Ens arriben les primeres imatges de les obres que s'estan realitzant a Quebrachos. Aquestes construccions es realitzen gràcies a les aportacions dels ajuntament de Banyoles i Porqueres.
S'ha realitzat ja la construcció del porxo i la rehabilitació de les parets de l'edifici.
2024-04-06%20a%20les%2020.08.29_5137ba9f.jpg) | ||
abril
|
 |
Maig 24. Signatura rebut donació |
 |
| juliol |
 |
| agost |
 |
| agost |
 |
| setembre |
El grup es diu
PLA DE L’ESTANY AMB PALESTINA. I el podeu seguir a l’ enllaç @pladelestanyambpalestina
A la Revista de Banyoles, de l'agost, la Dolors presenta l'article: Cooperació internacional, per què no?
Article de la Dolors a la Revista de Banyoles del juliol
CAP A ON ANEM, COM A HUMANITAT?
Com a historiadora, sempre
tendeixo a relativitzar els esdeveniments actuals. Quan alguna persona diu que
estem molt malament, solc recordar que mai havíem estat tan bé com ara. I no
sols a Europa , sinó també a la resta del món. Només cal fixar-nos en el nombre
de persones que hi havia a finals del segle XVIII, uns 850 milions, i les que
hi ha ara, uns 8000 milions, per veure que, malgrat tot, ara hi ha millor
alimentació, millor medicina, millors comunicacions en tots els aspectes. I
això és cert per tots els països i continents, malgrat que hi pugui haver
excepcions, tant a nivell personal com a nivell dels estats. Però, en realitat,
es produeix molt més menjar, quasi tothom està vacunat , els hospitals, si més
no en un 90% dels casos, són millors que fa 100 anys, i molts dels hàbits,
també, en general, han millorat.
Repeteixo que no parlo només
d’Europa, sinó de tot el món. Però,
donat que som a Europa, i que recentment hem tingut unes eleccions per a la
Comunitat Europea, em centraré en aquesta zona del món. Tant les eleccions com
el nostre dia a dia, sembla que ens demostrin que anem molt malament. En
general, la gent està enfadada amb els polítics, n’hi ha que els matarien a
tots! I, per tant, no voten o ho fan per partits populistes, que prometen
arreglar-ho tot, sense que ens diguin com. Partits votats per totes les classes
socials, per tots els grups d’edat i per tots els sexes. Cal precisar que els
voten més els homes que les dones i més els joves que les persones ja una mica
grans. Fa 80 anys que a Europa es va
iniciar una guerra que va passar a ser mundial i que, com a mínim, va ser
responsable de 50.000.000 de morts. Els qui varen votar feixisme o nazisme, de
ben segur, no varen pensar mai en aquestes conseqüències. Si haguessin previst el futur, mai no haurien
votat com ho van fer. Va ser el cabreig, la por, la inseguretat allò que els va fer pensar que, amb Hitler o
Mussolini o Franco, les coses anirien millor. Per als qui varen recolzar
aquests personatges, sí que les coses els varen anar molt millor, però per als
qui actuaven de bona fe, no.
I ara què ens passa? Que molta
gent torna a tenir por, por dels diferents, és a dir, dels immigrants, por del
moviment feminista, por del moviment LGTBI, por de malalties desconegudes,
por d’empobrir-nos, de les noves
tecnologies, i segurament, de moltes altres causes. Però el primer que hem de
pensar és que la por és una mala consellera. Tenim por dels immigrants però
tots sabem que els necessitem, tenim por de l’homosexualitat però podem tenir
algun familiar homosexual a qui no ens agradaria que tractessin com fa 50 anys.
Tenim por del moviment feminista, sense pensar que les dones representem més de
la meitat del gènere humà i que sempre , i a molts llocs encara avui dia, ha
estat discriminat, i que, per tant, ja comença a ser hora que ens igualem. Tenim
por de perdre el nostre nivell adquisitiu, i és molt possible que això s’esdevingui, però no serà votant
personatges com Marine Le Pen, Meloni, Milei , Trump, Putin .....com es pugui
millorar. El més segur és que tot plegat ho empitjori encara més. Pensem que
els polítics són un desastre! Segurament, però no més que qualsevol de
nosaltres, que tampoc no som perfectes!
Tenim por de les vacunes? Sort en tenim! Si no
la meitat dels qui llegiu l’article, jo inclosa, ja no seríem aquí, ens
hauríem mort de ben petits!
Però amb tot això que dic no puc
afirmar de cap manera que estiguem en el millor dels mons, ni molt menys. La
humanitat s’enfronta -com a mínim- a dos grans problemes, dels quals es deriven
els altres. Un és l’escalfament de l’atmosfera i el canvi climàtic, que tots
percebem, i l’altre són les dues guerres més properes al món occidental, però
que, com en el cas del 1939, poden acabar essent mundials: la invasió d’Ucraïna
i el genocidi a Gaza.
Pel que fa al canvi climàtic ,
malgrat els negacionistes, tots podem veure com està canviant el nostre entorn
mes immediat. Fa temps que patim per l’aigua, i molts arbres, sobretot pins,
estan morint per estrès hídric malgrat les darreres pluges. Llocs com Banyoles,
amb el nostre estany, es poden convertir en invisibles a causa,
precisament, del seu escalfament. No és
un objectiu d’aquest article parlar del canvi climàtic, sinó simplement dir que
sí, que ens ha de preocupar, i que no seran precisament els populistes els qui
ho resoldran. Ho haurem de resoldre entre tots, i dins la democràcia, que
malgrat les seves imperfeccions, és la millor forma de govern que els humans
hem estat capaços d’ inventar-nos.
Cal ser pessimistes? Optimistes?
Pessimistes-optimistes / optimistes-pessimistes? Difícil de dir, impossible
aconsellar, necessari reflexionar i obligatori actuar amb bona fe, amb
claredat, sense por, segons les nostres posicions raonades i , millor, raonables.
DOLORS TERRADAS VIÑALS
En Nic va viatjar a Nicaragua i li vam demanar que anés a visitar els germans de Condega. I així ho va fer.
A Segundo Montes cada any, al voltant del dia 8 de juliol celebren un esdeveniment per mantenir la memòria de Mercedes Ventura i M. Eugenia, líders de la comunitat, mortes a l'any 2008.
UNA ACTIVITAT ESENCIAL PER LA VIDA: L’AGRICULTURA.
De revoltes pageses n’hi ha hagut moltes al llarg de la
història. La mes important per a Catalunya va ser la dels Remences , a finals
de l’Edat Mitjana. Revolta que va aprofitar una certa bonança al camp,
l’existència d’algun pagès benestant però sense esser noble, i la rivalitat
entre la noblesa propietària de les terres, per una banda, i el rei
d’ascendència castellana per l’altra .La formació , per primera vegada , d’un
sindicat de pagesos capaç de negociar, i la presa de posició a favor de la reialesa
en contra dels seus senyors feudals , va aconseguir unes millores al camps
català que es consideren un dels pilars de la modernitat a Catalunya, anterior
a la de la resta d’Espanya. D’aquell temps a avui dia han canviat molt les
coses, sobretot la tecnologia, però també la propietat de la terra.
Com a tot Europa, i segurament a tot el mon, van
desapareixent els petits agricultors, i cada vegada les propietats agrícoles
tenen mes Hectàrees, o be, com sovint passa a Catalunya , molts agricultors
menen terres que no son seves, propietat de persones que han abandonat el camp
per la ciutat. A nivell de tecnologia no cal dir gaire res, tots hem vist els
grans tractors que tenen els agricultors, no especialment rics, però , per un
costat caríssims , i per l’altra necessaris. Amb tecnologia antiga, tràmecs,
arades romanes, carros, falçs, dalles..... no es poden treballar dues o tres
centes Ha. Màxim 20 entre tres o quatre persones. I una explotació a Europa amb
poques Has pot donar de viure a una família, però els qui no menjaríem seriem
els de la ciutat.
Però entre explotar dues o tres centes Hectàrees o tenir
grans explotacions de milers hi ha una gran diferència. Entre tenir 100 o dues
centes vaques i posar una macro- granja de 20.000 o mes, també hi ha una gran
diferència. Els nostres agricultors estan reclamant la seva continuïtat com a
pagesos mitjans, sense dependre tant de les grans empreses de distribució o
simplement de les empreses macro de producció. Des del nostre punt de vista ens
cal defensar a aquests tractoristes, independentment de les seves ideologies,
perquè en realitat estem defensant els agricultors mitjans enfront de les
multinacionals, que inverteixen també en l’agricultura. Com als EEUU, a Europa,
a Espanya (sobretot a l’anomenada “Espanya vacía”) s’estan instal·lant
macrogranges, o grans explotacions, aprofitant que molts agricultors han deixat
el camp.
Aquest es un fenomen mundial, no només actual. A Amèrica ,
des de la seva conquesta , s’hi varen formar les grans plantacions de sucre,
cafè, cacau, cotó, i mes tard, bananes , pinya, i ara advocats, papaies, .... i
sobretot soja per alimentació animal, moresc, blat, quinoa... I evidentment
carn (de porcí, boví, aviram..). Respecte als pollastres , als països rics s’hi
venen els pits, mentre que als pobres s’hi exporten les cuixes, mes greixoses!.
El mateix passa a alguns països africans i asiàtics, encara que des de fa menys
anys. I es el que ens pot passar aquí.
Quan es parla que altres països fora de la Unió Europea ens
exporten els seus productes a un preu mes econòmic i sense passar pels controls
als quals estan obligats els pagesos europeus, caldria que preciséssim. No son
els països els qui ens fan la competència, tampoc la majoria dels seus
agricultors. He tingut ocasió de viure per petites temporades a diferents
països i sobretot a viure-hi a casa d’agricultors. Cap agricultor Marroquí,
Gambià, Senegalès, Etíop, Indi , pot fer-nos la competència, i no la fa. Parlem
per exemple de Marroc, que es considera un dels nostres competidors. Es
veritat, però no son els pagesos marroquins els qui fan la competència als
pagesos de l’Europa Mediterrània. Vaig estar a casa d’un pagès marroquí,
propietari dels seus camps, que treballava amb un cavall, que produïa blat,
mill, faves i pèsols. Per guanyar-se la vida i poder tenir un petit sou,
cuidava i vigilava una explotació d’alvocats propietat , en aquest cas d’un
altre marroquí que vivia a la ciutat, per guanyar 300 € al mes. Una de les
seves filles treballava, junt amb altres noies del poble, en una explotació de gerds,
propietat d’una empresa espanyola, guanyant 100 euros al mes. Un altra pagès,
per vocació, tenia una petita explotació de 150 gallines, ecològica, que junt
amb altres pagesos del poble comercialitzaven els ous gràcies a una
cooperativa. Des de la seva petita granja es veia una gran construcció, que
vaig identificar com a macro-granja, de la qual no en sabia el propietari.
Aquests eren els que s’exportaven, mes barats que els seus, però que fan la
competència tan a ell com segurament als ramaders europeus-
Per exemple a Brasil, de totes les terres cultivades, només
el 35% es dediquen a productes necessaris per alimentar a la nombrosa població
brasilera. La resta s’exporta, per alimentar macro granges o per biodièsel. Els
pagesos d’Àfrica cultiven per la seva alimentació, però compren moresc
procedent d’Espanya, arròs procedent de Tailàndia, patates i ous procedents de
Holanda. La única cosa que exporten son cacauets , cotó, cacau o cafè a preus
baixos. No obstant als nostres mercats podem comprar mongetes tendres de
Burkina Fasso, tomates de Senegal, cireres de Sudàfrica. Tot propietat de grans
empreses , en general europees o americanes, encara que també de famílies
riques del propi país. Al Sud de la índia, hi ha unes grans plantacions de Té,
que ocupen un immens territori, treballades per pageses de la zona. Al
preguntar de qui son les terres, la resposta va ser simple: totes les terres
son de l’empresa dels fabricants dels automòbils indis TATA.
Els exemples poden ser molt nombrosos, es un problema que
ens afecta a tots , ja que tots mengem, i moltes vegades, molt sovint no ens
preguntem de on venen els productes. Només ens sol interessar que siguin
bonics, sense imperfeccions, perfectes, sense preguntar-nos el que això
significa. Avui dia el mercat es tan global, les relacions comercials tant
complicades que difícilment es podrà arreglar gaire cosa sense un canvi en
aquestes relacions ,però tampoc sense un canvi en les nostres costums. I es curiós
que en totes aquestes manifestacions no s’hagi parlat dels treballadors del
camp. Si, els pagesos tenen maquinària, però també necessiten ma d’obra. I a
una bona part d’Europa, aquesta ma d’obra es estrangera, africana,
sud-americana, romanesa, polonesa, pakistaní....Sense els agricultors i els
seus treballadors potser ens acabaríem extingint. Per tan, repetint.me,
independentment de la seva ideologia , ens hi hem de solidaritzar.
Dolors Terradas Viñals.
