Encara que aquest vídeo i aquestes paraules de l'activista Mallence Bart-Williams són de l'any 2015, és encara totalment actual.
https://www.youtube.com/watch?v=AfnruW7iERA
Transcripció del seu missatge:
https://www.youtube.com/watch?v=AfnruW7iERA
Traductor al castellà: Felipe Guardia Revisor: Sebastian Betti
Traduït al català.
Bona tarda!
Em dic Mallence i vinc del país més ric del món. Està ubicat a l’est del continent més ric del món. El meu país és Sierra Leone.
En el paisatge hem sigut beneïts amb una bellesa infinita i una abundància de flora i fauna produint les collites més exquisides de cafè, cacau, fruites, vegetals i cautxú. El que vulguis, ho tenim.
També tenim vida silvestre diversa i abundants
recursos marítims, a més a més de salts d’aigua i rius que desemboquen a les platges
més boniques. El terra és d’or; literalment, un verdader paradís. Paradís que, evidentment,
és habitat per les més belles persones.
Tenim un gran patrimoni cultural. De fet, a Sierra
Leone es va crear la primera universitat subsahariana. Abans n’hi havia una en
el regne de Tombuctú que va ser la primera universitat del món, després de les grans
escoles gnòstiques d’ Egipte.
En un nivell més profund, estem beneïts amb veritables tresors desitjats per reis i reines del món. El més gran és el diamant d’al·luvió més gran mai trobat. Pesa quasi mil quirats, 969 per ser exactes. Aquesta preciositat va ser trobada per una anciana en el seu pati fa dos anys.
Alguns extreuen or en els seus patis. Es quelcom
bastant comú. A més a més d’or i diamants, tenim al voltant de 20 minerals
preciosos descoberts fins avui.
Fa poc vam començar a extreure les enormes reserves de
petroli. Tenim platí, ilmenita per fer titani, rutil para recobrir jets,
mineral de ferro, el jaciment de ferro més gran d’Àfrica, tercer en el món. Tantalita,
també dit coltàn, usada en els seus telèfons mòbils i computadores. Bauxita per
la producció d’alumini, zinc, mineral de crom, coure, carbó, fosfats, potassi,
sal, plomo, granit, asbest, níquel, zircó.
Evidentment Occident necessita desesperadament els recursos d’Àfrica per fer funcionar avions, telèfons mòbils, computadores i motors. I l’or i diamants: un símbol d’estatus para determinar el seu poder a través de la decoració i per donar valor a les seves monedes.
Una cosa que em deixa perplexa, a pesar de haver estudiat economia i finances en les millors universitats del món, és que la següent pregunta continua sense resposta:
Per què 5000 unitats de la nostra moneda valen una unitat de la seva, quan, en realitat, som nosaltres els que tenim les reserves d’or?
És evident que la ajuda en realitat no ve d’Occidente a Àfrica sinó d’Àfrica a Occidente. El món occidental depèn d’Àfrica en totes les formes possibles, ja que els recursos alternatius són escassos aquí. Llavors, com se assegura Occident que l’ajuda gratuïta continuï arribant? Desestabilitzant de manera sistemàtica a les nacions africanes més riques i els seus sistemes, tot això acompanyat per immenses campanyes mediàtiques, que fan creure al món sencer que Àfrica és pobre i s’està morint, només sobrevivint gràcies a la misericòrdia d’Occidente.
Ben fet, Oxfam, UNICEF, Cruz Roja, Life Aid, i totes aquestes altres organitzacions que contínuament realitzen milionàries campanyes publicitàries que mostren pornografia caritativa per mantenir aquesta imatge d’Àfrica. Campanyes publicitàries finançades per gent innocent que creu que està ajudant amb les seves donacions.
Mentre una mà dona a la vista de les càmeres, l’altra roba,
a l’ombra.
Tots sabem que el dòlar no val res, mentre que l’euro només
està carregat amb intel·lecte alemany i tecnologia (i quelcom de pasta italiana).
Com pot un esperar donacions de nacions que tenen tan poc?
Són molt amables al venir amb els seus papers de colors a canvi del nostre or i diamants. Però haurien de venir amb les mans buides, plens d’integritat i honor. Volem compartir la nostra riquesa i convidar-los a fer el mateix. La percepció és que una Àfrica sana i pròspera no dispersaria els seus recursos a tan baix preu, el que es lògic, per suposat. Vendria els seus recursos a preus de mercat mundial, el que faria més dèbils i inestables a les economies occidentals creades sota el sistema post colonial de menjar gratis.
L’any passat el FMI va informar que 6 de les 10 economies de més ràpid creixement estan a l’Àfrica, mesurades per el creixement del seu PIB.
La tresoreria francesa, per exemple, rep al voltant de
USD 500 000 milions, anualment, en reserves de divises de països africans degut
a deutes colonials que foren forçats a pagar.
El expresident francès Jacques Chirac va declarar en
una entrevista:
"Hem de ser honestos i reconèixer que gran part
del diner dels nostres bancs prové precisament de l’explotació del continent africà".
El 2008, va afirmar que sense Àfrica, França passaria
a ser una potència del tercer món.
Això és el que passa en el món, en el món que hem creat.
S’han preguntat com funcionen les coses a la natura?
Un suposaria que en l’evolució, sobreviu el més fort. Però a la natura, qualsevol espècie que caça de més, que sobreexplota els recursos dels que depèn, la selecció natural eliminaria al depredador ràpidament, perquè altera l’equilibri.
Ara que he compartit el meu punt de vista amb vostès, m’agradaria compartir les meves iniciatives.Como sierralleonesa, soc una experta en diamantes. Els trobo en la seva forma bruta. El que la naturalesa va crear de la substància més fosca, per la influència de la calor i la pressió es transforma en las roques més fortes i brillants. Aquestes roques tenen la consistència per sostenir una nació entera.
Aquests seran els nostres futurs líders.
Coneguin el col·lectiu creatiu FOLORUNSHO que vaig crear amb 21 nens del carrer que van quedar orfes i els van desplaçar com a conseqüència de la guerra civil a Sierra Leone i que van acabat vivint al carrer amb només 3 anys, creixent al marge de la societat.
(Video)
09:29
"Em
dic Timothi. Però el meu nom de carrer és 'A Fame'".
"Soc
Donald Williams, però mi sobrenom és Wanee".
"Em
dic Patrick Christian Kargbo".
"Em
dic Allusine Jalloh".
"Em
dic Momoh Alpha Kamara".
"Em
dic Lamin Bangura. Però al carrer em diuen Crazi Exhibit".
"Em
dic Sahr Morsai".
"Em
dic Sheku Conteh. Al carrer em diuen DMX".
(Música)
"Vaig
perdre la meva mare i el meu pare durant la guerra civil a Sierra Leone. Em
vaig criar amb la meva àvia en el poble".
"Quan
tenia 5 anys, la meva madrastra em maltractava, fins i tot va posar verí en el
meu menjar".
"Nosaltres
van formar Lion Base. Vam ser els primers en empoderar-nos del lloc, fins que després
d’un temps van arribar altres nois de carrer. Ara Lion Base fa por. És una associació
temible”.
"Tens
el camí fàcil i el camí difícil. El camí fàcil és robar. El camí difícil és
transportar càrrega per la gent de Dorfcourto o recollir escombraries".
"Si
no ets fort al carrer, moriràs jove o aniràs per mal camí".
"El
2001, quan vaig arribar al carrer, feia moltes coses dolentes. Robava, robava els
telèfons a la gent, portava una mala vida, fins que el 2010 vaig conèixer a
Mallence".
"Em
va treure del carrer i em va posar en una escola. Ara visc bé. Després, el que vull
fer en el futur és estudiar dret. Sempre he desitjat ser un advocat. Aquest és
el meu futur.
(Música)
"El
meu pla per al futur és poder mantenir la meva pròpia família". Perquè
vaig decidir anar a la universitat per ser un home de negocis. La dura vida que
alguns dels meus companys porten al carrer, desitjaria que poguessin canviar-la
com jo ".
"Deixar
el mal estil de vida enrere perquè no és així com a els éssers humans haurien
de viure. Els éssers humans han de raonar i desitjar un futur millor en aquest
món".
(Música)
"No
es tracta de caritat. Es tracta de solidaritat"
(Aplaudiments)
Aquests nois són la meva inspiració més gran. El destí ens va unir. Els vaig conèixer per casualitat el 2010. El 2011, tots ells van començar a viure amb mi, 21 en total.
Passen
coses meravelloses quan actives ments creatives amb respecte mutu.
Com
ens ho vam fer?
Creativitat;
aquesta mateixa creativitat que els va permetre sobreviure en les
circumstàncies més adverses del carrer és canalitzada en àmbits com l'art, la
música, el cinema i la moda. Van fer possible l'impossible. De Lion Base a
Sierra Leone a botigues de moda de luxe a París, Nova York i Berlín. Això és el
que vam crear nosaltres mateixos, sense un sol cèntim en donacions, sense aigua
corrent, sense electricitat, la majoria sense saber llegir ni escriure quan els
vaig conèixer.
I ara alguns d'ells estan estudiant dret, enginyeria, són cineastes, etcètera. Això es fa amb pura energia, inspiració i amor a Freetown. Amb creativitat i passió com a únics ingredients, participem en un mercat global de competència internacional i arribem a les botigues més exclusives del món, a els cossos de icones de la moda mundials, i a les col·leccions i exhibicions més distingides a Berlín, París, Nova York, Miami.
Un
concepte provat que va produir individus autosuficients, finançant la seva
pròpia educació per ser advocats, enginyers, cineastes i artistes, en tan sols
tres anys.
Un
concepte basat en el respecte mutu i en la solidaritat, un prototip que pot ser
replicat en qualsevol lloc i circumstància. Jo només vaig tenir la visió i la
perspicàcia per reconèixer diamants en brut i la determinació de demostrar al
món que l'absència de donacions produeix qualitat de forma autosuficient. Crec
que la caritat merament crea inferioritat i dependència. Vull ser un pont entre
dos mons als que anomeno llar, per facilitar un intercanvi just entre dos mons
diferents que s'enforteixen quan es restaura l'equilibri.
Tinguin
la seva pròpia visió d'un món millor. Mai vegin carència, vegin abundància,
sempre i en tot lloc.
No es
centrin en els problemes, sinó en la solució.
Recordin
que la forma en què percebem qualsevol situació és l'única cosa que determina
el resultat.
El
meu nom és Mallence. També soc alemanya.
Gràcies
per la seva atenció.
(Aplausos)
