dissabte, 14 de març del 2015

DIARI DE VIATGE per Àlex García - Capítol 5

Dijous, 26 de febrero. Visita a la Comunitat de POTRERILLOS

A les 7 del matí agafo el bus que porta a les comunitats de la zona del riu Pire, cap a ponent. A Potrerillos només arriba un bus a la tarda, axí que he de deixar el bus en una cruîlla. Allà m’esperava D. Miguel, president de Los Pipitos. Hem de caminar una hora per arribar a la comunitat. Per sort, el matí era agradable, amb núvols i aire fresc. Està fent un estiu atípic.

En primer lloc, vam visitar la nena apadrinada Yelbita, amb una greu discapacitat. Té quasi 15 anys, però la seva aparença és d’una nena de 8 anys.També vam visitar a l’escola una nena invident que estudia el darrer curs se primària. Després altra visita. Una senyora amb la seva filla de 17 anys greument transtornada, molt agresiva en ocasions. A vegades s’escapa de casa i quan la mare la va a buscar li llença pedres. Durant la visita al porxo de la casa, la noia era dins parlant sola en veu alta i de tant en tant treia el cap amb un gest extrany, com una mena d’animalet salvatge. Setuació realment dramática.

A l’1, després de dinar, reunió a la Casa Comunal amb la Directiva i socis de la Cooperativa de Ahorro y Crédito (COACAL).
• Paraules de benvinguda i amistat del president company Orlando Rodas, que va interpretar dues cançons, una sobre la Cooperativa i una altra d’amistat dedicada a Banyoles i Camós.
• El company Daniel Sevilla va comentar el informe econòmic, escrit a un mural penjat ala paret. En aquest moment tenen 24 socis i 86 beneficiaris que han rebut microcrèdits aquest any per un total de 12.112 US$. Al banc tenen 2.112 US$ més els 600 € aportats per Camós recentment. Un problema pendent que els preocupa és el d’alguns morosos amb deutes pendents.
• A les 3 pm, Celebració de la Paraula a l’ermita católica, en aquest moment en obres d’ampliació aturada per falta de diners. Va ser una celebració molt emotiva i participativa, amb acompanyament de cants i guitarres d’Orlando i Rigo.

Vaig sopar i dormir a casa d’Orlando. Al matí del divendres, després de menjar un banano i prendre un café, sortim a cavall fins a la carretera de terra on m’esperava Daniel amb moto per baixar a Condega.

Divendres, 27
L’Anna Coll i jo vam visitar el projecte La Fraternidad. Ens va acompañar La directora i alma del projecte, Estela Ochoa. Eren les 3 de la tarda i alguns grups de nens i nenes feien diverses activitats: dansa, reforç escolar, costura… Al matí les activitats són més nombroses.

Dissabte, 28 i diumenge, 1 de febrero
Viatge a San Salvador per visitar a Marco i familia, fil dels amics i companya Ana i Wolf Lietz de Banyoles Solidària. Viatge de quasi 10 hores de bus, amb molts controls a les duanes d’Hondures i El Salvador. En baixar del bus sento que la temperatura a San Salvador és molt més alta que a Condega.

El volcán des de la casa de Marco

Cap de setmana en grata companyia de Marco, Karen i els dos petits. Vaig poder gaudir de les típiques “pupuses” salvadorenyes. Unes “tortilles” de blat de moro farcides de diferents ingredients.

Pupusas

El diumenge celebraven eleccions a diputats, ajuntaments i al Parlamento Centroamericano. Vaig poder veure el ambient colorista de la ciutat guarnida de les banderes i pancartes de tots els partits
Tomba de Mns. Romero
participants. El tràfic era mot intens i caòtic. Alguns carrers estaven tancats. Em va donar la sensació d’una ciutat superpoblada, amb petits i modestos habitatges fins i tot a la falda del volcà molt proper.

Catedral de San Salvador
Vaig poder visitar la tomba de Mns. Romero, San Romero de América. Per mi va ser un moment molt emotiu pel que representa la figura del bisbe mártir. També vàrem anar a l’UCA, (Universitat Centroamericana) on van ser assassinats els jesuîtes, Ellacuría, Segundo Montes i altres. Per ser dia d’eleccions no vam poder visitar el museu que els recorda. Però vam poder passejar pel centre de la ciutat i contemplar alguns monuments destacats, Catedral, Palacio Nacional…
Palacio Nacional de San Salvador

Dilluns, 2 Viatge de tornada a Condega. Sortida a les 8 am i arribada a les 5 pm.

Condega, 06 de Març del 2015

divendres, 13 de març del 2015

BANYOLES SOLIDÀRIA A REVISTA DE BANYOLES

Revista de Banyoles ha publicat l'entrevista feta a en Martí Jutglar. Us convidem a llegir-la.



dissabte, 7 de març del 2015

DIARI DE VIATGE per Àlex García - Capítol 4

El cap de semana del 14-15 vaig fer una escapada turística a San Juan del Norte, municipi del departamento de Jinotega, a uns 60 k. de Condega. No n`hi ha bus directe. Vaig haver d’anar a Estelí (1 hora) i allà vaig agafar un altre bus (2 hores).

Dilluns, 16
Al matí en AMSONAC m’expliquen una mica per sobre la difícil situación actual de l’Associació. No tenen suport de la cooperación exterior la  producción de sucs de fruita tropical (d’excel.lent qualitat) éws molt escasa. No poden fer front ala competencia dels sucs industrials més barats. Ja només treballen tres dones. Em temo que hagin de tencar l’associació en un futur no gaire llunyà.
A la tarda vaig visitar la nena Diana G. Peralta, nena discapacitada i apadrinada per una familia de Banyoles.
Església de S. Rafael

Bus “típic nica”

La tornada la vaig fer per una altra ruta: San Rafael-Yalí (45 ‘) per una carretera molt bona i un paisatge de cafetals i bananeres, molt bonic. De Yalí a Condega (2 h.) per una carretera de terra en molt mal estat. Aquest poble està a uns 1000 m sobre el nivel del mar. Feia fret de veritat.

Dimarts, 17
Al matí amb D. Miguel i la Mery acabem de fer la programació de les visites. Vaig anar a visitar Dª Amada, la iaia del nen Óscar que va morir fa pocs mesos. Li vaig donar el condol i uns kilos de frijoles, arròs i sucre.
A la tarda, visita a José Danie, un altre nen apadrinat.

Dimecres, 18
Matí lliure i a la tarda una altra visita a un nen apadrinat, Luis David. Aquest nen te uns pares molt
implicats en la recuperació  del nen amb diferents  teràpies posant tots els mitjans al seu abast. Fins i tot tenen un cavall per fer equinoteràpia amb el nen.
Luis D. feliç amb el seu cavall

Família de Luis D, cabra inclosa

Dijous, 19
L’Anna Coll arriba a Managua al mig dia. La vaig anar a rebre a l’aeroport amb molta il.lusió. Em farà de suport i m’acompanyarà durant aquests mesos. El viatge a Condega el vam fer amb bus. A mitja tarda vam arribar cansats i amb molta gana. Les dones d’AMSONAC, molt amables, ens havien deixat preparat el menjar: una mena de guisat de patates amb… sorpres: dues botifarres!! Però la sorpresa va ser quan tallem les “botifarres”. Eren dos bananos bullits!!!

Dissabte, 21
Reunió amb la Junta de Los Pipitos i una mare de nena apadrinada per tal d’aclarir una qûestió una mica confusa sobre el pagament de l’apadrinament d’un mes de l’any passat. Després de dues hores es va poder resoldre satisfactòriament.
A la tarda, visita a una altra nena apadrinada, la Gènesis Olmara, d’una comunitat propera. M’acompanyen Dª Neida i la seva filla.
Aquestes visites a les famílies dels nens/es apadrinats em produeixen una sèrie de sensacions confuses i contradictòries que no sabria ben bé com definir.  Per una banda, experimento la satisfacció de portar una mica d’esperança a aquestes famílies que des de la seva dura realitat veuen que persones anònimes, els padrins, d’un altre món, els hi donen una mica de suport. Jo, com a enllaç, rebo el seu agraîment. Això sempre és gratificant. Però també visc una sensació de pena i ràbia continguda davant la  trist i culpidora imatge d’un cos deforme d’un infant que hauria d’estar ple de vida, però està postrat en una cadira o una màrfega a terra. Una cosa admirable que puc veure en la majoria de les mares és l’amor immens per aquests nens, i fins i tot la felicitat per haver estat “bendecidas por Dios”.

Dilluns, 23
Visita a la comunitat de La Laguna de los Hernández.
A les 7 del matí l’anna i jo agafem el bus fins a la comunitat de Sta. Teresa (45 ‘). Allà ens esperaven dues noietes per acompañarnos en el camí de pujada. Quasi una hora que gràcies a l’ambient fresc i als núvuls que  tapen el sol es fa força soportable. Hem de pasar el riu Pire a peu, saltant  de pedra en pedra. Les darreres riuades es van portar una bona part del pont.


Visita i reunió amb les dones de la Junta Directiva de la “Cooperativa de Crédito y Servicios Agropecuarios El Esfuerzo”. És un col.lectiu de dones molt lluitadores que des de fa molts anys treballen per la comunitat. El problema actual més greu és que están sense aigua des de fa mesos. Les tuberies es reventen per la forta pressió causada pel desnivell de la muntanya. Fa pocs mesos que tenen llum eléctrica. Ens van mostrar el dipòsit de l’aigua, ara buit. Han de baixar a rentar la roba fins al riu. També les vaques hi han de baixar per poder beure. Tenen 22 forns de barril instal.lats amb ajuda de Banyoles Solidària. També un molí i dues sitges per guardar el gra, en una caseta nova.
A les 2 pm vam baixar per agafar el bus que ens havien dit  que passava a les 3. Però no, era a les 4!! Així que vam tenir temps de fer una migdiada a l’ombra d’un arbre al costat del camí.
Banc de la migdiada mentre esperavem el bus.

A les 5, ja quasi fosc, arribaven a Condega. Dutxa d’aigua fresca i descans



Condega, 23 de Febrer del 2015