Aquest dissabte hem compartit el matí amb 23 entitats socials més del Pla de l'Estany. Hem sigut presents a la mostra d'entitats que any rera any organitza el Consell Comarcal.
Moltes gràcies per la vostra presència!
diumenge, 29 de setembre del 2013
dijous, 26 de setembre del 2013
DES DE KEREWAN, MOLTES GRÀCIES
OBJECTIU ACONSEGUIT
Els
que sou seguidors de les activitats de Banyoles Solidària pot ser que recordeu
que la tardor passada vam fer uns concerts benèfics, que van anar a parar a
diferents projectes (el col·lectiu Àkan i projectes concrets de Banyoles Solidària).
Un
d'aquests projectes era poder facilitar una nova cadira de rodes a una noia de
Kerewan, Gàmbia, la Fatou. La vam aconseguir llavors i ara us en podem mostrar
el testimoni: en aquesta foto podeu veure la Fatou amb la cadira. Ens ha enviat
una carta en anglès, escrita per ella mateixa, on ens fa arribar el seu agraïment
a totes les persones que ho han fet possible. Per tant, també us fem extensiu
el gest a tots vosaltres. Moltíssimes gràcies!
dimarts, 24 de setembre del 2013
ASSEMBLEA GENERAL BANYOLES SOLIDÀRIA
ASSEMBLEA GENERAL 2013
Es convoca a tots
els membres de la ONGD
del Pla de l’Estany,
Associació Banyoles
Solidària a
l’Assemblea General,
el
dia 14 d’octubre
a
dos quarts de 9 del vespre
al
Centre Cívic de Banyoles C/ Barcelona, 54
amb
els següent ordre del dia:
1.
INFORMES DELS PROJECTES ALS POBLES GERMANS,
DURANT EL 2012
1.1. CONDEGA. Lectura informe Àlex Garcia. Memòria
2012
1.2. SEGUNDO MONTES. Josep Callís. Memòria 2012
1.3. KEREWAN. Dolors Terrades. Memòria 2012
2.
RESUM DE TRESORERIA
2.1. Entrades, sortides, romanent. Marta Garcia i
Elisabet Parella
2.2. Informació de canvis en la tresoreria i
projecte PA. Marta Garcia i Elisabet Parella
3.
ACTIVITATS DE BS
3.1. Lectura de la llista d’activitats realitzades durant el 2012. Carme Gubert
4.
RENOVACIÓ JUNTA
President:
Vicepresident:
Tresorer:
Vocal Condega:
Vocal Segundo Montes:
Vocal Kerewan:
Secretaria:
5.
PRECS I PREGUNTES
dimecres, 11 de setembre del 2013
ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 5
CONDEGA, 10-9-13
![]() |
Visita a un niño apadrinado en
|
Avui, dimarts, m’estic recuperant de la
caminada d’ahir. Varem anar a visitar un nen apadrinat a la comunitat de
Gualiqueme, situada en mig de la muntanya molt lluny de la ciutat. Sembla que
allà s’ha aturat el temps.
És d’admirar la gent que hi viu tota la seva
vida, desconnectats del món, però molt en connexió amb la natura. Viuen del
camp i per al camp: conreen blat de moro i frijoles i crien vaques, porcs,
aviram... El fruit del seu treball depèn de la climatologia. Aquest any han tingut
una bona collita de frijoles. Ahir tots els membres de les tres famílies que
viuen a la casa que varem visitar estaven dedicats amb cos i ànima a netejar
una bona quantitat de sacs plens de frijoles negres. Els gran beneficiaris de
tanta feina seran els comerciants intermediaris que els hi compren a 3,50
còrdobes la lliura (aprox. 0,12 €) i els vendran a unes 9 còrdobes (0,30 €).
Aquest frijol negre bàsicament va destinat a l’exportació i es paga més car. A
la població li agrada més el frijol vermell.
Les cooperatives que s’estan formant i a les que donem suport des de Banyoles Solidària volen recollir la producció dels associats i camperols de les comunitats i vendre-la directament sense intermediaris. Així el benefici quedaria a la comunitat.
El que vaig poder experimentar ahir en carn
pròpia és la força física i moral de les dones d’aquestes comunitats. A més de
portar la feina de la casa, dels nens, la cuina... s’han de cuidar dels animals
domèstics i en època de les collites treballen al camp igual que els homes. I
si és mare d’un nen discapacitat, aquesta dona és una heroïna!! Per arribar a
aquesta comunitat s’ha de fer mitja hora de bus des de Condega i després
caminar dues hores per un camí ple de fang i pedres pujant unes muntanyes de
molta pendent. Es pot evitar aquest camí anant per la “carretera” (així varem
fer a la tornada), camí més ample de terra, però la distància és més gran i
s’han de passar 14 “quebradas” pel riu. En dies de pluja l’aigua baixa amb
força i no es pot passar. No hi ha ponts.
Mamá “coraje”.
La mare (21 anys) del nen que varem visitar
ahir ha de fer aquest camí dues o tres
vegades al mes amb el nen a coll per portar-lo a Los Pipitos a fer les sessions
de teràpia i la reunió mensual. Realment valent!! Però per a ella sembla no
tenir cap importància, és quelcom normal.
Escola
Especial / Pipitos
Aquesta escola, situada al barri Solidaridad,
vol integrar i socialitzar els nens i nenes en edat escolar amb discapacitats.
Fins i tot amb discapacitats severes. Depèn del Ministeri d’Educació (MINED).
Les mestres fan una feina realment difícil i admirable intentant transmetre
hàbits i actituds. De coneixements teòrics suposo que no deu ser fàcil
d’impartir. Però el més important crec que és el fet de socialitzar aquests
nens i nenes, de compartir un espai amb altres nens, de fer-los visibles, de
sortir de casa... Algunes mares donen suport a les mestres en les tasques diàries
de neteja i altres necessitats dels nens.
Nens/es distribuïts a les aules
segons el seu grau de discapacitat.
Al Centre de Los Pipitos hi ha un preescolar per als més petits que van al CDI (guarderia). Aquesta feina d’integració social i escolar dels nens amb discapacitats és una tasca molt positiva que està realitzant aquesta organització.
El problema de la discapacitat aquí afecta un
gran nombre de persones, infants i adults. Només afiliades a aquesta
organització, n’hi ha al municipi de Condega quasi 300 famílies que tenen algun
membre amb discapacitats.
diumenge, 8 de setembre del 2013
ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 4
CONDEGA, 5-9-13
![]() |
Reunión mensual de las mamás de los niños
apadrinados.
|
![]() |
Asamblea de socios de
|
Visites
als nens/es apadrinats.
Aquestes dues primeres setmanes de la meva
estada a Condega han estat força intenses en activitats. A part de les reunions
amb les cooperatives de Potrerillos i El Peñasco, hem visitat 15 nens/es
discapacitats apadrinats per famílies de Banyoles i comarca. El dilluns 9
visitarem un nen d’una comunitat molt allunyada i els altres 5 els visitarem
alguns dies més tard. En aquestes visites m’acompanyen una o dues persones de
la directiva de Los Pipitos, el president, la coordinadora dels apadrinaments o
tots dos. Els hi portem alguns regals comprats amb els cèntims que em van donar
alguns padrins. Les famílies se senten molt agraïts per aquestes visites i pels
regals.
La valoració que puc fer fins ara és força positiva.
En general, podem apreciar una millora en el desenvolupament dels nens i en les
seves condicions de vida, millor alimentació, atenció mèdica, teràpia al propi
domicili...
Són principalment les mares les responsables
de l’atenció dels nens. Els pares són els grans absents, perquè estan
treballant o simplement perquè han desaparegut. En les 15 visites realitzades
fins ara només hem trobat dos pares, un d’ells m’ha semblat realment exemplar.
Cada primer dissabte de mes les mares dels
apadrinats tenen una reunió amb la coordinadora, on revisen la feina feta,
plantegen les seves necessitats i els hi donen l’assignació mensual (uns 40
US$) i presenten les factures de les compres realitzades.
Darrerament els hi han insistit molt en la
necessitat d’assumir un compromís solidari com a resposta a l’apadrinament.
Actualment ja n’hi ha dos nens que tenen apadrinament solidari gràcies a
l’aportació que fan la resta d’apadrinats.
A més, algunes mares col·laboren en les
tasques de manteniment d’un hort comunal que han fet als terrenys de Los
Pipitos. Altres han fet un petit hort familiar (?) L’interrogant respon al fet
que per algunes famílies tenir un hort equival a tenir dues o tres mates de
menta o “chile” en un test.
D’altres han fet un galliner amb la malla que els
hi han proporcionat amb diners de l’apadrinament. Algunes mares també fan
suport alguns dies al CDI o a l’Escola Especial, situada al barri Solidaritat,
a la perifèria de la ciutat.
Els nens/es discapacitats del CDI amb edat
escolar van cada dia a l’Escola Especial on són atesos per les mestres amb
suport d’algunes mares. A les 12 un bus escolar els porta al CDI per dinar i
fer la migdiada. A les 5 són recollits per les respectives famílies.
En alguna visita he vist unes cadires
adaptades fetes per les pròpies mares en un taller de Los Pipitos realment
originals: de paper, cartró amb “engrudo” i vernís. Queden molt maques.
Cadires adaptades fetes per les
mares amb material reciclat.
Les visites a les comunitats llunyanes on no arriba el bus són quasi una aventura. S’ha de caminar, a vegades durant una hora o més, per camins de muntanya (fang i pedres), sota un sol que fa suar de valent. O travessar rius per ponts “colgantes”.
Anant cap a la visita...
La família intenta
obsequiar-nos de la millor manera que pot preparant una mena de guisat, que
diuen “sopa” amb verdures i gallina. I, a vegades, ens regalen fruites i
frijoles.
Quan arribo a
aquestes comunitats valoro la fortalesa d’aquestes mares que, carregant els
seus fills a l’esquena, els porten cada setmana o cada quinze dies al CET
(Centre d’Estimulació Temprana) per fer la teràpia que necessiten. Són realment
d’admirar!!
Nota: després de cada visita estic enviant un
correu als padrins amb una breu informació i alguna foto del nen/a apadrinat.
![]() |
Molino de piedra "neolítico" utilizado aún en comunidades rurales de Nicaragua. Éste lo usan en la cocina de una familia en la Comunidad Los Potreros de Condega. |
![]() |
Limpiando la cosecha de frijoles con las "nuevas tecnologías". Comunidad de Potrerillos (Condega-Nicaragua) |
![]() |
Paisaje de vegetación exuberante. Comunidad de Potrerillos (Condega-Nicaragua) |
dissabte, 31 d’agost del 2013
ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA. CRÒNICA 3
CONDEGA,
29-8-2013
Avui he assistit a una Jornada sobre els drets dels infants i de les persones discapacitades,
al centre de Los Pipitos. Una mena de taller-conferència, que aquí anomenen
“actividad” o “capacitación”. Ha estat presidida i dirigida per personalitats
vingudes de Managua ( de la Procuraduria Central de la Niñez i de la Procuraduria para las personas con discapacidad), i d’Estelí (president de la Asociación Nacional de Invidentes). Han participat unes 35 persones (només tres pares),
algunes en representació d’associacions d’altres municipis de la regió (Ocotal,
Quilalí, Palacagüina, Somoto...)
Estava convocada a les 9 am, però ha començat
passades les 10. Cosa molt normal aquí.
Els ponents han plantejat la necessitat de
reivindicar els drets d’aquestes persones, dins del marc de la llei recentment
aprovada (però encara sense el reglament per ser aplicada). Per exemple, han
analitzat el dret a l’accessibilitat física (eliminació de barreres
arquitectòniques...), de comunicació (accés a les noves tecnologies) i
d’educació (inclusió dels nens discapacitats al sistema educatiu general...)
L’exposició tòrica ha estat interessant, tot i
l’excessiva durada de les intervencions. Jo he marxat cap a l’1 i encara
faltava l’exposició d’una de les ponents.
Tant a les exposicions dels ponents com a les
rondes d’intervenció dels assistents ha hagut un excés de retòrica i una manca
total de concreció. És una característica típica de les reunions i xerrades que
fa la gent d’aquest país. Són uns grans “oradors”, però divaguen i divaguen i
no concreten mai l’acció a realitzar.
Respecte al problema de les barreres
arquitectòniques hi hauria molt a fer. Caminar per les voreres dels carrers,
sobre tot els més comercials, és una autèntica cursa d’obstacles. Cada pocs
metres el nivell, l’amplada o l’alçada de la vorera pot variar, o simplement
desapareix. O trobes un forat o una bassa d’aigua bruta. Cada botigueta
(“pulpería”) te un accés diferent amb productes exposats a l’exterior. Has
d’anar molt al cas i mirar sempre on poses el peu!!
Després de dinar i una estoneta de descans he
tornat a Los Pipitos, ja que havia
quedat amb la Mery
per anar a visitar dues famílies de nens apadrinats. Eren les 2,40 i tot just
els participants de la Jornada
acabaven de dinar.
Una cosa que m’ha molestat i quasi irritat
(encara que no ho he manifestat en cap moment) ha estat l’ús i abús del mòbil
durant l’acte a dins de la sala i mentre els ponents feien la seva exposició.
La gent amb tota “naturalitat” trucava o rebia trucades i parlaven en veu alta
sense moure’s de la cadira. Inconcebible!!! Crec que no em podré estar i ho
comentaré en alguna reunió interna.
Cada dia d’aquesta setmana estem fent visites
a les famílies dels nens/es discapacitats. A tots els hi portem alguns regals i
a alguns també les cartes i fotos que em van donar els padrins. Queden molt
satisfets i agraïts per la visita i pel fet que persones d’un país tan llunyà
els tinguin presents. Per mi és molt gratificant. Sempre els dic que jo no sóc
el padrí, només un delegat o representant.
Ahir, amb D. Miguel, el president de Los
Pipitos-Condega i pare d’una noia cega, vaig anar a visitar un nen a Chagüite
Grande, una comunitat força llunyana. Després de més de 30 minuts de bus que
vaig agafar a les 7 del matí, varem haver travessar el riu Pire per un pont
“colgante” i fer una pujada a peu de quasi una hora per un camí pedregós i llefiscós.
Però va valdre la pena l’esforç i la suor a canvi del somriure d’en Ronny que
van trobar a l’aula de preescolar a l’escola de la comunitat. Després la seva mare
ens va servir el dinar a mig matí. Segur que la gallina que ens van cruspir
devia maleir els ossos dels “visitants”.
El proper cap de setmana toca viatjar a
Potrerillos i El Peñasco. M’esperen dos apadrinats i les directives de les
Cooperatives dels microcrèdits. Si EN tinc ganes us EN faré cinc cèntims.
Bon dia per a vosaltres (les 6,30 am), bona
nit per a mi. Aquí ja és molt tard (les 10,30 pm). Vaig a dormir.
dijous, 29 d’agost del 2013
Imatges de l'Àlex per Condega i comunitats
HOMENATGE A DONES SIGNIFICATIVES DE LLATINOAMÈRICA
Del facebook de la Lelin i del Silem, https://www.facebook.com/silem.csm?fref=ts
hem extret aquestes fotografies.
Ens alegrem moltíssim el reconeixement que ha fet a Nicaragua de la Mercedes Ventura.
hem extret aquestes fotografies.
Ens alegrem moltíssim el reconeixement que ha fet a Nicaragua de la Mercedes Ventura.
RECONOCIMIENTO A MERCEDES VENTURA, MUJER
MAS DESTACADA DE EL SALVADOR
![]() |
EL PRESIDENTE DEL PARLAMENTO CENTRO AMERICANO |
dilluns, 26 d’agost del 2013
ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 2.
CONDEGA, 24-8-13
Tarda de pluja generosa. Sembla que encara es
pot produir el miracle de salvar part de la collita en algunes zones. A les
zones més seques ja està perduda.
A la meva casa-alberg li convindria una bona
repassada del teulat de zinc; no tinc prous pots i plats per recollir els
degoters. N’hi ha un que quasi em cau sobre el llit.
Aquest matí he tingut dues reunions al centre
de Los Pipitos: la primera amb la Mery Hernández, coordinadora del projecte
d’apadrinaments, i D. Miguel Villareyna, president de Los Pipitos-Condega. Amb
ells hem fet la programació de les
visites als nens/es apadrinats i els hi he lliurat els 788 US$ que els
padrins m’havien donat a Banyoles. La Mery amb una comissió que coneix les
necessitats reals de cada família compraran els regals que els hi portarem quan
farem les visites. Tots tindran visita i regals de part dels padrins.
A continuació, amb un cert retard, hem tingut
la reunió amb la Comissió d’Agermanament formada pels representants de cada
projecte. Hi eren pressents:
- Professora Irma Calero, coordinadora de la Comissió.
- Nidia Torrez, presidenta nacional de Los Pipitos-Nicaragua.
- Miguel Villareyna, president de Los Pipitos-Condega, i la vice-presidenta.
- Estela Palma, directora del Centre La Fraternidad.
- Orlando Rodas i Daniel Sevilla de la Cooperativa (microcrèdits) de Potrerillos.
- Mª Elena González de la Cooperativa (en tràmit) de El Peñasco.
- Andrea Torres i Alba Lila de la Cooperativa (en tràmit) de La Laguna de los Hernández.
- Marisel Martínez de l’Associació de Mujeres Sol Naciente Condega (AMSONAC).
Comissió d’agermanament
En les paraules de salutació he intentat
transmetre amb insistència que només sóc representant de Banyoles Solidària, de
tots vosaltres.
He valorat positivament alguns detalls que he
vist de cert avenç, p. ex. a Los Pipitos
i el fet del trasllat del rètol dels projectes de BS, que havien
col·locat lluny, abans d’arribar a la ciutat i ara està al costat de la
Panamericana entre l’hospital i Los Pipitos, lloc molt transitat. I a l’ombra
d’un enorme cartell de propaganda polìtica!!!
BS al costat de la Panamericanai |
Però... |
Els hi he explicat la precària situació per la
que estem passant i com això està repercutint de manera dràstica en la
retallada de l’ajuda al desenvolupament. En el nostre cas concret, l’aportació
de Banyoles Solidària per a Condega que el 2012 va ser de 5.600 $, ara ha estat
només de 3.520 $.
Han fet un repàs de la situació dels diferents
projectes i hem programat reunions
específiques amb els dirigents de cada projecte.
Els hi fet lliurament de
- la certificació-reconeixement (cartolina plastificada) de Banyoles Solidària
- el material per a La Fraternidad (pagat pel Consell Comarcal)
- quatre jocs de cordes de guitarra pels grups musicals de Potrerillos i El Peñasco
- l’aportació en efectiu de BS per a cada projecte:
- 1.010 $ per a Los Pipitos
- 1.010 $ per a Potrerillos
- 1.010 $ per a La Laguna
- 120 $ per la compra de 60 Agendes Llatinoamericanes.
La reunió ha acabat passada l’1 de la tarda,
hora equivalent a les 3 pm a casa nostra, amb un petit “refrigeri”. Ah!! A
mitja reunió ens van donar un gelat. Tot un detall a agrair.
dissabte, 24 d’agost del 2013
DIPLOMA PER CONDEGA
Aquest diploma tan xulo el lliurarà l'Àlex a les persones que formen la Comissió Agermanament Condega-Banyoles en reconeixement a la seva tasca continuada i generosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)