dissabte, 23 de juliol del 2011

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 10


Volcà Concepción


El peñasco. Microcrèdits

Tenim l'Àlex a Condega. Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu desè lliurament.

CONDEGA, 22-juliol-2011

Ja fa uns quants dies que no escric res. Potser comenco (aquest teclat no té la c trencada!) a caure en una certa rutina, no tinc tantes activitats com les primeres setmanes... També he de dir que he estat fora de Condega uns dies. Crec que necessitava prendre distàncies, relaxar-me una mica. Pair algunes vivències que poden resultar indigestes: conviure cada dia amb la pobresa material (i sovint d’esperit) pot arribar a ser indigest o has de posar pell morta. He viatjat a la illa d’Ometepe, al mig del Llac Cocibolca, el gran llac de Nicaragua. Està formada per dos volcans impressionants, units per una estreta llengua de terra, formant una mena de 8 que em feia pensar en la forma de l’Estany de Banyoles. S’hi arriba en uns bots o en un gran ferry des de la població de San Jorge, al costat de Rivas, capital de departament. La població (uns 35.000 hab.) es concentra en dues ciutats, Moyogalpa i Altagracia, i algunes comunitats rurals. Crec que viuen del turisme i de la pesca. Vaig passejar per alguna platja, però només em vaig mullar els peus: aigua color xocolata i molt moguda. Són molt més maques les nostres platges de la Costa Brava.
Uns dels dies era dijous, plovia i em vaig refugiar a l’església del poble. Celebraven una cerimònia d’adoració al Santíssim exactament igual que les que jo havia viscut fa 50 anys al meu poble, fins i tot amb el cant del “Tamtum ergo sacramentum...” en llatí!! I com que no deixava de ploure... em vaig haver de quedar a la missa completa.
L’embarcador de l’illa i un altre petit monument estan dedicats a Gaspar Garcia Laviana, capellà i guerriller asturià que va morir lluitant amb el Frente Sandinista contra la dictadura de Somoza.
Tornant a Condega, ahir van passar a un canal de TV local el nostre documental “Solidaritat és justícia”. Em van dir que ja l’havien passat altres vegades.
Avui he pujat a El Peñasco, acompanyat amb tres persones de la comissió. M’ha sabut greu perquè per segona vegada hem arribat amb una hora de retard. Gran assistència, la casa comunal estava quasi plena dels beneficiaris del projecte de microcrèdits. L’assemblea ha estat amenitzada per les cançons de “Los González” i un poema amb missatge ecològic de la poetessa local Madelina Tercero. Els informes sobre el projecte i altres documents (cartes a l’ajuntament i l’escola de Serinyà) els portaran el diumenge a la reunió final de la Comissió.
No sé si ha estat fora de context, però els he fet una breu reflexió sobre la necessitat de que se sentin subjectes de drets que deuen exigir i reivindicar, i no “objectes” de l’acció benefactora de l’Estat o dels organismes de cooperació. És que escoltant i parlant amb la gent t’adones que hi ha una actitud forca passiva: esperen que arribin els projectes dels govern (del partit!!), al qual han de agrair amb el vot, o de les ONGs, per seguir rebent com “caritat” el que haurien d’exigir per justícia.
Demà tenim reunió amb les famílies dels nens/es apadrinats.
Si tinc temps i ganes us enviaré la darrera crònica el diumenge o dilluns vinent.
Que tingueu un bon cap de setmana!!
I... enhorabona als valencians/es per la dimissió de l’impresentable Paco Camps!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada