Imatges de l'Àlex per Condega i comunitats

L'Àlex està molt actiu. Ens envia aquestes fotos

Galliner construït gràcies a l'ajuda rebuda dels padrins a una família amb nen discapacitat

L'Àlex va visitant les famílies amb nens apadrinats.

HOMENATGE A DONES SIGNIFICATIVES DE LLATINOAMÈRICA

Del facebook de la Lelin i del Silem, https://www.facebook.com/silem.csm?fref=ts
hem extret aquestes fotografies.
Ens alegrem moltíssim el reconeixement que ha fet a Nicaragua de la Mercedes Ventura.

RECONOCIMIENTO A MERCEDES VENTURA, MUJER MAS DESTACADA DE EL SALVADOR

EL PRESIDENTE DEL PARLAMENTO CENTRO AMERICANO

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 2.

CONDEGA, 24-8-13

Tarda de pluja generosa. Sembla que encara es pot produir el miracle de salvar part de la collita en algunes zones. A les zones més seques ja està perduda.

A la meva casa-alberg li convindria una bona repassada del teulat de zinc; no tinc prous pots i plats per recollir els degoters. N’hi ha un que quasi em cau sobre el llit.

Aquest matí he tingut dues reunions al centre de Los Pipitos: la primera amb la Mery Hernández, coordinadora del projecte d’apadrinaments, i D. Miguel Villareyna, president de Los Pipitos-Condega. Amb ells hem fet la programació de les visites als nens/es apadrinats i els hi he lliurat els 788 US$ que els padrins m’havien donat a Banyoles. La Mery amb una comissió que coneix les necessitats reals de cada família compraran els regals que els hi portarem quan farem les visites. Tots tindran visita i regals de part dels padrins.

A continuació, amb un cert retard, hem tingut la reunió amb la Comissió d’Agermanament formada pels representants de cada projecte. Hi eren pressents:

• Professora Irma Calero, coordinadora de la Comissió.
• Nidia Torrez, presidenta nacional de Los Pipitos-Nicaragua.
• Miguel Villareyna, president de Los Pipitos-Condega, i la vice-presidenta.
• Estela Palma, directora del Centre La Fraternidad.
• Orlando Rodas i Daniel Sevilla de la Cooperativa (microcrèdits) de Potrerillos.
• Mª Elena González de la Cooperativa (en tràmit) de El Peñasco.
• Andrea Torres i Alba Lila de la Cooperativa (en tràmit) de La Laguna de los Hernández.
• Marisel Martínez de l’Associació de Mujeres Sol Naciente Condega (AMSONAC).

Comissió d’agermanament

En les paraules de salutació he intentat transmetre amb insistència que només sóc representant de Banyoles Solidària, de tots vosaltres.

He valorat positivament alguns detalls que he vist de cert avenç, p. ex. a Los Pipitos  i el fet del trasllat del rètol dels projectes de BS, que havien col·locat lluny, abans d’arribar a la ciutat i ara està al costat de la Panamericana entre l’hospital i Los Pipitos, lloc molt transitat. I a l’ombra d’un enorme cartell de propaganda polìtica!!!

BS al costat de la Panamericanai

   

Però...

                           

Els hi he explicat la precària situació per la que estem passant i com això està repercutint de manera dràstica en la retallada de l’ajuda al desenvolupament. En el nostre cas concret, l’aportació de Banyoles Solidària per a Condega que el 2012 va ser de 5.600 $, ara ha estat només de 3.520 $.

Han fet un repàs de la situació dels diferents projectes i hem programat  reunions específiques amb els dirigents de cada projecte.

Els hi fet lliurament de

• la certificació-reconeixement (cartolina plastificada) de Banyoles Solidària
• el material per a La Fraternidad (pagat pel Consell Comarcal)
• quatre jocs de cordes de guitarra pels grups musicals de Potrerillos i El Peñasco
• l’aportació en efectiu de BS per a cada projecte:
• 1.010 $ per a Los Pipitos
• 1.010 $ per a Potrerillos
• 1.010 $ per a La Laguna
•    120 $ per la compra de 60 Agendes Llatinoamericanes.

La reunió ha acabat passada l’1 de la tarda, hora equivalent a les 3 pm a casa nostra, amb un petit “refrigeri”. Ah!! A mitja reunió ens van donar un gelat. Tot un detall a agrair.

DIPLOMA PER CONDEGA

Aquest diploma tan xulo el lliurarà l'Àlex a les persones que formen la Comissió Agermanament Condega-Banyoles en reconeixement a la seva tasca continuada i generosa.

Hem rebut aquest correu que ens fa molt feliços. Ho volem compartir.

Les cuento que mañana viajo a Nicaragua a recibir un premio Centromericano que le darán a Merche por el trabajo educativo. El Parlamento Centroamericano se lo otorga. Viajaré con Diputadas de todos los partidos políticos, les enviaré fotos.  Les cuente a los de Banyoles Solidaria, dígales que están trabajando muy bien y que admiro el gran corazón que tienen y que a pesar de la crisis siguen apostando a resolver necesidades de nuestros pueblos y a esas familias que tanto lo necesitan.  Yo me quisiera ganar la lotería para ayudarlos a ustedes y a mi comunidad, jajaja algún día.

Los quiero muchísimo y los recuerdo. Besos.

Lelin

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 1.

CONDEGA, 21-8-13

Un altre any a Nicaragua. I ja van... no sé, ja he perdut el compte!! La mateixa realitat, però sempre canviant, com un quadre inacabat amb noves pinzellades, en continua transformació.

He trobat la Condega de l’any passat i la del altre i l’altre... Les basses d’aigua bruta al carrer, els plàstics i deixalles que la gent “bota” a qualsevol lloc de manera totalment inconscient (és realment difícil canviar els hàbits de la gent). Els gossos famèlics que remenen els sacs de les escombraries al carrer...

Però també he trobat carrers que eren de terra i que ara els estan pavimentant, el “parque” (plaça major) net i ben enjardinat, un local nou amb “wifi” i uns batuts exquisits per 35 còrdobes (poc més d’1 €). I gent que em saluda pel carrer, encara que jo a vegades no els reconec; potser alguns són antics alumnes del Institut becats per Banyoles Solidària.

I he trobat algunes millores al Centre de Los Pipitos que m’han fet sentir satisfet perquè, en part al menys, són fruit d’alguna “enganxada” amb la direcció l’any passat. Tenen un hort que fa goig, l’àrea de neteja dels nens te un altre aspecte, l’espai de la migdiada dels nens amb els matalassos en llitets i no per terra com abans... Tot i així, encara n’hi ha deficiències que haurem de plantejar, encara que això provoqui alguna altra “enganxada”.

També avui he visitat el projecte de La Fraternidad. Estan fent gestions per crear un CDI (Centre de Desenvolupament Infantil o guarderia) que respondria a la necessitat d’aquet servei als barris perifèrics i també per a buscar vies d’autosostenibilitat pel centre, ja que la subvenció d’Austria se’ls acaba l’any que ve.

Tornant de visitar als meus apadrinats al barri Valle de Jesús, he viscut unes escenes de solidaritat realment impactants: Jonny, un jove paraplègic d’una comunitat acollit per la família del pastor d’una església evangèlica, allotjat a una sala adjacent a la capella. El cuiden, l’alimenten i cada dia el porten amb la cadira de rodes a La Fraternidad per assistir al curs gratuït d’informàtica que s’imparteix a aquest centre. Quan els he visitat una noia voluntària li estava fent una sessió de teràpia de rehabilitació. Jo l’havia visitat l’any passat a la seva comunitat de Santa Teresa i realment ha fet grans progressos. Ara s’aguanta dret i fa alguns passos amb unes paral·leles rústegues que l’han col·locat a la porta de la seva habitació.  Realment en Jonny ha trobat una nova família.

Nou mural a La Fraternidad

Aquest any estic allotjat a la que havia estat Casa Alberg dels sordmuts de Los Pipitos. Una casa gran però força abandonada, més aviat fosca i trist. Però tinc molt espai que a vegades comparteixo amb algun visitant inesperat, com aquest simpàtic gripau que vaig trobar ahir als peus del llit. A les que no tolero són les “cucarachas” negres i grosses que trobo al quarto de bany quan a la nit obro el llum. Ja n’he eliminat unes quantes a cop d’espardenya.

Un nou amic

SALVADOR MARTÍ

Salvador Martí, fundador i membre de Banyoles Solidària, ha publicat un article molt interessant sobre el projecte nicaragüenc del canal entre oceans, titulat. El Canal de Nicaragua, espejismo?, al diari El Periódico.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/canal-nicaragua-espejismo-2434041

POLÉMICO PLAN EN CENTROAMÉRICA

Salvador Martí Puig

El canal de Nicaragua, ¿espejismo?

Lunes, 24 de junio del 2013

Hace unos días, Nicaragua ha reaparecido en los medios. Esta vez es por la aprobación en la Asamblea Nacional de la concesión de una franja del país (por 50 años prorrogables) y una ley especial para el desarrollo de infraestructuras y transportes en la que se hace referencia a la construcción de un canal interoceánico y al desarrollo de zonas de libre comercio. Este paquete legislativo concede el macroproyecto a una empresa registrada en Hong Kong (con sede fiscal en las islas Caimán) llamada Nicaragua Canal Development Investment (HKC), propiedad de un ciudadano chino llamado Wang Jing.

Estas medidas legales han causado un gran revuelo dentro y fuera del país. Dentro, debido a que la decisión legislativa supone dar luz verde a un plan de gran impacto económico, social y ecológico. Y fuera, porque si se lleva a cabo supondrá un cambio del mapa geopolítico del comercio internacional.

Muchos analistas denuncian la penetración del «poder chino» en América Latina. Sin embargo, la decisión de la Asamblea Nacional es una muestra de la capacidad que tiene el presidente Daniel Ortega de imponer su agenda, y no la señal definitiva de la creación de un proyecto viable de inversiones chinas a largo plazo en la región. Las razones de esta afirmación son tres.

La primera es que la construcción del canal no cuenta con el aval ni la participación del Gobierno de China, y por eso el macroproyecto parece más la aventura de un magnate que una inversión estratégica binacional. Durante la reciente gira que hizo por América Latina Xi Jinping, presidente de China, nunca citó el plan.

La segunda razón es que el impacto ecológico sería colosal. El hipotético canal debería ensanchar y dragar el río San Juan (que conecta el océano Atlántico con el lago Nicaragua) y paralelamente debería aumentarse la profundidad del lago. A la vez, estas medidas tendrían un impacto irreversible en la fauna, la flora, los cultivos de las márgenes y la calidad del agua dulce de la zona lacustre, además de abrir posibles litigios con el país vecino, Costa Rica.

Y la tercera es que la concesión viola 24 artículos de la Constitución nicaragüense y genera infinidad de batallas legales sobre la titularidad de la tierra, así como múltiples conflictos con disposiciones internacionales, como las de la protección de agua, el medioambiente o los derechos de pueblos indígenas.

¿Por qué se ha aprobado con tanta celeridad este proyecto? Hay diversas hipótesis, pero cabe señalar dos: una de naturaleza pragmática y otra de naturaleza histórica. La pragmática se relaciona con la voluntad de supervivencia -política y económica- del Gobierno de Ortegaen un momento en el que los recursos que manaban generosamente de Venezuela empiezan a estancarse. Ciertamente, el proyecto del canal puede suponer una gran inyección de dólares (sin llegar a la cifra del 15% del PIB de la que habla el Gobierno) a corto plazo, a pesar de que hipoteca la soberanía del país como mínimo por medio siglo. Esta llegada ingente de recursos, más allá de la viabilidad del proyecto y de los conflictos que hereden los sucesivos gobiernos, puede suponer la supervivencia de un Gobierno (el de Ortega) que maneja el presupuesto con una lógica clientelar y patrimonial. La segunda hipótesis, de naturaleza histórica, apunta que las élites de Nicaragua han sacado a la luz el sueño canalerocuando las cosas se complican o cuando se les ha agotado un proyecto de país.

DURANTE EL SIGLO XIX, mientras el resto de países centroamericanos conseguían modernizar sus instituciones e integrar sus pequeñas repúblicas en el mercado internacional, los gobernantes nicaragüenses ya soñaban con un «proyecto canalero». A raíz de ello -como expone la historiadora Francis Kinloch-, en Nicaragua (entre 1838 y 1909) la consolidación de un imaginario nacional se asoció a una particularidad de su geografía: la existencia de una ruta para unir los océanos.

De forma paradójica, dicho proyecto siempre ha requerido la mediación de una potencia foránea, dada la imposibilidad de financiar el coste de la obra con recursos internos. Al mismo tiempo, la búsqueda de un aliado poderoso dispuesto a asumir ese coste ha supuesto también un grave peligro para la soberanía. Ayer este dilema se cerró en falso con la firma de múltiples tratados, como el Zabala-Frelinghuysen de 1884 o el Bryan-Chamorro de 1914, y con la apertura del canal de Panamá. Hoy puede ocurrir lo mismo con una precipitada cesión de soberanía a una empresa privada de un ciudadano chino y con el sueño de un macroproyecto que tienen larvados infinitos conflictos de tipo legal, social, económico e internacional.
Profesor de la Universidad de Salamanca

Leer más artículos de:

Salvador Martí Puig

·                                 - El canal de Nicaragua, ¿espejismo?

·                                 - Un país a la sombra de un mito

·                                 - México, del narco a las urnas

Banyoles, 15 d'agost de 2013

Benvolguts,
 
Quan estic a punt de sortir cap a Nicaragua, us vull informar que una gran part de les famílies i persones que tenen nens/es discapacitats apadrinats de Los Pipitos-Condega m'han donat cartes, fotos o algun petit detall per als seus apadrinats. Jo ho faré arribar pròximament quan els visiti a les seves llars a Condega o a les comunitats rurals. 
Les famílies d'aquest nens valoren molt aquests detalls d'afecte i carinyo de persones molt llunyanes físicament però molt a prop afectivament.  Se senten molt agraïdes.
 
També m'han donat alguns cèntims per poder comprar allà algun regal als seus apadrinats, segons les seves necessitats, conegudes per la Mery Hernández, coordinadora del projecte. 
Les aportacions particulars van dels 20 als 100 €. El total recollit és de 620 € = 788 US$.
Us informaré puntualment quan els visitem i els portem els vostres regals.
 
Moltes gràcies per la vostra generositat. 

Una abraçada
Àlex

TROBADA DE LA LELIN AMB DIVERSES INSTITUCIONS I PERSONES

Lelin a la televisió de Banyoles

Reunió amb l'ajuntament de Fontcoberta 

Reunió amb l'ajuntament de Porqueres. Signant en el llibre devisites.

Reunió amb l'alcalde i regidora de l'ajuntament de Banyoles

Trobada amb en Jordi Planas de l'Agenda llatinoamericana.

Reunió amb l'ONG Fornellsx3

Xerrada a Fornells de la Selva

Xerrades a la UDG

Trobada amb famílies que bequen estudiants. 

El passat juny vam tenir a la Lelin entre nosaltres.
Vam aprofitar la seva estada aquí per fer una trobada amb persones que participen amb les beques per estudiants de Secundària i Universitat de Segundo Montes.
Ens va repartir cartes d'agraïment dels estudiants i ens va posar el dia dels seus avenços i la seva participació en tasques per la comunitat.
Des d'aquí volem agrair nosaltres el treball incansable de la Lelin, el suport de les persones que aporten beques i l'esforç dels estudiant de Segundo Montes.
MOLTES GRÀCIES A TOTS.

A MERCEDES I Ma EUGENIA (en el 5è aniversari de la seva mort)

Cançó de la rosa de paper

(Vicent Andrés Estellés)

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.