19 de juliol i la revolució sandinista: un aniversari en
disputa Salvador Martí Puig
Salvador Martí Puig
El 19 de juliol és una data emblemàtica a
Nicaragua: es rememora que aquest dia de l’any 1979 els guerrillers del Front
Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) van entrar a Managua i que el dictador
Anastasio Somoza Debayle i els seus pròxims van fugir a Miami. El 19
de juliol de 1979 es va esfondrar una dictadura
familiar i patrimonial que havia controlat el país amb mà de ferro durant
gairebé 42 anys.
El 19 de juliol també dona compte de la victòria insurgent del poble contra
una tirania i de l’inici d’un projecte
revolucionari que durant una dècada va enlluernar bona part de l’esquerra
mundial. Es tractava d’una revolució humanista que va impulsar una
profunda reforma agrària i una reeixida campanya d’alfabetització, i que
pretenia erradicar la pobresa, alhora que es va distanciar de la tradicional
tutela nord-americana.
Festa nacional
Com és sabut, aquest projecte va haver d’enfrontar una cruenta
guerra contrarevolucionària patrocinada pels Estats Units i una
profunda crisi econòmica. Arran d’això la revolució sandinista va ser derrotada
en unes eleccions l’any 1990 i el FSLN va abandonar el poder i va passar a
l’oposició. Malgrat això, a Nicaragua cada 19 de juliol la gent va continuar
sortint al carrer per celebrar que un dia com aquest el poble nicaragüenc va
ser capaç de derrotar un dictador amb la voluntat de construir un país nou. En
aquest sentit, el 19 de juliol és –per a molts- un dia de festa nacional.
Això va començar a canviar el 2007 quan Daniel Ortega va tornar a
la presidència de la
República després d’haver-se
apropiat el FSLN i de guanyar unes discutides eleccions el 2006.
A partir de llavors el 19 de
juliol va ser, cada vegada més, una celebració de proselitisme institucional i
partidari que molts sandinistes crítics discutien.
Situació dramàtica
La disputa sobre el significat del 19 de juliol s’ha accentuat aquest any
amb la dramàtica crisi que viu el país des de fa tres mesos. En aquesta
disputa, Ortega reclama que ell i el seu règim són els
propietaris de l’efemèride, mentre que desenes de milers de persones que han
sortit al carrer per protestar contra Ortega assenyalen que són ells els
legítims capdavanters del 19 de juliol per la seva lluita contra la tirania.
Sens dubte aquests últims tenen, tràgicament, la raó.
Els que protesten avui als carrers són un col·lectiu social i
ideològicament heterogeni -entre els quals també hi ha sandinistes no
danielistes- que lluiten i denuncien els excessos d’un règim cada vegada més
corrupte i opressiu. Es tracta d’un règim que no permet la més mínima
dissidència i que des de l’inici del conflicte s’ha cobrat la mort de més de
300 manifestants. En aquest sentit, queda clar que si la data del 19 de juliol
significa alliberament i revolució, aquesta només la poden encapçalar els que
protesten als carrers.
Aquesta setmana ha estat marcada per tres actes importants en relació amb el desig que totes les persones tinguin els mateixos drets.
Presentació a l'Ajuntament de Banyoles (i a tots els grups municipals) d'una moció que va sorgir el dia 20 de juny des de la PLATAFORMA DE SUPORT DE LES PERSONES REFUGIADES DE BANYOLES, plataforma formada per:Associació
Canaan Pla de l'Estany, Associació Nur, Ateneu Obert de la Dona,Banyoles
Solidària, Can Butinyà-Comerç Just, Caritas Banyoles, Casal
Independentista del Pla de l'Estany, Legki Yakaru, Món Banyoles, PAH
Banyoles. Aquesta moció demana la possiblitat d'empadronament de totes lespersones irregulars que viuen a Banyoles.
Participació de membres de Banyoles Solidària a la manifestació del dia 13 de juliol a Salt, que donaria sortida a la 3a caravana OBRIM FRONTERES, que aquest any es dirigeix a Ventimiglia, a la frontera franco-italiana, Sicília i Calabria.
Participació en els concerts i recital de poemes de sirians refugiats bàsicament a Alemanya, que han tingut lloc aquesta setmana a Girona i a Amer, entre altres poblacions.
Aquests poemes van ser escrits per un home que va estar
empresonat i tractat en un hospital psiquiàtric. Potser ha
necessitat trenta-dos anys per saber que la llibertat és un
secret ambigu en aquest món. Així que no et creguis pas el
que escoltaràs.
Ahmad Qilich, Santa Coloma de Farners 2018
La primera pregària: La
pregària d’Alep
The First Prayer: The
Prayer of Aleppo
En el nostre barri antic
el far de la mesquita va
caure;
amb les seves pedres
els soldats van aixecar
unes barricades horribles.
La cúpula de plata va
quedar foradada
com un sedàs vell,
un sedàs per on les
pregàries de la gent pobra s’hi
PROJECTE 2017:
CONSTRUCCIÓ D’UNA ESCOLA A NAHUATERIQUE (Honduras)
Entre els diversos
projectes que anualment Banyoles Solidària porta a terme, sempre
n’hi ha un de màxima prioritat d’inversió
que es va alternant entre El Salvador, Nicaragua i Gàmbia. En cada una
de les comunitats agermanades hi ha un equip o contrapart que vetlla per
detectar les necessitats i proposar els projectes, controlar i gestionar el seu desenvolupament i les inversions que
s’hi efectuen.
En el 2017
corresponia treballar en un projecte a El Salvador, on des del 1996 s’establí
l’agermanament amb la
Comunitat Segundo Montes i on la contrapart és el SILEM
(Sistema Local de Educación de Meanguera). Al llarg d’aquests 22 anys
d’agermanament s’ha incidit i incideix en molts àmbits: en el sanitari amb
dotacions farmacèutiques i organització d’una brigada mèdica per a entorns
rurals desatesos; en la potenciació de
la igualtat de gènere i el moviment de dones;
en la defensa de les identitats indígenes; a ajudar a potenciar i
donar suport a la memòria històrica; en
la dotació de la “canasta bàsica” o alimentació necessària per als avis; ...
però la prioritària ha estat centrada en el món educatiu a través de la
construcció d’escoles i la dotació de beques escolars.
L’entorn on BS
treballa és en el departament de Morazán, el més pobre del país i on viu la
major quantitat de comunitats indígenes lenca,
territori on hi hagué el nucli més important de la força revolucionària
del Frente de Liberación Farabundo Martí (FLMN) i, alhora, la més reprimida
durant la seva guerra civil (1980 – 1992), situació que ha comportat ser la més
desatesa des de les estructures oficials. Des d’un inici, i sota el lideratge
de Mercedes Ventura Blanco, una important líder de la revolució salvadorenca,
tingueren clar que només sortirien del subdesenvolupament a través d’una bona
educació. Fou amb ella amb qui iniciàrem els agermanaments. Al llarg d’aquests 22 anys, des de BS hem
construït 14 escoles, inicialment a la Comunidad Segundo
Montes i, poc a poc, a demanda de la pròpia comunitat, a millorar l’educació
d’assentaments i comunitats del seu entorn.
L’objectiu del 2017 fou el de solucionar un problema educatiu en una de
les zones més deprimides i de difícil accés, territori fronterer entre Hondures
i El Salvador, on els seus habitants («bolsones») a causa de la «Guerra del
Fútbol» o «Guerra de les 100 Horas», quedaren en una complicada situació. El
conflicte -guanyat per Hondures- comportà que aquest territori, inicialment d'
El Salvador, passés a ser territori hondureny si bé els seus habitants eren
salvadorencs i, encara avui, molts d’ells tenen la nacionalitat salvadorenca.
Aquesta situació ha significat que ni Hondures s’hi impliqués ja que eren
salvadorencs els qui hi habitaven, ni El Salvador ja que era territori
hondureny. Els seus habitants, infants i joves, per les
dificultats de comunicació amb el seu entorn, solen tenir una vida molt aïllada
i amb molt poca relació amb altres comunitats.
A això cal afegir-hi la quasi total inexistència d'algun tipus
d’atenció, ni educativa ni sanitària per part de l’administració pública.
Davant la
desatenció d’aquestes comunitats, el projecte endegat des de BS ha estat el de
construir, per fases, un centre escolar a Nahuaterique (Hondures). El projecte
2017 és la primera fase: s'ha creat l’escola amb dues unitats, serveis i cuina per tal que
pugui atendre els infants d’educació infantil i alhora de primària. També,
paral·lelament, l’escola serveix com a seu social de la comunitat per a les
seves dinamitzacions i reunions i com a centre sanitari quan s’hi desplaça la Brigada Mèdica en la
qual també BS col·labora.
La construcció de l’escola ha
possibilitat que els infants d’aquesta zona puguin disposar del dret a
l’educació alhora que donar una major autonomia a les famílies, especialment a
les mares, millorant així les seves disponibilitats econòmiques amb el que això
comporta de millora alimentària i de la salut general de la població.
El projecte ha
estat molt complicat de portar a terme
especialment, perquè calia
treballar a través d’organitzacions de les dues nacions i, també, per les
dificultats que es produeixen en les èpoques de pluja, motius pels quals el
projecte ha finalitzat al llarg d’aquest 2018. Cal agrair a l’Ajuntament de
Banyoles i l’Ajuntament de Porqueres, les seves aportacions econòmiques que han
fet possible que avui aquesta escola sigui una realitat i els infants
d’aquestes comunitats i població en general puguin gaudir
del dret a l’educació.
El diumenge 1 de juliol, el cor Les Marín va celebrar el seu tradicional concert de final de curs, que va ser -com ja és habitual- a benefici de Banyoles Solidària. Aquest cop, van compartir concert amb la Coral de Rupià, que ja havien convidat Les Marín, el gener, a Rupià.
La Lola presenta l'acte
La quantitat total que vam recollir va ser de 509,74€.
Igualment, en el transcurs de l'acte, vam rifar el quadre, donació dels germans Palau-Juncà, a benefici del dispensari de Kerewan, Gàmbia. Els mateixos pintors, ja ens havien fet donació d'una altra obra seva fa uns 9 anys per engegar aquest dispensari, que està en ple funcionament i que, aquest any, des del gener fins al maig ha atès unes 550 persones.
L'afortunada ha estat la Teresa Gironès. Moltes felicitats!!!!
I moltes gràcies a tothom que ho ha fet possible: els germans Palau-Juncà, els cors de Rupià i Les Marín i les persones que, de manera anònima, han fet que tot rutllés! Gràcies!!!
Aquí podeu veure i escoltar un tros d'una cançò que van oferir-nos conjuntament els dos cors.
20 DE JUNY A BANYOLES. DIA MUNDIAL DE LES PERSONES REFUGIADES
PODRIES Si haguessis nascut En una altra terra, Podries ser blanc, Podries ser negre... Un altre país Fora casa teva, I diries "sí" En un altra llengua. T'hauries criat D'una altra manera Més bona, potser Potser més dolenta. Tindries més sort O potser més pega... Tindries amics I jocs d'una altra mena; Duries vestits De sac o de seda, Sabates de pell O tosca espardenya, O aniries nu Perdut per la selva. Podries llegir Contes i poemes, O no tenir llibres Ni saber de lletra. Podries menjar Cases llamineres O només crostons Secs de pa negre. Podries ....podries... Per tot això pensa Que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra fugint del dolor i de la pobresa Si tu fossis nat A la seva terra La tristesa d'ell Podria ser teva.
Banyoles es va sumar als actes commemoratius del Dia Mundial dels Refugiats, que se celebra el 20 de juny. Una vintena de persones es van reunir a la Plaça Major per celebrar un acte de suport i record a les persones refugiades.
La Plataforma de Suport a les persones refugiades de Banyoles va organitzar aquesta activitat que va consistir en la lectura d’un manifest, es van llegir alguns poemes i es va fer un acte simbòlic amb branques d’olivera. Cada participant havia d’arrencar una fulla i dir què és el que creien que les persones refugiades havien perdut. Entre els conceptes que van sortir hi havia la llibertat, la família, la llar, la dignitat i, fins i tot, la vida.
La Plataforma de Suport a les persones refugiades de Banyoles organitza diverses activitats amb l’objectiu de recaptar fons i destinar-los a entitats que treballen amb els refugiats. Aquest any ja han fet unes donacions a l’entitat Open Arms.
Branques d'olivera que van perdent les fulles com el fugitiu va perdent la seva roba, els diners, casa seva, la llibertat, la vida, la tranquil·litat, la salut, la família, els amics, la dignitat Flors de vidiella per simbolitzar el que nosaltres els volem oferir.
Rotllana de reflexió, experiències, poemes, denúncies i propostes. D’aquí i d’enlloc Sóc d’aquí, sóc d’enlloc. No sóc d’aquí, no sóc d’enlloc. Sóc d’on ric i d’on ploro; d’on sento i d’on trepitjo; d’on caic i d’on m’aixeco; d’on estimo, d’on creixo; d’on lluito; d’on visc. Sí, d’on visc. Si és que se’ns permet viure, és clar. Sóc persona, això sí que ho sé. O això intento ser; O això crec que sóc. Persona: com moltes, i molts, que són anomenats d’éssers humans. Quan d’humans, n’hi ha que no ho semblen. Sí que sembla però, que s’esforcin en NO ser-ho. Sóc d’aquí, sóc d’enlloc. No sóc d’aquí, no sóc d’enlloc. I es repeteix. I llavors, ens deixem de sentir humans; persones. I et vols sentir persona, Vols sentir que pots viure; Vols sentir que podem viure totes, i tots. Si és que se’ns permet viure, és clar. Demanar permís per ser d’aquí i ser d’enlloc; Demanar permís per ser d’on rius i d’on plores; Per ser d’on sents i d’on trepitges; Per ser d’on caus i d’on t’aixeques; Per ser d’on estimes, d’on creixes; Per lluitar i ser d’on lluites; Per ser d’on vius: per viure. D’on em deixen ser? D’on volen que sigui? D’on sóc? Sóc? Som.
PAULA ROS. Bordils. Poesia guardonada en el 1r Certamen Literari
Miquel Boixó. Casal Popular del Pla de l’Estany. St. Jordi 2016
MANIFEST
20 de
Juny, Dia Mundial del Refugiat
Manifest
de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF)
Aquest
20 de juny, dia mundial del refugiat, la COF creada per a fer possible la unitat d’acció de les
entitats que treballen i lluiten a Catalunya per a fer efectiu el Dret d’Asil a
casa nostra, denuncia que la situació de les persones que desesperadament
cerquen refugi entre nosaltres per refer
les seves vides, no només no ha millorat, sinó que està pitjor que mai. Ni el govern espanyol ni la UE han escoltat les protestes de la ciutadania que es van expressar a la gran manifestació que
el 18 de febrer de 2017 va aplegar a
Barcelona centenars de milers de persones amb el lema “Volem Acollir”. La COF
fa una crida a mantenir i eixamplar aquesta protesta i a continuar exigint als diferents governs que
acompleixin amb la seva obligació de respectar els DDHH i permetre la acollida
digna a la que aquestes persones tenen dret.
L’Europa que es proclama garant de la pau, del
respecte als DDHH i de la cura del benestar social es una quimera que la
realitat desmenteix. L’actitud
obertament hostil vers els que cerquen refugi a la UE de partits xenòfobs i de governs
de països com Hongria, Polònia, Àustria (i ara també Itàlia) o les
restriccions i incompliments d’acords presos sobre reubicacions de refugiats
dins la UE , l’externalització del control dels migrants a
canvi de diners a governs corruptes que no respecten els DDHH, així com
el reforçament militar de les fronteres, ha
degradat el Dret d’Asil a la UE a una loteria que només toca a uns pocs
afortunats.
Les
xifres globals (ACNUR) parlen soles: Actualment, al mon, hi ha 258 milions de
persones migrants que fugen de la pobresa, la fam i les desigualtats, deles
quals 65,6 milions han estat desplaçades per la força de la violència.
D’aquests, només 22,5 milions han trobat refugi en altres països. Actualment hi
ha al mon 2,8 milions de sol·licitants d'asil que encara no han rebut resposta
i 10 milions de persones apàtrides que viuen repartides a 77 països . A la Unió
Europea només hi viuen al voltant d'un milió de refugiats reconeguts, un 7,6%
del total mundial i un 0,2% de la població de la UE. Espanya es va comprometre
el 2015 a acollir 17.337 refugiats. Avui dia només n’han arribat 2.792 , el
16,10%.
Si afegim als
patiments dels que fugen, els que produeixen la manca de vies legals i
segures per arribar a la UE, obligant
als migrants a posar-se en mans de màfies i a pagar molts diners per un viatge infernal
en els que molts milers de persones perden la vida violentament, son robats o
resten sotmesos a patir una esclavitud que pensàvem que ja no veuríem mai més,
es fa evident que la situació d’aquestes persones es inhumana i de genocidi a
escala global.
Aquests patiments no acaben quan arriben a
casa nostra, ja quemoltes de les persones migrants i aquelles a qui se’ls ha denegatl’asil, no tenen o es queden “sense
papers” per residir i treballar i sense
els drets bàsics a la sanitat i l’educació quan no estan empadronades,
quedant exposades a ser detingudes i
portades a un CIE per a ser deportades. Així, han de sobreviure en una situació
en la que només poden tenir accés a feines ultra precàries. Especialment greu es la vulnerabilitat extrema dels MENA (menors
estrangers no acompanyats), que també viuen amb nosaltres. Per tots aquests
motius alguns col·lectius s’han mobilitzat per demanar la fi d’aquesta
discriminació.
La COF es suma i dona suport a les lluites i
reivindicacions de totes les
persones ientitats que estan a la
Tancada Pels Drets que des del 21
d’abril ocupa l’antiga escola Massana , i també a les altres tancades a
Poblenou, Badalona.... i en nom de les
entitats que la constitueixen i de tota la ciutadania que s’ha solidaritzat
i mobilitzat per posar fi a la situació
dramàtica que estem vivint , demanem de manera immediata:
●Garantir el dret d’asil a totes
les persones que ho sol·liciten. La revisió de la llei i dels procediments del
pla d’asil a Espanya per a una acollida digna, la derogació de la llei
d’estrangeria i el tancament dels CIES .
●Igualment, exigim vies segures
pels que han de fugir de casa seva i reclamem el canvi de les polítiques
europees d’externalització del control i militarització de les fronteres i
d’hostilitat vers els migrants forçosos.
Coordinadora Obrim Fronteres, 20 de juny
de 2018, dia mundial del Refugiat
Dins el programa de Consum responsable d'enguany Banyoles Solidària hem organitzat una altra presentació de la cooperativa SOM ENERGIA. Som energia representa una bona alternativa pel nostre consum d'energia.
Banyoles Solidària és una ONG que des de 1994 treballa i potencia la solidaritat entre les persones, pobles i cultures.
Som un grup de gent diversa i ideològicament plural, que no es conforma a sentir parlar de la pobresa dels pobles del Sud, sinó que actua por a combatre-la.
Què FEM?
Actualment tenim projectes en marxa a:
https://banyolessolidaria.blogspot.com/search/label/condega - (Nicaragua) - Condega (Nicaragua) - Segundo Montes (El Salvador) -Kerewan (Gàmbia)
Camps de COOPERACIÓ de BS
- Educatius(construccions d'escoles, beques d'estudis, donació de material escolar) - Desenvolupament agrari (microcrèdits, donació de maquinaria, regadius, donació d'adobs i llavors) - Serveis socials (atenció a nens del carrer, transport comunitari, molins fariners i dipòsits de gra, apadrinaments, ajuda d'emergència) - Atenció sanitària (construcció i dotació d'un dispensari, tramesa de medicaments, formació de personal sanitari)
