dissabte, 10 de març del 2018

MEMÒRIA 2017



MEMÒRIA 2017

Ha passat un any, com qui res i tornem a ser aquí, a punt de fer balanç de la feina de Banyoles Solidària.
Hem seguit fent el que ens és habitual i, paral·lelament, ens hem empeltat de la realitat més immediata, que ens ha tocat el voraviu, ens ha modificat la nostra «normalitat» més quotidiana.
Sense entrar en particularitats i en matisos, volem fer notar que Banyoles Solidària s'ha vist i es veu -com tothom- afectada, dolguda i indignada perquè ens trobem en la necessitat de reivindicar qüestions tan elementals (i que crèiem tan superades!!!) com les nostres llibertats, la nostra democràcia, el nostre dret a opinar lliurement. Tenim la percepció que hem reculat una pila d'anys en relació a l'assoliment d'aquests aspectes.
Tot plegat també ens demana un posicionament com a entitat que treballa per als drets de les persones.
Tal com diu Francesc Mateu (president d'Oxfam/Intermón) a propòsit de l'expulsió d'unes persones d'un vol al Senegal el juliol passat per no haver callat i haver denunciat uns determinats fets (una deportació per part de l'estat espanyol), «no és moment de callar». Cal ser valents. I ell mateix, recupera uns versos que han estat prou llegits darrerament:

Aquells versos de Martin Niemöller són avui més vigents que mai:

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista.
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata.
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista.
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu.
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que pogués protestar.

Martin Niemöller era un pastor protestant que es va oposar a la nazificació de les esglésies alemanyes i que va ser castigat, però va escriure un dels poemes més populars i clarividents sobre com acabem per tolerar el que és intolerable, pensant que mai ens afectarà directament.»

Ara som aquí. No podem mirar cap a una altra banda. Fem el que és habitual i també ens cal, ara mateix, alguna cosa més.

Banyoles, març de 2018
Si voleu llegir-la tota cliqueu, 
Beques rebudes a Condega

Escola gairebé acabada a Nauhaterique

Manteniment un petit centre de salut a Kerewan


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada