Condega,
24-03-15
Dijous, 19 de març
Reunió amb
la professora Irma i el grup de vuit estudiants universitaris que reben una
petita ajuda de Banyoles Solidària per al transport a la universitat. Donen les
gràcies per l’ajuda rebuda, que encara que sigui petita, per a ells és molt
valuosa. Esperen poder comptar amb el nostre suport pels cursos següents.
Dissabte, 21-22 de març. San Rafael
del Norte (Jinotega)
Cap de setmana de turisme amb la prof. Irma i l’Anna Coll. Poble de zona muntanyosa i
cafetalera, a uns 1000 m. d’alçada. Clima molt agradable.
Celebraven
els “25 años de la subida al cielo del P. Odorico d’Andrea” (segons la terminologia oficial). Franciscà italià que als anys 80 va fer de mediador per
la pau en la guerra de l’exèrcit sandinista i la Contra. Sembla que va deixar
un record inesborrable entre la gent d’aquestes contrades. Van arribar milers de
pelegrins. Autèntic fenomen religiós
massiu, que em recordava Lourdes o Fàtima. Tots els carrers del poble
estaven guarnits amb altars i banderoles multicolors.
La nit del
dissabte vam poder gaudir d’un concert magnífic a la plaça del poble: música
popular i tradicional amb els germans Carlos i Luis Enrique Mejía Godoy i Luis
Pastor en directe. Vaig disfrutar molt!!
El diumenge
a mig matí volíem tornar cap a Condega, però no hi havia transport públic. Tots
els busos estaven al servei dels pelegrins. Vam haver de fer “autostop” (“raid”
diuen aquí). A sobre d’una camioneta vam disfrutar d’un paisatge preciós i d’un
vent fresc d’alta muntanya sobre el rostre. Al poble de Yalí vam poder agafar
el bus fins a Condega. Dues hores de carretera de carros amb una gran
polseguera.
Dilluns, 21 de març
Visita a la
nena Santos Alejandra, apadrinada amb síndrome de Down. 45 minuts de bus fins a
la comunitat de Santa Teresa i després forta pujada per un camí pedregós i amb
molta pols fins a la comunitat d’El Níspero. Una hora de camí acompanyat per D.
Miguel. Allà ens esperava Da. Lupe, una autèntica “madre coraje” de 9 fills/es.
Porta la nena de 9 anys i grassoneta a l’escola, moltes vegades a coll per
aquell camí que jo amb prou feines podia fer sense res a sobre. I cada mes la
porta a fer teràpia al centre de Los Pipitos.
Ens
obsequien amb un café i una pasta dolça. Poc després, cap a les 10 ja ens donen
el “almuerzo” (guisat de gallina, arròs i verdures).
El pare, D.
Francisco, ja força gran, està treballant al tabac a Estelí. Aquest és un
sector que dona feina a molta gent d’aquí. El conrreu del tabac s’està
ampliant. Un dels fills més petits, de 14 anys, però amb aspecte de 10, m’explica que ha estat treballant als camps de tabac en condicions molt dures. Hi
treballen molt nens de 10 anys. Quan venien els inspectors els amagaven. Així les estadístiques oficials podran dir que el treball infantil està eradicat del
país.
De camí a la
comunitat hem fet un breu descans a una casa on hem platicat una estona amb un
home retornat recentment dels EEUU, emigrant il·legal capturat en territori USA i detingut per la policia durant mes i mig. Va haver de pagar 7.000 $ al
“coyote” que el va portar en cotxe amb altres emigrants. Com pagarà aquesta
quantitat? Segurament que ha hagut de vendre la casa, propietats, terres…
Endeutat per molt de temps per un somni frustrat!!!
De tornada a
Santa Teresa he visitat a Deyling, filla de D. Miguel. Noia cega, també
apadrinada, exemple d’esforç i superació. Està estudiant Pedagogia els
dissabtes a la Universitat Martín Lutero de Condega. L’acompanya la seva
germana de 12 anys.
Quants
exemples de valor silenciós, desconegut… en mig de la pobresa i precarietat més
absolutes. Crec que hauríem d’aprendre molt d’aquesta gent!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada