CONDEGA, 21-8-13
Un altre any a Nicaragua. I ja van... no sé,
ja he perdut el compte!! La mateixa realitat, però sempre canviant, com un
quadre inacabat amb noves pinzellades, en continua transformació.
He trobat la Condega de l’any passat i la del
altre i l’altre... Les basses d’aigua bruta al carrer, els plàstics i deixalles
que la gent “bota” a qualsevol lloc de manera totalment inconscient (és
realment difícil canviar els hàbits de la gent). Els gossos famèlics que
remenen els sacs de les escombraries al carrer...
Però també he trobat carrers que eren de terra
i que ara els estan pavimentant, el “parque” (plaça major) net i ben
enjardinat, un local nou amb “wifi” i uns batuts exquisits per 35 còrdobes (poc
més d’1 €). I gent que em saluda pel carrer, encara que jo a vegades no els
reconec; potser alguns són antics alumnes del Institut becats per Banyoles
Solidària.
I he trobat algunes millores al Centre de Los
Pipitos que m’han fet sentir satisfet perquè, en part al menys, són fruit
d’alguna “enganxada” amb la direcció l’any passat. Tenen un hort que fa goig,
l’àrea de neteja dels nens te un altre aspecte, l’espai de la migdiada dels
nens amb els matalassos en llitets i no per terra com abans... Tot i així,
encara n’hi ha deficiències que haurem de plantejar, encara que això provoqui
alguna altra “enganxada”.
També avui he visitat el projecte de La
Fraternidad. Estan fent gestions per crear un CDI (Centre de Desenvolupament
Infantil o guarderia) que respondria a la necessitat d’aquet servei als barris
perifèrics i també per a buscar vies d’autosostenibilitat pel centre, ja que la
subvenció d’Austria se’ls acaba l’any que ve.
Tornant de visitar als meus apadrinats al
barri Valle de Jesús, he viscut unes escenes de solidaritat realment
impactants: Jonny, un jove paraplègic d’una comunitat acollit per la família
del pastor d’una església evangèlica, allotjat a una sala adjacent a la
capella. El cuiden, l’alimenten i cada dia el porten amb la cadira de rodes a
La Fraternidad per assistir al curs gratuït d’informàtica que s’imparteix a
aquest centre. Quan els he visitat una noia voluntària li estava fent una
sessió de teràpia de rehabilitació. Jo l’havia visitat l’any passat a la seva
comunitat de Santa Teresa i realment ha fet grans progressos. Ara s’aguanta
dret i fa alguns passos amb unes paral·leles rústegues que l’han col·locat a la
porta de la seva habitació. Realment en
Jonny ha trobat una nova família.
 |
Nou mural a La Fraternidad
|
Aquest any estic allotjat a la que havia estat
Casa Alberg dels sordmuts de Los Pipitos. Una casa gran però força abandonada,
més aviat fosca i trist. Però tinc molt espai que a vegades comparteixo amb
algun visitant inesperat, com aquest simpàtic gripau que vaig trobar ahir als
peus del llit. A les que no tolero són les “cucarachas” negres i grosses que
trobo al quarto de bany quan a la nit obro el llum. Ja n’he eliminat unes
quantes a cop d’espardenya.
 |
| Un nou amic |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada