COMPTES DE KEREWAN

I des de Kerewan ens envien uns estat de comptes. Banyoles Solidària aporta al dispensari mèdic els sous de les persones que hi treballen.

GUARDERIA XILONEM

Desde la guarderia Xilonem ens envien aquesta bonica foto per explicar-nos que acaben d'iniciar el nou curs. A Centreamèrica els cursos s'inicien a primers d'any i acaben a finals.

Bon curs!

25 ANYS

DES DE SEGUNDO MONTES

Des de la Comunitat Segundo Montes ens arriben també moltes noves: Felicitacions, agraïments dels estudiants becats, imatges de la festa a l'escola feta de nou a Nahuaterique, premi aconseguit per un alumne de la Escuelita en els X JUEGOS CENTROAMERICANOS INCLUSIVOS.
Estem molt satisfets de la feina feta per les dues bandes!

NOVES DES DE GÀMBIA

A Sare Yewtou, també van acabant el seu projecte. Aquí les estructures que hauran d'aguantar els dipòsits d'aigua.

OBRES EN MARXA

Des de Gàmbia, Kerewan, ens van enviant imatges de com van les obres de l'ampliació del dispensari.
Ek desembre 18:

El gener 19:

Els comptes

EXPOSICIÓ A CAMÓS

Hem ofert l'exposició de la feina que anem fent des de Banyoles Solidària a Camós.

Ha estat molt ben rebuda i aplaudida.

BUTLLETÍ 25 i 26

BUTLLETÍ 26

BUTLLETÍ 25

BANYOLES SOLIDÀRIA A LA PREMSA

A L'agenda, num.77 d'aquest desembre s'ha publicat un gran minireportatge de la nostra ONG del Pla de l'Estany, Banyoles Solidària.
Moltes gràcies per donar-nos visibilitat!

BANYOLES SOLIDÀRIA A LA PREMSA

La Dolors Terradas ha publicat un article sobre educació en el llibre que va presentar aquest dilluns passat  la Coordinadora d'ONGs, en el marc de la celebració dels 70 anys de la declaració dels DDHH,  organitzat per Justícia i Pau.

Drets humans, drets fonamentals

Una visió crítica i esperançadora  en el seu 70è aniversari

Edita i coordina: Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme

L’educació, un dret fonamental encara no assolit

Dolors Terradas

Membre de Banyoles Solidària

L’objectiu de l’article 26 de la Declaració dels Drets Humans de l’any 1948 era que la instrucció elemental fos gratuïta i obligatòria per a tothom, així com que s’assolís l’accés a l’educació secundària, professional i universitària en igualtat de condicions. Però avui dia, oficialment hi ha 774 milions de persones analfabetes.

Aquestes són dades oficials, segurament molt per dessota de la realitat. La majoria d’aquestes persones que no tenen les competències bàsiques de lectura, escriptura i càlcul viuen a Àfrica, els estats àrabs i l’Àsia meridional. I dues de cada tres són dones, tant majors de 15 anys com també nenes, amb menor accés a l’ensenyament encara en molts països.

Podríem centrar-nos en molts altres aspectes de l’educació, però crec que el més important és precisament aquest nombre de persones analfabetes en el món de la societat de la informació. Tal com diu el director general de la UNESCO “l’alfabetització proporciona autonomia, i influeix en el comportament de les persones, les famílies i les comunitats”. Aquestes persones analfabetes formen part de la gent més pobra de les seves pròpies comunitats, dels que viuen en barris marginals o bé en poblets apartats. Sol ser la gent que fa els pitjors treballs a les ciutats i pagesos pobres. Persones que sense les habilitats de lectura i càlcul són molt vulnerables, fàcilment manipulables , que no sols tenen dificultats per desenvolupar-se elles, sinó que també tenen un alt risc de transmetre la seva pobresa als descendents.

És cert que la no alfabetització no és l’única causa de pobresa però hi contribueix en gran mesura. Moltes de les dones que trobem venent pels carrers de les ciutats africanes o índies, per exemple, contribueixen en gran mesura al sosteniment de la seva llar i en general són dones analfabetes. Si bé totes elles han adquirit un bon grau d’aprenentatge per la pràctica, no saber llegir o fer càlculs matemàtics una mica complexos els impedeix de millorar i planificar els seus petis negocis. Les poden enganyar amb més facilitat i no poden sortir del cercle en el qual estan i al qual moltes vegades acaben implicant les seves filles.

Però el coneixement també és important per a la societat en general. Està demostrat que les dones que han anat a l’escola són capaces de cuidar millor els seus infants, i que els seus fills i filles segueixen el seu camí. Això no vol dir que una dona analfabeta sigui pitjor mare, sinó que els humans tendim a reproduir els comportaments.

La no alfabetització no és l’única causa de pobresa però hi contribueix en gran mesura

Una mare que ha treballat des de petita troba normal que la seva filla també ho faci. No és el mateix el concepte d’higiene d’una persona que ha passat per l’escola que el d’una altra que no hi ha anat. A la majoria de països s’exigeix als infants que portin calçat i uniforme, que entrin nets a l’aula i que guardin una certa disciplina. Aquests comportaments de netedat en els infants es transmeten després també als fills. La idea dels microbis, bacteris nocius, virus, etc. s’adquireix a l’escola i després s’aplica a la vida quotidiana vigilant l’aigua, els aliments, comprenent millor els mecanismes de transmissió de les malalties, la importància de les vacunes, de donar els medicaments de manera ordenada.

I sobretot, tant per noies com per a nois, haver passat per l’escola els apodera, els fa sentir més partícips de la societat i també menys marginats. En tots els casos es compleix l’objectiu de la declaració “contribuir al desenvolupament de la personalitat humana”.

Article 26

1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.

2. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

3. El pare i la mare tenen dret preferent d’escollir la mena d’educació que serà donada als seus fills.