EL PERIÓDICO 19 JULIOL 2018
19 de juliol i la revolució sandinista: un aniversari en
disputa Salvador Martí Puig
Salvador Martí Puig
El 19 de juliol és una data emblemàtica a
Nicaragua: es rememora que aquest dia de l’any 1979 els guerrillers del Front
Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) van entrar a Managua i que el dictador
Anastasio Somoza Debayle i els seus pròxims van fugir a Miami. El 19
de juliol de 1979 es va esfondrar una dictadura
familiar i patrimonial que havia controlat el país amb mà de ferro durant
gairebé 42 anys.
El 19 de juliol també dona compte de la victòria insurgent del poble contra
una tirania i de l’inici d’un projecte
revolucionari que durant una dècada va enlluernar bona part de l’esquerra
mundial. Es tractava d’una revolució humanista que va impulsar una
profunda reforma agrària i una reeixida campanya d’alfabetització, i que
pretenia erradicar la pobresa, alhora que es va distanciar de la tradicional
tutela nord-americana.
Festa nacional
Com és sabut, aquest projecte va haver d’enfrontar una cruenta
guerra contrarevolucionària patrocinada pels Estats Units i una
profunda crisi econòmica. Arran d’això la revolució sandinista va ser derrotada
en unes eleccions l’any 1990 i el FSLN va abandonar el poder i va passar a
l’oposició. Malgrat això, a Nicaragua cada 19 de juliol la gent va continuar
sortint al carrer per celebrar que un dia com aquest el poble nicaragüenc va
ser capaç de derrotar un dictador amb la voluntat de construir un país nou. En
aquest sentit, el 19 de juliol és –per a molts- un dia de festa nacional.
Això va començar a canviar el 2007 quan Daniel Ortega va tornar a
la presidència de la
República després d’haver-se
apropiat el FSLN i de guanyar unes discutides eleccions el 2006.
A partir de llavors el 19 de
juliol va ser, cada vegada més, una celebració de proselitisme institucional i
partidari que molts sandinistes crítics discutien.
Situació dramàtica
La disputa sobre el significat del 19 de juliol s’ha accentuat aquest any
amb la dramàtica crisi que viu el país des de fa tres mesos. En aquesta
disputa, Ortega reclama que ell i el seu règim són els
propietaris de l’efemèride, mentre que desenes de milers de persones que han
sortit al carrer per protestar contra Ortega assenyalen que són ells els
legítims capdavanters del 19 de juliol per la seva lluita contra la tirania.
Sens dubte aquests últims tenen, tràgicament, la raó.
Els que protesten avui als carrers són un col·lectiu social i
ideològicament heterogeni -entre els quals també hi ha sandinistes no
danielistes- que lluiten i denuncien els excessos d’un règim cada vegada més
corrupte i opressiu. Es tracta d’un règim que no permet la més mínima
dissidència i que des de l’inici del conflicte s’ha cobrat la mort de més de
300 manifestants. En aquest sentit, queda clar que si la data del 19 de juliol
significa alliberament i revolució, aquesta només la poden encapçalar els que
protesten als carrers.
