NOTÍCIA DES DE SEGUNDO MONTES

El dia 22 de juny vam rebre aquesta foto i carta de la Lelin.
Ens comunicava que s'havia reunit amb els estudiants becats per fer una valoració dels seus estudis. Li van explicar els seus problemes, avenços i necessitats.
Des d'aquí volem fer un agraiment al treball seriós i molt responsable que està duent a terme la Lelin a Segundo Montes.

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 7

UNIVERSITARIS BECATS
LA LAGUNA DE LOS HERNANDEZ
COLECTIVO EL ESFUERZO

Tenim a l'Àlex a Condega. Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu setè lliurament.

CONDEGA, 1-JULIOL-2011

Són les 6 de la tarda i ja fa estona que és negra nit. Penso que a les sis de la tarda a Banyoles m’estaria banyant a l’estany o llegint a l’ombra de les moreres del pati de casa. Aquestes tardes, com la d’avui, estan carregades de nostàlgia. Una pluja tropical repica amb força sobre el sostre de zenc de la casa d’AMSONAC. La passada nit em vaig despertar amb la mateixa música. Una música monòtona, a estones, ensordidora, molt diferent de la música que segurament he disfrutat aquests dies a Banyoles, (a)phònica, o a Girona amb el Festival de Músiques del Món.

Però no penseu que estic “depre”, nostàlgic o quelcom semblant. NO!! Simplement que se m’ha encomanat una mica la tristor de la tarda plujosa.
Fins ara les pluges quasi diàries, seguides d’estones de sol, eren una benedicció pels camps de blat de moro i “frijoles”. Els camperols estaven contents perquè es presentava una bona collita. Però ja l’aigua comença a ser excessiva, les mates verdes dels frijoles comencen a agafar fongs (la “chamusca”) i les fulles es tornen grogues. És el perill que any rere any amenaça la subsistència d’aquesta gent: o massa aigua, o la sequera. El darrer any van perdre quasi tota la collita. Els preus dels frijoles en aquests moments són força alts, uns 16 “córdobas” la lliura. (22 córdobas=1 US$) En algunes botigues del govern (Enabàs), dos còrdobas menys, però no sempre tenen, i no accepten la venda a crèdit, la gent a de pagar al comptat. A les “pulperies” (petites botigues) molta gent compra a crèdit i paguen a final de mes, o quan poden. El blat de moro també té un preu molt elevat. Avui he anat al “super” per comprar una mica de fruita. Els bananos, plàtans petits però mol gustosos, estan bé de preu, (2 córdobas=3 bananos), però algunes fruites són més cares que al mercat del dimecres a Banyoles, p.ej: una poma costa quasi un dòlar i mig, i ½ lliura de raim, quasi dos. He comprat taronges del país, que semblen quasi llimones i amb la pela molt dura, però a un preu assequible.

Ahir, dia 30, varem fer la reunió amb els estudiants universitaris becats. Només faltaven 4 o 5. Es van anant presentant. La majoria estudien sabatins, ja que combinen estudis i treball. Quasi tots estudien a Estelí, un o dos a la petita universitat de Condega, la “Martín Lutero”. Els hi vaig explicar la difícil situació del projecte de beques per la retallada de subvenció de la Diputació. Es van comprometre a escriure una carta i signar-la tots per intentar aconseguir més diners per les beques. Suposo que serà difícil.

Quan he començat a escriure aquestes ratlles acabava d’arribar de la Comunitat de la Laguna de los Hernández. M’han acompanyat Da. Alma Ligia i Da. Francisca d’AMSONAC i Leonel Calero (avui sense guitarra). Hem sortit de Condega a l’1 en una camioneta després de dinar amb les dones d’AMSONAC (un plat d’arròs amb mig avocat i un trosset de formatge). Ens esperava el col.lectiu de dones que gestionen el projecte de microcrèdits. Són un grup de dones amb una gran empenta i molt ben organitzades. “Esas mujeres organizadas son nuestra salvación”, han reconegut els homes de la comunitat, referint-se a la gran ajuda que suposen per a ells els microcrèdits.
Primer han estat comentant el projecte dels forns solars que serà una realitat a començaments del proper any. Ja tenen els diners de Banyoles Solidària per a 10 forns. N’hi ha 19 dones que participen als tallers de “liderazgo” i que volen tenir el forn. Hauran de fer un sorteig previ per veure quines són les afortunades. AMSONAC està buscant finançament per fer els 19 forns.
Desprès hem parlat i revisat el projecte dels microcrèdits. Tenien fet un informe econòmic que hauran de revisar abans de lliurar-me’l ja que contenia alguns errors de forma. Aquest any han beneficiat un total de 94 socis que han rebut préstecs entre 100 i 150 US$ cadascú. Les hem aconsellat i orientat perquè es constituiexen en cooperativa amb personeria jurídica, igual que ja estan començant a gestionar els de Potrerillos. Les hi he fet lliurament de l’aportació feta per l’Ajuntament de Cornellà del Terri per incrementar el seu fons de microcrèdits.
Eren quasi les 4 de la tarda, que ens han servit una sopa (guisat de verdures i gallina) típica nica. El que més m’agradat d’aquesta sopa és que no era tan calenta com les que fins ara m’han donat, que sempre em fan suar com un porquet. Per l’hora, jo no sabia si estava dinant per segona vegada, o era el sopar, (ahir em va dir Da. Juana –la família que em renta la roba- que havia sopat a les 3). Bé, ho podem deixar com un berenar-sopar.
Aquestes dones ens tenen molt presents. A la casa on hem fet la reunió tenen un quadre fet amb la foto del calendari de BS del 2010 (adjunto foto).

A l’hora que estic escrivint aquesta”crònica”, us imagino dormint plàcidament. A la vostra latitud deuen ser cap a les 4 de la matinada de demà. Feliços somnis!!

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 6

HASTA AQUÍ LLEGUÉ
CAMINO
CASA DE L'ALEJANDRA
ABRAÇADA
Tenim a l'Àlex a Condega.
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu sisè lliurament.

CONDEGA, 28-JUNY-11

No m’agrada fer valoracions massa contundents sobre realitats que no conec prou bé. Però, a vegades, la realitat és prou evident. Si l’educació (o l’ensenyament, segons la nova terminologia en ús) és la base del futur d’un país, a Nicaragua el futur no és gaire prometedor. La setmana passada (23 de juny) celebraven el “Día del Padre”, aquesta, el “Día del Maestro” (29 de juny), però a nivell municipal han de fer un homenatge institucional als mestres del municipi (dia 28) i per tant, tampoc tenen classe, però, és clar, els alumnes han de fer la festeta als seus mestres a les respectives escoles i instituts i per tant han de fer activitats per als seus mestres, sense classe) el dia abans (27 de juny). I així successivament. El 19 de juliol és la Festa Nacional, el triomf del Frente sobre la dictadura somozista i la setmana anterior (12-19) són les vacances de mig curs. Al setembre les “Fiestas Patrias” amb desfilades i competicions de bandes de cada centre, que han de preparar amb moltes hores d’assaig... I així successivament. Ah!! En novembre eleccions!! I potser final de curs avançat. Ja podem imaginar el rendiment acadèmic d’aquests estudiants. I les classes a secundària encara amb més de 40 alumnes.
Avui he vist un llibre d’Educació preescolar que la portada és una passada: amb els colors, anagrames i eslogans del govern i una composició fotogràfica “angelical” amb en Daniel i la Rosario Murillo (la seva dona) abraçant nens i nenes. L’educació com a instrument de propaganda política del partit!!

Bé, companys/es, canviem de tema.

Tornant al cap de setmana a les comunitats us vull comentar que al projecte de microcrédits de Potrerillos tenen un repte important que afrontar: constituir-se en societat amb personeria jurídica per evitar riscos i problemes. Actualment compten amb un capital d’uns 13.000 US$, en gran part repartit en petits prèstecs, i amb un compte bancari a nom de dues persones particulars. Si algun beneficiari es nega a retornar el prèstec (n’hi ha 7 o 8) no tenen cap força legal per obligar a pagar. També ha hagut males llengûes que han dit que el benefici del molí és per a Orlando i Daniel. Estic segur que la seva gestió és neta i transparent, però els vaig insistir en què facin els tràmits necessaris per legal.litzar-se. Sembla que amb l’actual govern és més fàcil aconseguir-ho.

El diumenge (26) va ser un dia molt ple. Només faré una breu ressenya de les activitats realitzades. Jo esperava a casa d’Orlando l’arribada dels companys/es de la Comissió que arribaren una hora abans (cosa estranyíssima aquí, on l’hora nica és una hora més tard, com a mínim), cap a 2/4 de 8 am. Arribaren la Nidia, la Mery i D. Miguel de Los Pipitos, la prof. Irma, Leonel amb la guitarra i el conductor de la camioneta. A Potrerillos visitàrem la nena Yelba Ma., amb paràlisi cerebral i apadrinada a Banyoles. Entrega de regals, fotos i la gratitud de la seva mare en paraules i en invitació a cafè i alguna pasta.
A continuació, camí cap a El Níspero, comunitat molt aîllada, on viu la Santos Alejandra, una altra nena amb síndrome de Down i apadrinada també. La camioneta no pot arribar-hi. S’ha de caminar quasi una hora per camins de fang negre i llefiscós, cada pas era tota una aventura (us adjuntaré foto). Li varem portar un matalàs, la seva família és molt nombrosa i pobra. La nena em va fe una abraçada que va compensar tot l’esforç de la caminada.

D’allà , cap a El Peñasco, visita a un altre nen discapacitat amb hipotiroïdisme. La família va perdre la casa l’any passat per l’huracà que va afectar la zona. Ara viuen en una casa d’un familiar, una casa de llauna i plàstic negre (penjada a Facebook), que em va fer pensar en aquella cançó de “què triste se oye la lluvia en las casas de cartón...” que amb tant de sentiment interpreta la Mariona Callís.

Eren les 2 pm quan arribaven a la Casa Comunal de El Peñasco on ens esperava la junta del projecte de microcrèdits. Arribarem tan decandits, quasi sense esmorçar, que varem deixar la reunió per després de menjar una sopa ben calentona amb gallina i verdures a casa de la Ma Elena. A l’hora de revisar el projecte...”el més calent a l’aiguera”. No tenien res preparat. Els de El Peñasco són així de tranquils, segur que no s’estressen. Espero que ho tinguin fer abans de la meva tornada.
Sembla que tenen greus problemes d’alcoholisme. Tenen tres cantines a cases particulars on beuen guaro joves i adults fins acabar “bolos” (borratxos) cada cap de setmana i amb freqüents actes de violència i de mort. Ni la policia , i sembla que tampoc el CPC (Consejo del Poder Ciudadano) fan res per aturar-ho.

De tornada cap a Condega, encara varem fer una parada a San José de Pire per concertar una reunió amb els joves i el CPC per veure què passa amb la Casa Comunal, construîda amb diners de Banyoles i que sembla que no està tenint l’ús adequat.

Ja fosquejava quan varen arribar a la “gran ciutat”. Una bona dutxa i canvi de roba de dalt a baix eren la primera necessitat. Gràcies que ahir i avui l’agenda m’ha deixat descansar: alguna visita a families conegudes (a la Luisa Talavera que acaba de tenir una nena) i som veins. Ja l’altre dia vaig visitar els seus pares. També he anat al cementirio per visitar la tomba d’en Mario José, nen pipito mort el passat gener. M’ha fet molta pena la seva tomba, un túmul de terra remoguda amb una creu de ferro amb el seu nom i dates. Demà tornaré per portar flors. Li he demanat a l’enterramorts que arregli i aplani una mica la terra i planti alguna flor.

Salut i fins un altre dia.

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 5

Tenim a l'Àlex a Condega.
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu cinquè lliurament.

CONDEGA, 26-juny-2011

L’alegria d’un avi de 87 anys que es belluga torpement en la seva atrotinada cadira de rodes al ritme de velles cançons tradicionals i l’abraçada amb força d’una nena amb síndrome de Down, han estat els moments de més forta emoció que he viscut aquest intens cap de setmana. L’avi era D. Marcial, el pare del company i amic Orlando de Potrerillos. La nena era la Santos Alejandra, la nena apadrinada pel Xavi i la Kaisa.

Ahir, dissabte 25, a les 8 del matí varem sortir amb la camioneta de Los Pipitos en direcció a Potrerillos. M’acompanyaven Da. Alma Ligia d’AMSONAC, Leonel, amb la seva esposa i un nen i una nena, fills seus. Estem fent les activitats i visites “en comissió”, amb la presència d’alguns representants de la Comissió d’Agermanament, “fent xarxa”, com diria la nostra estimada Agustina. Així la Comissió s’enforteix i tothom coneix els diferents projectes.

A Potrerillos, a casa de D. Marcial, durant un parell d’hores compartiren cançons tradicionals i “guerrilleres” amb els companys Orlando i Leonel amb les seves guitarres. L’alegria de D. Marcial va anar canviant la seva expressió sempre seriosa, d’avi molt acabat, en somriure i moviment rítmic de les seves mans seguint la música. Tothom reia i celebrava aquests moments de joia. Fins i tot l’avi va enviar algun petonet a Da. Herminia, la seva esposa i mare d’Orlando. “Mai l’havia vist tan alegre”, va dir l’Orlando. Després varem fer reunió amb algunes dones beneficiàries dels forns solars instal.lats a la Comunitat fa uns mesos amb l’aportació de Banyoles Solidària.

Després de dinar una mica d’arròs amb pollastre i prendre l’aromàtic i suau cafè nica, Leonel i família i Da. Alma varen marxar capa Condega. Jo em vaig quedar per fer a continuació la revisió del Projecte de Microcrèdits (“Banquito Popular”) amb L’Orlando i Daniel. Les altres dues membres de la directiva no van poder ser-hi. Varem comentar la informació que ja havien enviat fa uns mesos, informació una mica confusa. Els hi vaig demanar que tornessin a fe un breu informe-2010, senzill i clar, segons un petit esquema que vaig proposar.

Quan la tarda ja anava caient, les 5 més o menys, Orlando a cavall i jo a la moto darrera de Daniel van anar cap a casa d’Orlando, a una mitja hora de distància a peu. Jo anava una mica acollonit quan la moto a vegades derrapava lliscant sobre el fang del camí. La pluja està fent els camins realment intransitables. Però sembla que ja estan acostumats. La destresa de Daniel Sevilla sobre les dues rodes crec que supera la de l’altre Dani (Pedrosa).

A casa de l’Orlando van sopar i després d’una amistosa tertúlia amb ell i la seva dona, Da. Andrea, van mirar i escoltar un vídeo de cançons de Carlos Mejía Godoy, dels anys de la picor, però molt animades i “revolucionàries” (Los perjúmenes, Cristo ya nació....)

Cap a les 9.30 ja anaven cap al llit, amb moltes hores per dormir... si la dura fusta m’ho hagués permet. Tot i així vaig descansar, dormint per etapes. Molt abans de les 6 els galls ja tocaven diana.
(Continuarà....)

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 4

PARES DE L'ORLANDO
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu quart lliurament.

CONDEGA, 22-juny-2011

Durant aquesta primera setmana a Condega no he tingut temps d’aborrir-me. L’agenda ha estat molt plena. Espero que la propera setmana sigui més tranquil.la . Encara, però, he de passar el cap de setmana força intens visitant Potrerillos, El Peñasco i algunes comunitats més de la mateixa zona.

Avui al migdia he anat a dinar a un grup de Los Pipitos a una finca de la Nidia, a prop de Condega i tocant a la panamericana, comunitat de San Ramón. Ens han preparat una “sopa”, plat tradicional i típic de les celebracions nicas, una mena de guisat molt caldós, amb verdures diverses i gallina. Es pot afegir arròs per reduir una mica el caldo. Et serveixen un bol enorme, que a casa meva tindríem per quatre àpats. Era molt bona, però jo hauria preferit un bon gaspatxo fresc del que preparo a casa. Amb la calor que feia, una xafogor molt enganxosa i aquesta sopa molt i mot calenta, jo suava com un porquet.

Ahir al matí vaig estar una estona a la sessió del Centre d’Estimulació Temprana de Los Pipitos. Ja havien fet la part de teràpia activa amb els nens. En aquell moment començaven un espai de reflexió i teràpia psicològica per a les mares assistents (també hi havia un pare). Un grup d’unes vuit mares amb els seus nens/es amb diverses discapacitats. La terapeuta va llegir una mena de conte per iniciar la reflexió de les mares: ”Una persona molt il.lusionada per visitar Itàlia i els seus monuments va agafar l’avio. Però per circumstàncies inexplicables el vol va canviar de rumb i va aterrar a Holanda. Allà no havia el Coliseu ni Miquel Àngel... però hi havia les tulipes i els molins de vent i Rembrant....” Van fer una reflexió mol emotiva a partir de les seves vivències com a mares de nens discapacitats. La mare que espera un nen somnia com serà, com creixerà el seu nen, se’l imagina amb cara i ulls... però quan arriba i el doctor li diu que té un problema..., el món li cau a sobre. Però Holanda no és un país horrible, té coses molt maques, encara que sigui diferent d’Itàlia. El nen discapacitat és diferent, però té uns valors..., altres capacitats... La terapeuta, mare de nen discapacitat va parlar fins i tot de l’orgull del seu nen.... En algun moment em vaig sentir emocionat. Era un nivell de maduresa i acceptació difícil d’entendre.

La visita dels nens/es apadrinats del casc urbà ha estat una experiència molt maca. Hem compartit uns moments d’alegria amb les mares i iaies d’aquests nens. Hem intentat no ferir sensibilitats, fer aquestes visites i el lliurament de regals amb discreció, senzillament, com un detall dels seus padrins d’allà. El seu agraïment es manifestava a vegades en las paraules, però sobre tot en la seva mirada.
Un cop més he constatat com son les mares i iaies les que han d’assumir la cura dels nens, mentre els pares, irresponsables, han “desaparegut”.
Les visites han estat coordinades per la Mery Hernàndez, però ens han acompanyat diverses persones de la Comissió d’Agermanament. Així es va decidir ala reunió del diumenge. És una forma de que tothom participi en els altres projectes.

Escoltant la gent es poden percebre diferents visions de la realitat del país. Per a uns el país està millorant molt: creació de llocs de treball (a Condega, tres fàbriques de puros, amb salaris baixos , però si treballen a producció poden treure bons sous), programes socials del govern (bons productiu per als camperols: vaca, truja, gallines....), s’ha arreglat el parque i molts carrers... Si escoltes, però, als altres... la canasta bàsica està pels núvols (uns 500 US$) i els sous no arriben ni a la meitat, o els programes del govern són per als seus amics i simpatitzants...

Bé, això és tot per avui. Demà al matí he d’anar a la reunió amb els becats de l’Institut i a la tarda a La Fraternidad.

FELIIÇ NIT DE ST. JOAN!!

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 3

L'OrlandoPotrerillosCDI

Tenim a l'Àlex a Condega.
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu tercerlliurament.

Avui he iniciat la feina programada, reunió amb la direcció de Los Pipitos, preparació de les visites als apadrinats....
Estic content per l'actitud molt positiva d'en Leonel Calero, no ha tornat a beure en aquests dies. Tan de bo que duri.
Avui ha vingut l'Orlando Rodas. Encara no s'ha operat. Camina amb un bastó. Está fent tràmits i gestions per operar-se. Aquí la cosa és molt complicada. Ha conectat amb diferents metges i un li passa a un altre. A finals d'agost vindrà una brigada a Jinotega que portarà la pròtesi ja encarregada a USA i l'operarà un especialista gringo. Diu que aquelles dates li van millor ja que ara ha d'estar al tanto de les feines agrícoles que fa el seu fill. Al setembre la collita ja està madura. Sembla que si el temps continua així (alternança de pluges i sol) tindran una bona collita.

Us adjunto algunes fotos de "turisme" (el parque) i de feina (Los Pipitos, i la reunió). Us volia enviar unes quentes, però veig que va molt i molt lent. Només enviaré 2 o 3.

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 2

Casa meva
Casa dels pares d'Orlando

Tenim a l'Àlex a Condega.
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu segon lliurament.

Condega, 18-juny-11

L’altre dia comentava que és més fàcil canviar les coses que les persones. Crec que ho he pogut comprovar també a Condega en els pocs dies que hi sóc. Passejant pel “Parque” renovat i enjardinat amb moltes flors, escultures i motius que fan referència a les tradicions de la vila i la seva història (els guerrillers, Sandino, San Isidre amb els bous, la ceràmica...)
En mig d’aquests motius és curiosa l’escultura d’una vaca un xic “surrealista”, coberta amb una reproducció del quadre “Els girasols” de Van Gooth i amb una orella tallada i sagnant. És, segons m’han explicat, un homenatge a Holanda que ha subvencionat l’arranjament del parc. També es veu més net tot el voltant. Han posat bidons i papereres i han eliminat barraques de venedors que feien molt mal aspecte.
S’ha construït una estació de busos a l’entrada del poble i aquests ja no hi entren al “Parque”.
També tenim un supermercat “Palí”, crec que de capital tico (Costa Rica), que potser ha creat algun lloc de treball, però suposo que està fotent molt mal a les petites botigues locals.
He trobat millores a les construccions d’habitatges privats i algunes obres municipals (estan millorant les voreres de la Panamericana, fent una mena de carril lateral per vianants. Crec que la proximitat de les eleccions deu influir, així com el fet de que govern municipal i central són del mateix signe.

Penso que tot això és molt positiu.

On trobo que encara queda molt camí per córrer és en l’actitud de moltes persones, en l’educació de nous hàbits, en la cooperació dels que venim a “salvar” a aquesta gent. Ahir vaig viure una experiència que em va deixar un gust de tristor i amargura. Vaig pujar a Potrerillos amb una brigada mèdica d’una organització evangèlica de Colorado (USA). Jo em vaig afegir per visitar l’Orlando i família. No era cap visita programada a la Comunitat. Aquesta brigada venia de Somoto amb un bus llogat a Managua. Donaven la imatge d’un viatge de l’Inserso o d’una pelegrinació a Lourdes. Eren gen molt gran, algú amb cadira de rodes, dones grosses i amb dificultat per caminar... que amb penes i treballs van poder arribar al punt de consulta mèdica quan el bus va dir “fins aquí he arribat” alguns km abans de les primeres cases de la comunitat. Els van haver de venir a buscar amb camionetes. La consulta va començar quasi al mig dia a una capella bautista, i no al Centro de Salud de la comunitat com hauria estat el més lògic. Centenars de persones esperaven el “miracle”. Alguns portaven un paperet on havien apuntat les seves dolències, altres prou feines tenien temps d’explicar-les en mig del soroll de l’altra gent que feia cua amb impaciència. La situació desbordava els metges. Algú repartia ulleres...., altres repartien pastilles. El poble recollia les engrunes de salut que queien de la taula dels privilegiats...!! Mentre tant, alguns avis impedits per a desplaçar-se fins a la capella-dispensari van esperar inútilment tot el dia. Jo em vaig passar moltes hores amb els pares i la dona de l’Orlando. A les quatre els “salvadors” tenien programada la tornada. Havien de descansar perquè a l’endemà havien de realitzar un nou miracle a una altra comunitat. Podem estar contents: la població de Potrerillos ja ha aconseguit fruir del DRET UNIVERSAL A LA SALUT!!!!

I per acabar avui, un petit botó de mostra de la pervivència d’hàbits que ni la invasió de mòbils ni els 57 canals de TV per cable són capaços de canviar. Anava jo ahir, divendres, en el bus camí d’Etelí. Tot el bus ple. Jo, l’únic viatger dret cap al final del passadís. Puja per la porta del davant una mamà amb una criatura al braços, va passant cap al darrera mirant si podia seure, fins arribar on jo hi era,al final. Cap ni una persona, la majoria joves, es van aixecar per oferir el seient a la senyora. No em vaig poder estar i vaig dir en veu alta: “parece mentira, qué falta de educación ....” Un senyor li va agafar la criatrua i la mamà va continuar dreta fins molts kms més enllà.

Bona nit. Demà tenim reunió amb la Comissió per a programar l’agenda d’activitats d’aquests dies. Ja us explicaré.

Aquí també tenim motius per a estar INDIGNATS!!!

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 1

Comissió de l'Agermanament Banyoles-Condega El parque
Tenim a l'Àlex a Condega.
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu primer lliurament.

CONDEGA, 16-juny-11
Un cop mès, (i ja van set!!) a Nicaragua. Em resulta difìcil explicar racionalment perquè em sento enganxat a aquest paìs, a aquesta gent. Ès quelcom irracional, de sensacions.... contradictòries. N’hi coses que m’agraden... però cada cop n’hi ha mès que em desagraden.
Amb la perspectiva de uns quants anys trobo que n’hi ha una sèrie de elements que es mantenen inalterables, i sòn els que afecten principalment a les persones o depenen de l’actitud de les persones.
Ja els dos primers dies a Managua vaig percebre certes millores d’imatge de la ciutat. El passeig del malecòn, davant del llac, ha millorat molt, amb una mena de parc amb “xiringuitos” amb begudes i menjar, amb jardins i flors, i amb ninots de Walt Disney i cavalls enormes de cartrò-pedra pels adults que vestits de mexicans es feien fotos. Tot un xic “hortera”. Algunes carreteres es veien ben asfaltades, però segons el comentari d’algùn taxista, amb materials de tan baixa qualitat que al cap de poques setmanes es tornen a deteriorar. A cada cruîlla dels carrers continuen les boques obertes al terra de les clavegueres sense reixes des de fa molts anys....perquè alguns les van robar i d’altres no les han tornar a reposar. Si bades es molt fàcil caure dins d’aquests enormes forats. Brutìcia, plàstics...i deixalles es veuen encara per tot arreu, al costat de grans arbres nadalencs de metall i serpentines que devien servir pel Nadal passat i han quedat pel que ve.
Però suposo que aquestes coses no tenen massa importància per a un poble que ha arribat al poder, el “poder ciudadano” que va “a por màs victorias” en una Nicaragua “CRISTIANA, SOCIALISTA Y SOLIDARIA”, segons els gran rètols i pancartes de color “chicha” (mès o menys grosella) que ha esborrat al “rojo y negro” de la revoluciò sandinista. Però la paraula “revoluciò” està molt present en la parafernàlia i verborrea oficial. La foto de Daniel ès molt visible en pancartes que ja anuncien la victòria pel novembre del 2011. La campanya electoral ja ha comensat, però nomès per al partiti del govern, el FSLN. No he vist cap cartell o pancarta de cap altre partit.

El que tambè m`ha cridat l’atenciò ès l’abundant instal.laciò de filat espinòs als murs de les vivendes i altres edificis, com a protecciò contra els lladres. Recordo que ja ho havia vist fa anys a El Salvador. Potser que cada vegada n’hi ha mès riquesa que protegir i mès lladres que evitar.
I per “goce de la vista” he percebut un augment considerable de l’obesitat femenina, especialment. Sembla que segueixen les pautes del “Germà Gran” del nord. Potser una millora del nivell de vida les permet menjar mès, però pitjor!!

Bè, demà continuarè si tinc temps i ganes amb aquesta menas de petiotes “cròniques” que avui he iniciat. Fa dos díes que estic a Condega i n’hi ha coses que explicar.

Per acabar, vull compartir amb la gent de Banyoles Solidària especialment, la forta impressiò que he tingut aquesta tarda quan he trobat al company Leonel Calero, ex-director de la Casa de Cultura. Una trobada molt emotiva i molt trista: ha caigut entre els meus brasos amb l’afecte d’un vell amic i amb la vacil.laciò insegura i trontollant de uqi no es pot aguantar dret. Estava borratxo com una cuba.. Aixì età des de fa dos anys, totalment alcoholitzat. M’ha fet molta pena. Portava una ampolla d’aiguardent a la butxaca... L’he acompanyat sota una pluja persistent, aguantant amb dificultat, quasi arrossegant el seu cos inestable fins a casa seva. Allà hi eren els seus tres fills petits i la seva dona, guapa i jove però molt trist i desesperada davant d’una situaciò que la desespera. Hem parlat una estona, Leonel m’abrasaba i prometia que s’en sortirà, que jo sòc el seu germà i m’omplia de lloances, bla, bla, bla... No sè com el podrem ajudar. Va estar en un centre de rehabilitaciò pero es va escapar... Es ben trist. M’he sentit ben afectat. L’he dit que he tingut una gran alegria per trobar-lo, però una gran tristesa per trobar-lo en aquest estat. No sè si m’ha entès.
Bona nit, famìlia i amics. Sòn las 10 i demà hem de matinar. Pujarè a Potrerillos amb les dones d’AMSONAC.

Àlex Garcìa
(No em faig responsable de la grafia horrible que surt d’aquesta màquina)

Memòria i comptes de BS 2010

Amb un retard considerable sobre el que teníem previst, us adjuntem -en dos documents- la memòria i els comptes de Banyoles Solidàra del 2010.
MEMÒRIA Banyoles Solidària 2010

BS informe 2010

NOTÍCIA A EL PUNT

Alumnes d'una de les escoles de Segundo Montes -construïda per l'ONG banyolina- i membres d'aquesta entitat. Foto: BANYOLES SOLIDÀRIA.

SOLIDARITAT
Banyoles Solidària farà una altra escola a El Salvador
Serà un centre per a mainada amb deficiències psíquiques de la comunitat Segundo Montes
06/06/11 02:00 - BANYOLES - Ramon Estéban
Banyoles Solidària ha projectat un centre educatiu per a mainada amb deficiències psíquiques a la comunitat Segundo Montes de El Salvador, amb què l'ONG catalana ja fa uns anys que col·labora. La primera fase del projecte, que consisteix a aixecar l'edifici i posar-hi l'equipament indispensable, té un pressupost de cap a 90.000 euros, que es cobriran amb recursos de l'entitat i les aportacions dels ajuntaments de Banyoles i Porqueres, que estan molt implicats amb Banyoles Solidària. També s'està negociant amb la Diputació i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament perquè hi posin diners. D'altra banda, hi ha la col·laboració dels arquitectes Callís, Marés i Regazzoli. La intenció dels promotors és poder començar les obres aquest any mateix, un cop es disposi del vistiplau de l'Ajuntament de Meanguera –al qual pertany Segundo Montes– i el govern del país centreamericà.

Cap a 50 nens i nenes es beneficiaran del nou equipament. Quant als educadors que hi treballaran, hi ha la intenció de fer venir tres professionals salvadorencs a Catalunya per donar-los una formació específica. “És un dels reptes més importants que hem tingut mai a Banyoles Solidària”, va afirmar Josep Callís, responsable de les relacions de la ONG amb El Salvador.
LA XIFRA
50 nens i nens
de la comunitat Segundo Montes es beneficiaran de la iniciativa, que té un pressupost de 90.000 euros.
Prop de 20 anys de feina
Banyoles Solidària es va fundar al 1993. Disposa d'una cinquantena de socis, i regularment, de l'ajuda d'un centenar de famílies del Pla de l'Estany, d'empreses i els ajuntaments de Banyoles, Porqueres, Camós, Cornellà del Terri i Fontcoberta. A grans trets, la seva feina es reparteix en projectes a Gàmbia, Nicaragua i El Salvador. En aquest últim país, l'ONG banyolina hi ha construït onze escoles de primària i algunes llars d'infants, hi ha distribuït uns microcrèdits i unes beques per a universitaris pagades per famílies del Pla de l'Estany i hi ha muntat unes brigades sanitàries per a les zones més deprimides, entre altres iniciatives. Una de les accions més rellevants va ser la compra de terrenys a la zona en què viuen els indis lenca, abans que els n'expulsessin. Per a aquesta comunitat, han aixecat una llar d'infants a partir de la qual es pretén que es recuperi la seva cultura.