Dilluns, 16
Al matí en AMSONAC m’expliquen una mica per sobre la difícil situación actual de l’Associació. No tenen suport de la cooperación exterior la producción de sucs de fruita tropical (d’excel.lent qualitat) éws molt escasa. No poden fer front ala competencia dels sucs industrials més barats. Ja només treballen tres dones. Em temo que hagin de tencar l’associació en un futur no gaire llunyà.
A la tarda vaig visitar la nena Diana G. Peralta, nena discapacitada i apadrinada per una familia de Banyoles.
 |
| Església de S. Rafael |
 |
| Bus “típic nica” |
La tornada la vaig fer per una altra ruta: San Rafael-Yalí (45 ‘) per una carretera molt bona i un paisatge de cafetals i bananeres, molt bonic. De Yalí a Condega (2 h.) per una carretera de terra en molt mal estat. Aquest poble està a uns 1000 m sobre el nivel del mar. Feia fret de veritat.
Dimarts, 17
Al matí amb D. Miguel i la Mery acabem de fer la programació de les visites. Vaig anar a visitar Dª Amada, la iaia del nen Óscar que va morir fa pocs mesos. Li vaig donar el condol i uns kilos de frijoles, arròs i sucre.
A la tarda, visita a José Danie, un altre nen apadrinat.
Dimecres, 18
Matí lliure i a la tarda una altra visita a un nen apadrinat, Luis David. Aquest nen te uns pares molt
implicats en la recuperació del nen amb diferents teràpies posant tots els mitjans al seu abast. Fins i tot tenen un cavall per fer equinoteràpia amb el nen.
 |
| Luis D. feliç amb el seu cavall |
 |
| Família de Luis D, cabra inclosa |
Dijous, 19
L’Anna Coll arriba a Managua al mig dia. La vaig anar a rebre a l’aeroport amb molta il.lusió. Em farà de suport i m’acompanyarà durant aquests mesos. El viatge a Condega el vam fer amb bus. A mitja tarda vam arribar cansats i amb molta gana. Les dones d’AMSONAC, molt amables, ens havien deixat preparat el menjar: una mena de guisat de patates amb… sorpres: dues botifarres!! Però la sorpresa va ser quan tallem les “botifarres”. Eren dos bananos bullits!!!
Dissabte, 21
Reunió amb la Junta de Los Pipitos i una mare de nena apadrinada per tal d’aclarir una qûestió una mica confusa sobre el pagament de l’apadrinament d’un mes de l’any passat. Després de dues hores es va poder resoldre satisfactòriament.
A la tarda, visita a una altra nena apadrinada, la Gènesis Olmara, d’una comunitat propera. M’acompanyen Dª Neida i la seva filla.
Aquestes visites a les famílies dels nens/es apadrinats em produeixen una sèrie de sensacions confuses i contradictòries que no sabria ben bé com definir. Per una banda, experimento la satisfacció de portar una mica d’esperança a aquestes famílies que des de la seva dura realitat veuen que persones anònimes, els padrins, d’un altre món, els hi donen una mica de suport. Jo, com a enllaç, rebo el seu agraîment. Això sempre és gratificant. Però també visc una sensació de pena i ràbia continguda davant la trist i culpidora imatge d’un cos deforme d’un infant que hauria d’estar ple de vida, però està postrat en una cadira o una màrfega a terra. Una cosa admirable que puc veure en la majoria de les mares és l’amor immens per aquests nens, i fins i tot la felicitat per haver estat “bendecidas por Dios”.
Dilluns, 23
Visita a la comunitat de La Laguna de los Hernández.
A les 7 del matí l’anna i jo agafem el bus fins a la comunitat de Sta. Teresa (45 ‘). Allà ens esperaven dues noietes per acompañarnos en el camí de pujada. Quasi una hora que gràcies a l’ambient fresc i als núvuls que tapen el sol es fa força soportable. Hem de pasar el riu Pire a peu, saltant de pedra en pedra. Les darreres riuades es van portar una bona part del pont.
Visita i reunió amb les dones de la Junta Directiva de la “Cooperativa de Crédito y Servicios Agropecuarios El Esfuerzo”. És un col.lectiu de dones molt lluitadores que des de fa molts anys treballen per la comunitat. El problema actual més greu és que están sense aigua des de fa mesos. Les tuberies es reventen per la forta pressió causada pel desnivell de la muntanya. Fa pocs mesos que tenen llum eléctrica. Ens van mostrar el dipòsit de l’aigua, ara buit. Han de baixar a rentar la roba fins al riu. També les vaques hi han de baixar per poder beure. Tenen 22 forns de barril instal.lats amb ajuda de Banyoles Solidària. També un molí i dues sitges per guardar el gra, en una caseta nova.
A les 2 pm vam baixar per agafar el bus que ens havien dit que passava a les 3. Però no, era a les 4!! Així que vam tenir temps de fer una migdiada a l’ombra d’un arbre al costat del camí.
 |
| Banc de la migdiada mentre esperavem el bus. |
A les 5, ja quasi fosc, arribaven a Condega. Dutxa d’aigua fresca i descans
Condega, 23 de Febrer del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada