EN MEMÒRIA DE LA MERCEDES I M.EUGÈNIA

 Un poema preciós en honor a les estimades Mercedes i Ma Eugenia, en el 15è aniversari de la seva mort.

CASA MEVA, CASA NOSTRA

Casa meva són dues ciutats llunyanes. Nit i dia.
Si per comptar comptem les pedres que les empenten forçant llunyania
Si per comptar, però, comptem els batecs del cor que les estima
Casa meva són dues ciutats que són veïnes. 

D’on ets? Em pregunten.
Soc de la terra.
Ets espanyola, ets catalana, ets marroquina?
Soc de les mil cantonades que habiten l’ànima amb harmonia.

A casa meva records d’infantesa són les nadales i el ramadà,
la herència viva dels meus avis i els meus pares.
Els condiments de la taula, a casa meva,
es complementen per donar-li millor gust a la vida.
Les diferències sempre sumen, mai no resten.

L’any nou, casa meva, són dotze raïms i rialles.
A la mateixa casa
cinc cops al dia abracem la terra en pregària.
Donem les gràcies a casa meva
per estar vives i ser lliures
I riure i riure i riure,
amb totes les llengües en que es pot riure.
Perquè a casa meva els acudits
són fets a Marràqueix i uns altres a Madrid.

Em recordo a mi mateixa cada dia
que només soc jo qui pot decidir el que em fa lliure
i em fa decidir el que em fa riure i em fa lliure i em fa feliç.
Que només soc jo qui pot marcar el meu destí.

Si us plau,
no deixeu que un titular de deu segons parli per mi.
Vine, apropat,
parlem tu i jo amb fluïdesa el llenguatge de la tolerància.
Que estic segura
que paraula a paraula farem de casa nostra l’infinit.
Parlem tu i jo que estic segura
que els raconets i batecs del nostres cors tenen molt i molt a dir.

Parlem a casa nostra
a qualsevol raconet de casa nostra
sota el blau sostre que compartim.

 

Fàtima Saheb

Fàtima Saheb és una artista de spoken Word, un tipus de recital que uneix la força del cos i la paraula.
Els seus versos lluiten per la igualtat, la convivència i la celebració de les nostres diferències.
Lluiten per la justícia i la lliure expressió de la identitat.
També ha fet servir els seus preats poemes com a element didàctic mentre impartia tallers sobre interculturalitat i convivència en entitats socials de Barcelona.

FONTCOBERTA I LA LUPITA

 

ARTICLE INTERESSANT A EL PUNT AVUI

 EL PUNT AVUI

OPINIÓ

24 març 2021 2.00 h

RAÇA HUMANA

Les bandes continuen matant

CARME VINYOLES CASAS

L’expe­di­ent de la comissió d’asil i refugi que ha ana­lit­zat la sol·lici­tud de Mel­vin Omar, veí de Zaca­te­co­luca, al depar­ta­ment de La Paz (El Sal­va­dor), cons­tata que es va tro­bar enmig d’una guerra pel fet de tenir el domi­cili en una zona domi­nada per una mara o banda de car­rer rival de la mara que con­tro­lava el lloc on vivien els pares als quals anava a visi­tar sal­tant d’un sec­tor a l’altre i això li va cos­tar unes quan­tes ame­na­ces de mort. Li van posar un revòlver al cap, li van fer per­dre la feina i el van per­se­guir fins a obli­gar-lo a fugir del país. L’11 de juliol del 2019 va arri­bar a Madrid i va dema­nar pro­tecció. Aquest 15 de març ha rebut la res­posta del Minis­teri de l’Inte­rior. Tot i reconèixer que a El Sal­va­dor estava en perill, se li denega la petició argu­men­tant que no es pot con­si­de­rar refu­giat polític perquè les inti­mi­da­ci­ons rebu­des s’emmar­quen en l’àmbit de la delinqüència comuna. A més, segons la sentència, amb l’arri­bada a la pre­sidència de Nayib Bukele ha bai­xat l’índex de violència. Les dades les dona el mateix Bukele en cam­pa­nya elec­to­ral: s’ha pas­sat de 1.003 assas­si­nats per 100.000 habi­tants el 2015 a 50 el 2019, unes dades reba­tu­des per les orga­nit­za­ci­ons de defensa dels drets humans, que denun­cien pac­tes il·lícits entre les auto­ri­tats i les ban­des que extor­si­o­nen i assas­si­nen. Mel­vin Omar vol que la seva història aporti infor­mació que ajudi a refle­xi­o­nar, que s’enten­gui que si s’aplica la llei sense valo­rar cas per cas i s’expulsa molts sal­va­do­renys anònims refu­gi­ats a casa nos­tra, es pot estar sig­nant una sentència de mort. Pre­sen­tarà recurs, l’hi va la vida.

LLUITA PER L'AIGUA. EL SALVADOR

Vidalina también se llama victoria

Des de la revista "Pikara Magazine, periodismo con perspectiva feminista", ens arriba aquesta notícia positiva:
El Salvador cuenta con una ley única en el mundo que prohíbe la minería metálica.
Periodista: Mª Ángeles Fernández. 27 de novembre de 2019

https://www.pikaramagazine.com/2019/11/vidalina-tambien-se-llama-victoria/?fbclid=IwAR2152b0dIklh35U9xaVGIpbN3ewI_zdSq9eU7smu1LSts_4H1F9qkpKf4k

Tras 12 años de lucha colectiva y comunitaria, El Salvador cuenta con una ley única en el mundo que prohíbe la minería metálica. La defensora Vidalina Morales narra los pormenores de una lucha que dejó cuatro asesinatos y en la que las radios comunitarias jugaron un papel fundamental.

L'article explica la lluita que han desenvolupat moltes persones anònimes, algunes que han estat assassinades per oposar-se a les grans companyies mineres. La moguda va iniciar-se com una defensa ambiental per protegir les aigüe del riu De hecho, el lema ‘el agua vale más que el oro’ sirvió de empuje para la movilización social. “Les decíamos que la fuente de agua que les abastecía iba a secarse y que la que quedara iba a estar contaminada”, explica Vidalina Morales, quien insiste en la importancia de organizarse desde la base y de tener un objetivo político claro que deje de lado los protagonismos personales.

UN RECORD PER LA MERCEDES I LA Ma EUGENIA

Aquest passat 8 de juliol ha fet 11 anys que van morir Mercedes i Ma Eugènia, referents a El Salvador i líders a la Comunidad Segundo Montes, a l'exili i a El Salvador. Per elles aquest poema

COMO TÚ

Yo, como tú,
amo el amor, la vida, el dulce encanto
de las cosas, el paisaje
celeste de los días de enero.

También mi sangre bulle

La Lelin, filla de la Mercedes, envoltada d'amics.

y río por los ojos
que han conocido el brote de las lágrimas.

Creo que el mundo es bello,
que la poesía es como el pan, de todos.

Y que mis venas no terminan en mí
sino en la sangre unánime
de los que luchan por la vida,
el amor,
las cosas,
el paisaje y el pan,
la poesía de todos.

               Roque Dalton (1935-1975)

A ELNA, DIBUIXOS D'INFANTS D' EL SALVADOR

HE DIBUIXAT LA GUERRA. LA MIRADA DE FRANÇOISE I ALFRED BRAUNER

Imatges de l’exposició HE DIBUIXAT LA GUERRA. La mirada de Françoise i Alfred Brauner.

Per saber més sobre  Françoise i Alfred Brauner:

1.     De la Viquipèdia:

Françoise Brauner, nascuda Fritzi Erna Riesel (Viena, 16 d'abril del 1911 -París, França, 14 de setembre del 2000) fou una metgessa austríaca d'origen jueu que formà part del contingent sanitari de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola.

Amb el seu marit Alfred Brauner s'emportaren molts dibuixos i redaccions dels nens refugiats, que ningú no els volgué publicar llavors a França, però que, més tard, junt amb altres dibuixos d'altres nens i d'altres guerres, permeteren al món de tenir una retrospectiva de les guerres del segle XX des dels ulls dels infants.

2.     Llibre: Lo que yo he visto de la guerra los dibujos infantiles de la Colección Brauner, 1937-1938.  ISBN:  978-84-87791-83-3

3.     Dessins d’enfants en guerre : la collection de Françoise et Alfred Brauner témoins du siècle (1902-2001)

     http://www.enfance-violence-exil.net/index.php/ecms/it/23/735

4.    http://portal.uned.es/pls/portal/docs/PAGE/UNED_MAIN/LAUNIVERSIDAD/UBICACIONES/07/TRIPTICO.PDF

5.     http://www.ascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/11/temps-de-franja-105.pdf     (pàg 19)

6.     http://www.lamarea.com/2014/01/16/uni-en-la-calle-25/

Fotos realitzades a l'exposició d'Elna, aquest estiu.
A part d'aquestes imatges que ens acosten als nostres germans de Segundo Montes, hi ha molts més dibuixos realitzats per nens i nenes d'arreu del món.
Ens han colpit especialment els treballs recollits a Hiroshima:

EN MOTIU DEL 30 ANIVERSARI DE L'ASSASSINAT DE SAN ROMERO D'AMÈRICA

MONSEÑOR ROMERO, OSCAR NUESTRO HERMANO, ARNULFO PROFETA!!!.
Enredados en su sed, pululan los criminales
entre torturas, cuchillos o disparos, matan
envolviendo su hedor en su conciencia...
sanguinolenta conciencia.

Nuestro monseñor Romero
a poco mas de 30 años de tu crimen
todo o casi todo sigue igual
y tu palabra cada vez se vuelve vigente.

Asesinaron a Moisés, a Hector, a Juana,
a Francisco, a Paco, a fulana y a zutana
mientras tu grito de justicia
cubre lo largo y ancho del país.

Monseñor que pena decirte que
el crimen y la impunidad
siguen haciendo de las suyas en el
silencio sepulcral de la injusta justicia
como en aquellos años.

Tu palabra está despierta hermano Romero
tus homilías como campanadas en cada conciencia
vienen de mas de 30 años
Arnulfo profeta, pastor de los pobres.

Es una pena decirte que aún perduran las mafias de cuello blanco,
allí siguen los trinquetes de los padres de la justicia,
el poder legislativo nadando en la nada,
flotantes en aguas turbias algo así como si y no.
A mas de 30 años, nuestro querido pastor
se agiganta tu grito y se vuelve consigna, necesidad...
es tu voz un dedo en la llaga...braza encendida
chocando en el infernal y maquiavélico mundo
del poder económico, político y escuadronero.

Que pena monseñor, es como si nada pasó
matan y matan los asesinos y todo queda impune
cacarean y cacarean hablando de esto y lo otro
los dueños de la vida y la muerte en tu querido El Salvador
y el silencio y la infamia es la respuesta...
Es como si nada pasó.

La muerte sigue sorprendiéndonos
nos sume en la nada, nos atrapa
se burla de todo, nos hace musarañas
y la injusticia de la justicia obliga a callar;
terror, sometimiento, impunidad, crimen organizado!.

Ha! nuestro monseñor que pena escribirte quejas mas quejas
pero es que nos aqueja el silencio del poder
y para mí, quejarme ante vos es lo mas valioso
porque mi queja al amparo de tu voz
llegará hasta lo mas elevado del planeta.

Miles y miles han peregrinado en tus 30 años
después del martirio buscando tu luz...
siguiendo tus huellas...haciendo eco a tu palabra
traduciendo la misma aún en medio de la incertidumbre
del significado "vivir" en El Salvador.

Nuestro monseñor Romero
a poco mas de 30 años de tu crimen
todo o casi todo sigue igual
y tu palabra cada vez se vuelve vigente...necesaria
sabia...guía...Monseñor Romero, Oscar hermano.

(Por Mariposa).