Uns assassinen i els altres ho financem.
Mentre escric i potser mentre llegiu aquest article sentim el soroll llunyà dels míssils caient sobre Gaza, Cisjordània, Líban, Iran i tota la resta dels països de l’Orient mitjà. També a Israel se senten de tant en quant aquests sorolls, però ells tenen el millor sistema del món per desviar míssils, drons i tot el que els enviï el govern iranià. També senten el soroll dels míssils a molts indrets del Sudan, dins la seva guerra oblidada. I els ucraïnesos, en la seva guerra semioblidada. I segurament altres que ni tan sols sabem. Segons Save the Children, al mon hi ha més de 520 milions de nens i nenes que viuen en zones en conflicte .
Però, sortosament, nosaltres no sentim el soroll, ni tan sols ens el podem imaginar, perquè segurament cap de nosaltres ha estat en una zona de conflicte o ha viscut una guerra. Només ho podem imaginar, per exemple, quan veiem amb molta emoció, focs artificials, o correfocs. M’encanten, els segueixo de molt a prop, però de tant en tant els comparo amb el so de la guerra, i, ai, llavors deixen d’agradar-me! I la gent que no pot suportar el soroll dels focs artificials, les mascotes que no saben on amagar-se, algunes criatures que ploren en sentir tanta fressa? Pensant així, podem fer-nos una mica empàtics i posar-nos a la pell dels iranians, libanesos, palestins… Deien els palestins de Gaza que una de les coses més insuportables era sentir nit i dia el zumzeig dels drons, drons assassins, que et vigilen constantment i que et poden atacar de la manera més inesperada. Els palestins sentien nit i dia la seva presència: drons pagats pels EEUU. Mentrestant, amb no tanta intensitat donat que el territori és més gran, els ucraïnesos del Dombàs, de Zaporiya… sentien la presència constant del drons del govern rus. Drons comprats a l'Iran. Com diu un tango, “el mundo es un pañuelo”.
Preguntem-nos quant val un dron? Sembla ser que 30.000 €. Quantes coses es poden fer amb un dron!!! I amb milers? Si en lloc de destinar aquests diners a matar, els destinéssim a qualsevol altra activitat… quantes coses que podríem arreglar! I que consti que no estic en contra dels drons. Ens poden proporcionar vistes meravelloses. Ajudar-nos a trobar persones desaparegudes, ser útils en un accident. I segur que moltíssimes coses més. Però gastar 30.000€ en un dron assassí… No pot ser!!!!
Però anem a sorolls més esfereïdors. Com deu ser la fressa que fa un míssil poc abans d’impactar a casa teva, al teu bloc de pisos? No ho puc imaginar, i crec que cap de nosaltres, sortosament, tampoc. Però ha de ser terrible. Sobretot per als infants, molt més sensibles. Però també per als animals, que no saben de què va una guerra. Ai dels gats, que quan es barallen s’esgarrapen! Ai dels gossos, que en barallar-se es mosseguen! Quins jocs més bonics comparats amb la caiguda d’un míssil. I quant val un míssil? Els que estan tirant els Estats Units a l’Iran, -i suposo que tots valen aproximadament-, sembla ser que costen 12.500.000, si dotze milions i mig de dòlars!!! Si fins i tot son estètics, quan creuen el cel anant cap a l’Iran o, procedents d’aquell país, van cap a Israel o els països àrabs!! Vistos des de casa, és veritat que resulten sorprenents, fins i tot dona gust de veure’ls. Però porten la mort. No sols la mort de persones, animals i plantes. Porten també un desastre ecològic, i pobresa, no sols per a qui els pateix, sinó per als habitants del planeta en general.
I no totes les armes causen els mateixos perjudicis a tots els països. Israel té la famosa cúpula de ferro, que intercepta la majoria dels míssils iranians. Cert, però aquesta cúpula es caríssima. I els projectils interceptats cauen a trossos sobre els israelians, sobre els palestins i sobre els països veïns, i causen també morts. Israel té molts refugis, però el 99% són a les zones on hi viuen jueus. Els palestins d’Israel, el 10% de la població, té només l’1 % dels refugis, i si es troben al mig d’un bombardeig a la zona jueva, aquests no els hi deixen entrar. El Líban no té sistemes ni d’alarma ni de refugis, la qual cosa provoca més morts que als altres països. Ja són més de 1000 els assassinats i més d’un milió els desplaçats, mentre escric l’article. Cert, el govern israelià els avisa… dos minuts abans!! Ei, que llancem un míssil sobre el vostre edifici!!! Mentrestant, els habitants de Gaza, amb mig territori ocupat i sobrevivint amb el 85% dels edificis i infraestructures derruïdes, s’han vist privats novament de l’única sortida que tenen de persones, mercaderies i ajuda humanitària: la frontera de Rafah. Condemnats a morir de gana al costat dels milers de milions que es gasten cada dia en armament.
Finalment, parlem del poble iranià, en nom del qual es fa la guerra. Sortosament per ells, controlen l’estret d’Ormuz, cosa que arribarà un moment que obligarà els Estats Units a parar el conflicte. No crec que les grans companyies petrolieres aguantin gaire més les pèrdues. Sortosament per als iranians, tenen un bon arsenal de míssils i drons. No oblidem que forneixen Rússia de drons contra Ucraïna. Iran es pot defensar millor que el Líban i els palestins. I és un fet que no es veu gaire clar, malgrat la superioritat militar dels EEUU i Israel, qui guanyarà la guerra. Segurament acabarà amb un mon pitjor, això segur. Però amb el règim de l’Iran encara governant, el Sr Trump dient que ha posat pau i Israel essent més fort a la regió. I el poble iranià? L’Iran és molt gran, molt divers, tan ètnicament com ideològicament i confiem que, finalment, acabi millor del que estava abans de la guerra. Els seus joves, principalment les dones, han demostrat la seva capacitat de protesta, d’aguantar. No necessiten que els salvin a cop de míssils.
I Europa? Crec que, pobra Ucraïna, Rússia en sortirà més enfortida i la resta d’Europa, més debilitada. És el que volen les dues grans potències “amigues”. Acabarem amb una extrema dreta més enfortida, i amb governs més debilitats. I la Xina? Tranquils, tenen tota la resta d'Àsia, amb prop del 60% de tota la població mundial, però també una creixent influència a molts països africans, un continent en expansió, tant demogràfica com econòmica, amb grans reserves minerals.
I no parlem del desastre ecològic que provoca aquesta guerra. Es varen destruir set refineries de petroli a l’Iran, i tots vàrem poder veure l’enorme quantitat de contaminació que això provocava. I els vaixells enfonsats a l’estret d’Ormuz? Si es comencen a enfonsar vaixells petroliers això serà un desastre sense precedents.
Fina ara , la posició del govern espanyol davant aquesta guerra ha estat digna. Crec que han estat coherents amb la seva ideologia . Però no podem obviar que Espanya és el setè productor d’armament del món, i que venia aquestes armes, fins no fa gaire, també a Israel. El pressupost anual espanyol en defensa és de 27.617.000.000 d’euros. Quantes coses podria fer el govern amb aquests diners, malgrat el sociòpata de Trump , que encara ens n’exigeix més? Fem el que fem, si tenim una amenaça seriosa, això no ens servirà de res! Si alguna de les grans potències ens ataqués, no duraríem ni dos dies!!
Dolors Terradas. Banyoles Solidària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada