PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 7

UNIVERSITARIS BECATS
LA LAGUNA DE LOS HERNANDEZ
COLECTIVO EL ESFUERZO

Tenim a l'Àlex a Condega. Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu setè lliurament.

CONDEGA, 1-JULIOL-2011

Són les 6 de la tarda i ja fa estona que és negra nit. Penso que a les sis de la tarda a Banyoles m’estaria banyant a l’estany o llegint a l’ombra de les moreres del pati de casa. Aquestes tardes, com la d’avui, estan carregades de nostàlgia. Una pluja tropical repica amb força sobre el sostre de zenc de la casa d’AMSONAC. La passada nit em vaig despertar amb la mateixa música. Una música monòtona, a estones, ensordidora, molt diferent de la música que segurament he disfrutat aquests dies a Banyoles, (a)phònica, o a Girona amb el Festival de Músiques del Món.

Però no penseu que estic “depre”, nostàlgic o quelcom semblant. NO!! Simplement que se m’ha encomanat una mica la tristor de la tarda plujosa.
Fins ara les pluges quasi diàries, seguides d’estones de sol, eren una benedicció pels camps de blat de moro i “frijoles”. Els camperols estaven contents perquè es presentava una bona collita. Però ja l’aigua comença a ser excessiva, les mates verdes dels frijoles comencen a agafar fongs (la “chamusca”) i les fulles es tornen grogues. És el perill que any rere any amenaça la subsistència d’aquesta gent: o massa aigua, o la sequera. El darrer any van perdre quasi tota la collita. Els preus dels frijoles en aquests moments són força alts, uns 16 “córdobas” la lliura. (22 córdobas=1 US$) En algunes botigues del govern (Enabàs), dos còrdobas menys, però no sempre tenen, i no accepten la venda a crèdit, la gent a de pagar al comptat. A les “pulperies” (petites botigues) molta gent compra a crèdit i paguen a final de mes, o quan poden. El blat de moro també té un preu molt elevat. Avui he anat al “super” per comprar una mica de fruita. Els bananos, plàtans petits però mol gustosos, estan bé de preu, (2 córdobas=3 bananos), però algunes fruites són més cares que al mercat del dimecres a Banyoles, p.ej: una poma costa quasi un dòlar i mig, i ½ lliura de raim, quasi dos. He comprat taronges del país, que semblen quasi llimones i amb la pela molt dura, però a un preu assequible.

Ahir, dia 30, varem fer la reunió amb els estudiants universitaris becats. Només faltaven 4 o 5. Es van anant presentant. La majoria estudien sabatins, ja que combinen estudis i treball. Quasi tots estudien a Estelí, un o dos a la petita universitat de Condega, la “Martín Lutero”. Els hi vaig explicar la difícil situació del projecte de beques per la retallada de subvenció de la Diputació. Es van comprometre a escriure una carta i signar-la tots per intentar aconseguir més diners per les beques. Suposo que serà difícil.

Quan he començat a escriure aquestes ratlles acabava d’arribar de la Comunitat de la Laguna de los Hernández. M’han acompanyat Da. Alma Ligia i Da. Francisca d’AMSONAC i Leonel Calero (avui sense guitarra). Hem sortit de Condega a l’1 en una camioneta després de dinar amb les dones d’AMSONAC (un plat d’arròs amb mig avocat i un trosset de formatge). Ens esperava el col.lectiu de dones que gestionen el projecte de microcrèdits. Són un grup de dones amb una gran empenta i molt ben organitzades. “Esas mujeres organizadas son nuestra salvación”, han reconegut els homes de la comunitat, referint-se a la gran ajuda que suposen per a ells els microcrèdits.
Primer han estat comentant el projecte dels forns solars que serà una realitat a començaments del proper any. Ja tenen els diners de Banyoles Solidària per a 10 forns. N’hi ha 19 dones que participen als tallers de “liderazgo” i que volen tenir el forn. Hauran de fer un sorteig previ per veure quines són les afortunades. AMSONAC està buscant finançament per fer els 19 forns.
Desprès hem parlat i revisat el projecte dels microcrèdits. Tenien fet un informe econòmic que hauran de revisar abans de lliurar-me’l ja que contenia alguns errors de forma. Aquest any han beneficiat un total de 94 socis que han rebut préstecs entre 100 i 150 US$ cadascú. Les hem aconsellat i orientat perquè es constituiexen en cooperativa amb personeria jurídica, igual que ja estan començant a gestionar els de Potrerillos. Les hi he fet lliurament de l’aportació feta per l’Ajuntament de Cornellà del Terri per incrementar el seu fons de microcrèdits.
Eren quasi les 4 de la tarda, que ens han servit una sopa (guisat de verdures i gallina) típica nica. El que més m’agradat d’aquesta sopa és que no era tan calenta com les que fins ara m’han donat, que sempre em fan suar com un porquet. Per l’hora, jo no sabia si estava dinant per segona vegada, o era el sopar, (ahir em va dir Da. Juana –la família que em renta la roba- que havia sopat a les 3). Bé, ho podem deixar com un berenar-sopar.
Aquestes dones ens tenen molt presents. A la casa on hem fet la reunió tenen un quadre fet amb la foto del calendari de BS del 2010 (adjunto foto).

A l’hora que estic escrivint aquesta”crònica”, us imagino dormint plàcidament. A la vostra latitud deuen ser cap a les 4 de la matinada de demà. Feliços somnis!!