Hem rebut aquest correu que ens fa molt feliços. Ho volem compartir.

Les cuento que mañana viajo a Nicaragua a recibir un premio Centromericano que le darán a Merche por el trabajo educativo. El Parlamento Centroamericano se lo otorga. Viajaré con Diputadas de todos los partidos políticos, les enviaré fotos.  Les cuente a los de Banyoles Solidaria, dígales que están trabajando muy bien y que admiro el gran corazón que tienen y que a pesar de la crisis siguen apostando a resolver necesidades de nuestros pueblos y a esas familias que tanto lo necesitan.  Yo me quisiera ganar la lotería para ayudarlos a ustedes y a mi comunidad, jajaja algún día.

Los quiero muchísimo y los recuerdo. Besos.

Lelin

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 1.

CONDEGA, 21-8-13

Un altre any a Nicaragua. I ja van... no sé, ja he perdut el compte!! La mateixa realitat, però sempre canviant, com un quadre inacabat amb noves pinzellades, en continua transformació.

He trobat la Condega de l’any passat i la del altre i l’altre... Les basses d’aigua bruta al carrer, els plàstics i deixalles que la gent “bota” a qualsevol lloc de manera totalment inconscient (és realment difícil canviar els hàbits de la gent). Els gossos famèlics que remenen els sacs de les escombraries al carrer...

Però també he trobat carrers que eren de terra i que ara els estan pavimentant, el “parque” (plaça major) net i ben enjardinat, un local nou amb “wifi” i uns batuts exquisits per 35 còrdobes (poc més d’1 €). I gent que em saluda pel carrer, encara que jo a vegades no els reconec; potser alguns són antics alumnes del Institut becats per Banyoles Solidària.

I he trobat algunes millores al Centre de Los Pipitos que m’han fet sentir satisfet perquè, en part al menys, són fruit d’alguna “enganxada” amb la direcció l’any passat. Tenen un hort que fa goig, l’àrea de neteja dels nens te un altre aspecte, l’espai de la migdiada dels nens amb els matalassos en llitets i no per terra com abans... Tot i així, encara n’hi ha deficiències que haurem de plantejar, encara que això provoqui alguna altra “enganxada”.

També avui he visitat el projecte de La Fraternidad. Estan fent gestions per crear un CDI (Centre de Desenvolupament Infantil o guarderia) que respondria a la necessitat d’aquet servei als barris perifèrics i també per a buscar vies d’autosostenibilitat pel centre, ja que la subvenció d’Austria se’ls acaba l’any que ve.

Tornant de visitar als meus apadrinats al barri Valle de Jesús, he viscut unes escenes de solidaritat realment impactants: Jonny, un jove paraplègic d’una comunitat acollit per la família del pastor d’una església evangèlica, allotjat a una sala adjacent a la capella. El cuiden, l’alimenten i cada dia el porten amb la cadira de rodes a La Fraternidad per assistir al curs gratuït d’informàtica que s’imparteix a aquest centre. Quan els he visitat una noia voluntària li estava fent una sessió de teràpia de rehabilitació. Jo l’havia visitat l’any passat a la seva comunitat de Santa Teresa i realment ha fet grans progressos. Ara s’aguanta dret i fa alguns passos amb unes paral·leles rústegues que l’han col·locat a la porta de la seva habitació.  Realment en Jonny ha trobat una nova família.

Nou mural a La Fraternidad

Aquest any estic allotjat a la que havia estat Casa Alberg dels sordmuts de Los Pipitos. Una casa gran però força abandonada, més aviat fosca i trist. Però tinc molt espai que a vegades comparteixo amb algun visitant inesperat, com aquest simpàtic gripau que vaig trobar ahir als peus del llit. A les que no tolero són les “cucarachas” negres i grosses que trobo al quarto de bany quan a la nit obro el llum. Ja n’he eliminat unes quantes a cop d’espardenya.

Un nou amic

SALVADOR MARTÍ

Salvador Martí, fundador i membre de Banyoles Solidària, ha publicat un article molt interessant sobre el projecte nicaragüenc del canal entre oceans, titulat. El Canal de Nicaragua, espejismo?, al diari El Periódico.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/canal-nicaragua-espejismo-2434041

POLÉMICO PLAN EN CENTROAMÉRICA

Salvador Martí Puig

El canal de Nicaragua, ¿espejismo?

Lunes, 24 de junio del 2013

Hace unos días, Nicaragua ha reaparecido en los medios. Esta vez es por la aprobación en la Asamblea Nacional de la concesión de una franja del país (por 50 años prorrogables) y una ley especial para el desarrollo de infraestructuras y transportes en la que se hace referencia a la construcción de un canal interoceánico y al desarrollo de zonas de libre comercio. Este paquete legislativo concede el macroproyecto a una empresa registrada en Hong Kong (con sede fiscal en las islas Caimán) llamada Nicaragua Canal Development Investment (HKC), propiedad de un ciudadano chino llamado Wang Jing.

Estas medidas legales han causado un gran revuelo dentro y fuera del país. Dentro, debido a que la decisión legislativa supone dar luz verde a un plan de gran impacto económico, social y ecológico. Y fuera, porque si se lleva a cabo supondrá un cambio del mapa geopolítico del comercio internacional.

Muchos analistas denuncian la penetración del «poder chino» en América Latina. Sin embargo, la decisión de la Asamblea Nacional es una muestra de la capacidad que tiene el presidente Daniel Ortega de imponer su agenda, y no la señal definitiva de la creación de un proyecto viable de inversiones chinas a largo plazo en la región. Las razones de esta afirmación son tres.

La primera es que la construcción del canal no cuenta con el aval ni la participación del Gobierno de China, y por eso el macroproyecto parece más la aventura de un magnate que una inversión estratégica binacional. Durante la reciente gira que hizo por América Latina Xi Jinping, presidente de China, nunca citó el plan.

La segunda razón es que el impacto ecológico sería colosal. El hipotético canal debería ensanchar y dragar el río San Juan (que conecta el océano Atlántico con el lago Nicaragua) y paralelamente debería aumentarse la profundidad del lago. A la vez, estas medidas tendrían un impacto irreversible en la fauna, la flora, los cultivos de las márgenes y la calidad del agua dulce de la zona lacustre, además de abrir posibles litigios con el país vecino, Costa Rica.

Y la tercera es que la concesión viola 24 artículos de la Constitución nicaragüense y genera infinidad de batallas legales sobre la titularidad de la tierra, así como múltiples conflictos con disposiciones internacionales, como las de la protección de agua, el medioambiente o los derechos de pueblos indígenas.

¿Por qué se ha aprobado con tanta celeridad este proyecto? Hay diversas hipótesis, pero cabe señalar dos: una de naturaleza pragmática y otra de naturaleza histórica. La pragmática se relaciona con la voluntad de supervivencia -política y económica- del Gobierno de Ortegaen un momento en el que los recursos que manaban generosamente de Venezuela empiezan a estancarse. Ciertamente, el proyecto del canal puede suponer una gran inyección de dólares (sin llegar a la cifra del 15% del PIB de la que habla el Gobierno) a corto plazo, a pesar de que hipoteca la soberanía del país como mínimo por medio siglo. Esta llegada ingente de recursos, más allá de la viabilidad del proyecto y de los conflictos que hereden los sucesivos gobiernos, puede suponer la supervivencia de un Gobierno (el de Ortega) que maneja el presupuesto con una lógica clientelar y patrimonial. La segunda hipótesis, de naturaleza histórica, apunta que las élites de Nicaragua han sacado a la luz el sueño canalerocuando las cosas se complican o cuando se les ha agotado un proyecto de país.

DURANTE EL SIGLO XIX, mientras el resto de países centroamericanos conseguían modernizar sus instituciones e integrar sus pequeñas repúblicas en el mercado internacional, los gobernantes nicaragüenses ya soñaban con un «proyecto canalero». A raíz de ello -como expone la historiadora Francis Kinloch-, en Nicaragua (entre 1838 y 1909) la consolidación de un imaginario nacional se asoció a una particularidad de su geografía: la existencia de una ruta para unir los océanos.

De forma paradójica, dicho proyecto siempre ha requerido la mediación de una potencia foránea, dada la imposibilidad de financiar el coste de la obra con recursos internos. Al mismo tiempo, la búsqueda de un aliado poderoso dispuesto a asumir ese coste ha supuesto también un grave peligro para la soberanía. Ayer este dilema se cerró en falso con la firma de múltiples tratados, como el Zabala-Frelinghuysen de 1884 o el Bryan-Chamorro de 1914, y con la apertura del canal de Panamá. Hoy puede ocurrir lo mismo con una precipitada cesión de soberanía a una empresa privada de un ciudadano chino y con el sueño de un macroproyecto que tienen larvados infinitos conflictos de tipo legal, social, económico e internacional.
Profesor de la Universidad de Salamanca

Leer más artículos de:

Salvador Martí Puig

·                                 - El canal de Nicaragua, ¿espejismo?

·                                 - Un país a la sombra de un mito

·                                 - México, del narco a las urnas

Banyoles, 15 d'agost de 2013

Benvolguts,
 
Quan estic a punt de sortir cap a Nicaragua, us vull informar que una gran part de les famílies i persones que tenen nens/es discapacitats apadrinats de Los Pipitos-Condega m'han donat cartes, fotos o algun petit detall per als seus apadrinats. Jo ho faré arribar pròximament quan els visiti a les seves llars a Condega o a les comunitats rurals. 
Les famílies d'aquest nens valoren molt aquests detalls d'afecte i carinyo de persones molt llunyanes físicament però molt a prop afectivament.  Se senten molt agraïdes.
 
També m'han donat alguns cèntims per poder comprar allà algun regal als seus apadrinats, segons les seves necessitats, conegudes per la Mery Hernández, coordinadora del projecte. 
Les aportacions particulars van dels 20 als 100 €. El total recollit és de 620 € = 788 US$.
Us informaré puntualment quan els visitem i els portem els vostres regals.
 
Moltes gràcies per la vostra generositat. 

Una abraçada
Àlex

TROBADA DE LA LELIN AMB DIVERSES INSTITUCIONS I PERSONES

Lelin a la televisió de Banyoles

Reunió amb l'ajuntament de Fontcoberta 

Reunió amb l'ajuntament de Porqueres. Signant en el llibre devisites.

Reunió amb l'alcalde i regidora de l'ajuntament de Banyoles

Trobada amb en Jordi Planas de l'Agenda llatinoamericana.

Reunió amb l'ONG Fornellsx3

Xerrada a Fornells de la Selva

Xerrades a la UDG

Trobada amb famílies que bequen estudiants. 

El passat juny vam tenir a la Lelin entre nosaltres.
Vam aprofitar la seva estada aquí per fer una trobada amb persones que participen amb les beques per estudiants de Secundària i Universitat de Segundo Montes.
Ens va repartir cartes d'agraïment dels estudiants i ens va posar el dia dels seus avenços i la seva participació en tasques per la comunitat.
Des d'aquí volem agrair nosaltres el treball incansable de la Lelin, el suport de les persones que aporten beques i l'esforç dels estudiant de Segundo Montes.
MOLTES GRÀCIES A TOTS.

A MERCEDES I Ma EUGENIA (en el 5è aniversari de la seva mort)

Cançó de la rosa de paper

(Vicent Andrés Estellés)

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper. 

LELIN A RÀDIO BANYOLES

DATA: 05/06/2013:
Societat » Solidaritat 

Banyoles Solidària dóna a conèixer els projectes implantats a la comunitat de Segundo Montes a El Salvador

BANYOLES: 

Banyoles Solidària dóna a conèixer els projectes implantats a la comunitat de Segundo Montes a El Salvador. Dins aquests projectes de la ONG hi ha l'obertura de 14 escoles i 1 escola d'educació especial, a més de beques que reben una trentena de famílies.

Banyoles Solidària és una ONG que treballa potenciant la solidaritat entre persones, pobles i cultures des de l'any 1994. Un dels punts on s'ha incidit més al llarg d'aquests anys és la comunitat Segundo Montes a El Salvador. La responsable dels projectes a El Salvador, Lelin Ventura, ha explicat a aquesta emissora, aprofitant que ha vingut de visita a Banyoles uns dies, que un dels problemes principals d'aquesta comunitat és que els joves només poden estudiar fins a nivell de batxillerat. La majoria d'estudiants no poden accedir a la universitat ja que el 80% són fills de mares solteres i econòmicament els és impossible. Així doncs, opten per quedar-se a casa treballant el camp o corren el risc d'anar als Estats Units, on les oportunitats tampoc estan assegurades.

Un dels responsables de Banyoles Solidària, Josep Callís, ha explicat en una entrevista a aquesta emissora que els seus projectes a dos altres països. A Gàmbia, on es treballa prioritàriament en la potenciació de la funció de la dona, a més del treball agrícola i la construcció d'un pou d'aigua. I a Nicaragua, on s'han creat microcrèdits: ajudes perquè famílies i persones individuals puguin muntar el seu negoci o invertir en el seu hort; a més de beques escolars. A El Salvador, la tasca es basa en l'àmbit educatiu i en donar suport a la comunitat indígena.

Així doncs, l'aportació de Banyoles Solidària a aquest projecte és la de donar beques als joves perquè puguin ampliar els seus estudis. També ofereixen ajudes econòmiques a les famílies, han ampliat les brigades mèdiques i, gràcies a la ONG banyolina s'han creat 14 escoles i una escola d'educació especial.

Lelin Ventura és aquests dies al Pla de l'Estany per donar a conèixer els projectes i fer contactes amb administracions, entitats i col·laboradors.

L'entrevista completa amb els responsables de l'entitat s'emetrà a Ràdio Banyoles a l'Informatiu de la Tarda a 2/4 de 7.

ARXIUS D'AUDIO:

 2013-06-05

http://arxiu.radiobanyoles.cat/39%20-%20D20130605_H1830_D20130605_H1900.MP3

TAGS: Segundo Montes, Banyoles Solidària

L'"Escuelita" serà la futura escola d'educació especial a Segundo Montes.

LELIN A DIARI DE GIRONA

DdG. CONTRACORRENT

LELIN VENTURA

“De petita vaig veure com els militars tallaven a el cap a un noi al camps de refugiats”

LELIN VENTURA

RESPONSABLE DE LA COMUNIDAD SEGUNDO MONTES (El Salvador)

“La meva mare va lluitar amb armes i jo sense, però sempre amb el mateix rumb”

Lelin Ventura defensa que en ocasions es fa necessari prendre les armes. Entrevista de Albert Soler. Girona.

La salvadorenya Lelin Ventura és aquests dies a Banyoles, convidada per Banyoles Solidària, per donar a conèixer els projectes que estan realitzant a la comunitat Segundo Montes del seu país.

P: Lelin és un nom?

R: Sóc filla d'un comandant de la guerrilla del Salvador i la meva mare va ser també guerrillera... a més de missionera. Com que estaven buscats, ens van canviar el nom als fills perquè no ens localitzessin. I l'he mantingut com a homenatge. Jo em deia Areli Rodríquez.

P: Un pare i una mare no gaire convencionals, pel que sembla.

R: Gens. Van decidir lluitar contra els abusos que hi havia contra els camperols d'El Salvador. La meva mare després va ser pionera en educació popular, perquè el país hi havia un 85% d'analfabetisme.

P: Ha heretat el seu esperit guerriller?

R: He, he. S'intenta, a la comunitat Segundo Montes ens hem implicat molt en l'educació dels joves, també fent accions en favor dels camperols. En fi, es tracte de seguir una mica la feina que la meva mare va deixar. Ella va lluitar amb armes, i jo sense, però sempre cap el mateix rumb.

R: Recorda alguna cosa de la guerra?

R: Una imatge impactant que no m'abandona és que alguna vegada havia acompanyat la mare a un soterrani on curaven els ferits de guerra. Jo aguantava la làmpada, i recordo els crits de dolor.

P: Una visió dura, per a una nena.

R: També recordo quan era al campament de refugiats, que hi van entrar els militars i van tallar el cap a un noi. Són coses que van passar fa 23 anys, però sembla que hagin passat ahir. La guerra ens ha deixat marques a tots.

P: Afortunadament ara hi ha pau.

R: Però encara hi ha molta feina a fer. Hi ha barris on les famílies han de pagar a bandes de delinqüents un tant cada mes perquè no els matin els fills

P: Què està canviant a sud-amèrica?

R: Que almenys ara tenim lliure expressió. I que l'educació és més universal. Potser sembla poca cosa, però per nosaltres és molt.

P: Tenir el EUA de veí és positiu o negatiu?

R: Per nosaltres és dolent. L'únic positiu és que hi ha companys que hi poden anar a treballar per ajudar les famílies. Però és el país que va donar suport al militars que massacraven els camperols d'El Salvador.

P: Hi ha ocasions en què agafar les armes està justificat?

R: Mmmm (pensa). Si tornéssim als temps d'abans, que quasi ho estem fent, diria que sí.

BS A L'IES PLA DE L'ESTANY

Aquest divendres passat vam tenir el goig de participar en la festa que l'IES Pla de l'Estany va celebrar el seu institut. Va ser un acte entranyable on es van explicar els processos i resultats de diferents projectes solidaris portats a terme pels seus alumnes i professors. 

Un d'ells va poder fer lliurement de 200 €! a l'entitat Banyoles Solidària per apadrinar una nineta amb hidrocefàlia que forma part del grup de nens i nenes amb discapacitat de Condega, agrupats sota l'organització estatal nicaragüenca Los Pipitos. Amb emoció continguda l'Àlex rep el taló i lliure als representants del projecte un certificat on consten les dades de l'infant.

Moltíssimes gràcies per aquest GRA de sorra. I endavant.

LELIN ENTRE NOSALTRES

Ahir vam trobar-nos amb la Lelin.
A part d'encantar-nos amb la seva presència i el seu esperit ens va obsequiar amb aquest regals: