dimecres, 9 d’octubre del 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 8

CONDEGA, 8-10-13

Assemblea de la nova cooperativa CAPUM, R.L. d’El Peñasco.

El passat diumenge, 6 d’octubre, a les 7 del matí vaig agafar el bus que fa la ruta de la vall de Pire. A Santa Teresa m’esperava D. Miguel. Una hora més tard ja érem a El Peñasco. L’assemblea de la nova cooperativa estava convocada a les 10. Així que després de prendre un cafè a casa de Mª Elena, varem anar a veure la família d’un nen apadrinat per comprovar, un cop més, si havien preparat el terreny i el material per fer la cuina amb una aportació de BS de fa uns tres anys. “Sí, mire, aquí irá la cosina” ens va dir el pare. Però cap preparació del terreny ni materials. Amb una cinta mètrica D. Miguel i jo varen haver de fer el “projecte de cuina”: prendre mides, marcar els fonaments, calcular els materials necessaris (blocs, ciment...). I el darrer ultimàtum: tornarem el dia 17, si no ha fet els fonaments i no ha portat els materials aprofitables de la casa vella, perdran l’ajuda. És l’última paraula. Va prometre que ho faria. Ah!! I que no prendria més “guaro”. Ja veurem.

A les 10,30, a la Casa Comunal, va començar l’assemblea amb la presència dels 26 socis entonant (o més aviat, desentonant) el himne nacional. Tot molt formal, segons marquen els estatuts.

El nom oficial és COOPERATIVA AGROPECUARIA DE PRODUCCIÓN UNIDOS DE LA MANO. RESPONSABILIDAD LIMITADA. (CAPUM, R.L.)
En aquesta primera assemblea oficial havien de ratificar els càrrecs del Consell d’Administració, de les dues comissions i del comitè de préstecs. Al llarg de les tres hores que va durar el secretari va haver de escriure l’acta al llibre oficial. Ho vaig trobar tot molt burocratitzat. Han de portar set llibres oficials registrats i segellats pel Ministerio de la Economia Familiar. Van haver de fer moltes pauses per tal que el secretari pogués registrar al llibre d’actes tot el desenvolupament de l’assemblea. Al final, llegida l’acta pel secretari, tots i cadascú dels socis la van signar. Com a cloenda, van acabar recitant (encara no saben la música) l’himne internacional del cooperativisme. Ara han de presentar al Ministeri l’acta de l’assemblea i una carta sol·licitant siguin ratificats els càrrecs. Més burocràcia.
En una de les pauses vaig aprofitar per saludar l’assemblea en nom de BS i felicitar-los perquè havien arribat a una meta important: la legalització del projecte de microcrèdits que amb el nostre suport i el seu esforç havien iniciat ja fa anys. Ara comença una nova etapa.
Com fan sempre en aquests actes, les dones van repartir un refrigeri per a tothom: dos “tacos” amb amanida i un “fresco”.

Eren quasi les dues i el bus de tornada no passava fins a les 4. Vaig aprofitar per anar a visitar la Madelina (la poetessa de la comunitat) i la seva família.
En arribar a Condega hem trobat l’enterrament d’un jove que ahir va morir atropellat per un camió a la panamericana al seu pas per Condega. Era impressionant per la quantitat de gent que hi anava. El poble estava consternat. Desgraciadament ja ha hagut molts casos d’accidents en el tram de carretera que passa per la ciutat. Els vehicles, molts camions de gran tonatge, van a velocitats increïbles. I no n’hi ha vigilància  ni reductors de velocitats (esquena d’ase, p. ex., que aquí anomenen “policías dormidos”)

La Laguna de los Hernández

Aunque los modernos medios de transporte también se están imponiendo aquí, aún queda alguna imagen "romántica" de un "caballero andante". 

Avui, dimarts, he tornat a agafar el bus de les 7 del matí per visitar el col·lectiu de dones “El Esfuerzo” de la comunitat de La Laguna de los Hernández. Aquest petit grup de dones lluitadores també han fet tot el procés de legalització del seu projecte de microcrèdits, però encara no les hi ha arribat l’aprovació final del ministeri. Esperen que les hi arribi els propers dies. Són 10 sòcies (9 dones i un únic home). La comunitat queda a quasi una hora de pujada des de la parada del bus. Però m’esperava un senyor amb un cavall. Jo he arribat ben fresc, però el cavall ha arribat ben suat. I la baixada l’he feta en moto.

M’han presentat el llibre de comptes que portaven fins ara amb la relació de beneficiaris  que han rebut préstecs aquest any i la quantitat rebuda: 83 préstecs pel cicle productiu i 10 més per altres serveis. Les quantitats oscil·len entre els 50 i els 200 US$.
Feta la reunió amb les 6 dones de la directiva, m’han donat el dinar (pollastre amb arròs, amanida i patates fregides). I encara hem tingut temps de visitar dos senyors malalts i un nen discapacitat. A mitja tarda he agafat el bus de tornada cap a Condega.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada