PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 11

Apadrinaments



Taller de liderazgo



Horno de barril

Tenim l'Àlex a Condega. Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu onzè lliurament.

CONDEGA, 25-juliol-2011

Estimats tots/es amics, família....que heu seguit el meu itinerari durant aquesta estada a Nicaragua, ara sí que arriba la “darrera crònica” (que serà molt breu perquè és tard i estic una mica cansat). Demà he de preparar la maleta i acomiadar molta gent i rebre els darrers informes de projectes que encara no m’han donat. Sempre deixen les coses per l’últim moment. Igual que nosaltres!!
Dissabte, 23, 10,30 am:
A Los Pipitos, reunió amb les famílies (totes mares, excepte un cas que havia el pare també) dels nens i nenes apadrinats.
Amb les responsables del apadrinaments vam parlar de la situació i problemes d’alguns casos particulars. Van decidir que l’apadrinament compartit o solidari (el 10 % dels diners cada apadrinament) es destinés a apadrinar un altre nen. Fins ara ho destinaven a “tapar forats” de casos amb necessitats.
També van decidir destinar els 100 $ que uns padrins banyolins han enviat per instal.lar la llum a casa de una nena apadrinada. Viu la mare amb la nena discapacitada i altres fills, sense pare. Fan llum amb espelmes. S’en van a dormir a les 6 de la tarda per aixecar-se a les 2 de la matinada, arreglar els nens, caminar més d’una hora amb la nena en un coxet a Condega per anar a treballar a la fàbrica de tabac a les 7. I a la tarda....tornar cap a la comunitat.
La trobada amb les famílies va ser molt emotiva. Quasi totes van portar els seus nens/es. Algunes venien de comunitats llunyanes, caminant amb els nens a coll per camins enfangats... fins arribar a la carretera i agafar el bus. Realment van fer un esforç difícil de valorar si no has caminat per aquests camins. A més del cost econòmic del billet, menjar alguna cosa abans de retornar... Totes em van lliurar les seves cartes en paperets molt ben plegats dins de bossetes de plàstic per fer arribar als padrins. Les seves paraules d’agraïment arribaven a l’ànima. Jo les recullo i us les faig arribar.

Diumenge, 24, 6 pm:
Reunió amb la “Comisión de Hermanamiento Condega-Banyoles”.
Us imagineu una reunió un diumenge a les 6 de la tarda? A Banyoles ... inconcebible!! Doncs aquí és normal. De fet estava programada pel matí, però es va canviar a la tarda perquè pogués ser-hi el representant de un projecte que formava part d’una mesa de verificació electoral. ( Durant el dissabte i diumenge la gent devia passar per la seva mesa electoral per comprovar que figuraven en les llistes de cara a les eleccions de novembre).
La reunió va començar com és normal amb quasi una hora de retard. Tots els responsables dels 9 projectes estaven presents. De La Laguna eren tres dones.
El més positiu de la reunió crec que va ser l’enfortiment de la Comissió. Els representants de cada projecte se senten ara més implicats en la resta de projectes. Alguns han participat en visites i activitats comuns. Es va acordar crear un petit fons solidari per a la Comissió amb l’aportació del 2 % dels diners rebuts per cada projecte. Amb aquest fons podran pagar despeses relacionades amb la gestió de la Comissió, desplaçaments... i altres. També van decidir demanar pressupost per fer un rètol amb els projectes de BS per exposar en un lloc visible de la ciutat. De rètols i pancartes n’hi ha per tot arreu i de tot tipus. Que n tinguin el pressupost ens ho enviaran hi haurem de decidir si es pot fer. Portaria el logo de BS, la senyera i el logo de Condega.
Jo els vaig donar les gràcies per la seva acollida, felicitar per la feina feta, per l’esforc de fer la reunió a aquestes hores. Els/les de les comunitats es van haver de quedar a dormir a Condega. I els vaig repetir més o menys el “rotllo” de la justícia, de l’exigència dels seus drets, de la no dependència de la cooperació...., de la solidaritat és justícia... i bla, bla, bla...
La reunió va acabar amb un refrigeri, sucs de fruita i un vinet molt bo per tots. Eren les 9 del vespre (aquí, altes hores de la nit!!)
Dilluns, 25:
Anada a Potrerillos acompanyant les dones d’AMSONAC al taller de “liderazgo” amb les dones de la comunitat.
Hem anat amb la camioneta de l’Associació quatre dones i jo. Era un plaer viatjar a la baca de la camioneta rebent l’aire fresc de la muntanya a la cara i ben agafat fent equilibris quan el camí pedregós feia trontollar la camioneta. El primer taller a estat a casa dels pares d’Orlando. L’altre a una altra casa d’un altre sector de la comunitat, forca allunyat. Amb el suport d’unes cartolines (“papelógrafos”) penjats ala paret i amb un casset han parlat sobre “La realidad en que vivimos” . És un material fet Hondures, però ho adaptaven a la realitat nica.
Hem dinat a una casa particular uns “frijolitos” amb “cuajada” y una “tortilla”, un cafè i hem tornat a Condega cap a les 3.
Hem parlat amb les dones d’AMSONAC sobre els forns solars. Aquest hivern és forca plujós i sempre està núvol. Quasi no poden fer servir els forns durant aquests mesos. A l’estiu són molt útils. S’estan plantejant la possibilitat de construir quan sigui possible uns forns “de barril”, que són un bidó horitzontal, recobert de totxanes que aguanten molt l’escalfor, i que consumeix molt poca llenya, a diferència del forn tradicional. Serien els forns d’hivern.
Bé, com sempre m’he enrotllat massa. Si heu arribat fins aquí... us admiro per la vostra paciència!!
Espero poder estar entre tots vosaltres ben aviat. El 28 arribo a Banyoles!! Tinc ganes de veure la família i amics. Però estic segur que trobarà a faltar a tota aquesta gent que estimo i m’estimen. Enyoraré aquesta terra i aquest país, amb tots els seus defectes i misèries, però també amb molta generositat i moltes coses que ensenyar-nos.

Arreveure!! Chao!! Bye, bye!!