CONDEGA, 5-10-13
El primer dissabte de mes les mares dels nens
i nenes apadrinades són convocades per la coordinadora del projecte
d’apadrinaments per lliurar-les els 981 córdobas (poc més de 30 €)
corresponents al mes. Avui les hi he acompanyat en aquesta reunió i he ajudat a
la Mery ,
coordinadora, a fer els rebuts que les mares han de signar. Després les mares
van a fer la compra dels productes bàsics d’alimentació i higiene i tornen per
donar les corresponents factures. A la reunió les hi he fet una valoració força
positiva de les visites realitzades a les famílies, (ahir vaig fer la darrera
de les visites).
En general he pogut comprovar un progrés i
millora en el desenvolupament dels nens i nenes apadrinades. Però les he
plantejat un nou compromís que haurien d’assumir com a mares de famílies
apadrinades: la millora en la neteja mediambiental de l’entorn de la casa.
Normalment tenen neta la casa dins de la seva precarietat, però és freqüent
trobar tota mena de deixalles al pati o als voltants de la casa (plàstics,
ampolles, sabates velles...) al costat de les flors més maques. Malgrat la
campanya institucional que s’està fent, encara forma part de la “cultura” del
país llençar (“botar”) qualsevol cosa al terra en qualsevol lloc. Hauran de fer
una tasca educativa a fons, sobre tot entre la mainada, per millorar en aquest
aspecte.
Després de la reunió he anat a fer algunes
compres personals al petit supermercat. Avui m’he permès el luxe de comprar una
lliura de raïm. He tingut com un antull pensant en el raïm tan bo, barat i
abundant que deu haver-hi al mercat del dimecres de Banyoles. Però aquí el raïm
és un superluxe. Una lliura costa 99 córdobas (més de 3 €). El mateix passa amb
les pomes. En passar per caixa he trobat algunes persones conegudes, entre
elles algunes mares d’apadrinats, i he sentit una certa vergonya (“pena” diuen
aquí) veient la meva cistella força plena de fruites que elles ni somiant es
poden permetre. Tot i que en termes absoluts la meva compra no era res de
l’altre món, uns 10 €, això és el salari de quasi una setmana d’un jornaler del
camp, o de dos dies i mig d’un treballador de la fàbrica de tabac.
Ahir vaig haver de caminar més d’una hora de
forta pujada per un camí, a vegades
enfangat, a vegades pura pedra per arribar a la comunitat d’El Níspero. A
les 7 del matí vaig agafar el bus que va a el Peñasco. A la cruïlla del camí m’esperava
D. Miguel, un pagès president de Los Pipitos-Condega. Varem anar a visitar una
nena apadrinada. Fent aquest camí vaig poder valorar la força i el coratge de
la seva mare carregant amb la nena quan l’ha de portar a fer teràpia al centre
de Los Pipitos.
Abans d’arribar a la casa varem trobar un nen
de cinc anys voltant per aquells boscos. Quan li varem preguntar qui era i a on
anava, i ens va dir que es deia Álex i era nét de la mare de la nena apadrinada
que anàvem a visitar, vaig recordar que fa cinc anys vaig ajudar a la seva mare
internada a l’hospital, germana gran de la nena apadrinada, i ella també amb
certa discapacitat.
Demà, diumenge, he d’anar a El Peñasco. Ja
tenen reconeguda la personeria jurídica per a la seva cooperativa. Tenen
assemblea i m’han invitat. Ja us faré una breu ressenya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada