dijous, 19 de juliol de 2018

NICARAGUA per Salvador Martí

EL PERIÓDICO 19 JULIOL 2018

19 de juliol i la revolució sandinista: un aniversari en disputa      Salvador Martí Puig

Salvador Martí Puig


El 19 de juliol és una data emblemàtica a Nicaragua: es rememora que aquest dia de l’any 1979 els guerrillers del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) van entrar a Managua i que el dictador Anastasio Somoza Debayle i els seus pròxims van fugir a Miami. El 19 de juliol de 1979 es va esfondrar una dictadura familiar i patrimonial que havia controlat el país amb mà de ferro durant gairebé 42 anys.
El 19 de juliol també dona compte de la victòria insurgent del poble contra una tirania i de l’inici d’un projecte revolucionari que durant una dècada va enlluernar bona part de l’esquerra mundial. Es tractava d’una revolució humanista que va impulsar una profunda reforma agrària i una reeixida campanya d’alfabetització, i que pretenia erradicar la pobresa, alhora que es va distanciar de la tradicional tutela nord-americana.

Festa nacional

Com és sabut, aquest projecte va haver d’enfrontar una cruenta guerra contrarevolucionària patrocinada pels Estats Units i una profunda crisi econòmica. Arran d’això la revolució sandinista va ser derrotada en unes eleccions l’any 1990 i el FSLN va abandonar el poder i va passar a l’oposició. Malgrat això, a Nicaragua cada 19 de juliol la gent va continuar sortint al carrer per celebrar que un dia com aquest el poble nicaragüenc va ser capaç de derrotar un dictador amb la voluntat de construir un país nou. En aquest sentit, el 19 de juliol és –per a molts- un dia de festa nacional.
Això va començar a canviar el 2007 quan Daniel Ortega va tornar a la presidència de la República després d’haver-se apropiat el FSLN i de guanyar unes discutides eleccions el 2006. A partir de llavors el 19 de juliol va ser, cada vegada més, una celebració de proselitisme institucional i partidari que molts sandinistes crítics discutien.

Situació dramàtica

La disputa sobre el significat del 19 de juliol s’ha accentuat aquest any amb la dramàtica crisi que viu el país des de fa tres mesos. En aquesta disputa, Ortega reclama que ell i el seu règim són els propietaris de l’efemèride, mentre que desenes de milers de persones que han sortit al carrer per protestar contra Ortega assenyalen que són ells els legítims capdavanters del 19 de juliol per la seva lluita contra la tirania. Sens dubte aquests últims tenen, tràgicament, la raó.

Els que protesten avui als carrers són un col·lectiu social i ideològicament heterogeni -entre els quals també hi ha sandinistes no danielistes- que lluiten i denuncien els excessos d’un règim cada vegada més corrupte i opressiu. Es tracta d’un règim que no permet la més mínima dissidència i que des de l’inici del conflicte s’ha cobrat la mort de més de 300 manifestants. En aquest sentit, queda clar que si la data del 19 de juliol significa alliberament i revolució, aquesta només la poden encapçalar els que protesten als carrers. 

dimecres, 18 de juliol de 2018

OBRIM FRONTERES. VOLEM ACOLLIR

Aquesta setmana ha estat marcada per tres actes importants en relació amb el desig que totes les persones tinguin els mateixos drets. 


  1. Presentació a l'Ajuntament de Banyoles (i a tots els grups municipals) d'una moció que va sorgir el dia 20 de juny des de la PLATAFORMA DE SUPORT DE LES PERSONES REFUGIADES DE BANYOLES, plataforma formada per:Associació Canaan Pla de l'Estany, Associació Nur, Ateneu Obert de la Dona, Banyoles Solidària, Can Butinyà-Comerç Just, Caritas Banyoles, Casal Independentista del Pla de l'Estany,  Legki Yakaru, Món Banyoles, PAH Banyoles. Aquesta moció demana la possiblitat d'empadronament de totes lespersones irregulars que viuen a Banyoles.
  2. Participació de membres de Banyoles Solidària a la manifestació del dia 13 de juliol a Salt, que donaria sortida a la 3a caravana OBRIM FRONTERES, que aquest any es dirigeix a Ventimiglia, a la frontera franco-italiana, Sicília i  Calabria. 
  3. Participació en els concerts i recital de poemes de sirians refugiats bàsicament a Alemanya, que han tingut lloc aquesta setmana a Girona i a Amer, entre altres poblacions. 

Aquests poemes van ser escrits per un home que va estar
empresonat i tractat en un hospital psiquiàtric. Potser ha
necessitat trenta-dos anys per saber que la llibertat és un
secret ambigu en aquest món. Així que no et creguis pas el
que escoltaràs.
Ahmad Qilich, Santa Coloma de Farners 2018

La primera pregària: La pregària d’Alep
The First Prayer: The Prayer of Aleppo

En el nostre barri antic
el far de la mesquita va caure;
amb les seves pedres
els soldats van aixecar unes barricades horribles.
La cúpula de plata va quedar foradada
com un sedàs vell,
un sedàs per on les pregàries de la gent pobra s’hi
empassaven
i, en canvi, el blat no hi queia a través
per arribar a les palmes aixecades de la gana.
Les roses damunt la catifa de pregària
descolorides:
una atractiva vídua espolsà aquesta catifa
i hi abrigà una noieta que anava sense res.
El sincer Al-Sheikh
amb la seva venerable barba desapareguda
amoixava amb paciència
el pèl que tornava a créixer.
El divendres, el venedor de fruita
va recollir les seves llàgrimes,
va navegar com jo
amb un préssec a cada butxaca;
jo vaig sobreviure per escriure
aquest mal poema
i ell es va ofegar per pescar l’oblit
mentre els dos préssecs anaven surant
com dos ulls oberts que no poden dormir.

                           (Trad. de Joaquim Vilar)

dilluns, 16 de juliol de 2018

BUTLLETÍ 24

Hem publicat el BUTLLETÍ 24 corresponent al mes de juny. 
Hi ha una interessant reflexió sobre l'actualitat dramàtica que es viu a Condega, que us transcrivim a continuació. 








PROJECTE 2017 ESCOLA A NAHUATERIQUE

PROJECTE 2017: CONSTRUCCIÓ D’UNA ESCOLA A NAHUATERIQUE (Honduras)

Entre els diversos projectes que anualment Banyoles Solidària porta a terme, sempre n’hi ha un de màxima prioritat d’inversió  que es va alternant entre El Salvador, Nicaragua i Gàmbia. En cada una de les comunitats agermanades hi ha un equip o contrapart que vetlla per detectar les necessitats i proposar els projectes, controlar i gestionar  el seu desenvolupament i les inversions que s’hi efectuen.

En el 2017 corresponia treballar en un projecte a El Salvador, on des del 1996 s’establí l’agermanament amb la Comunitat Segundo Montes i on la contrapart és el SILEM (Sistema Local de Educación de Meanguera). Al llarg d’aquests 22 anys d’agermanament s’ha incidit i incideix en molts àmbits: en el sanitari amb dotacions farmacèutiques i organització d’una brigada mèdica per a entorns rurals desatesos;  en la potenciació de la igualtat de gènere i el moviment de dones;  en la defensa de les identitats indígenes; a ajudar a potenciar i donar  suport a la memòria històrica; en la dotació de la “canasta bàsica” o alimentació necessària per als avis; ... però la prioritària ha estat centrada en el món educatiu a través de la construcció d’escoles i la dotació de beques escolars.




L’entorn on BS treballa és en el departament de Morazán, el més pobre del país i on viu la major quantitat de comunitats indígenes lenca,  territori on hi hagué el nucli més important de la força revolucionària del Frente de Liberación Farabundo Martí (FLMN) i, alhora, la més reprimida durant la seva guerra civil (1980 – 1992), situació que ha comportat ser la més desatesa des de les estructures oficials. Des d’un inici, i sota el lideratge de Mercedes Ventura Blanco, una important líder de la revolució salvadorenca, tingueren clar que només sortirien del subdesenvolupament a través d’una bona educació. Fou amb ella amb qui iniciàrem els agermanaments. Al  llarg d’aquests 22 anys, des de BS hem construït 14 escoles, inicialment a la Comunidad Segundo Montes i, poc a poc, a demanda de la pròpia comunitat, a millorar l’educació d’assentaments i comunitats del seu entorn. 

L’objectiu del 2017 fou el de solucionar un problema educatiu en una de les zones més deprimides i de difícil accés, territori fronterer entre Hondures i El Salvador, on els seus habitants («bolsones») a causa de la «Guerra del Fútbol» o «Guerra de les 100 Horas», quedaren en una complicada situació. El conflicte -guanyat per Hondures- comportà que aquest territori, inicialment d' El Salvador, passés a ser territori hondureny si bé els seus habitants eren salvadorencs i, encara avui, molts d’ells tenen la nacionalitat salvadorenca. Aquesta situació ha significat que ni Hondures s’hi impliqués ja que eren salvadorencs els qui hi habitaven, ni El Salvador ja que era territori hondureny. Els seus habitants, infants i joves, per les dificultats de comunicació amb el seu entorn, solen tenir una vida molt aïllada i amb molt poca relació amb altres comunitats.  A això cal afegir-hi la quasi total inexistència d'algun tipus d’atenció, ni educativa ni sanitària per part de l’administració pública.


Davant la desatenció d’aquestes comunitats, el projecte endegat des de BS ha estat el de construir, per fases, un centre escolar a Nahuaterique (Hondures). El projecte 2017  és la primera fase: s'ha  creat l’escola  amb dues unitats, serveis i cuina per tal que pugui atendre els infants d’educació infantil i alhora de primària. També, paral·lelament, l’escola serveix com a seu social de la comunitat per a les seves dinamitzacions i reunions i com a centre sanitari quan s’hi desplaça la Brigada Mèdica en la qual també BS col·labora.


La construcció de l’escola ha possibilitat que els infants d’aquesta zona puguin disposar del dret a l’educació alhora que donar una major autonomia a les famílies, especialment a les mares, millorant així les seves disponibilitats econòmiques amb el que això comporta de millora alimentària i de la salut general de la població. 


El projecte ha estat molt complicat de portar a terme  especialment, perquè  calia treballar a través d’organitzacions de les dues nacions i, també, per les dificultats que es produeixen en les èpoques de pluja, motius pels quals el projecte ha finalitzat al llarg d’aquest 2018. Cal agrair a l’Ajuntament de Banyoles i l’Ajuntament de Porqueres, les seves aportacions econòmiques que han fet possible que avui aquesta escola sigui una realitat i els infants d’aquestes comunitats i població en general puguin gaudir del dret a l’educació.



diumenge, 8 de juliol de 2018

MERCEDES VENTURA, MARIA EUGENIA

En record
DESÈ ANIVERSARI DE LA MORT DE LES ESTIMADES MERCEDES I M. EUGENIA,




“Vamos juntos”

Con tu puedo y con mi quiero

vamos juntos compañero


compañero te desvela

la misma suerte que a mí
prometiste y prometí
encender esta candela


con tu puedo y con mi quiero

vamos juntos compañero


la muerte mata y escucha

la vida viene después
la unidad que sirve es
la que nos une en la lucha


con tu puedo y con mi quiero

vamos juntos compañero


la historia tañe sonora

su lección como campana
para gozar el mañana
hay que pelear el ahora


con tu puedo y con mi quiero

vamos juntos compañero



ya no somos inocentes
ni en la mala ni en la buena
cada cual en su faena
porque en esto no hay suplentes


con tu puedo y con mi quiero

vamos juntos compañero

algunos cantan victoria

porque el pueblo paga vidas
pero esas muertes queridas
van escribiendo la historia


con tu puedo y con mi quiero

vamos juntos compañero.


Mario Benedetti

De: “Letras de emergencia” – 1973


dimarts, 3 de juliol de 2018

CONCERT DE LES MARÍN I LLIURAMENT DE LA PINTURA DELS PALAU JUNCÀ

El diumenge 1 de juliol, el cor Les Marín va celebrar el seu tradicional concert de final de curs, que va ser -com ja és habitual- a benefici de Banyoles Solidària. Aquest cop, van compartir concert amb la Coral de Rupià, que ja havien convidat Les Marín, el gener, a Rupià.

La Lola presenta l'acte
La quantitat total que vam recollir va ser de 509,74€.
Igualment, en el transcurs de l'acte, vam rifar el quadre, donació dels germans Palau-Juncà, a benefici del dispensari de Kerewan, Gàmbia. Els mateixos pintors, ja ens havien fet donació d'una altra obra seva fa uns 9 anys per engegar aquest dispensari, que està en ple funcionament i que, aquest any, des del gener fins al maig ha atès unes 550 persones.
L'afortunada ha estat la Teresa Gironès. Moltes felicitats!!!!

I moltes gràcies a tothom que ho ha fet possible: els germans Palau-Juncà, els cors de Rupià i Les Marín i les persones que, de manera anònima, han fet que tot rutllés! Gràcies!!!

Aquí podeu veure i escoltar un tros d'una cançò que van oferir-nos conjuntament els dos cors. 

https://drive.google.com/file/d/1Bvh3rGbzMGDE01kP4ZcB0uGAfyPbbCPs/view?usp=sharing



En Martí i l'Àlex lliuren la pintura a l'afortunada