VISITA D'EN NIC A CONDEGA

 En Nic va viatjar a Nicaragua i li vam demanar que anés a visitar els germans de Condega. I així ho va fer.

EL TRACTOR TREBALLA

El tractor que es va enviar l'any passat segueix treballant. Aquest tractor juntament amb remolc i arades va ser pagat per la donació de l'ajuntament de Banyoles.

Reparació del remolc

RECORD PER MERCEDES I M. EUGENIA

A Segundo Montes cada any, al voltant del dia 8 de juliol celebren un esdeveniment per mantenir la memòria de Mercedes Ventura i M. Eugenia, líders de la comunitat, mortes a l'any 2008.

video

UNA ACTIVITAT ESENCIAL PER LA VIDA: L’AGRICULTURA

 UNA ACTIVITAT ESENCIAL PER LA VIDA: L’AGRICULTURA.

 A quasi tot Europa hi ha manifestacions d’agricultors que demanen preus justos , menys burocràcia, menys importacions procedents de països que no tenen normes sobre utilització d’insecticides, herbicides i qualsevol tipus de productes perillosos per la salut dels consumidors. Malauradament forces associacions d’agricultors estan derivant cap a posicions d’extrema dreta, i aquests partits s’estan aprofitant del moviment per aconseguir poder.

De revoltes pageses n’hi ha hagut moltes al llarg de la història. La mes important per a Catalunya va ser la dels Remences , a finals de l’Edat Mitjana. Revolta que va aprofitar una certa bonança al camp, l’existència d’algun pagès benestant però sense esser noble, i la rivalitat entre la noblesa propietària de les terres, per una banda, i el rei d’ascendència castellana per l’altra .La formació , per primera vegada , d’un sindicat de pagesos capaç de negociar, i la presa de posició a favor de la reialesa en contra dels seus senyors feudals , va aconseguir unes millores al camps català que es consideren un dels pilars de la modernitat a Catalunya, anterior a la de la resta d’Espanya. D’aquell temps a avui dia han canviat molt les coses, sobretot la tecnologia, però també la propietat de la terra.

Com a tot Europa, i segurament a tot el mon, van desapareixent els petits agricultors, i cada vegada les propietats agrícoles tenen mes Hectàrees, o be, com sovint passa a Catalunya , molts agricultors menen terres que no son seves, propietat de persones que han abandonat el camp per la ciutat. A nivell de tecnologia no cal dir gaire res, tots hem vist els grans tractors que tenen els agricultors, no especialment rics, però , per un costat caríssims , i per l’altra necessaris. Amb tecnologia antiga, tràmecs, arades romanes, carros, falçs, dalles..... no es poden treballar dues o tres centes Ha. Màxim 20 entre tres o quatre persones. I una explotació a Europa amb poques Has pot donar de viure a una família, però els qui no menjaríem seriem els de la ciutat.

Però entre explotar dues o tres centes Hectàrees o tenir grans explotacions de milers hi ha una gran diferència. Entre tenir 100 o dues centes vaques i posar una macro- granja de 20.000 o mes, també hi ha una gran diferència. Els nostres agricultors estan reclamant la seva continuïtat com a pagesos mitjans, sense dependre tant de les grans empreses de distribució o simplement de les empreses macro de producció. Des del nostre punt de vista ens cal defensar a aquests tractoristes, independentment de les seves ideologies, perquè en realitat estem defensant els agricultors mitjans enfront de les multinacionals, que inverteixen també en l’agricultura. Com als EEUU, a Europa, a Espanya (sobretot a l’anomenada “Espanya vacía”) s’estan instal·lant macrogranges, o grans explotacions, aprofitant que molts agricultors han deixat el camp.

Aquest es un fenomen mundial, no només actual. A Amèrica , des de la seva conquesta , s’hi varen formar les grans plantacions de sucre, cafè, cacau, cotó, i mes tard, bananes , pinya, i ara advocats, papaies, .... i sobretot soja per alimentació animal, moresc, blat, quinoa... I evidentment carn (de porcí, boví, aviram..). Respecte als pollastres , als països rics s’hi venen els pits, mentre que als pobres s’hi exporten les cuixes, mes greixoses!. El mateix passa a alguns països africans i asiàtics, encara que des de fa menys anys. I es el que ens pot passar aquí.

Quan es parla que altres països fora de la Unió Europea ens exporten els seus productes a un preu mes econòmic i sense passar pels controls als quals estan obligats els pagesos europeus, caldria que preciséssim. No son els països els qui ens fan la competència, tampoc la majoria dels seus agricultors. He tingut ocasió de viure per petites temporades a diferents països i sobretot a viure-hi a casa d’agricultors. Cap agricultor Marroquí, Gambià, Senegalès, Etíop, Indi , pot fer-nos la competència, i no la fa. Parlem per exemple de Marroc, que es considera un dels nostres competidors. Es veritat, però no son els pagesos marroquins els qui fan la competència als pagesos de l’Europa Mediterrània. Vaig estar a casa d’un pagès marroquí, propietari dels seus camps, que treballava amb un cavall, que produïa blat, mill, faves i pèsols. Per guanyar-se la vida i poder tenir un petit sou, cuidava i vigilava una explotació d’alvocats propietat , en aquest cas d’un altre marroquí que vivia a la ciutat, per guanyar 300 € al mes. Una de les seves filles treballava, junt amb altres noies del poble, en una explotació de gerds, propietat d’una empresa espanyola, guanyant 100 euros al mes. Un altra pagès, per vocació, tenia una petita explotació de 150 gallines, ecològica, que junt amb altres pagesos del poble comercialitzaven els ous gràcies a una cooperativa. Des de la seva petita granja es veia una gran construcció, que vaig identificar com a macro-granja, de la qual no en sabia el propietari. Aquests eren els que s’exportaven, mes barats que els seus, però que fan la competència tan a ell com segurament als ramaders europeus-

Per exemple a Brasil, de totes les terres cultivades, només el 35% es dediquen a productes necessaris per alimentar a la nombrosa població brasilera. La resta s’exporta, per alimentar macro granges o per biodièsel. Els pagesos d’Àfrica cultiven per la seva alimentació, però compren moresc procedent d’Espanya, arròs procedent de Tailàndia, patates i ous procedents de Holanda. La única cosa que exporten son cacauets , cotó, cacau o cafè a preus baixos. No obstant als nostres mercats podem comprar mongetes tendres de Burkina Fasso, tomates de Senegal, cireres de Sudàfrica. Tot propietat de grans empreses , en general europees o americanes, encara que també de famílies riques del propi país. Al Sud de la índia, hi ha unes grans plantacions de Té, que ocupen un immens territori, treballades per pageses de la zona. Al preguntar de qui son les terres, la resposta va ser simple: totes les terres son de l’empresa dels fabricants dels automòbils indis TATA.

Els exemples poden ser molt nombrosos, es un problema que ens afecta a tots , ja que tots mengem, i moltes vegades, molt sovint no ens preguntem de on venen els productes. Només ens sol interessar que siguin bonics, sense imperfeccions, perfectes, sense preguntar-nos el que això significa. Avui dia el mercat es tan global, les relacions comercials tant complicades que difícilment es podrà arreglar gaire cosa sense un canvi en aquestes relacions ,però tampoc sense un canvi en les nostres costums. I es curiós que en totes aquestes manifestacions no s’hagi parlat dels treballadors del camp. Si, els pagesos tenen maquinària, però també necessiten ma d’obra. I a una bona part d’Europa, aquesta ma d’obra es estrangera, africana, sud-americana, romanesa, polonesa, pakistaní....Sense els agricultors i els seus treballadors potser ens acabaríem extingint. Per tan, repetint.me, independentment de la seva ideologia , ens hi hem de solidaritzar.

Dolors Terradas Viñals.

ARTICLE A LA REVISTA DE BANYOLES. DIA MUNDIAL DE LES PERSONES REFUGIADES

La Dolors ha escrit un altre article a la Revista de Banyoles. Aquest parla de les persones refugiades, en el dia mundial, que és el 20 de juny.

Enllaç a l'article      

 Article al Diari de Girona

Només rendiment econòmic? I el bé comú?

PER LOLA TORRENT. L'autora ens recorda quins són els principis de l'economia del bé comú i reflexiona sobre la transformació econòmica que ens cal fer com a societat.

Des del grup local de l’EBC (Economia del Bé Comú), volem compartir els moments expansius i esperançats pels quals transitem, com a entitat que vol escampar que una altra economia és possible.

Avui en dia, ja hem perdut de vista que el sentit etimològic d’«economia» (paraula originària del grec) és «administració de la casa», vinculada a la «satisfacció de les necessitats humanes». Estem convençuts que l’economia és allò que serveix per fer-nos -a cadascú-, cada cop més rics (de diners, és clar!)

Aviat farà 15 anys, Christian Felber proposava girar com un mitjó aquest concepte tan desvirtuat: passar de la maximització del benefici individual a un enfoc cap al servei del bé comú. És a dir, revertir de forma radical la perversió en què ha caigut l’economia i donar prioritat al bé comú per damunt del benefici individual, tot arbitrant eines i processos que ho facin possible. Així neix una nova manera de valorar «l’èxit» de les accions econòmiques, empresarials i financeres. No es valoren només amb indicadors financers, sinó amb el Balanç del Bé Comú (BBC), que té en compte la dignitat humana, la justícia i solidaritat, la sostenibilitat mediambiental i la transparència i democràcia que genera cada producte o servei que creem i/o consumim, mitjançant uns indicadors homologats.

I és que cada cop som més els consumidors que busquem productes i serveis més justos i sostenibles. I la Unió Europea ha valorat favorablement l’EBC com a model adequat per oferir més transparència als consumidors i organitzacions reguladores, i d’aquí a uns mesos es començarà a aplicar la norma CSRD, sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat.

Doncs bé, en la línia de donar a conèixer i aplicar cada vegada més aquesta filosofia (de vida, que ho és!), des d’EBC Girona estem molt actius. Fa pocs dies col·laboràvem en la Jornada Innovalors, dedicada als sistemes de reporting d’impacte de les empreses i Embotits La Selva, que fa el seu BBC, va ser reconeguda per la seva implicació en el bé comú social i ambiental. A principis de juny, participarem també a la Fira La Voltaica que es farà al barri gironí de Sant Narcís, per donar-nos a conèixer. És una més de les activitats que duem a terme, com l’acompanyament a les escoles FEDAC de comarques gironines, que ja han presentat públicament el seus balanços del Bé Comú. I també iniciem una campanya de sensibilització que vol motivar la reflexió sobre la transformació econòmica.

Perquè, no és urgent un sentit transversal de comunitat, d’allò que promou el bé comú? Us convidem a conèixer-nos a: www.ebcgirona.cat

Lola Torrent és membre del grup de Girona de l'Economia del Bé Comú 

Article publicat a Diari de Girona>>

BUTLLETÍ 57

Butlletí 57 

ESCOLA KEREWAN

Ha arribat el material escolar proporcionat pels ajuntaments de Sant Miquel de Campmajor, de Crespià i de Vilademuls.

Moltes gràcies! (video)

ARTICLE D'EN JOSEP A LA REVISTA DE BANYOLES. HISTÒRIA DE COOPERACIÓ

 Història de cooperació 

RECONEIXEMENT BEN MERESCUT

Estem molt contents del reconeixement que ha rebut en Josep Callís Franco de part del grup Mestres 68.

Segons publica la Universitat de Girona: 

Premi a en Josep

"Finalment, el Premi Honorífic, un reconeixement especial atorgat pel Consell dels Premis Mestres 68, recau en Josep Callís Franco, mestre i professor de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG. Se li reconeix la tasca desenvolupada en el món de l'educació, des d’una “visió renovadora de la didàctica de les matemàtiques i de la formació de formadors” així com per la seva participació “activa, compromesa i amb sentit crític” en tots els àmbits educatius en què ha col·laborat. El guardó a Callís també vol ser una mostra d’agraïment per haver estat l’impulsor de vint-i-cinc edicions anteriors dels premis Mestres 68."