dimecres, 30 d’octubre de 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 9

CONDEGA, 28-10-13

Avui fa exactament 15 anys que el huracà Mitch va assolar Centreamèrica, deixant mort i destrucció al seu pas. Encara molta gent recorda aquella data amb angoixa. La climatologia sempre amenaça aquests pobles, com l’espasa de Damocles. Avui, sense el drama del huracà, molts camperols pateixen l’angoixa del dia a dia. No fa gaires dies, els frijoles tendres que acabaven de néixer van estar a punt de morir per la sequera de vàries setmanes. Unes pluges oportunes els van revifar. Avui, després de pluges intenses els darrers dies, s’estan podrint per excés d’aigua.

Visita a la Comunitat SEGUNDO MONTES d’El Salvador 
El dimecres, 23 d’octubre, vaig fer una escapada a la comunitat germana amb la què Banyoles Solidària està cooperant des de fa molts anys. Des de Condega hi ha unes sis hores de bus fins a la cruïlla on em va recollir Javier amb el “pick-up” del SILEM. Des d’aquest punt fins a la Comunitat n’hi ha uns 45 minuts.

La Comunitat porta el nom d’un dels jesuïtes, (el pare Segundo Montes, nascut a Valladolid), assassinat a la Universitat de San Salvador durant la brutal repressió de la dictadura militar dels 80. Ell havia acompanyat la comunitat durant els llargs anys de l’exili al campament de Colomoncagua (Hondures).


Escola Especial “la Escuelita”, l'últim projecte que recolzem des del Pla de l'Estany. Acollidora i molt ben il·luminada.
És una comunitat amb un alt grau d’organització, principalment en el camp educatiu. Crec que aquesta organització i esperit de lluita és l’herència que va deixar la mai oblidada Mercedes Ventura, morta en un desgraciat accident de carretera ara fa cinc anys. La seva filla, Lelin, ha agafat el relleu i continua treballant de manera abnegada i exemplar per la comunitat des del SILEM (Sistema Local de Educación del Municipio de Meanguera).
La Lelin i el jove Roberto, la seva mà dreta en el treball amb els joves, m’han acompanyat durant aquesta breu estada en la Comunitat.
Des de que vaig visitar la Comunitat per primer cop, deu fer uns 15 anys, he observat molts canvis, la majoria molt positius: millores urbanístiques i d’infraestructures (tots els carrers adoquinats, cases molt dignes, i fins i tot algunes molt maques, les de famílies que reben “remeses”, aigua potable a les cases, electrificació). Ja no queda cap “xampita” de fusta, llaunes i plàstic. A diferència del que veig cada dia a Nicaragua, quasi no es veu una ampolla o bossa de plàstic al terra. N’hi ha molta neteja al carrer. Però les millores més notables crec que son els avenços en el camp de l’educació i serveis socials: guarderies, escoles, Institut Nacional, Institut Tecnològic de grau superior, Escola de Música i Art (única a tot el país), biblioteca, hospital, Museu d’història de la Comunitat (amb presència basca i catalana), centres d’atenció a minusvàlids i afectats per la guerra, programa d’Educació Física i Mental pels avis, grups musicals de gran qualitat, com el Grupo Morazán, canals de ràdio i TV, grups de joves molt actius, murals de gran bellesa i profund significat...

Escola Especial “la Escuelita”, l'últim projecte que recolzem des del Pla de l'Estany. Decorada amb materials reciclats.
Vaig tenir el goig de poder assistir a un assaig del Grupo Morazán, invitat per la seva directora, la belga Mia, que acompanya la Comunitat des dels anys de l’exili. Però no va ser un assaig, va ser un autèntic concert!!! Vaig disfrutar molt.
Els dos dies que vaig ser-hi a la Comunitat vaig trobar diferents col·lectius fent capacitacions, p.ex., mestres, pares-mares i alumnes formant-se en un nou programa, impulsat pel govern del FMLN, sobre escoles integrades.
Casualment vaig tenir la sort de poder assistir a la celebració dels 15 anys de la filla de la Lelin. És una fita molt important en la vida de les joves centreamericanes i la celebren amb molta solemnitat. En aquest cas va ser senzilla i familiar, amb sopar, regals i pastís.



Escola Especial “la Escuelita”, l'últim projecte que recolzem des del Pla de l'Estany


Escola Especial “la Escuelita”. Lelin, Àlex i una mestra d'educació especial.

Els avis i iaies remenant l’esquelet                                       


diumenge, 27 d’octubre de 2013

4a TARDOR SOLIDÀRIA

ENS FA MOLTA IL·LUSIÓ...
... convidar-vos a la 4a tardor solidària que hem preparat,

      • tant per recollir fons per continuar amb els projectes als pobles germans, 
      • com per gaudir d'espectacles de gran qualitat.

De moment, apunteu-vos a l'agenda:

  • diumenge 3, a les 7 de la tarda:  danses. Al Municipal de Banyoles
  • diumenge 10, a les 7 de la tarda: teatre. Al Cívic de Porqueres
  • diumenge 17, a les 7 de la tarda: concert. A l'Auditori de Banyoles

I ja per desvetllar programes concrets:
diumenge 3, a les 7 de la tarda:  danses. Al Municipal de Banyoles.


No us ho perdéssiu pas!

dimecres, 9 d’octubre de 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 8

CONDEGA, 8-10-13

Assemblea de la nova cooperativa CAPUM, R.L. d’El Peñasco.

El passat diumenge, 6 d’octubre, a les 7 del matí vaig agafar el bus que fa la ruta de la vall de Pire. A Santa Teresa m’esperava D. Miguel. Una hora més tard ja érem a El Peñasco. L’assemblea de la nova cooperativa estava convocada a les 10. Així que després de prendre un cafè a casa de Mª Elena, varem anar a veure la família d’un nen apadrinat per comprovar, un cop més, si havien preparat el terreny i el material per fer la cuina amb una aportació de BS de fa uns tres anys. “Sí, mire, aquí irá la cosina” ens va dir el pare. Però cap preparació del terreny ni materials. Amb una cinta mètrica D. Miguel i jo varen haver de fer el “projecte de cuina”: prendre mides, marcar els fonaments, calcular els materials necessaris (blocs, ciment...). I el darrer ultimàtum: tornarem el dia 17, si no ha fet els fonaments i no ha portat els materials aprofitables de la casa vella, perdran l’ajuda. És l’última paraula. Va prometre que ho faria. Ah!! I que no prendria més “guaro”. Ja veurem.

A les 10,30, a la Casa Comunal, va començar l’assemblea amb la presència dels 26 socis entonant (o més aviat, desentonant) el himne nacional. Tot molt formal, segons marquen els estatuts.

El nom oficial és COOPERATIVA AGROPECUARIA DE PRODUCCIÓN UNIDOS DE LA MANO. RESPONSABILIDAD LIMITADA. (CAPUM, R.L.)
En aquesta primera assemblea oficial havien de ratificar els càrrecs del Consell d’Administració, de les dues comissions i del comitè de préstecs. Al llarg de les tres hores que va durar el secretari va haver de escriure l’acta al llibre oficial. Ho vaig trobar tot molt burocratitzat. Han de portar set llibres oficials registrats i segellats pel Ministerio de la Economia Familiar. Van haver de fer moltes pauses per tal que el secretari pogués registrar al llibre d’actes tot el desenvolupament de l’assemblea. Al final, llegida l’acta pel secretari, tots i cadascú dels socis la van signar. Com a cloenda, van acabar recitant (encara no saben la música) l’himne internacional del cooperativisme. Ara han de presentar al Ministeri l’acta de l’assemblea i una carta sol·licitant siguin ratificats els càrrecs. Més burocràcia.
En una de les pauses vaig aprofitar per saludar l’assemblea en nom de BS i felicitar-los perquè havien arribat a una meta important: la legalització del projecte de microcrèdits que amb el nostre suport i el seu esforç havien iniciat ja fa anys. Ara comença una nova etapa.
Com fan sempre en aquests actes, les dones van repartir un refrigeri per a tothom: dos “tacos” amb amanida i un “fresco”.

Eren quasi les dues i el bus de tornada no passava fins a les 4. Vaig aprofitar per anar a visitar la Madelina (la poetessa de la comunitat) i la seva família.
En arribar a Condega hem trobat l’enterrament d’un jove que ahir va morir atropellat per un camió a la panamericana al seu pas per Condega. Era impressionant per la quantitat de gent que hi anava. El poble estava consternat. Desgraciadament ja ha hagut molts casos d’accidents en el tram de carretera que passa per la ciutat. Els vehicles, molts camions de gran tonatge, van a velocitats increïbles. I no n’hi ha vigilància  ni reductors de velocitats (esquena d’ase, p. ex., que aquí anomenen “policías dormidos”)

La Laguna de los Hernández

Aunque los modernos medios de transporte también se están imponiendo aquí, aún queda alguna imagen "romántica" de un "caballero andante". 

Avui, dimarts, he tornat a agafar el bus de les 7 del matí per visitar el col·lectiu de dones “El Esfuerzo” de la comunitat de La Laguna de los Hernández. Aquest petit grup de dones lluitadores també han fet tot el procés de legalització del seu projecte de microcrèdits, però encara no les hi ha arribat l’aprovació final del ministeri. Esperen que les hi arribi els propers dies. Són 10 sòcies (9 dones i un únic home). La comunitat queda a quasi una hora de pujada des de la parada del bus. Però m’esperava un senyor amb un cavall. Jo he arribat ben fresc, però el cavall ha arribat ben suat. I la baixada l’he feta en moto.

M’han presentat el llibre de comptes que portaven fins ara amb la relació de beneficiaris  que han rebut préstecs aquest any i la quantitat rebuda: 83 préstecs pel cicle productiu i 10 més per altres serveis. Les quantitats oscil·len entre els 50 i els 200 US$.
Feta la reunió amb les 6 dones de la directiva, m’han donat el dinar (pollastre amb arròs, amanida i patates fregides). I encara hem tingut temps de visitar dos senyors malalts i un nen discapacitat. A mitja tarda he agafat el bus de tornada cap a Condega.



diumenge, 6 d’octubre de 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 7

CONDEGA, 5-10-13

El primer dissabte de mes les mares dels nens i nenes apadrinades són convocades per la coordinadora del projecte d’apadrinaments per lliurar-les els 981 córdobas (poc més de 30 €) corresponents al mes. Avui les hi he acompanyat en aquesta reunió i he ajudat a la Mery, coordinadora, a fer els rebuts que les mares han de signar. Després les mares van a fer la compra dels productes bàsics d’alimentació i higiene i tornen per donar les corresponents factures. A la reunió les hi he fet una valoració força positiva de les visites realitzades a les famílies, (ahir vaig fer la darrera de les visites).


En general he pogut comprovar un progrés i millora en el desenvolupament dels nens i nenes apadrinades. Però les he plantejat un nou compromís que haurien d’assumir com a mares de famílies apadrinades: la millora en la neteja mediambiental de l’entorn de la casa. Normalment tenen neta la casa dins de la seva precarietat, però és freqüent trobar tota mena de deixalles al pati o als voltants de la casa (plàstics, ampolles, sabates velles...) al costat de les flors més maques. Malgrat la campanya institucional que s’està fent, encara forma part de la “cultura” del país llençar (“botar”) qualsevol cosa al terra en qualsevol lloc. Hauran de fer una tasca educativa a fons, sobre tot entre la mainada, per millorar en aquest aspecte.

Després de la reunió he anat a fer algunes compres personals al petit supermercat. Avui m’he permès el luxe de comprar una lliura de raïm. He tingut com un antull pensant en el raïm tan bo, barat i abundant que deu haver-hi al mercat del dimecres de Banyoles. Però aquí el raïm és un superluxe. Una lliura costa 99 córdobas (més de 3 €). El mateix passa amb les pomes. En passar per caixa he trobat algunes persones conegudes, entre elles algunes mares d’apadrinats, i he sentit una certa vergonya (“pena” diuen aquí) veient la meva cistella força plena de fruites que elles ni somiant es poden permetre. Tot i que en termes absoluts la meva compra no era res de l’altre món, uns 10 €, això és el salari de quasi una setmana d’un jornaler del camp, o de dos dies i mig d’un treballador de la fàbrica de tabac.

Ahir vaig haver de caminar més d’una hora de forta pujada per un camí, a vegades  enfangat, a vegades pura pedra per arribar a la comunitat d’El Níspero. A les 7 del matí vaig agafar el bus que va a el Peñasco. A la cruïlla del camí m’esperava D. Miguel, un pagès president de Los Pipitos-Condega. Varem anar a visitar una nena apadrinada. Fent aquest camí vaig poder valorar la força i el coratge de la seva mare carregant amb la nena quan l’ha de portar a fer teràpia al centre de Los Pipitos. 

Abans d’arribar a la casa varem trobar un nen de cinc anys voltant per aquells boscos. Quan li varem preguntar qui era i a on anava, i ens va dir que es deia Álex i era nét de la mare de la nena apadrinada que anàvem a visitar, vaig recordar que fa cinc anys vaig ajudar a la seva mare internada a l’hospital, germana gran de la nena apadrinada, i ella també amb certa discapacitat.

Demà, diumenge, he d’anar a El Peñasco. Ja tenen reconeguda la personeria jurídica per a la seva cooperativa. Tenen assemblea i m’han invitat. Ja us faré una breu ressenya.


URGENT DES DE CONDEGA

El nen Densel necessita padrins!!!


Des de Condega, 6 d’octubre de 2013

Benvolguts/des,
 
Un dia més em poso en contacte amb vosaltres. Aquesta comunicació em fa sentir acompanyat des de la distància pel vostre suport i solidaritat.
 
Avui vull fer una demanda especial que arribi a tots vosaltres i a les vostres amistats i familiars: NECESSITEM UN/UNS PADRINS PEL NEN DENSEL.
Aquest nen, amb síndrome de Down, fa anys que estava apadrinat per una família de Banyoles. Però per circunstàcies diverses aquesta família no el pot continuar apadrinant. Fa uns dies, quan vaig visitar el nen i la seva família, els hi vaig explicar aquesta situació. Ahir em va visitar el seu pare, treballador a la fàbrica de tabacs a Condega. Guanya 5 € al dia, i amb aìxò amb dificultat arriba per l'arròs i els frijoles, la llum i l'aigua. Va venir tot preocupat, angoixat, perquè el seu nen havia perdut l'apadrinament. Ara no podrien pagar els medicaments, ni l'alimentació del nen. Com farien? El vaig explicar que perdre un padrí no vol dir perdre l'apadrinament, que trobarem un altre. Va marxar una mica més tranquill.
 
Ara la paraula la tenim nosaltres!! Hem de donar resposta a l'angoixa d'un pare preocupat pel futur del seu fill discapacitat. M'agradaria poder comunicar-li abans de marxar de Condega que el seu nen ja te un nou padrí. També és possible compartir l'apadrinament entre dues o més persones. Així és més fàcil pagar la quota (30 € al mes o 350 a l'any).
 
ESPERO LA VOSTRA RESPOSTA POSITIVA. AMB BEN POCA COSA PODEM FER FELIÇ A AQUESTA FAMÍLIA D'ESCASSOS RECURSOS I PODEM ASSEGURAR EL BENESTAR D'AQUEST NEN.
 
Us adjunto una altra "crònica" de les darreres activitats.
 
Salutacions i una abraçada.
 
Àlex

dijous, 3 d’octubre de 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 6

CONDEGA, 1-10-13

El “parquecito” de Los Pipitos








Tots hem sentit més d’una vegada com molta gent planteja dubtes sobre la transparència i l’eficàcia dels diners que es destinen a la cooperació. Molta gent sospita que aquests diners no arriben al seu destí. No posaré la ma al foc defensant tota la cooperació. És possible que hi hagi ongs poc transparents, que potser podem trobar persones corruptes en el món de la cooperació, de l’acció social i de solidaritat, com a tot arreu.

Però avui vull donar un senzill testimoni de com els diners dels nostres socis, amics i amigues arriben a través de Banyoles Solidària de manera directa als seus beneficiaris.

El fons aconseguit amb les quotes dels socis i amb les activitats pròpies de BS cada any es reparteix en tres parts iguals per a les tres comunitats amb les què col·laborem (El Salvador, Gàmbia i Nicaragua). Aquest any corresponien uns 2000 € per a cada comunitat.  Dels 2000 corresponents a Condega, una part ha anat destinada a Los Pipitos, centre d’atenció a nens amb discapacitat i CDI (guarderia). L’altra part ha anant pels altres projectes, com les Cooperatives de microcrèdits de tres comunitats rurals i per al centre de nens dels carrer La Fraternidad.

En una reunió amb la Junta Directiva del centre vaig suggerir que aquests diners anessin destinats, almenys en part, a restaurar el vell i deteriorat parc infantil que des de fa molts anys estava totalment abandonat i en desús. La idea va ser ben acollida. Van posar mans a l’obra i en poques setmanes els nens/es de la guarderia i els que venen a fer les seves teràpies de recuperació ja poden jugar i gaudir d’aquestes noves instal·lacions d’esbarjo.

He participat d’alguns moments de l’alegria d’aquests nens i nenes i us puc assegurar que els euros que han arribat de Banyoles han estat ben invertits. El somriure d’aquests infants és la millor manera de dir-vos “GRÀCIES”.
GRÀCIES