Aquesta setmana ha estat marcada per tres actes importants en relació amb el desig que totes les persones tinguin els mateixos drets.
- Presentació a l'Ajuntament de Banyoles (i a tots els grups municipals) d'una moció que va sorgir el dia 20 de juny des de la PLATAFORMA DE SUPORT DE LES PERSONES REFUGIADES DE BANYOLES, plataforma formada per:Associació
Canaan Pla de l'Estany, Associació Nur, Ateneu Obert de la Dona, Banyoles
Solidària, Can Butinyà-Comerç Just, Caritas Banyoles, Casal
Independentista del Pla de l'Estany, Legki Yakaru, Món Banyoles, PAH
Banyoles. Aquesta moció demana la possiblitat d'empadronament de totes lespersones irregulars que viuen a Banyoles.
- Participació de membres de Banyoles Solidària a la manifestació del dia 13 de juliol a Salt, que donaria sortida a la 3a caravana OBRIM FRONTERES, que aquest any es dirigeix a Ventimiglia, a la frontera franco-italiana, Sicília i Calabria.
Participació en els concerts i recital de poemes de sirians refugiats bàsicament a Alemanya, que han tingut lloc aquesta setmana a Girona i a Amer, entre altres poblacions. 
Aquests poemes van ser escrits per un home que va estar
empresonat i tractat en un hospital psiquiàtric. Potser ha
necessitat trenta-dos anys per saber que la llibertat és un
secret ambigu en aquest món. Així que no et creguis pas el
que escoltaràs.
Ahmad Qilich, Santa Coloma de Farners 2018
La primera pregària: La
pregària d’Alep
The First Prayer: The
Prayer of Aleppo
En el nostre barri antic
el far de la mesquita va
caure;
amb les seves pedres
els soldats van aixecar
unes barricades horribles.
La cúpula de plata va
quedar foradada
com un sedàs vell,
un sedàs per on les
pregàries de la gent pobra s’hi
empassaven
i, en canvi, el blat no hi
queia a través
per arribar a les palmes
aixecades de la gana.
Les roses damunt la catifa
de pregària
descolorides:
una atractiva vídua espolsà
aquesta catifa
i hi abrigà una noieta que
anava sense res.
El sincer Al-Sheikh
amb la seva venerable barba
desapareguda
amoixava amb paciència
el pèl que tornava a
créixer.
El divendres, el venedor de
fruita
va recollir les seves
llàgrimes,
va navegar com jo
amb un préssec a cada
butxaca;
jo vaig sobreviure per
escriure
aquest mal poema
i ell es va ofegar per
pescar l’oblit
mentre els dos préssecs
anaven surant
com dos ulls oberts que no
poden dormir.
(Trad. de Joaquim
Vilar)
L’objectiu del 2017 fou el de solucionar un problema educatiu en una de
les zones més deprimides i de difícil accés, territori fronterer entre Hondures
i El Salvador, on els seus habitants («bolsones») a causa de la «Guerra del
Fútbol» o «Guerra de les 100 Horas», quedaren en una complicada situació. El
conflicte -guanyat per Hondures- comportà que aquest territori, inicialment d'
El Salvador, passés a ser territori hondureny si bé els seus habitants eren
salvadorencs i, encara avui, molts d’ells tenen la nacionalitat salvadorenca.
Aquesta situació ha significat que ni Hondures s’hi impliqués ja que eren
salvadorencs els qui hi habitaven, ni El Salvador ja que era territori
hondureny. Els seus habitants, infants i joves, per les
dificultats de comunicació amb el seu entorn, solen tenir una vida molt aïllada
i amb molt poca relació amb altres comunitats.
A això cal afegir-hi la quasi total inexistència d'algun tipus
d’atenció, ni educativa ni sanitària per part de l’administració pública.
Davant la
desatenció d’aquestes comunitats, el projecte endegat des de BS ha estat el de
construir, per fases, un centre escolar a Nahuaterique (Hondures). El projecte
2017 és la primera fase: s'ha creat l’escola amb dues unitats, serveis i cuina per tal que
pugui atendre els infants d’educació infantil i alhora de primària. També,
paral·lelament, l’escola serveix com a seu social de la comunitat per a les
seves dinamitzacions i reunions i com a centre sanitari quan s’hi desplaça 
