estat interessant, tot i l’excessiva durada de les intervencions. Jo he marxat cap a l’1 i encara faltava l’exposició d’una de les ponents.
Tant a les exposicions dels ponents com a les rondes d’intervenció dels assistents ha hagut un excés de retòrica i una manca total de concreció. És una característica típica de les reunions i xerrades que fa la gent d’aquest país. Són uns grans “oradors”, però divaguen i divaguen i no concreten mai l’acció a realitzar.
Respecte al problema de les barreres arquitectòniques hi hauria molt a fer. Caminar per les voreres dels carrers, sobre tot els més comercials, és una autèntica cursa d’obstacles. Cada pocs metres el nivell, l’amplada o l’alçada de la vorera pot variar, o simplement desapareix. O trobes un forat o una bassa d’aigua bruta. Cada botigueta (“pulpería”) te un accés diferent amb productes exposats a l’exterior. Has d’anar molt al cas i mirar sempre on poses el peu!!




Després de dinar i una estoneta de descans he tornat a Los  Pipitos, ja que havia quedat amb la Mery per anar a visitar dues famílies de nens apadrinats. Eren les 2,40 i tot just els participants de la Jornada acabaven de dinar.

Una cosa que m’ha molestat i quasi irritat (encara que no ho he manifestat en cap moment) ha estat l’ús i abús del mòbil durant l’acte a dins de la sala i mentre els ponents feien la seva exposició. La gent amb tota “naturalitat” trucava o rebia trucades i parlaven en veu alta sense moure’s de la cadira. Inconcebible!!! Crec que no em podré estar i ho comentaré en alguna reunió interna.

Cada dia d’aquesta setmana estem fent visites a les famílies dels nens/es discapacitats. A tots els hi portem alguns regals i a alguns també les cartes i fotos que em van donar els padrins. Queden molt satisfets i agraïts per la visita i pel fet que persones d’un país tan llunyà els tinguin presents. Per mi és molt gratificant. Sempre els dic que jo no sóc el padrí, només un delegat o representant.

Ahir, amb D. Miguel, el president de Los Pipitos-Condega i pare d’una noia cega, vaig anar a visitar un nen a Chagüite Grande, una comunitat força llunyana. Després de més de 30 minuts de bus que vaig agafar a les 7 del matí, varem haver travessar el riu Pire per un pont “colgante” i fer una pujada a peu de quasi una hora per un camí pedregós i llefiscós. Però va valdre la pena l’esforç i la suor a canvi del somriure d’en Ronny que van trobar a l’aula de preescolar a l’escola de la comunitat. Després la seva mare ens va servir el dinar a mig matí. Segur que la gallina que ens van cruspir devia maleir els ossos dels “visitants”.





El proper cap de setmana toca viatjar a Potrerillos i El Peñasco. M’esperen dos apadrinats i les directives de les Cooperatives dels microcrèdits. Si EN tinc ganes us EN faré cinc cèntims.
Bon dia per a vosaltres (les 6,30 am), bona nit per a mi. Aquí ja és molt tard (les 10,30 pm). Vaig a dormir.




dijous, 29 d’agost de 2013

Imatges de l'Àlex per Condega i comunitats

L'Àlex està molt actiu. Ens envia aquestes fotos
Galliner construït gràcies a l'ajuda rebuda dels padrins a una família amb nen discapacitat

L'Àlex va visitant les famílies amb nens apadrinats.

HOMENATGE A DONES SIGNIFICATIVES DE LLATINOAMÈRICA

Del facebook de la Lelin i del Silem, https://www.facebook.com/silem.csm?fref=ts
hem extret aquestes fotografies.
Ens alegrem moltíssim el reconeixement que ha fet a Nicaragua de la Mercedes Ventura.
RECONOCIMIENTO A MERCEDES VENTURA, MUJER MAS DESTACADA DE EL SALVADOR

EL PRESIDENTE DEL PARLAMENTO CENTRO AMERICANO



dilluns, 26 d’agost de 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 2.

CONDEGA, 24-8-13

Tarda de pluja generosa. Sembla que encara es pot produir el miracle de salvar part de la collita en algunes zones. A les zones més seques ja està perduda.
A la meva casa-alberg li convindria una bona repassada del teulat de zinc; no tinc prous pots i plats per recollir els degoters. N’hi ha un que quasi em cau sobre el llit.

Aquest matí he tingut dues reunions al centre de Los Pipitos: la primera amb la Mery Hernández, coordinadora del projecte d’apadrinaments, i D. Miguel Villareyna, president de Los Pipitos-Condega. Amb ells hem fet la programació de les visites als nens/es apadrinats i els hi he lliurat els 788 US$ que els padrins m’havien donat a Banyoles. La Mery amb una comissió que coneix les necessitats reals de cada família compraran els regals que els hi portarem quan farem les visites. Tots tindran visita i regals de part dels padrins.


A continuació, amb un cert retard, hem tingut la reunió amb la Comissió d’Agermanament formada pels representants de cada projecte. Hi eren pressents:
  • Professora Irma Calero, coordinadora de la Comissió.
  • Nidia Torrez, presidenta nacional de Los Pipitos-Nicaragua.
  • Miguel Villareyna, president de Los Pipitos-Condega, i la vice-presidenta.
  • Estela Palma, directora del Centre La Fraternidad.
  • Orlando Rodas i Daniel Sevilla de la Cooperativa (microcrèdits) de Potrerillos.
  • Mª Elena González de la Cooperativa (en tràmit) de El Peñasco.
  • Andrea Torres i Alba Lila de la Cooperativa (en tràmit) de La Laguna de los Hernández.
  • Marisel Martínez de l’Associació de Mujeres Sol Naciente Condega (AMSONAC).

Comissió d’agermanament
En les paraules de salutació he intentat transmetre amb insistència que només sóc representant de Banyoles Solidària, de tots vosaltres.
He valorat positivament alguns detalls que he vist de cert avenç, p. ex. a Los Pipitos  i el fet del trasllat del rètol dels projectes de BS, que havien col·locat lluny, abans d’arribar a la ciutat i ara està al costat de la Panamericana entre l’hospital i Los Pipitos, lloc molt transitat. I a l’ombra d’un enorme cartell de propaganda polìtica!!!

BS al costat de la Panamericanai
   
Però...
                           















Els hi he explicat la precària situació per la que estem passant i com això està repercutint de manera dràstica en la retallada de l’ajuda al desenvolupament. En el nostre cas concret, l’aportació de Banyoles Solidària per a Condega que el 2012 va ser de 5.600 $, ara ha estat només de 3.520 $.
Han fet un repàs de la situació dels diferents projectes i hem programat  reunions específiques amb els dirigents de cada projecte.

Els hi fet lliurament de
  • la certificació-reconeixement (cartolina plastificada) de Banyoles Solidària
  • el material per a La Fraternidad (pagat pel Consell Comarcal)
  • quatre jocs de cordes de guitarra pels grups musicals de Potrerillos i El Peñasco
  • l’aportació en efectiu de BS per a cada projecte:
    • 1.010 $ per a Los Pipitos
    • 1.010 $ per a Potrerillos
    • 1.010 $ per a La Laguna
    •    120 $ per la compra de 60 Agendes Llatinoamericanes.

La reunió ha acabat passada l’1 de la tarda, hora equivalent a les 3 pm a casa nostra, amb un petit “refrigeri”. Ah!! A mitja reunió ens van donar un gelat. Tot un detall a agrair.


dissabte, 24 d’agost de 2013

DIPLOMA PER CONDEGA


Aquest diploma tan xulo el lliurarà l'Àlex a les persones que formen la Comissió Agermanament Condega-Banyoles en reconeixement a la seva tasca continuada i generosa.
Hem rebut aquest correu que ens fa molt feliços. Ho volem compartir.


Les cuento que mañana viajo a Nicaragua a recibir un premio Centromericano que le darán a Merche por el trabajo educativo. El Parlamento Centroamericano se lo otorga. Viajaré con Diputadas de todos los partidos políticos, les enviaré fotos.  Les cuente a los de Banyoles Solidaria, dígales que están trabajando muy bien y que admiro el gran corazón que tienen y que a pesar de la crisis siguen apostando a resolver necesidades de nuestros pueblos y a esas familias que tanto lo necesitan.  Yo me quisiera ganar la lotería para ayudarlos a ustedes y a mi comunidad, jajaja algún día.
Los quiero muchísimo y los recuerdo. Besos.

Lelin

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 1.

CONDEGA, 21-8-13

Un altre any a Nicaragua. I ja van... no sé, ja he perdut el compte!! La mateixa realitat, però sempre canviant, com un quadre inacabat amb noves pinzellades, en continua transformació.
He trobat la Condega de l’any passat i la del altre i l’altre... Les basses d’aigua bruta al carrer, els plàstics i deixalles que la gent “bota” a qualsevol lloc de manera totalment inconscient (és realment difícil canviar els hàbits de la gent). Els gossos famèlics que remenen els sacs de les escombraries al carrer...
Però també he trobat carrers que eren de terra i que ara els estan pavimentant, el “parque” (plaça major) net i ben enjardinat, un local nou amb “wifi” i uns batuts exquisits per 35 còrdobes (poc més d’1 €). I gent que em saluda pel carrer, encara que jo a vegades no els reconec; potser alguns són antics alumnes del Institut becats per Banyoles Solidària.

I he trobat algunes millores al Centre de Los Pipitos que m’han fet sentir satisfet perquè, en part al menys, són fruit d’alguna “enganxada” amb la direcció l’any passat. Tenen un hort que fa goig, l’àrea de neteja dels nens te un altre aspecte, l’espai de la migdiada dels nens amb els matalassos en llitets i no per terra com abans... Tot i així, encara n’hi ha deficiències que haurem de plantejar, encara que això provoqui alguna altra “enganxada”.

També avui he visitat el projecte de La Fraternidad. Estan fent gestions per crear un CDI (Centre de Desenvolupament Infantil o guarderia) que respondria a la necessitat d’aquet servei als barris perifèrics i també per a buscar vies d’autosostenibilitat pel centre, ja que la subvenció d’Austria se’ls acaba l’any que ve.

Tornant de visitar als meus apadrinats al barri Valle de Jesús, he viscut unes escenes de solidaritat realment impactants: Jonny, un jove paraplègic d’una comunitat acollit per la família del pastor d’una església evangèlica, allotjat a una sala adjacent a la capella. El cuiden, l’alimenten i cada dia el porten amb la cadira de rodes a La Fraternidad per assistir al curs gratuït d’informàtica que s’imparteix a aquest centre. Quan els he visitat una noia voluntària li estava fent una sessió de teràpia de rehabilitació. Jo l’havia visitat l’any passat a la seva comunitat de Santa Teresa i realment ha fet grans progressos. Ara s’aguanta dret i fa alguns passos amb unes paral·leles rústegues que l’han col·locat a la porta de la seva habitació.  Realment en Jonny ha trobat una nova família.
Nou mural a La Fraternidad

Aquest any estic allotjat a la que havia estat Casa Alberg dels sordmuts de Los Pipitos. Una casa gran però força abandonada, més aviat fosca i trist. Però tinc molt espai que a vegades comparteixo amb algun visitant inesperat, com aquest simpàtic gripau que vaig trobar ahir als peus del llit. A les que no tolero són les “cucarachas” negres i grosses que trobo al quarto de bany quan a la nit obro el llum. Ja n’he eliminat unes quantes a cop d’espardenya.


Un nou amic





dimecres, 21 d’agost de 2013

SALVADOR MARTÍ

Salvador Martí, fundador i membre de Banyoles Solidària, ha publicat un article molt interessant sobre el projecte nicaragüenc del canal entre oceans, titulat. El Canal de Nicaragua, espejismo?, al diari El Periódico.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/canal-nicaragua-espejismo-2434041

POLÉMICO PLAN EN CENTROAMÉRICA
Salvador Martí Puig
El canal de Nicaragua, ¿espejismo?
Lunes, 24 de junio del 2013
Hace unos días, Nicaragua ha reaparecido en los medios. Esta vez es por la aprobación en la Asamblea Nacional de la concesión de una franja del país (por 50 años prorrogables) y una ley especial para el desarrollo de infraestructuras y transportes en la que se hace referencia a la construcción de un canal interoceánico y al desarrollo de zonas de libre comercio. Este paquete legislativo concede el macroproyecto a una empresa registrada en Hong Kong (con sede fiscal en las islas Caimán) llamada Nicaragua Canal Development Investment (HKC), propiedad de un ciudadano chino llamado Wang Jing.
Estas medidas legales han causado un gran revuelo dentro y fuera del país. Dentro, debido a que la decisión legislativa supone dar luz verde a un plan de gran impacto económico, social y ecológico. Y fuera, porque si se lleva a cabo supondrá un cambio del mapa geopolítico del comercio internacional.
Muchos analistas denuncian la penetración del «poder chino» en América Latina. Sin embargo, la decisión de la Asamblea Nacional es una muestra de la capacidad que tiene el presidente Daniel Ortega de imponer su agenda, y no la señal definitiva de la creación de un proyecto viable de inversiones chinas a largo plazo en la región. Las razones de esta afirmación son tres.
La primera es que la construcción del canal no cuenta con el aval ni la participación del Gobierno de China, y por eso el macroproyecto parece más la aventura de un magnate que una inversión estratégica binacional. Durante la reciente gira que hizo por América Latina Xi Jinping, presidente de China, nunca citó el plan.
La segunda razón es que el impacto ecológico sería colosal. El hipotético canal debería ensanchar y dragar el río San Juan (que conecta el océano Atlántico con el lago Nicaragua) y paralelamente debería aumentarse la profundidad del lago. A la vez, estas medidas tendrían un impacto irreversible en la fauna, la flora, los cultivos de las márgenes y la calidad del agua dulce de la zona lacustre, además de abrir posibles litigios con el país vecino, Costa Rica.
Y la tercera es que la concesión viola 24 artículos de la Constitución nicaragüense y genera infinidad de batallas legales sobre la titularidad de la tierra, así como múltiples conflictos con disposiciones internacionales, como las de la protección de agua, el medioambiente o los derechos de pueblos indígenas.
¿Por qué se ha aprobado con tanta celeridad este proyecto? Hay diversas hipótesis, pero cabe señalar dos: una de naturaleza pragmática y otra de naturaleza histórica. La pragmática se relaciona con la voluntad de supervivencia -política y económica- del Gobierno de Ortegaen un momento en el que los recursos que manaban generosamente de Venezuela empiezan a estancarse. Ciertamente, el proyecto del canal puede suponer una gran inyección de dólares (sin llegar a la cifra del 15% del PIB de la que habla el Gobierno) a corto plazo, a pesar de que hipoteca la soberanía del país como mínimo por medio siglo. Esta llegada ingente de recursos, más allá de la viabilidad del proyecto y de los conflictos que hereden los sucesivos gobiernos, puede suponer la supervivencia de un Gobierno (el de Ortega) que maneja el presupuesto con una lógica clientelar y patrimonial. La segunda hipótesis, de naturaleza histórica, apunta que las élites de Nicaragua han sacado a la luz el sueño canalerocuando las cosas se complican o cuando se les ha agotado un proyecto de país.
DURANTE EL SIGLO XIX, mientras el resto de países centroamericanos conseguían modernizar sus instituciones e integrar sus pequeñas repúblicas en el mercado internacional, los gobernantes nicaragüenses ya soñaban con un «proyecto canalero». A raíz de ello -como expone la historiadora Francis Kinloch-, en Nicaragua (entre 1838 y 1909) la consolidación de un imaginario nacional se asoció a una particularidad de su geografía: la existencia de una ruta para unir los océanos.
De forma paradójica, dicho proyecto siempre ha requerido la mediación de una potencia foránea, dada la imposibilidad de financiar el coste de la obra con recursos internos. Al mismo tiempo, la búsqueda de un aliado poderoso dispuesto a asumir ese coste ha supuesto también un grave peligro para la soberanía. Ayer este dilema se cerró en falso con la firma de múltiples tratados, como el Zabala-Frelinghuysen de 1884 o el Bryan-Chamorro de 1914, y con la apertura del canal de Panamá. Hoy puede ocurrir lo mismo con una precipitada cesión de soberanía a una empresa privada de un ciudadano chino y con el sueño de un macroproyecto que tienen larvados infinitos conflictos de tipo legal, social, económico e internacional.
Profesor de la Universidad de Salamanca
Leer más artículos de:
·                                 - El canal de Nicaragua, ¿espejismo?
·                                 - Un país a la sombra de un mito

·                                 - México, del narco a las urnas

dissabte, 17 d’agost de 2013

Banyoles, 15 d'agost de 2013
Benvolguts,
 
Quan estic a punt de sortir cap a Nicaragua, us vull informar que una gran part de les famílies i persones que tenen nens/es discapacitats apadrinats de Los Pipitos-Condega m'han donat cartes, fotos o algun petit detall per als seus apadrinats. Jo ho faré arribar pròximament quan els visiti a les seves llars a Condega o a les comunitats rurals. 
Les famílies d'aquest nens valoren molt aquests detalls d'afecte i carinyo de persones molt llunyanes físicament però molt a prop afectivament.  Se senten molt agraïdes.
 
També m'han donat alguns cèntims per poder comprar allà algun regal als seus apadrinats, segons les seves necessitats, conegudes per la Mery Hernández, coordinadora del projecte. 
Les aportacions particulars van dels 20 als 100 €. El total recollit és de 620 € = 788 US$.
Us informaré puntualment quan els visitem i els portem els vostres regals.

 
Moltes gràcies per la vostra generositat. 

Una abraçada
Àlex

divendres, 2 d’agost de 2013

TROBADA DE LA LELIN AMB DIVERSES INSTITUCIONS I PERSONES

Lelin a la televisió de Banyoles

Reunió amb l'ajuntament de Fontcoberta 

Reunió amb l'ajuntament de Porqueres. Signant en el llibre devisites.

Reunió amb l'alcalde i regidora de l'ajuntament de Banyoles

Trobada amb en Jordi Planas de l'Agenda llatinoamericana.


Reunió amb l'ONG Fornellsx3

Xerrada a Fornells de la Selva

Xerrades a la UDG


Trobada amb famílies que bequen estudiants. 
El passat juny vam tenir a la Lelin entre nosaltres.
Vam aprofitar la seva estada aquí per fer una trobada amb persones que participen amb les beques per estudiants de Secundària i Universitat de Segundo Montes.
Ens va repartir cartes d'agraïment dels estudiants i ens va posar el dia dels seus avenços i la seva participació en tasques per la comunitat.
Des d'aquí volem agrair nosaltres el treball incansable de la Lelin, el suport de les persones que aporten beques i l'esforç dels estudiant de Segundo Montes.
MOLTES GRÀCIES A TOTS.