PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 4

PARES DE L'ORLANDO
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu quart lliurament.

CONDEGA, 22-juny-2011

Durant aquesta primera setmana a Condega no he tingut temps d’aborrir-me. L’agenda ha estat molt plena. Espero que la propera setmana sigui més tranquil.la . Encara, però, he de passar el cap de setmana força intens visitant Potrerillos, El Peñasco i algunes comunitats més de la mateixa zona.

Avui al migdia he anat a dinar a un grup de Los Pipitos a una finca de la Nidia, a prop de Condega i tocant a la panamericana, comunitat de San Ramón. Ens han preparat una “sopa”, plat tradicional i típic de les celebracions nicas, una mena de guisat molt caldós, amb verdures diverses i gallina. Es pot afegir arròs per reduir una mica el caldo. Et serveixen un bol enorme, que a casa meva tindríem per quatre àpats. Era molt bona, però jo hauria preferit un bon gaspatxo fresc del que preparo a casa. Amb la calor que feia, una xafogor molt enganxosa i aquesta sopa molt i mot calenta, jo suava com un porquet.

Ahir al matí vaig estar una estona a la sessió del Centre d’Estimulació Temprana de Los Pipitos. Ja havien fet la part de teràpia activa amb els nens. En aquell moment començaven un espai de reflexió i teràpia psicològica per a les mares assistents (també hi havia un pare). Un grup d’unes vuit mares amb els seus nens/es amb diverses discapacitats. La terapeuta va llegir una mena de conte per iniciar la reflexió de les mares: ”Una persona molt il.lusionada per visitar Itàlia i els seus monuments va agafar l’avio. Però per circumstàncies inexplicables el vol va canviar de rumb i va aterrar a Holanda. Allà no havia el Coliseu ni Miquel Àngel... però hi havia les tulipes i els molins de vent i Rembrant....” Van fer una reflexió mol emotiva a partir de les seves vivències com a mares de nens discapacitats. La mare que espera un nen somnia com serà, com creixerà el seu nen, se’l imagina amb cara i ulls... però quan arriba i el doctor li diu que té un problema..., el món li cau a sobre. Però Holanda no és un país horrible, té coses molt maques, encara que sigui diferent d’Itàlia. El nen discapacitat és diferent, però té uns valors..., altres capacitats... La terapeuta, mare de nen discapacitat va parlar fins i tot de l’orgull del seu nen.... En algun moment em vaig sentir emocionat. Era un nivell de maduresa i acceptació difícil d’entendre.

La visita dels nens/es apadrinats del casc urbà ha estat una experiència molt maca. Hem compartit uns moments d’alegria amb les mares i iaies d’aquests nens. Hem intentat no ferir sensibilitats, fer aquestes visites i el lliurament de regals amb discreció, senzillament, com un detall dels seus padrins d’allà. El seu agraïment es manifestava a vegades en las paraules, però sobre tot en la seva mirada.
Un cop més he constatat com son les mares i iaies les que han d’assumir la cura dels nens, mentre els pares, irresponsables, han “desaparegut”.
Les visites han estat coordinades per la Mery Hernàndez, però ens han acompanyat diverses persones de la Comissió d’Agermanament. Així es va decidir ala reunió del diumenge. És una forma de que tothom participi en els altres projectes.

Escoltant la gent es poden percebre diferents visions de la realitat del país. Per a uns el país està millorant molt: creació de llocs de treball (a Condega, tres fàbriques de puros, amb salaris baixos , però si treballen a producció poden treure bons sous), programes socials del govern (bons productiu per als camperols: vaca, truja, gallines....), s’ha arreglat el parque i molts carrers... Si escoltes, però, als altres... la canasta bàsica està pels núvols (uns 500 US$) i els sous no arriben ni a la meitat, o els programes del govern són per als seus amics i simpatitzants...

Bé, això és tot per avui. Demà al matí he d’anar a la reunió amb els becats de l’Institut i a la tarda a La Fraternidad.

FELIIÇ NIT DE ST. JOAN!!