DIARI DE VIATGE per Àlex García - Capítol 6

Condega, 14-03-15

Dissabte, 7 de març. Assemblea amb les mares dels nens/es apadrinats.

Assisteixen 20 mares, més un matrimoni. Només hi falta una mare.

Després de les salutacions i agraïments de rigor en nom propi i de Banyoles Solidària, els hi faig una mica de “rollo” sobre els compromisos que suposa l’apadrinament, com a exigència respecte a l’atenció i cura dels nens, millora de l’economia domèstica (galliners i horts familiars que han de cuidar i fer créixer…), assistència a les teràpies, etc…

Després cada una de les mares va rebre els 1.000 còrdobes de l’apadrinament d’aquest mes. Amb aquests diners van fer la compra dels productes bàsics pels nens i tornen per presentar factures a la comissió coordinadora.

També vam parlar  de la necessitat de donar nou impuls a l’hort comunitari, amb el què tothom ha de col.laborar. I es va elegir al nou coordinador dels apadrinaments.

Diumenge, 8 de març

Visita al nen Miguelito , apadrinat per un matrimoni de Banyoles. Viu a una comunitat força llunyana. Per arribar-hi s’ha de agafar el bus i després de pocs kilòmetres travessar el riu per un pont penjat i caminar una bona estona. Jo vaig tenir  el privilegi d’anar a cavall, mentre que les dues dones acompanyants van haver de caminar muntanya amunt.

Miguelito i el seu pare davant de la casa         

La rentadora, una pedra del riu

Com és costum en aquestes visites a les famílies de les comunitats ens van donar el dinar extra: sopa de gallina (una mena de guisat amb gallina i verdures). Les gallines de les comunitats quan em veuen arribar ja fugen esporuguides per amagar-se sota les pedres!!!

Dilluns, 9 de març

Dia molt intens i de llarga caminada. M’acompanyen l’Anna Coll i la Mery. A les 5’30 agafem el bus que ens porta ala comunitat de San Jerónimo. Quasi dues hores per una carretera de terra.  Allà visitem la nena Bannys Matey, prenem un cafè i anem a visitar al president d’una cooperativa. Un amic de Girona m’havia donat un paquet amb fotos per a ell. Amb una brigada de SETEM havia visitat la comunitat el 2013.

 Tornàrem a casa de la família Matey per dinar cap a les 10.

Després vam caminar una hora fina la comunitat de Venècia (¡!). Visita a una nena discapacitada, molt integrada a l’escola i estimada pels seus companys. 

Els nens/es de l’escola de Venècia. Al mig, asseguda, Valeska, la nena discapacitada que necessita ser apadrinada.

Passeig molt bucòlic per la petita llacuna. És una zona muntanyosa, de producció cafetalera, força elevada i de clima molt fresc. 

Tornem a agafar el camí de tornada, unes dues hores, fins arribar a la carretera (de terra) on hem d’agafar el bus. Just arribats a aquest punt i abans que arribés el bus, una camioneta ens dona “raid” i l’Anna i jo gaudim, drets a dalt de la “baca”, de la força del vent i la velocitat sobre les nostres cares. Quina sensació de llibertat!!

Dijous, 12

Avui la meva princeseta fa 5 anys!!! MOLTES FELICITATS!!

Molts dies, al vespre, després de sopar,sec a la porta de casa, pren la fresca, llegeixo i escolto ranxeres a la ràdio (només agafo una o dues emissores). És una experiència ja oblidada, i aquí recuperada, dels meus anys  d’infantesa al meu poble, Espinoso.

A pocs metres al davant hi ha un local de màquines “tragaperras” i de begudes. Cada nit homes d’edats diferents s’hi deixen els diners i la dignitat mentres un “mariachi”, tan begut com els clients, rasca una vella guitarra i balbuceja una ranxera. El “guaro” (ron de baixa qualitat) causa estralls en la vida d’aquests homes. Molt sovint i a qualsevol hora del dia o de la nit, a la vorera davant del local, puc trobar un cos estirat per terra dormint la “mona”. És un espectacle molt trist. A vegades van en parella, agafats per la cintura, "trastabillant" , intentant mantenir l’equilibri, mentres passen davant de casa.

En les visites als nens/es apadrinats no és fàcil trobar el pares. Perquè no existeixen o perquè estan treballant. Aquests mesos d’estiu no n’hi ha gaire feina al camp. A l’abril-maig quan comencen les pluges inicien el nou cicle agrícola. Molts ara son acosta Rica a la recollida de la canya de sucre, treball molt dur. Els que treballen a Condega ho fan a l’escorxador o a les fàbriques de tabac (puros). Treballs difícils i mal pagats. A l’escorxador treballen a temperatures de càmera frigorífica, se’ls congelen els dits. A les “pureras” respirant 8 hores o més un aire contaminat pel tabac i els components químics afegits. El salari diari no arriba als 4 €. El litre de llet que he comprat avui m’ha costat poc més d’un euro (32 córdobas). Dos lliures de frijoles (menys d’un kilo) un euro. Costa d’entendre com poden sobreviure. Però tothom té mòbil. I els joves enganxats tot el dia. Suposo que igual que a Banyoles o a Singapur!!!

Acabo de llegir un llibre, “Aquellos años de Solentiname”, amb les vivències de diferents testimonis a la comunitat cristiana de base i socialista utópica d’artesans i camperols fundada pel poeta, monjo i exministre sandinista Ernesto Cardenal l’any 66. Per Semana Santa volem anar a aquest petit arxipèlag al sud del gran llac de Nicaragua amb l’Anna i la Lola (de Gandia).

Divendres, 13

Aquest matí he passat una estona a “l’escuelita Lila” fent algunes fotos als nens. És un preescolar fundat i dirigit i finançat per la Lola, mestra prejubilada que passa aquí gran part de l’any.  Té una vintena de nens/es de tres a cinc anys atesos per dues Mestres. Disposa de molt material didàctic i recreatiu. Està instal·lat al Centre Recreatiu, davant de casa meva. L’Anna Coll està col.laborant-hi molt activament. 

Racó de dibuix

Esmorzant al pati

Avui es celebrava el “Teletón”, una mena de jornada nacional per recaptar diners pels nens discapacitats (Los Pipitos). Cada any te un gran èxit, amb participació d’escoles i moltes activitats al parc central. Aquest any, però, ha estat un fracàs total. Una carpa al parc amb megafonia, però sense cap activitat organitzada, ni artística ni cultural. Moltes mares amb els seus nens/es discapacitats havien vingut des de comunitats llunyanes. Es van passar tot el dia esperant sense fer res. Lamentable!! Sembla que la causa ha estat un conflicte entre el Ministeri de Educació i la direcció del Teletón. El Ministeri ha donat ordre de no participar-hi. Boicot a nivell nacional!! Discrepàncies polítiques? Realment indignant!!