Article de la Dolors a la Revista de Banyoles. El mes d'agost
AGOST
dilluns, 1 de setembre del 2025
divendres, 22 d’agost del 2025
REUNIÓ COMISSIO A CONDEGA
Trobada amb els habitants de Condega i reunió de la Conissió d'agermanament per tal d'anar dibuixant les necessitats locals que voldran solucionar durant l'any vinent, amb l'ajuda de l'ajuntament de Banyoles.
dissabte, 9 d’agost del 2025
FAMÍLIES APADRINADES
Agost
dissabte, 2 d’agost del 2025
dissabte, 28 de juny del 2025
ASSEMBLEA DE LA COORDINADORA
Assemblea general de la Coordinadora. Juny del 25
Un dels temes cabdals de l'assemblea va ser les grans dificultats que representen per les ONGs la complementació de tots els papers que reclamen tant les institucions locals com nacionals. És una vergonya!
dissabte, 21 de juny del 2025
ANUNCIS
Anunci sobre banyoles solidària. Ho explica la Coordinadora
https://www.solidaries.org/actualitat/noticies/publicitat-i-ong-una-relacio-fructifera
dimarts, 17 de juny del 2025
ARTICLE A LA REVISTA DE BANYOLES. MOLTES GUERRES I UN GENOCIDI
Article del juny
MOLTES GUERRES I UN GENOCIDI.
QUE FARA ISRAEL AMB ELS PALESTINS QUE NO MORIN ASSASSINATS?
Tenia pensat fer un article sobre Ucraïna, sobre la seva
historia i sobre la complexitat d’un país bressol dels eslaus, bressol de
Rússia, amb una ànima europea occidental i l‘altra oriental, graner d’Europa,
però que ha sofert la pitjor fam del S. XX, provocada per l’stalinisme,
els pitjors estralls de la segona guerra mundial, la pitjor catàstrofe nuclear
de tota la història i en els darrers anys, conflictes polítics i invasions
militars per part del seu veí rus.
Semblava que hi hauria converses de pau i que es podia
acabar la guerra. Il·lusòriament, potser
creient que la bona sintonia entre el recent president dels Estats Units, Sr
Trump, i el de Rússia, Sr Putin, ens portaria a unes negociacions i a un procés
de Pau. Mentre escric aquest article això no ha estat així, sembla que el
conflicte encara pot durar. Parlem de conflicte o de guerra, malgrat el país ha
estat envaït per un altre estat, i tot el que pot fer es defensar-se. Defensar-se
d’un estat molt mes poderós, amb molta mes població. Amb moltes més armes,
entre elles nuclears (Ucraïna hi va renunciar, i va tornar tots els míssils que tenia al seu territori dels temps
de la Unió Soviètica, a Rússia). Però Ucraïna
es un país, el segon més gran d’Europa, amb molts recursos econòmics i una
certa capacitat per defensar-se. Està a Europa, que per a ella és un paraigua,
almenys d’una certa seguretat, i a canvi dels seus recursos i de la seva
posició estratègica pot tenir el suport dels Estats Units. Encara que desigual,
hi ha una guerra, que dura més de tres anys, en la qual els ucraïnesos han
demostrat que tenen capacitat de defensa, i que potser perdran territori, però Ucraïna com
a país continuarà existint. Tindrem temps de parlar de la seva història i la
seva cultura.
El mateix passa en altres conflictes actuals, molt diferents,
però que no estan en camí de desaparèixer com a països, malgrat el preu que
està pagant la seva població. Em refereixo a Sudan, on dos grups de militars es
disputen el poder mitjançant les armes, fet que repercuteix en la població
civil, tan en morts com en nombre de refugiats. Segons ACNUR, dos anys
d’enfrontaments han provocat el desplaçament forçat de 13 milions de persones i
quatre milions de refugiades a països veïns. La majoria són dones i criatures
que han sofert violacions i han estat testimonis de matances. Aquests
desplaçaments superen tan la capacitat de la mateixa ACNUR com també la dels
països receptors des refugiats, que pateixen fam i malalties sense que el seu
sofriment sigui visible als mitjans de comunicació occidentals, i val a dir,
que també poc visible als altres països africans. El país que ha acollit a mes
refugiats es EL TXAD, al qual hi ha arribat 1.300.000 sudanesos. I tan Sudan
com Txad tenen greus períodes de sequera alternats amb inundacions, i com a
conseqüència fam generalitzada. També acullen Sudanesos, Sudan Sud, Egipte, Etiòpia
i Líbia. Però en aquest cas també podem parlar de guerra, absurda, de
conseqüències catastròfiques, i entre dos grups del propi país. Però malgrat
tot Sudan continuarà existint, i algun dia els desplaçats interns i els
refugiats podran tornar a les seves llars.
La situació a la zona Est del Congo no és gaire millor. Des de fa anys els diferents grups armats han causat actes violents i per desgràcia multitud de violacions de dones i nenes. Per desgràcia per la seva població, a la zona de Kivu s’hi troben alguns dels minerals necessaris per la fabricació de telèfons mòbils i portàtils, que tots utilitzem! Però des del març del 2022 la situació s’ha agreujat amb el sorgiment d’un nou grup més potent, recolzat per la veïna Ruanda. Des d’aquesta data 4.600.000 persones s’han vist obligades a deixar les seves llars i desplaçar-se al mateix país o a països veïns. Des del desembre del 2024 el conflicte s’ha agreujat, molts dels desplaçats interns s’han vist obligats a un nou desplaçament i han augmentat les violacions. No totes veuen la llum, però les denunciades han passat de 20.000 dones i nenes violades a 27.000 des del desembre de l’any passat. Mes de mig milió de persones han aconseguit arribar a Uganda, un dels països del món que acull mes refugiats. Però algun dia els congolesos podran tornar als seus pobles d’origen ( potser trobarem una millor manera de fabricar els nostres components electrònics?), una zona de vegetació exuberant, que sense interessos econòmics forans, sense el colonialisme ferotge que varen patir, seria un dels llocs del món mes productius.
Al món hi ha molts altres conflictes, no tan colpidors com
aquests, però igualment terribles per les persones que els sofreixen. De fet
els humans sempre hem fet i/o patit guerres, és una constant de la nostra
espècie. Però sortosament els humans també som cooperatius. Primer amb els
nostres familiars, després amb els nostres propers, la nostra tribu o nació,
els nostres semblants, i algunes vegades també amb els nostres diferents. Però
el que poques vegades ha passat, és que cada dia veiem, des del confort de les
nostres llars, l’agressió d’un exercit potent contra una població que ni tant
sols té la possibilitat de l’exili. I això es el que està passant a Gaza. No hi
ha una guerra, no hi ha una confrontació entre dos exèrcits, ni entre dos
països. No hi ha, com per exemple en el cas de Ucraïna, uns soldats, siguin del
bàndol que siguin, que es juguen la vida.
No hi ha llocs a on la gent es pugui desplaçar, dins el propi país o a
l’exterior. No hi ha llocs on retornar, no hi ha terres que t’esperen per a ser
cultivades. Només hi ha bombardejos, ordres constants de desplaçaments d’aquí
cap allà i d’allà cap a més enllà, d’uns soldats que no lluiten, arriben a una
terra i se la queden, davant la mirada d’una gent terroritzada. Hi ha famílies
que s’han desplaçat set i vuit vegades. Que han estat bombardejades a la seva
casa, després a la seva tenda de campanya, després a cel ras. No hi ha per part
de l’ocupador cap acte d’heroisme, ni que sigui individual. Podem pensar en els
soldats russos i ucraïnesos com a persones que tenen uns pares, germans, xicota
o dona, en definitiva ens hi podem sentir propers. Puc sentir empatia per una
mare d’un soldat rus, per una mare d’un soldat ucraïnès. No puc sentir empatia
per una mare d’un soldat israelià que està fent neteja a Gaza .
No puc sentir empatia per unes persones que van en creuers
organitzats davant la franja de Gaza per veure lo bonic que es la caiguda de
bombes ( A Gran Bretanya acaben de declarar persona non grata una senyora que
es dedicava a organitzar aquests creuers). Tampoc amb les persones que viuen
prop del mur i que miren tranquil·lament l’espectacle de les bombes com cauen
tot prenen una cervesa. Si que puc sentir empatia pels jueus que estan en
contra d’aquestes matances, titllats de traïdors, i sobre els quals també caurà
la vergonya d’aquesta matança. Que no parlin dels hostatges, que no parlin de
les persones assassinades per HAMAS. El govern d’Israel té el millor sistema
d’espionatge del món. L’exporta a gairebé tots els països. Quan un palestí que
viu a Barcelona telefona als seus pares, tota la conversa és escoltada i
gravada. Totes les converses telefòniques, els correus, els WAP saps son
espiats i controlats pels serveis secrets israelites. Poden dir que no sabien
que Hamas organitzava una sortida,
traspassant un mur vigilat electrònicament, amb només quatre portes controlades
per soldats israelians? Poden dir que va costar tres o quatre hores per arribar
l’exèrcit? Crec que tot estava organitzat, planificat, o almenys varen deixar
fer, ja amb la intenció que finalment està sortint a la llum: no els podem
matar a tots, però els separarem en petits camps de concentració controlats per
nosaltres. La resta? Bé, tot està destrossat, però hi ha moltes empreses
constructores amb ganes de guanyar diners. Cap problema!!
Espero que quan llegiu aquest article hagin deixat passar
els camions de la UNRWA (agència de la ONU pels refugiats palestins) per
almenys no deixar morir de gana a tota la població. De fet la visió de nens desnodrits,
a les portes de la mort, han estovat algunes consciències de persones
importants, dels governants europeus, de senadors nord-americans, que comencen
a amenaçar al govern d’Israel amb sancions. Ja era hora. Per a molts de
nosaltres no ens calien aquestes imatges per manifestar la nostra tristesa, la
nostra empatia envers una població atrapada, tancada per un mur, sense sortida,
i sobretot bombardejada i sense aliments, sense aigua (De fet l’aigua potable
procedia d’Israel i fa temps que els hi varen tallar). I veure tants camions
plens de menjar, sense poder entrar per l’únic pas , el de Rafah, remou la consciència de totes les persones de
bona voluntat. I tot i sentir-nos impotents davant la barbàrie, tot i sentir-nos
solidaris amb les víctimes, crec que la humanitat com a tal en pagarà un preu
moral que ens pot durar molts anys. L’Holocaust, perpetrat pel nazisme, amb
recolzament d’una bona part de la població Alemanya, va significar, i encara
significa , una taca moral a la humanitat en general. N’hi ha moltes altres,
entre les quals citaria el tràfec de gent des de l’Àfrica cap a Amèrica per tal
de fer-los esclaus. Hi ha taques que no s’esborren de la memòria col·lectiva,
de la memòria històrica, malgrat quedar com soterrades. Tot el que esta
soterrat pot retornar a la superfície.
Demanaria a tots els governants, també als qui tenen el
poder econòmic i militar, que pensin de manera global, com a humanitat, no
només en els seus interessos. Que parin
aquests crims contra la humanitat o genocidi, diguem-ho com vulguem. Els dos
conceptes varen ser definits i proposats per dues persones jueves d’origen ucraïnès.
I per últim, ja que de cap manera soc antisemita, voldria fer costat als jueus
de bona voluntat, als que ells anomenen justos. N’hi ha, i no voldria estar a
la seva pell.
Acabem amb una sentència jueva, com a crida als jueus que no
es posicionen, que fan la seva vida i ni van en contra dels palestins ni a favor:
recordeu “qui salva una persona salva tota la Humanitat”
Dolors Terrades
REUNIÓ DE LA COMISSIÓ DE CONDEGA
La comissió de la contrapart a Condega es reuneixen assíduament. Revisen els resultats dels projectes, la seva realització i revisen les necessitats de la població i les comunitats per proposar una nova actuació des de Banyoles Solidària
Reunió el dia 6 de juny
INFANTS APADRINATS
Com cada inici de mes les famílies amb fills apadrinats es reuneixen per rebre els ajuts que els arriben des de Banyoles, de la mà dels padrins.
 |
| juny |
 |
| juny |
 |
| abril |
 |
| abril |
 |
| març |
 |
| març |
dissabte, 10 de maig del 2025
PROJECTE 25
Un dels projectes que ens demanen des dels pobles agermanats d'Àfrica é un molí. Ja ens han enviat imatges i pressupostos del que els interessa.
Se'n compraria un per Lalibela, el poble de Etiòpia i un per Sare Yewtou, a Gàmbia.
dimecres, 7 de maig del 2025
ARTICLE A REVISTA DE BANYOLES
A la Revista de Banyoles
TRANSFERÈNCIES SOBRE IMMIGRACIÓ: UNA OPORTUNITAT PER FER LES COSES MILLOR.
Generalitat, posem-nos a treballar seriosament. La immigració no ha de ser un problema.
Tenim ja massa coses de les que parlar, massa coses per
digerir! Però em temo que la voregin dels esdeveniments no pararà, i haurem de
continuar parlant de GAZA, de UCRAINA, de SUDAN i de tants altres conflictes
que ja teníem, però que l’arribada de TRUMP ha intensificat. Pobre Ucraïna,
partida en dues entre dos dictadors: Putin i Trump, dins una Europa sempre
feble. Pobres palestins, a qui es vol enviar a uns països en guerra o
inexistents, com Sudan o Somàlia, per tal de reconstruir la seva terra i fer-ne
una Riviera per milionaris!
Tinc setanta sis anys i no m’he trobat dins de cap guerra.
Pertanyo a una de les poques generacions, a nivell històric i geogràfic que ha
viscut tants anys en pau. I sincerament em nego a fer futurisme, a pensar què
els hi espera als meus fills, nets, besnets ....Potser la resposta pot ser
massa dura, o esperem, potser no. Però els humans som força desastres i massa
sovint ens guanya la violència. Val, un altre dia hi podem reflexionar. Avui us
proposo temes una mica mes casolans, però malgrat tot també universals.
Els darrers acords sobre immigració- control conjunt de fronteres, gestió dels permisos, admissió de menors no acompanyats- entre el Govern Central i JUNTS han aixecat la ja coneguda polseguera per part dels partits de la dreta espanyola. Sense haver-ho estudiat, sense saber en molts casos quina es la situació real, totes les protestes han anat contra un president Sanchez venut a l’independentisme català. Tot i que saben molt bé que no serà Junts qui gestioni aquestes competències, sinó el govern de la Generalitat, sigui quin sigui el seu color polític.
Però anem concretant. D’entrada la Llei d’estrangeria
aprovada inicialment pel govern d’Aznar i modificada durant el govern de
Zapatero, i darrerament pel govern de Sanchez, continuarà essent la mateixa per tot el territori de
l’estat, no hi ha modificacions pel que respecta a Catalunya. Els canvis que
s’hi introdueixen son molts d’ells d’ordre públic. En aquest aspecte
intervindran en el control de fronteres els Mossos d’esquadra, junt amb la
policia Nacional i La Guardia Civil. Cap canvi important, a nivell pràctic.
Només que així dona la sensació que Catalunya intervé com un estat sobirà en el
control de fronteres. No soc contrària a que la policia autonòmica intervingui
al control de fronteres, però malauradament sempre se l’encarreguen els
mateixos. Posats a fer podríem haver demanat el control de la frontera referent
als diferents tràfics il·legals que hi tenen lloc. Però no, sembla ser que l’únic
problema que tenim son els immigrants que entren sense papers ( que per cert la
majoria no entra per les fronteres, ports i aeroports catalans). També la
nostra policia ajudarà a controlar els centres de detenció d’irregulars, els
CIES. Si no recordo malament, diputats de l’antiga Convergència estaven en
desacord amb aquests centres i en demanaven el seu tancament. Aquest també era
el cas d’Esquerra Republicana. Per tot això s’haurà d’augmentar en uns quants
milers el nombre de policies catalans. Creia que teníem altres problemes mes
greus, com per exemple el cultiu de marihuana i el tràfec de drogues, entre
altres, per les quals es necessitarien mes dotacions.
Em sap greu veure la nostra identitat catalana reduïda al
control de l’entrada i expulsió d’immigrants. M’agradaria que Junts no es
deixés entabanar per Aliança Catalana, ja que molts dels seus votants son gent
respectuosa i respectable. També m’agradaria veure que els catalans, així, en
massa, no ens deixéssim portar per l’onada d’extrema dreta que recorre Europa i
la resta d’Espanya ( amb VOX al capdavant). Pensant així, mirem els altres
aspectes del pacte que ha fet Junts amb el
govern, i que de segur podran ser positius.
Respecte a la gestió
dels permisos de residència. Mirem a grans trets què diu la llei actual. Per
obtenir el permís de treball i residència necessites dos anys d’estada
continuada a Espanya, demostrable mitjançant un empadronament. Després et cal
un contracte indefinit fet per persona o empresa solvent. Passat un any de
permís, tens opció a la renovació per dos anys. Dos anys mes i arribes a un
permís de cinc anys. Passats aquest cinc anys, tens dret a un permís permanent
i la possibilitat de demanar la nacionalitat espanyola. Tot això sobre el
paper.
Anem a la realitat, a la gestió concreta, i a on , si es fa
bé , serà de gran ajuda pels immigrants, i també pels empresaris catalans, la
intervenció del govern català . Actualment la Generalitat intervé en dos casos.
Per obtenir un primer permís cal tenir un informe favorable de la Generalitat.
En ell es demana, a mes de tenir un contracte i empadronament continuat, haver
realitzat cursos de català amb un mínim de 60 hores. Fins fa uns anys es
gestionava a través dels serveis socials de cada Ajuntament, però ara cal que
tots els informes es facin a Barcelona, alentint molt el procés, que sol durar
3 mesos. Fins ara, amb aquest informe favorable, la persona demandant de
legalització havia de contractar un advocat per tal de presentar la sol·licitud
a la subdelegació del govern. Amb sort es trigaven quatre mesos en rebre el vist i plau. Llavors calia
anar a demanar la tarja per fer l’empremta digital. PROBLEMA! A les comissaries de Puigcerdà, Camprodon,
Girona, Figueres, sant Feliu i Lloret sempre hi apareix la mateixa resposta:” en estos momentos no hay cita, en breve le atenderemos”, i això dies i dies
d’estar pendent de la sort i de que finalment trobis una cita. I curiosament,
fent proves, això passa a tot Espanya. Esperem que si també ho gestionen els Mossos
d’Esquadra, siguin mes eficients.
A la primera renovació del permís de treball i residència,
el tràmit de sol·licitud ja es fa a la Generalitat. Una vegada el govern català
hi dona el vist i plau només cal cercar la targeta i fer l’empremta a la
subdelegació del govern. Per la meva experiència, aquest tràmit, almenys a
Girona, es molt mes fàcil que els altres.
No et cal un advocat, et donen cita ràpidament i l’atenció de les
funcionàries es agradable. Te un inconvenient, i es que es força mes cara. Però
mirant el pros i els contres, clarament es molt millor gestionar aquest permís
a través de la Generalitat. Actualment però, aquesta ja no intervé en cap mes
gestió. Segons el pacte recent totes les altres gestions, de renovacions de
permisos les farà la Generalitat. Segurament a l’hora de donar la targeta i fer
l’empremta, haurà de ser un tràmit conjunt amb la policia nacional, donat que
els permisos de residencia son a nivell de tot l’estat. Però només cal esperar
que els tràmits s’agilitzin. Que tots es facin a Catalunya i que no es derivin
a altres comunitats com fins ara, a on els advocats dels immigrats no hi poden
accedir. Que els tràmits s’agilitzin fins al punt que si un empresari necessita
un nou treballador per exemple per treballar a la construcció d’una casa, no
hagi d’esperar sis o set mesos a que
obtingui el permís. I que aquest treballador no hagi d’esperar aquests
mateixos mesos per posar-se a treballar.
Per tot això caldrà que la Generalitat, sigui del govern que
sigui, hi posi els mitjans necessaris , amb uns funcionaris ben pagats i
coneixedors del tema, que no siguin racistes i que treballin amb interès. La
integració de la gent vinguda de fora passa sobretot pel treball i per l’escola
en el cas dels infants. Ho sento si no hi poso la llengua en primer lloc, però
es que crec que la facilitat en l’obtenció de papers, i com a conseqüència, la
facilitat en trobar feina es la millor manera d’integrar-se. A partir d’aquí ja ve la necessitat,
percebuda pel propi treballador, de conèixer la llengua catalana. I el fet que
els pares tinguin treball, seguretat legal de la seva situació, també ajuda als
fills a integrar-se millor a l’escola. El racisme burocràtic, administratiu, a
la llarga porta a la segregació, al rebuig envers el país d’acollida, al rebuig
a la seva llengua, a les seves costums.
No ens enganyem, darrera d’aquest traspàs de competències hi
ha molts interessos polítics. Potser masses. Però no importen si això ens ajuda
a crear una societat mes integradora. Pensem que tots en sortirem guanyant. Els
nou vinguts si s’aconsegueixen agilitzar els seus processos de legalització,
els empresaris que cerquen ma d’obra , però també tots els catalans que volem
preservar la nostra identitat sense menysprear als nou, o no tant nou, vinguts.
Les actuacions positives repercuteixen positivament a la societat, i les
negatives repercuteixen negativament. Que el vol d’una papallona a Gàmbia creï
una situació favorable a Catalunya!
Dolors Terradas
Viñals.
dissabte, 26 d’abril del 2025
OBJECCIÓ FISCAL
Durant el mes d'abril vam tenir presència al mercat per donar a conèixer l'objecció fiscal.
ST JORDI 25 AQUÍ
Hem tornat a compartir parada amb Pla de l'Estany amb Palestina. Un honor.
Nosaltres hem dedicat als diners pel treball que fan METGES SENSE FRONTERES a PALESTINA
ST JORDI 25 A SEGUNDO MONTES
Des de fa uns anys a Segundo Montes celebren també la diada de Sant Jordi!
dijous, 24 d’abril del 2025
PAPA LLEÓ
UN NOU PAPA ...
Salvador Martí i Puig, Catedràtic de Ciència
Política de la Universitat de Girona
“Habemus papam”, i aquest cop es diu Lleó XIV.
L’anterior Papa que es deia Lleó (el XIII) va tenir un papat dilatat, de 25
anys (1878 y 1903), i consta a les cròniques que la seva gran missió va ser que
l’Església s’apropés a la realitat del món modern d’aleshores. En aquest sentit
queda clara la voluntat del nou papa d’establir una línia d’afinitat amb
l’autor de l’encíclica Reum novarum, que és la primera encíclica social de l’Esglèsia i
la carta en que s’inspirarà posteriorment el corrent polític de la democràcia
cristiana, i que va suposar la implicació dels catòlics italians a la política
del seu país a partir d’inicis del segle XX.
Robert Prevost figurava a les quinieles de
papables, però no estava entre les figures que més sonaven. Això era així per
dues raons. La primera perquè no portava ni dos anys essent de purpurat i
l’altra perquè tenia una trajectòria pastoral un xic atípica, amb una tasca
missionera al Perú que inicia l’any 1985, a Chulucanas primer i després a
Trujillo, on va dirigir el seminari agustinià durant una dècada. Va ser a
partir d’aquesta tasca que posteriorment va anar ascendint en la jerarquia
catòlica, convertint-se en vicepresident segon de la Conferència Episcopal
peruana, i administrador apostòlic del Callao durant la pandèmia de la
Covid-19. A partir d’aquí el papa Francesc li va encarregar encapçalar el
diocasteri dels bisbes el mes de gener de 2023 i set mesos després el va
anomenar cardenal. Dos anys més tard s’ha convertit en el 267 papa de
l’Esglèsia catòlica.
Lleó XIV serà el primer papa nord-americà i també el primer amb
doble nacionalitat, doncs té la ciutadania peruana des de 2015 arran dels quasi
40 anys que hi va treballar, responsable
de múltiples missions i encàrrecs dins de l’ordre dels Agustins. No hi ha dubte
que la seva tasca missionera al Perú el
vinculen, d’una banda, a les comunitats humils d’Amèrica Llatina i, de l’altra,
a la comprensió del fet migratori, que és un fenomen present tant a la realitat
peruana com a la seva ciutat natal de Chicago, i que és un tema crític en la
geopolítica actual.
Però la llarga trajectòria de Prevost amb
l’església popular d’Amèrica Llatina, acostumada a acompanyar i abraçar als
humils, no vol pas dir que el nou papa reprengui la flama de la Teologia de
l’Alliberament o de les Comunitats Eclesials de Base, tan actives durant els
anys seixanta i setanta a la regió. Però sí que indica que serà un papa amb empatia
i sensibilitat cap als desheretats, les perifèries i la vida quotidiana de la
gent senzilla. En aquest sentit cal exposar que Prevost va poder realitzar la
seva tasca pastoral en un país on la cúria sempre ha tingut fama de ser molt
conservadora, fet que indica que el nou papa té una notable capacitat de
conciliar, negociar i no aixecar tempestes.
El que està clar també és que el nou papa Lleó XIV,
amb la seva condició de poliglota i d’amfibi (és del nord i del sud a la
vegada) se li ha encarregat la tasca d’establir ponts entre els Estats Units i
la vella Europa i el Sud Global i, sobretot, esdevenir un contrapès moral als
lideratges tòxics que darrerament han aparegut arreu de planeta, començant pels
seus conciutadans Donald Trump i James D. Vance que voldrien interpretar la
bíblia segons els seus perversos interessos. Això sí: que ningú s’esperi cap
canvi radical ni posicions dràstiques. El sistema electoral del Conclau és tant
exigent (cal obtenir 89 vots dels 133 cardenals presents) que qualsevol papa és
fruit d’un ample consens enter totes les sensibilitats presents a
l’Esglèsia.
Abril de 2025
dilluns, 31 de març del 2025
XERRADA SOBRE OBJECCIÓ FISCAL
Dimarts passat vam tenir la sort de comptar amb l'Albert que ens va explicar les raons per les quals fer objecció fiscal. I en Jaume Butinyà ens va narrar la seva implicació en l'afer després d'haver-se fet objector a la mili. Va continuar fent objecció fiscal, des de que va cobrar el primer sou. Tot un exemple!
I la intenció dels col·lectius que la proposen és que quantes persones la realitzin millor. És més important que 1000 persones declarin com a objecció fiscal 10€, que no pas que 10 persones es descomptin 1000€.
Amb els teus impostos NO financis ni col·laboris amb els exèrcits ni amb el suport a les guerres, que són un fracàs i un crim de la humanitat.
dissabte, 29 de març del 2025
PADRE ROGELIO
Muere padre
Rogelio Ponseele tras complicaciones de salud por accidente de tránsito
El padre Rogelio
Ponseele fue reconocido por su dedicación y apoyo a las comunidades
vulnerables. Se tiene previsto que la misa de cuerpo presente se llevará a cabo
mañana en Perquín. Posteriormente, será sepultado, aunque el lugar del entierro
no ha sido revelado.
El padre Rogelio Ponseele, de origen
belga-salvadoreño, falleció la madrugada de este lunes 24 de marzo tras un paro
cardíaco, luego de permanecer ingresado desde el pasado miércoles 19 de marzo
con lesiones de gravedado tras un sufrir un accidente de tránsito el
miércoles que lo dejó en estado grave, según informó la asociación de
desarrollo comunitario Cebes Perquin y el ministerio de alabanza Alegría Franciscana.
"Informamos que el padre Rogelio Ponseele este día 25 de marzo ha sido
llamado a la presencia del Señor, después de una vida entregada al servicio de
Dios y de su pueblo. Su ministerio pastoral fue un testimonio de fe, amor y
entrega a las diferentes comunidades", anunció
Cebes Perquin en una publicación de Facebook.
Del facebook d’Alegria:
Hoy 24 de marzo, Dios ha decidido llevarse a su presencia al Padre ROGELIO
PONSEELE, mismo día que nuestro Santo OSCAR ARNULFO ROMERO, falleció. El Padre
Rogelio Ponselle, era un fiel seguidor del Santo de América y una persona que
luchaba de igual manera por la justicia social y el bien comun.
Sin duda alguna, los designios de Dios son sabios, justos y perfectos.
Por ende, lamentamos informar a la feligresía que el Padre ROGELIO
PONSEELE, de 85 años de edad, ha partido a la casa de nuestro Padre Celestial.
Su misión en este mundo ha terminado, pero comienza un nuevo caminar al
lado de nuestro Padre Dios.
¡Descanse en Paz Padre Rogelio! 
Todo el Departamento de Morazán, te recordara por tu trabajo pastoral en
sus comunidades 
VELACIÓN: 
EL PADRE ROGELIO PONSEELE, SERÁ VELADO EN PERQUIN, MORAZÁN, en las
instalaciones de CEBES Perquin.
Y el día miércoles será el sepelio, aún está pendiente la hora y el lugar.
https://www.religiondigital.org/a_la_luz_de_romero-iluminando_nuestra_realidad_hoy/Padre-Rogelio-Ponseele-luz-apagara-Salvador-Romero_7_2764893485.html
Para Rogelio, su vida y entrega en Morazán
desde el inicio de la guerra hasta el momento de su muerte ha sido un
aprendizaje constante sobre la vida y la fe de las familias de la zona. Aprendió a valorar el tesoro de la
religiosidad popular. Aprendió a tener paciencia consigo mismo y con los
demás. Aprendió de la terquedad del izote para no claudicar en el camino.
En 2015, durante una breve visita a su familia y amigos en Bélgica, dijo: «De esas personas pobres he aprendido que es
mejor hacer las cosas juntos que cada uno por su cuenta. De esas personas he
aprendido que es mejor llenar el corazón de esperanza que de desaliento y
resentimiento. Los pobres también nos han enseñado que hay una novena de
bienaventuranzas: bienaventurados los tercos, los que no se rinden, los que
siguen adelante obstinadamente».
diumenge, 23 de març del 2025
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
