Contruint forns. Aquestes senyores podran cuinar i vendre els seus productes. I els ajudarà a obtenir algun diner més.
divendres, 3 de juliol del 2026
diumenge, 14 de juny del 2026
dissabte, 30 de maig del 2026
diumenge, 24 de maig del 2026
BANYOLES, SOCIETAT OBERTA. ARTICLE A LA REVISTA DE BANYOLES
BANYOLES, SOCIETAT OBERTA.
El passat diumenge 12 d’abril es va celebrar una jornada per
Palestina, organitzada per la plataforma “ Pla de l’Estany amb Palestina “. Hi
va haver taula rodona amb la periodista Patricia Simon parlant del periodisme
en temps de guerra , i Max Carbonell, que ens va informar sobre el paper dels
bancs i entitats financeres en la militarització i la guerra. Paral·lelament hi
hagueren tallers – cal destacar “Contaminando
sonrisas” que va aplegar a grans i petits, parades artesanals i gastronòmiques, amb participació
de diferents comunitats banyolines. També hi hagué un dinar solidari, amb menú
típic palestí, i a continuació, tota una tarda de diverses actuacions musicals
i poètiques a càrrec de nombrosos artistes banyolins, o almenys amb contactes banyolins.
Si be l’acte anava destinat a Palestina, conflicte que va començar fa 80 anys i
que cada dia veu agreujada la seva situació, no ens oblidem de l’actual guerra
iniciada per Estats Units i Israel, que a més de les repercussions a l’Iran i
també Mundials, ha agreujat la situació de les persones que malviuen a Gaza, a
Cisjordània i al Líban. I tampoc cal oblidar les guerres persistents d’Ucraïna
i sobretot del Sudan .
Com sempre que s’organitzen actes solidaris, no podem dir que la participació hagués estat un èxit. Potser unes dues centes persones? Res a veure amb els actes multitudinaris com la cabalgata dels reis, el carnaval o la processó dels dolors. Al mateix dia hi havia una mitja marató pels carrers de Banyoles, i a la tarda actuacions de la ONG Mans Unides. Malauradament als actes de solidaritat no hi sol anar massa gent. I això no només passa a la nostra ciutat i comarca, sinó que es un fet recurrent diria que a tot Europa, i segurament a tot el món. Però els qui varen promoure la diada varen estar contentes i contents, donada la pluricultural participació, tan dins el grup per Palestina com en tots els participants.
La conferenciant Patricia Simón, a part de fer una conferència apassionada i
apassionant, molt emotiva, de la situació dels palestins, ens va acabar parlant de la importància d’actes com el que
estàvem celebrant, de record i empatia envers un poble víctima d’un apartheid continuat
i d’un recent genocidi, però també de la importància de tenir llocs comuns de
trobada amb totes les persones que convivim en un mateix espai però que tenim
diverses procedències. Espais de comunicació que ens fan falta per adonar-nos
de la unitat de tota la humanitat malgrat petites diferències. En el món híperconnectat
en el qual vivim encara ens manquen molts espais de convivència i de
reconeixement mutu. Ara que es comença una nova regularització de persones que
viuen al nostre estat sense estar legalitzades estem sentint tot un seguit de
mentides i desinformacions sobre el que aquest procés significa. Partits
xenòfobs i racistes, que estan influint a molta gent votant de la dreta
conservadora, ens parlen de regularitzar a persones violentes, indignes d’estar
al nostre país, pel sol fet d’haver entrat de manera il·legal. Ja vaig parlar
en un altre article, que de fet totes les persones que ara estan en situació
legal a Espanya, també havien entrat de manera no legal, i que molts d’ells ara
tenen la nacionalitat espanyola. Que tan el PP com el PSOE ja havien fet altres
regularitzacions, igual com també es fan a antres països europeus.
Però no vull parlar de regularitzacions , sinó de la
diversitat cultural que hem adquirit a Banyoles en els darrers anys, i quina es
la nostra posició. És evident que no hi ha dos persones iguals, i que malgrat
compartir molts trets en comú, cada un de nosaltres tenim les nostres pròpies
diferències, sempre hi ha petits matisos que ens diferencien. Però parlem a
nivell global. Quan surto de Banyoles i vaig per exemple a Girona o Barcelona,
sabeu que trobo a faltar? La diversitat de colors, vestimentes, llengües que tenim a Banyoles. No em passa el mateix a
Olot o Salt o Figueres encara més diversos. -Però al parlar amb persones que no
viuen a Banyoles haig de discutir sempre amb elles; em diuen “ al vostre
poble---“ “Banyoles es un poble...” “tots els banyolins us coneixeu, això es un
poble...” com un poble? Es una petita ciutat de 20.000 habitants, i jo almenys
soc incapaç de conèixer 20.000 persones!!! Ni que fóssim tots superdotats.
No és un poble, per poble el meu, Sords! Allà crec que sí, que tots ens coneixíem, però para de comptar.
Ni tant sols coneixem a tots els del municipi de Cornellà, format per 9 pobles.
Però anem a pams, sí que som d’una ciutat plena de gent diversa, a on hi ha
tantes activitats que ens és impossible seguir-les totes. Però hi ha banyolins
, i penso que sobretot banyolines, i parlo dels de tota la vida! ,que tenim una
certa culpa en que se’ns digui que som un poble. En un article de fa temps ja
vaig parlar dels joves fills de pares immigrats i nascuts a Banyoles, als quals
se’ls preguntava d’on eren. I que sempre havien de demostrar que evidentment
eren de Banyoles! Que la pregunta “ d’on ets?” els ofenia bastant, i sobretot
que moltes vegades els parléssim en castellà, quan parlen el català
perfectament. Que ens quedi clar per sempre: tenim Banyolins, nascuts aquí, de
totes les fesomies i colors de pell. Però, donat que tots som curiosos, podríem
substituir la pregunta “ d’on ets ?” per una altra que digui, per exemple, “ d’
on procedeix la teva família?”
Però voldria parlar d’altres persones nascudes a Catalunya, que es distingeixen no
pel color de pell o la manera de vestir, sinó simplement per la seva manera de
parlar. Sovint em trobo persones procedents d’altres indrets de Catalunya, i
evidentment de la resta d’Espanya, que em diuen “ jo mai seré considerada una
persona banyolina, sempre seré “ de fora”. Molts banyolins de tota la vida, que
deuen ser la meitat de la població!, encara pregunten per exemple a algú de
Barcelona – “Ai, tu no ets d’aquí, oi?” o “ d’on ets?” Carai, fa trenta anys que visc a
Banyoles! O deu, o cinc...Confesso que quan sorgeix alguna queixa d’aquestes jo
m’afanyo a dir que no soc banyolina de tota la vida, que soc de la comarca. He
de confessar que donat el meu accent tothom em creu banyolina! A Banyoles, fins
els anys 70 , havia arribat un 10% de persones procedents de la resta de
l’Estat Espanyol. Ara els seus descendents son banyolins de tota la vida! Han
arribat potser uns 3000 marroquins i aproximadament el mateix nombre de
subsaharians. Els seus fills, i molts
d’ells, tenen nacionalitat espanyola, i en néixer aquí s’han convertit en
Banyolins de tota la vida! Els que han vingut de Barcelona, Tarragona, Lleida--,
els seus fills son banyolins de tota la vida!
Qui és banyolí doncs? Recuperem les paraules de l’ex
president Jordi Pujol sobre qui es català, adaptades a la nostra població: Es
Banyolí qui viu a Banyoles, i prou!! “Banyolins de tota la vida” absteniu-vos
per sempre més de fer l’odiosa pregunta “ i tu d’on ets?” absteniu-vos de dir “
ai , tu no ets de Banyoles, oi?” Si volem ser reconeguts com a petita ciutat hem
de començar a comportar-nos com a ciutadans. Veritat que si aneu a Barcelona
ningú us farà l’odiosa `pregunta d’on ets? Doncs nosaltres tampoc. Teixim
xarxes, teixim identitats, teixim ciutat, sense oblidar la nostra preciosa
comarca. I finalment, malgrat les males llengües, estem en un dels llocs del món mes segurs, lliures i
benestants. I com a essers privilegiats, no oblidem mai els qui no han tingut
la nostra sort. Ens cal ser empàtics, sobretot amb els qui sofreixen guerres i
matances, violacions i tortures. És la nostra obligació com a humans.
Dolors Terradas Viñals. Banyoles Solidària
divendres, 1 de maig del 2026
diumenge, 26 d’abril del 2026
diumenge, 19 d’abril del 2026
divendres, 17 d’abril del 2026
OBJECCIÓ FISCAL. ARTICLE A LA REVISTA DE BANYOLES
Uns assassinen i els altres ho financem.
Mentre escric i potser mentre llegiu aquest article sentim el soroll llunyà dels míssils caient sobre Gaza, Cisjordània, Líban, Iran i tota la resta dels països de l’Orient mitjà. També a Israel se senten de tant en quant aquests sorolls, però ells tenen el millor sistema del món per desviar míssils, drons i tot el que els enviï el govern iranià. També senten el soroll dels míssils a molts indrets del Sudan, dins la seva guerra oblidada. I els ucraïnesos, en la seva guerra semioblidada. I segurament altres que ni tan sols sabem. Segons Save the Children, al mon hi ha més de 520 milions de nens i nenes que viuen en zones en conflicte .
Però, sortosament, nosaltres no sentim el soroll, ni tan sols ens el podem imaginar, perquè segurament cap de nosaltres ha estat en una zona de conflicte o ha viscut una guerra. Només ho podem imaginar, per exemple, quan veiem amb molta emoció, focs artificials, o correfocs. M’encanten, els segueixo de molt a prop, però de tant en tant els comparo amb el so de la guerra, i, ai, llavors deixen d’agradar-me! I la gent que no pot suportar el soroll dels focs artificials, les mascotes que no saben on amagar-se, algunes criatures que ploren en sentir tanta fressa? Pensant així, podem fer-nos una mica empàtics i posar-nos a la pell dels iranians, libanesos, palestins… Deien els palestins de Gaza que una de les coses més insuportables era sentir nit i dia el zumzeig dels drons, drons assassins, que et vigilen constantment i que et poden atacar de la manera més inesperada. Els palestins sentien nit i dia la seva presència: drons pagats pels EEUU. Mentrestant, amb no tanta intensitat donat que el territori és més gran, els ucraïnesos del Dombàs, de Zaporiya… sentien la presència constant del drons del govern rus. Drons comprats a l'Iran. Com diu un tango, “el mundo es un pañuelo”.
Preguntem-nos quant val un dron? Sembla ser que 30.000 €. Quantes coses es poden fer amb un dron!!! I amb milers? Si en lloc de destinar aquests diners a matar, els destinéssim a qualsevol altra activitat… quantes coses que podríem arreglar! I que consti que no estic en contra dels drons. Ens poden proporcionar vistes meravelloses. Ajudar-nos a trobar persones desaparegudes, ser útils en un accident. I segur que moltíssimes coses més. Però gastar 30.000€ en un dron assassí… No pot ser!!!!
Però anem a sorolls més esfereïdors. Com deu ser la fressa que fa un míssil poc abans d’impactar a casa teva, al teu bloc de pisos? No ho puc imaginar, i crec que cap de nosaltres, sortosament, tampoc. Però ha de ser terrible. Sobretot per als infants, molt més sensibles. Però també per als animals, que no saben de què va una guerra. Ai dels gats, que quan es barallen s’esgarrapen! Ai dels gossos, que en barallar-se es mosseguen! Quins jocs més bonics comparats amb la caiguda d’un míssil. I quant val un míssil? Els que estan tirant els Estats Units a l’Iran, -i suposo que tots valen aproximadament-, sembla ser que costen 12.500.000, si dotze milions i mig de dòlars!!! Si fins i tot son estètics, quan creuen el cel anant cap a l’Iran o, procedents d’aquell país, van cap a Israel o els països àrabs!! Vistos des de casa, és veritat que resulten sorprenents, fins i tot dona gust de veure’ls. Però porten la mort. No sols la mort de persones, animals i plantes. Porten també un desastre ecològic, i pobresa, no sols per a qui els pateix, sinó per als habitants del planeta en general.
I no totes les armes causen els mateixos perjudicis a tots els països. Israel té la famosa cúpula de ferro, que intercepta la majoria dels míssils iranians. Cert, però aquesta cúpula es caríssima. I els projectils interceptats cauen a trossos sobre els israelians, sobre els palestins i sobre els països veïns, i causen també morts. Israel té molts refugis, però el 99% són a les zones on hi viuen jueus. Els palestins d’Israel, el 10% de la població, té només l’1 % dels refugis, i si es troben al mig d’un bombardeig a la zona jueva, aquests no els hi deixen entrar. El Líban no té sistemes ni d’alarma ni de refugis, la qual cosa provoca més morts que als altres països. Ja són més de 1000 els assassinats i més d’un milió els desplaçats, mentre escric l’article. Cert, el govern israelià els avisa… dos minuts abans!! Ei, que llancem un míssil sobre el vostre edifici!!! Mentrestant, els habitants de Gaza, amb mig territori ocupat i sobrevivint amb el 85% dels edificis i infraestructures derruïdes, s’han vist privats novament de l’única sortida que tenen de persones, mercaderies i ajuda humanitària: la frontera de Rafah. Condemnats a morir de gana al costat dels milers de milions que es gasten cada dia en armament.
Finalment, parlem del poble iranià, en nom del qual es fa la guerra. Sortosament per ells, controlen l’estret d’Ormuz, cosa que arribarà un moment que obligarà els Estats Units a parar el conflicte. No crec que les grans companyies petrolieres aguantin gaire més les pèrdues. Sortosament per als iranians, tenen un bon arsenal de míssils i drons. No oblidem que forneixen Rússia de drons contra Ucraïna. Iran es pot defensar millor que el Líban i els palestins. I és un fet que no es veu gaire clar, malgrat la superioritat militar dels EEUU i Israel, qui guanyarà la guerra. Segurament acabarà amb un mon pitjor, això segur. Però amb el règim de l’Iran encara governant, el Sr Trump dient que ha posat pau i Israel essent més fort a la regió. I el poble iranià? L’Iran és molt gran, molt divers, tan ètnicament com ideològicament i confiem que, finalment, acabi millor del que estava abans de la guerra. Els seus joves, principalment les dones, han demostrat la seva capacitat de protesta, d’aguantar. No necessiten que els salvin a cop de míssils.
I Europa? Crec que, pobra Ucraïna, Rússia en sortirà més enfortida i la resta d’Europa, més debilitada. És el que volen les dues grans potències “amigues”. Acabarem amb una extrema dreta més enfortida, i amb governs més debilitats. I la Xina? Tranquils, tenen tota la resta d'Àsia, amb prop del 60% de tota la població mundial, però també una creixent influència a molts països africans, un continent en expansió, tant demogràfica com econòmica, amb grans reserves minerals.
I no parlem del desastre ecològic que provoca aquesta guerra. Es varen destruir set refineries de petroli a l’Iran, i tots vàrem poder veure l’enorme quantitat de contaminació que això provocava. I els vaixells enfonsats a l’estret d’Ormuz? Si es comencen a enfonsar vaixells petroliers això serà un desastre sense precedents.
Fina ara , la posició del govern espanyol davant aquesta guerra ha estat digna. Crec que han estat coherents amb la seva ideologia . Però no podem obviar que Espanya és el setè productor d’armament del món, i que venia aquestes armes, fins no fa gaire, també a Israel. El pressupost anual espanyol en defensa és de 27.617.000.000 d’euros. Quantes coses podria fer el govern amb aquests diners, malgrat el sociòpata de Trump , que encara ens n’exigeix més? Fem el que fem, si tenim una amenaça seriosa, això no ens servirà de res! Si alguna de les grans potències ens ataqués, no duraríem ni dos dies!!
Més de 160 organitzacions mundials proposen la desmilitarització total del planeta, i començar a pensar seriosament en el nostre futur, és a dir, en el futur del planeta. Què podem fer nosaltres, humils grans de sorra? Poca cosa, però important. Unir-nos al moviment de l’objecció fiscal al nostre país. Com? Si cerquem a internet, hi trobarem ràpidament la manera, fàcil i ben explicada. També ens hi pot ajudar el nostre assessor fiscal. Des de Banyoles Solidària, hem informat els assessors fiscals banyolins, per tal que puguin ajudar a qui vulgui a fer objecció fiscal. Ho sabem, davant els reptes en què ens trobem, això sembla poca cosa. Però les nostres possibilitats com a persones són limitades, i segurament ens sentim impotents. És cert, però l’altre dia vaig llegir una metàfora entendridora que potser ens pot ajudar: es declara un gran incendi a la selva, i tots els animals en surten corrent. Hi ha, però, un colibrí que corre cap al riu, s’omple el bec d’aigua i la vessa contra el foc. Algú li diu: però què fas, això no serveix de res. I el colibrí contesta” faig el què em toca”. Sempre ens pot quedar la decència de fer el que ens toca, el que bonament podem!!
Dolors Terradas. Banyoles Solidària
OBJECCIÓ FISCAL
NO VOLEM GUERRES!
Què podem fer per
aturar-les?
Un acte ben senzill: FEM
OBJECCIÓ FISCAL A LA DESPESA MILITAR.
“Si mil persones deixen de pagar els seus impostos, tal mesura no és ni violenta ni cruel, mentre que si els paguen, permeten a l'Estat cometre actes de violència i vessar la sang dels innocents. Aquesta és la definició d'una revolució pacífica.” H. David Thoreau (1817-1862) Escriptor, poeta i filòsof d’Estats Units.
Quan facis la teva declaració de Renda pots descomptar-te una quantitat simbòlica, 20€ per exemple, i ingressar-los a qualsevol entitat o ONG que es dediqui a promoure el desenvolupament i la justícia socials. Segueix les indicacions que trobaràs a .O demana al teu gestor que ho apliqui a la teva declaració de Renda.
REUNIÓ FAMÍLIES APADRINADES
A Condega, aquest diumenge 12 d'abril, s'han tornat a trobar per rebre la beca que les famílies padrines van enviant a Condega.
La Irma, la nostra contrapart, present també a la trobada.
PREMI JOAQUIM VALLMAJÓ
Article a l'Empordà
Figueres acollirà el lliurament del primer Premi Joaquim Vallmajó per reconèixer la solidaritat a les comarques gironines.
dilluns, 30 de març del 2026
dissabte, 28 de març del 2026
COL·LABORACIÓ AMB LA FLOTILLA
La nostra companya Tara, de Pla de l'Estany amb Palestina, va participar a la flotilla d'ajuda a Cuba, aquest mes de març. Des de Banyoles Solidària, a part de fer-li una donació per comprar aliments, vam gestionar també, una recollida de productes farmacèutics.
Moltes gràcies Tara i farmàcies!
divendres, 27 de març del 2026
dissabte, 28 de febrer del 2026
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
