CONDEGA,
8-10-13
Assemblea
de la nova cooperativa CAPUM, R.L. d’El Peñasco.
El passat diumenge, 6 d’octubre, a les 7 del
matí vaig agafar el bus que fa la ruta de la vall de Pire. A Santa Teresa
m’esperava D. Miguel. Una hora més tard ja érem a El Peñasco. L’assemblea de la
nova cooperativa estava convocada a les 10. Així que després de prendre un cafè
a casa de Mª Elena, varem anar a veure la família d’un nen apadrinat per
comprovar, un cop més, si havien preparat el terreny i el material per fer la
cuina amb una aportació de BS de fa uns tres anys. “Sí, mire, aquí irá la cosina” ens va dir el pare. Però cap
preparació del terreny ni materials. Amb una cinta mètrica D. Miguel i jo varen
haver de fer el “projecte de cuina”: prendre mides, marcar els fonaments,
calcular els materials necessaris (blocs, ciment...). I el darrer ultimàtum:
tornarem el dia 17, si no ha fet els fonaments i no ha portat els materials
aprofitables de la casa vella, perdran l’ajuda. És l’última paraula. Va
prometre que ho faria. Ah!! I que no prendria més “guaro”. Ja veurem.
A les 10,30, a la Casa Comunal, va començar
l’assemblea amb la presència dels 26 socis entonant (o més aviat, desentonant)
el himne nacional. Tot molt formal, segons marquen els estatuts.
El nom oficial és COOPERATIVA AGROPECUARIA DE
PRODUCCIÓN UNIDOS DE LA MANO. RESPONSABILIDAD LIMITADA. (CAPUM,
R.L.)
En aquesta primera assemblea oficial havien de
ratificar els càrrecs del Consell d’Administració, de les dues comissions i del
comitè de préstecs. Al llarg de les tres hores que va durar el secretari va
haver de escriure l’acta al llibre oficial. Ho vaig trobar tot molt
burocratitzat. Han de portar set llibres oficials registrats i segellats pel
Ministerio de la Economia Familiar. Van haver de fer moltes pauses per tal que
el secretari pogués registrar al llibre d’actes tot el desenvolupament de
l’assemblea. Al final, llegida l’acta pel secretari, tots i cadascú dels socis la
van signar. Com a cloenda, van acabar recitant (encara no saben la música)
l’himne internacional del cooperativisme. Ara han de presentar al Ministeri
l’acta de l’assemblea i una carta sol·licitant siguin ratificats els càrrecs.
Més burocràcia.
En una de les pauses vaig aprofitar per
saludar l’assemblea en nom de BS i felicitar-los perquè havien arribat a una
meta important: la legalització del projecte de microcrèdits que amb el nostre
suport i el seu esforç havien iniciat ja fa anys. Ara comença una nova etapa.
Com fan sempre en aquests actes, les dones van
repartir un refrigeri per a tothom: dos “tacos” amb amanida i un “fresco”.
Eren quasi les dues i el bus de tornada no
passava fins a les 4. Vaig aprofitar per anar a visitar la Madelina (la
poetessa de la comunitat) i la seva família.
En arribar a Condega hem trobat l’enterrament
d’un jove que ahir va morir atropellat per un camió a la panamericana al seu
pas per Condega. Era impressionant per la quantitat de gent que hi anava. El
poble estava consternat. Desgraciadament ja ha hagut molts casos d’accidents en
el tram de carretera que passa per la ciutat. Els vehicles, molts camions de
gran tonatge, van a velocitats increïbles. I no n’hi ha vigilància ni reductors de velocitats (esquena d’ase, p.
ex., que aquí anomenen “policías dormidos”)
La
Laguna de los Hernández
 |
|
Avui, dimarts, he tornat a agafar el bus de
les 7 del matí per visitar el col·lectiu de dones “El Esfuerzo” de la comunitat
de La Laguna
de los Hernández. Aquest petit grup de dones lluitadores també han fet tot el
procés de legalització del seu projecte de microcrèdits, però encara no les hi
ha arribat l’aprovació final del ministeri. Esperen que les hi arribi els
propers dies. Són 10 sòcies (9 dones i un únic home). La comunitat queda a
quasi una hora de pujada des de la parada del bus. Però m’esperava un senyor
amb un cavall. Jo he arribat ben fresc, però el cavall ha arribat ben suat. I
la baixada l’he feta en moto.
M’han presentat el llibre de comptes que
portaven fins ara amb la relació de beneficiaris que han rebut préstecs aquest any i la
quantitat rebuda: 83 préstecs pel cicle productiu i 10 més per altres serveis.
Les quantitats oscil·len entre els 50 i els 200 US$.
Feta la reunió amb les 6 dones de la
directiva, m’han donat el dinar (pollastre amb arròs, amanida i patates
fregides). I encara hem tingut temps de visitar dos senyors malalts i un nen
discapacitat. A mitja tarda he agafat el bus de tornada cap a Condega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada