REGALA ESPERANÇA

Si no ets padrí o padrina t'oferim la possibilitat de ser-ne aquest Nadal.
Si ja n'ets en pots ser una altra vegada d'una criatura ben especial.
Moltes gràcies.

QUINA DE CAMÓS PER POTRERILLOS

Us convidem a la Quina de Camós, que farà jugades per Potrerillos.
MOLTA SORT!

BONICA CARTA DES DE CONDEGA

Des de l'Associació: Asociación de Padres de Familia con Hijos Discapacitados Condega, LOS PIPITOS, ens han enviat aquesta preciosa carta:

10 de Diciembre del 2011

CARTA DE AMOR A NUESTROS PADRINOS Y MADRINAS

Estimados padrinos y madrinas, en esta Navidad queremos enviarles nuestras máximas muestras de cariño y agradecimiento por el esfuerzo que ustedes hacen por nosotros. Sabemos que la situación económica en su país les está afectando cada día y a pesar de ello ustedes nos expresan su solidaridad y afecto apoyándonos a mejorar nuestro nivel de vida.
¡Mil gracias! Su esfuerzo es para nosotros un aliento que nos motiva a seguir enfrentando la vida. El Señor les sabrá corresponder con su gesto de amor y ternura. Desde lo más profundo de nuestros corazones les enviamos nuestra oración diaria:

BIENAVENTURADAS LAS PERSONAS QUE NOS AMAN COMO SOMOS
Bienaventurados los que comprenden mi extraño paso al caminar y mis maños torpes.
Bienaventurados los que saben que mis oídos tienen que esforzarse para escuchar lo que oyen.
Bienaventurados los que comprenden que aunque mis ojos brillan, mi mente es lenta.
Bienaventurados los que miran y no ven la comida que dejo caer fuera del plato.
Bienaventurados los que con una sonrisa en los labios me estimulan a intentarlo una vez más.
Bienaventurados los que nunca me recuerdan que hoy hice dos veces la misma pregunta.
Bienaventurados los que comprenden que me es difícil convertir en palabras mis pensamientos.
Bienaventurados los que saben lo que siente mi corazón, aunque no pueda expresarlo.
Bienaventurados los que me respetan y me aman como soy, tan solo como soy, y no como ellos quisieran que fuera.
¡Feliz Navidad y un venturoso Año Nuevo! Que la dicha y paz del Señor les acompañen en sus hogares.

LOTERIA DE NADAL

Heu vist quin número tan xulo que oferim per només 3 € els de Banyoles Solidària?
Apa, que se'ns acaben!

III Trobada d'Entitats de Codesenvolupament de les comarques gironines

Ens fa il·lusió presentar aquí aquest document


Coordinadora d'ONG Solidàries
Butlletí setmanal
Propostes per a un nou model de cooperació
Una vintena d'entitats van participar dissabte passat, a Banyoles, en la III Trobada d'Entitats de Codesenvolupament de les comarques gironines. Durant la jornada, els participants van qüestionar el funcionament de l'actual sistema de cooperació al desenvolupament i van plantejar noves maneres de fer cooperació abandonant el concepte de paternalisme i la simple transferència de recursos. La necessitat d'implicar el sector privat, la cooperació interuniversitària, el respecte pels plans de desenvolupament locals, la difusió de les diferents cultures de les persones migrades en la societat d'acollida o la promoció de la participació de les dones van ser algunes de les conclusions a què es va arribar durant la jornada.
La jornada es va estructurar en dos blocs temàtics: la formació com a motor de desenvolupament i les aliances estratègiques i va incloure nou intervencions, tant d'entitats com de representants municipals dels ajuntaments de Girona i Cassà de la Selva.
El cònsul de Gàmbia a les comarques gironines, Kassim Njie Dampha, va parlar de la formació de joves gambians a la Universitat de Girona. En la seva intervenció, el diplomàtic va demanar a ONGD i al col•lectiu immigrat que «pensin en noves vies i un altre tipus de projectes, que puguin beneficiar les persones que volen tornar voluntàriament als seus països». Dampha va insistir en la necessitat que els joves africans formats a Europa tornin «allà per poder formar altres joves». Si no es produeix aquest retorn, «serà molt difícil frenar la immigració, i d'aquí a vint anys hi haurà problemes perquè l'Àfrica no tindrà joves per treballar allà». El cònsul va presentar un projecte de formació per a professionals sanitaris gambians que s'està desenvolupant en col•laboració amb la UdG. En aquesta primera edició, que acabarà al mes de desembre, hi participen vint joves. La formació té lloc a l'Hospital Josep Trueta de Girona i a l'Hospital de Santa Caterina de Salt. «Fem un intercanvi d'experiències amb els metges d'aquí»,va explicar Mustafa Gaye, uns dels joves gambians que participen al projecte. «D'una banda, tenim un programa de formació per veure com treballen i com es formen els professionals catalans. De l'altra, nosaltres tenim molts coneixements sobre medicina tropical i els podem ajudar en aquesta matèria». Gaye explica que l'objectiu final d'aquesta experiència és «tornar als nostres llocs de treball per ajudar les famílies gambianes i sobretot intentar minimitzar la mortalitat infantil». Els sanitaris gambians també treballen en la traducció de textos a diferents llengües africanes per compartir protocols d'actuació davant determinats casos.
La jornada també va comptar amb la participació de l'entitat Nutrició sense Fronteres, que va presentar el seu projecte Centre de Recuperació i Educació Nutricional (CREN). Situat a Basse, Gàmbia, aquest centre dóna assistència a nens de 0 a 5 anys amb desnutrició severa. L'entitat ofereix formació tant a les mares dels infants ingressats com a personal sanitari local. Un altre dels objectius és, segons Laura Soler, tècnica de projectes, «afavorir la seguretat alimentària» de les comunitats. En aquest sentit, també treballen pel condicionament dels pous, la promoció dels cultius autòctons i el tancament dels horts.
La necessitat d'establir una cooperació interuniversitària per fomentar l'emprenedoria al Senegal va ser l'aspecte principal sobre el que va reflexionar l'entitat SENECAT. Fent un cop d'ull a l'actual panorama de la cooperació internacional, Seikhou Diao, membre de l'entitat, va reclamar «un altre model per eradicar la pobresa». Diao va parlar del fracàs d'alguns projectes «que no tenen futur perquè no es fan estudis de viabilitat ni tenen cap seguiment». El jove va destacar la importància que la universitat col•labori amb l'emprenedoria local en la creació de petites i mitjanes empreses a l'Àfrica i va reclamar un «canvi en la nostra política universitària» que ara té una «vocació bàsicament acadèmica» i hauria d'afegir una nova vessant enfocada «al desenvolupament i el codesenvolupament». Aprofitant el context que ofereix la globalització, Diao considera que la cooperació interuniversitària pot ser una eina per lluitar contra la pobresa.
Seydu Sidibe, de l'Associació de Malians i Malianes, va tancar el primer bloc de ponències sobre la formació com a motor de desenvolupament, destacant el paper de la formació tècnica com a l'inici d'un retorn amb garanties al país d'origen.
El segon bloc, sobre aliances estratègiques, va començar amb la intervenció del Consell Rural de Girona, que agrupa 6 entitats senegaleses de la regió de Kolda, que han decidit unir-se per no duplicar esforços. El Consell es troba en la fase de formulació d'un projecte que estarà adreçat a formar educadores de la salut, per millorar la salut materno-infantil especialment a les zones rurals. El projecte també compta amb una part de sensibilització vers les malalties de transmissió sexual, la prevenció dels embarassos no desitjats, i la detecció precoç dels símptomes del càncer de mama i úter. En la búsqueda d'aliances estratègiques, el Consell Rural de Girona ha contactat amb les seves contraparts, amb Metges del Món i amb el Fons Català de Cooperació. Les entitats compten, a més, amb la dinamització de l'Ajuntament de Girona, que donarà suport al projecte que finalment en surti.
Una iniciativa semblant a la de Girona, és la impulsada per l'Associació Cultural Modibougou: un projecte d'Agents de Salut Comunitaris a Mauritània, que ja ha capacitat a 25 persones en higiene, prevenció de malalties i suport al personal sanitari de la zona. El projecte també preveu la prevenció de la mutilació genital femenina i la planificació familiar. De fet, s'ha adaptat a «la realitat sociosanitària del país i fins i tot, als temaris i horaris proposats per les entitats locals». Des de l'Ajuntament de Cassà, que dóna suport tècnic a aquest projecte, asseguren que «volen que, finalment, sigui l'empresa privada qui s'interessi per aquests projectes.»
Qui ja ha consolidat la seva aliança amb una entitat privada és l'Associació de Treballadors Garawol. Els gambians mantenen un compromís amb la Fundació La Pau, del grup La Pau de Transport Sanitari, que ha contribuit a la rehabilitació i equipament de l'hospital de Garawol, a més de facilitar una ambulància per a la regió. Per a Bala Dumbuya, la formació també «és molt important; però una formació professional perquè calen lampistes, mecànics, etc.»
Mama Samateh, d'AMAM, va reivindicar els drets fonamentals de les dones com a pas imprescindible per al desenvolupament. La seva intervenció va obrir un interessant debat entorn la mutilació genital femenina. Segons Samateh, un cop consolidada la sensibilització de les dones, cal que l'home africà també prengui partit i lluiti per les seves filles. Samateh va recordar que el Coran no recull la mutilació genital femenina i que, per tant, no es pot utilitzar la religió per no aturar els mals costums culturals.
La jornada va acabar amb la intervenció de Bacary Sane, d'Oudiodial-Casssumai, que va explicar que la seva entitat funciona exclusivament amb les quotes dels 800 socis i sòcies. Aquesta entitat utilitza la difusió de la cultura diola com a eina de cohesió social, convivència i desenvolupament. «Per estimar una cultura, s'ha de conèixer», diu Sane. Segons ell, «cal crear teixit social on vius, abans d'ajudar 'd'on véns'». L'entitat diola col•labora actualment amb entitats culturals catalanes com són els Xirois de Santa Eugènia i els castellers Marrecs de Salt. Per a Sane, la cooperació, la formació i el desenvolupament són molt importants. Però no es pot deixar de banda la cultura perquè si no ens coneixen, comencen les sospites».

DOCUMENTAL INTERESSANTÍSSIM

ESTRANGER A CASA MEVA.
SER D'UN LLOC I SENTIR-SE D'UN ALTRE
Publicat a la web de la Coordinadora d’ONG Girona i comarques.
«Estranger a casa meva» és un documental que pretén donar una visió humana del fenomen migratori a llarg termini a través d'un viatge als orígens de seu protagonista, en Sidi Coulibaly. Retornant a aquests orígens, entendrem i veurem els valors i somnis que fan moure alguns catalans d'origen estranger per tal d'ajudar als seus mitjançant les remeses i el codesenvolupament. El documental es podrà veure el proper divendres 14, al Centre Cívic Banyoles, a les 8 del vespre. Aquest acte donarà el tret de sortida a la III Trobada de Codesenvolupament de les comarques gironines, que tindrà lloc dissabte 22.
El documental, de Marc Planagumà i Núria Pascal, està realitzat i produït per produccions Minnim SC amb el suport del Consell Municipal de Cooperació d'Olot i l'Obra Social Unnim.
En Sidi va néixer a Mauritània, però fa 27 anys que va venir a Europa i ja té nacionalitat i passaport espanyols. Viu a Banyoles amb la seva primera dona i els seus 4 fills, però sempre que pot, torna a l'Àfrica per visitar la família.
El documental segueix en Sidi en un d'aquests viatges a casa seva, on li cal un visat per poder entrar. A través d'aquest viatge coneixerem què hi ha darrera dels immigrants africans amb qui convivim cada dia: quines són les seves obligacions i responsabilitats. Acompanyant en Sidi, veurem com amb el seu sou de Catalunya ha de mantenir tres famílies i comprovarem quanta gent depèn del seu treball.
Ens acostarem als seus orígens i ens podrà explicar en primera persona per què, tinguin molts o pocs recursos sempre tenen tants fills, per què tenen més d'una dona... i com se sent tornant a una casa que és la seva, però on ja és un estranger. Seguint-lo, veurem com l'ajuda als seus és el principal motor de la seva vida. Per això, juntament amb altres companys mauritans que viuen a Europa va crear fa deu anys una entitat amb l'objectiu de cercar fons per ajudar a millorar les condicions de vida del poble on van néixer: Diogountouro, el que es coneix com a codesenvolupament.
En acostar-nos més a la vida d'en Sidi, trobarem una paradoxa pròpia de la globalització i del fenomen migratori: ser d'un lloc i sentir-se d'un altre. Per una banda, les seves obligacions legals, els impostos i les taxes, els paguen a Catalunya, per mantenir la sanitat, l'educació i les ajudes socials d'aquí. Però... i les seves obligacions morals? la gent a qui més estima es troba sense aquests recursos i mor per falta d'atenció mèdica i pateix la manca de mitjans per subsistir. Què poden fer-hi ells des d'aquí?
Aquest documental, filmat entre Catalunya, Dakar (Senegal) i Diogoutouro (Mauritània), intenta mostrar com es viu aquest dilema des del punt de vista dels seus protagonistes.

PARTICIPEM A LA MOSTRA DEL VOLUNTARIAT

El dissabte 1 d'octubre vam participar a la Mostra del voluntariat que va iorganitzar el Consorci a la nostra ciutat.
Va ser un goig compartir la plaça amb tantes entitats i persones que donen temps als altres. Ens n'alegrem molt.
Però val a dir que t'hi vam trobar a faltar. Encara hi ets a temps!

CANTA, MEYMIS!

LA MEYMIS CANTA,
CANTA ENTRE ELS ÀNGLES DE MORAZAN.
LA MEYMIS CANTA,
I SEMPRE LA TINDREM A PROP NOSTRE.

La Meymis Guevara, ciutadana de la Comunitat Segundo Montes, cantant en el Grup Tiempos de Cambios, ens ha deixat.
El seu cor s'ha aturat.
A ella, i des de Banyoles i el Pla de l'Estany, el nostre reconeixement i la nostra estima.

"Donde voy"
Video gravat per en Juli al setembre 2008.

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 11

Apadrinaments



Taller de liderazgo



Horno de barril

Tenim l'Àlex a Condega. Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu onzè lliurament.

CONDEGA, 25-juliol-2011

Estimats tots/es amics, família....que heu seguit el meu itinerari durant aquesta estada a Nicaragua, ara sí que arriba la “darrera crònica” (que serà molt breu perquè és tard i estic una mica cansat). Demà he de preparar la maleta i acomiadar molta gent i rebre els darrers informes de projectes que encara no m’han donat. Sempre deixen les coses per l’últim moment. Igual que nosaltres!!
Dissabte, 23, 10,30 am:
A Los Pipitos, reunió amb les famílies (totes mares, excepte un cas que havia el pare també) dels nens i nenes apadrinats.
Amb les responsables del apadrinaments vam parlar de la situació i problemes d’alguns casos particulars. Van decidir que l’apadrinament compartit o solidari (el 10 % dels diners cada apadrinament) es destinés a apadrinar un altre nen. Fins ara ho destinaven a “tapar forats” de casos amb necessitats.
També van decidir destinar els 100 $ que uns padrins banyolins han enviat per instal.lar la llum a casa de una nena apadrinada. Viu la mare amb la nena discapacitada i altres fills, sense pare. Fan llum amb espelmes. S’en van a dormir a les 6 de la tarda per aixecar-se a les 2 de la matinada, arreglar els nens, caminar més d’una hora amb la nena en un coxet a Condega per anar a treballar a la fàbrica de tabac a les 7. I a la tarda....tornar cap a la comunitat.
La trobada amb les famílies va ser molt emotiva. Quasi totes van portar els seus nens/es. Algunes venien de comunitats llunyanes, caminant amb els nens a coll per camins enfangats... fins arribar a la carretera i agafar el bus. Realment van fer un esforç difícil de valorar si no has caminat per aquests camins. A més del cost econòmic del billet, menjar alguna cosa abans de retornar... Totes em van lliurar les seves cartes en paperets molt ben plegats dins de bossetes de plàstic per fer arribar als padrins. Les seves paraules d’agraïment arribaven a l’ànima. Jo les recullo i us les faig arribar.

Diumenge, 24, 6 pm:
Reunió amb la “Comisión de Hermanamiento Condega-Banyoles”.
Us imagineu una reunió un diumenge a les 6 de la tarda? A Banyoles ... inconcebible!! Doncs aquí és normal. De fet estava programada pel matí, però es va canviar a la tarda perquè pogués ser-hi el representant de un projecte que formava part d’una mesa de verificació electoral. ( Durant el dissabte i diumenge la gent devia passar per la seva mesa electoral per comprovar que figuraven en les llistes de cara a les eleccions de novembre).
La reunió va començar com és normal amb quasi una hora de retard. Tots els responsables dels 9 projectes estaven presents. De La Laguna eren tres dones.
El més positiu de la reunió crec que va ser l’enfortiment de la Comissió. Els representants de cada projecte se senten ara més implicats en la resta de projectes. Alguns han participat en visites i activitats comuns. Es va acordar crear un petit fons solidari per a la Comissió amb l’aportació del 2 % dels diners rebuts per cada projecte. Amb aquest fons podran pagar despeses relacionades amb la gestió de la Comissió, desplaçaments... i altres. També van decidir demanar pressupost per fer un rètol amb els projectes de BS per exposar en un lloc visible de la ciutat. De rètols i pancartes n’hi ha per tot arreu i de tot tipus. Que n tinguin el pressupost ens ho enviaran hi haurem de decidir si es pot fer. Portaria el logo de BS, la senyera i el logo de Condega.
Jo els vaig donar les gràcies per la seva acollida, felicitar per la feina feta, per l’esforc de fer la reunió a aquestes hores. Els/les de les comunitats es van haver de quedar a dormir a Condega. I els vaig repetir més o menys el “rotllo” de la justícia, de l’exigència dels seus drets, de la no dependència de la cooperació...., de la solidaritat és justícia... i bla, bla, bla...
La reunió va acabar amb un refrigeri, sucs de fruita i un vinet molt bo per tots. Eren les 9 del vespre (aquí, altes hores de la nit!!)
Dilluns, 25:
Anada a Potrerillos acompanyant les dones d’AMSONAC al taller de “liderazgo” amb les dones de la comunitat.
Hem anat amb la camioneta de l’Associació quatre dones i jo. Era un plaer viatjar a la baca de la camioneta rebent l’aire fresc de la muntanya a la cara i ben agafat fent equilibris quan el camí pedregós feia trontollar la camioneta. El primer taller a estat a casa dels pares d’Orlando. L’altre a una altra casa d’un altre sector de la comunitat, forca allunyat. Amb el suport d’unes cartolines (“papelógrafos”) penjats ala paret i amb un casset han parlat sobre “La realidad en que vivimos” . És un material fet Hondures, però ho adaptaven a la realitat nica.
Hem dinat a una casa particular uns “frijolitos” amb “cuajada” y una “tortilla”, un cafè i hem tornat a Condega cap a les 3.
Hem parlat amb les dones d’AMSONAC sobre els forns solars. Aquest hivern és forca plujós i sempre està núvol. Quasi no poden fer servir els forns durant aquests mesos. A l’estiu són molt útils. S’estan plantejant la possibilitat de construir quan sigui possible uns forns “de barril”, que són un bidó horitzontal, recobert de totxanes que aguanten molt l’escalfor, i que consumeix molt poca llenya, a diferència del forn tradicional. Serien els forns d’hivern.
Bé, com sempre m’he enrotllat massa. Si heu arribat fins aquí... us admiro per la vostra paciència!!
Espero poder estar entre tots vosaltres ben aviat. El 28 arribo a Banyoles!! Tinc ganes de veure la família i amics. Però estic segur que trobarà a faltar a tota aquesta gent que estimo i m’estimen. Enyoraré aquesta terra i aquest país, amb tots els seus defectes i misèries, però també amb molta generositat i moltes coses que ensenyar-nos.

Arreveure!! Chao!! Bye, bye!!

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 10

Volcà Concepción


El peñasco. Microcrèdits

Tenim l'Àlex a Condega. Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu desè lliurament.

CONDEGA, 22-juliol-2011

Ja fa uns quants dies que no escric res. Potser comenco (aquest teclat no té la c trencada!) a caure en una certa rutina, no tinc tantes activitats com les primeres setmanes... També he de dir que he estat fora de Condega uns dies. Crec que necessitava prendre distàncies, relaxar-me una mica. Pair algunes vivències que poden resultar indigestes: conviure cada dia amb la pobresa material (i sovint d’esperit) pot arribar a ser indigest o has de posar pell morta. He viatjat a la illa d’Ometepe, al mig del Llac Cocibolca, el gran llac de Nicaragua. Està formada per dos volcans impressionants, units per una estreta llengua de terra, formant una mena de 8 que em feia pensar en la forma de l’Estany de Banyoles. S’hi arriba en uns bots o en un gran ferry des de la població de San Jorge, al costat de Rivas, capital de departament. La població (uns 35.000 hab.) es concentra en dues ciutats, Moyogalpa i Altagracia, i algunes comunitats rurals. Crec que viuen del turisme i de la pesca. Vaig passejar per alguna platja, però només em vaig mullar els peus: aigua color xocolata i molt moguda. Són molt més maques les nostres platges de la Costa Brava.
Uns dels dies era dijous, plovia i em vaig refugiar a l’església del poble. Celebraven una cerimònia d’adoració al Santíssim exactament igual que les que jo havia viscut fa 50 anys al meu poble, fins i tot amb el cant del “Tamtum ergo sacramentum...” en llatí!! I com que no deixava de ploure... em vaig haver de quedar a la missa completa.
L’embarcador de l’illa i un altre petit monument estan dedicats a Gaspar Garcia Laviana, capellà i guerriller asturià que va morir lluitant amb el Frente Sandinista contra la dictadura de Somoza.
Tornant a Condega, ahir van passar a un canal de TV local el nostre documental “Solidaritat és justícia”. Em van dir que ja l’havien passat altres vegades.
Avui he pujat a El Peñasco, acompanyat amb tres persones de la comissió. M’ha sabut greu perquè per segona vegada hem arribat amb una hora de retard. Gran assistència, la casa comunal estava quasi plena dels beneficiaris del projecte de microcrèdits. L’assemblea ha estat amenitzada per les cançons de “Los González” i un poema amb missatge ecològic de la poetessa local Madelina Tercero. Els informes sobre el projecte i altres documents (cartes a l’ajuntament i l’escola de Serinyà) els portaran el diumenge a la reunió final de la Comissió.
No sé si ha estat fora de context, però els he fet una breu reflexió sobre la necessitat de que se sentin subjectes de drets que deuen exigir i reivindicar, i no “objectes” de l’acció benefactora de l’Estat o dels organismes de cooperació. És que escoltant i parlant amb la gent t’adones que hi ha una actitud forca passiva: esperen que arribin els projectes dels govern (del partit!!), al qual han de agrair amb el vot, o de les ONGs, per seguir rebent com “caritat” el que haurien d’exigir per justícia.
Demà tenim reunió amb les famílies dels nens/es apadrinats.
Si tinc temps i ganes us enviaré la darrera crònica el diumenge o dilluns vinent.
Que tingueu un bon cap de setmana!!
I... enhorabona als valencians/es per la dimissió de l’impresentable Paco Camps!!