diumenge, 27 d’octubre del 2013

4a TARDOR SOLIDÀRIA

ENS FA MOLTA IL·LUSIÓ...
... convidar-vos a la 4a tardor solidària que hem preparat,

      • tant per recollir fons per continuar amb els projectes als pobles germans, 
      • com per gaudir d'espectacles de gran qualitat.

De moment, apunteu-vos a l'agenda:

  • diumenge 3, a les 7 de la tarda:  danses. Al Municipal de Banyoles
  • diumenge 10, a les 7 de la tarda: teatre. Al Cívic de Porqueres
  • diumenge 17, a les 7 de la tarda: concert. A l'Auditori de Banyoles

I ja per desvetllar programes concrets:
diumenge 3, a les 7 de la tarda:  danses. Al Municipal de Banyoles.


No us ho perdéssiu pas!

dimecres, 9 d’octubre del 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 8

CONDEGA, 8-10-13

Assemblea de la nova cooperativa CAPUM, R.L. d’El Peñasco.

El passat diumenge, 6 d’octubre, a les 7 del matí vaig agafar el bus que fa la ruta de la vall de Pire. A Santa Teresa m’esperava D. Miguel. Una hora més tard ja érem a El Peñasco. L’assemblea de la nova cooperativa estava convocada a les 10. Així que després de prendre un cafè a casa de Mª Elena, varem anar a veure la família d’un nen apadrinat per comprovar, un cop més, si havien preparat el terreny i el material per fer la cuina amb una aportació de BS de fa uns tres anys. “Sí, mire, aquí irá la cosina” ens va dir el pare. Però cap preparació del terreny ni materials. Amb una cinta mètrica D. Miguel i jo varen haver de fer el “projecte de cuina”: prendre mides, marcar els fonaments, calcular els materials necessaris (blocs, ciment...). I el darrer ultimàtum: tornarem el dia 17, si no ha fet els fonaments i no ha portat els materials aprofitables de la casa vella, perdran l’ajuda. És l’última paraula. Va prometre que ho faria. Ah!! I que no prendria més “guaro”. Ja veurem.

A les 10,30, a la Casa Comunal, va començar l’assemblea amb la presència dels 26 socis entonant (o més aviat, desentonant) el himne nacional. Tot molt formal, segons marquen els estatuts.

El nom oficial és COOPERATIVA AGROPECUARIA DE PRODUCCIÓN UNIDOS DE LA MANO. RESPONSABILIDAD LIMITADA. (CAPUM, R.L.)
En aquesta primera assemblea oficial havien de ratificar els càrrecs del Consell d’Administració, de les dues comissions i del comitè de préstecs. Al llarg de les tres hores que va durar el secretari va haver de escriure l’acta al llibre oficial. Ho vaig trobar tot molt burocratitzat. Han de portar set llibres oficials registrats i segellats pel Ministerio de la Economia Familiar. Van haver de fer moltes pauses per tal que el secretari pogués registrar al llibre d’actes tot el desenvolupament de l’assemblea. Al final, llegida l’acta pel secretari, tots i cadascú dels socis la van signar. Com a cloenda, van acabar recitant (encara no saben la música) l’himne internacional del cooperativisme. Ara han de presentar al Ministeri l’acta de l’assemblea i una carta sol·licitant siguin ratificats els càrrecs. Més burocràcia.
En una de les pauses vaig aprofitar per saludar l’assemblea en nom de BS i felicitar-los perquè havien arribat a una meta important: la legalització del projecte de microcrèdits que amb el nostre suport i el seu esforç havien iniciat ja fa anys. Ara comença una nova etapa.
Com fan sempre en aquests actes, les dones van repartir un refrigeri per a tothom: dos “tacos” amb amanida i un “fresco”.

Eren quasi les dues i el bus de tornada no passava fins a les 4. Vaig aprofitar per anar a visitar la Madelina (la poetessa de la comunitat) i la seva família.
En arribar a Condega hem trobat l’enterrament d’un jove que ahir va morir atropellat per un camió a la panamericana al seu pas per Condega. Era impressionant per la quantitat de gent que hi anava. El poble estava consternat. Desgraciadament ja ha hagut molts casos d’accidents en el tram de carretera que passa per la ciutat. Els vehicles, molts camions de gran tonatge, van a velocitats increïbles. I no n’hi ha vigilància  ni reductors de velocitats (esquena d’ase, p. ex., que aquí anomenen “policías dormidos”)

La Laguna de los Hernández

Aunque los modernos medios de transporte también se están imponiendo aquí, aún queda alguna imagen "romántica" de un "caballero andante". 

Avui, dimarts, he tornat a agafar el bus de les 7 del matí per visitar el col·lectiu de dones “El Esfuerzo” de la comunitat de La Laguna de los Hernández. Aquest petit grup de dones lluitadores també han fet tot el procés de legalització del seu projecte de microcrèdits, però encara no les hi ha arribat l’aprovació final del ministeri. Esperen que les hi arribi els propers dies. Són 10 sòcies (9 dones i un únic home). La comunitat queda a quasi una hora de pujada des de la parada del bus. Però m’esperava un senyor amb un cavall. Jo he arribat ben fresc, però el cavall ha arribat ben suat. I la baixada l’he feta en moto.

M’han presentat el llibre de comptes que portaven fins ara amb la relació de beneficiaris  que han rebut préstecs aquest any i la quantitat rebuda: 83 préstecs pel cicle productiu i 10 més per altres serveis. Les quantitats oscil·len entre els 50 i els 200 US$.
Feta la reunió amb les 6 dones de la directiva, m’han donat el dinar (pollastre amb arròs, amanida i patates fregides). I encara hem tingut temps de visitar dos senyors malalts i un nen discapacitat. A mitja tarda he agafat el bus de tornada cap a Condega.



diumenge, 6 d’octubre del 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 7

CONDEGA, 5-10-13

El primer dissabte de mes les mares dels nens i nenes apadrinades són convocades per la coordinadora del projecte d’apadrinaments per lliurar-les els 981 córdobas (poc més de 30 €) corresponents al mes. Avui les hi he acompanyat en aquesta reunió i he ajudat a la Mery, coordinadora, a fer els rebuts que les mares han de signar. Després les mares van a fer la compra dels productes bàsics d’alimentació i higiene i tornen per donar les corresponents factures. A la reunió les hi he fet una valoració força positiva de les visites realitzades a les famílies, (ahir vaig fer la darrera de les visites).


En general he pogut comprovar un progrés i millora en el desenvolupament dels nens i nenes apadrinades. Però les he plantejat un nou compromís que haurien d’assumir com a mares de famílies apadrinades: la millora en la neteja mediambiental de l’entorn de la casa. Normalment tenen neta la casa dins de la seva precarietat, però és freqüent trobar tota mena de deixalles al pati o als voltants de la casa (plàstics, ampolles, sabates velles...) al costat de les flors més maques. Malgrat la campanya institucional que s’està fent, encara forma part de la “cultura” del país llençar (“botar”) qualsevol cosa al terra en qualsevol lloc. Hauran de fer una tasca educativa a fons, sobre tot entre la mainada, per millorar en aquest aspecte.

Després de la reunió he anat a fer algunes compres personals al petit supermercat. Avui m’he permès el luxe de comprar una lliura de raïm. He tingut com un antull pensant en el raïm tan bo, barat i abundant que deu haver-hi al mercat del dimecres de Banyoles. Però aquí el raïm és un superluxe. Una lliura costa 99 córdobas (més de 3 €). El mateix passa amb les pomes. En passar per caixa he trobat algunes persones conegudes, entre elles algunes mares d’apadrinats, i he sentit una certa vergonya (“pena” diuen aquí) veient la meva cistella força plena de fruites que elles ni somiant es poden permetre. Tot i que en termes absoluts la meva compra no era res de l’altre món, uns 10 €, això és el salari de quasi una setmana d’un jornaler del camp, o de dos dies i mig d’un treballador de la fàbrica de tabac.

Ahir vaig haver de caminar més d’una hora de forta pujada per un camí, a vegades  enfangat, a vegades pura pedra per arribar a la comunitat d’El Níspero. A les 7 del matí vaig agafar el bus que va a el Peñasco. A la cruïlla del camí m’esperava D. Miguel, un pagès president de Los Pipitos-Condega. Varem anar a visitar una nena apadrinada. Fent aquest camí vaig poder valorar la força i el coratge de la seva mare carregant amb la nena quan l’ha de portar a fer teràpia al centre de Los Pipitos. 

Abans d’arribar a la casa varem trobar un nen de cinc anys voltant per aquells boscos. Quan li varem preguntar qui era i a on anava, i ens va dir que es deia Álex i era nét de la mare de la nena apadrinada que anàvem a visitar, vaig recordar que fa cinc anys vaig ajudar a la seva mare internada a l’hospital, germana gran de la nena apadrinada, i ella també amb certa discapacitat.

Demà, diumenge, he d’anar a El Peñasco. Ja tenen reconeguda la personeria jurídica per a la seva cooperativa. Tenen assemblea i m’han invitat. Ja us faré una breu ressenya.


URGENT DES DE CONDEGA

El nen Densel necessita padrins!!!


Des de Condega, 6 d’octubre de 2013

Benvolguts/des,
 
Un dia més em poso en contacte amb vosaltres. Aquesta comunicació em fa sentir acompanyat des de la distància pel vostre suport i solidaritat.
 
Avui vull fer una demanda especial que arribi a tots vosaltres i a les vostres amistats i familiars: NECESSITEM UN/UNS PADRINS PEL NEN DENSEL.
Aquest nen, amb síndrome de Down, fa anys que estava apadrinat per una família de Banyoles. Però per circunstàcies diverses aquesta família no el pot continuar apadrinant. Fa uns dies, quan vaig visitar el nen i la seva família, els hi vaig explicar aquesta situació. Ahir em va visitar el seu pare, treballador a la fàbrica de tabacs a Condega. Guanya 5 € al dia, i amb aìxò amb dificultat arriba per l'arròs i els frijoles, la llum i l'aigua. Va venir tot preocupat, angoixat, perquè el seu nen havia perdut l'apadrinament. Ara no podrien pagar els medicaments, ni l'alimentació del nen. Com farien? El vaig explicar que perdre un padrí no vol dir perdre l'apadrinament, que trobarem un altre. Va marxar una mica més tranquill.
 
Ara la paraula la tenim nosaltres!! Hem de donar resposta a l'angoixa d'un pare preocupat pel futur del seu fill discapacitat. M'agradaria poder comunicar-li abans de marxar de Condega que el seu nen ja te un nou padrí. També és possible compartir l'apadrinament entre dues o més persones. Així és més fàcil pagar la quota (30 € al mes o 350 a l'any).
 
ESPERO LA VOSTRA RESPOSTA POSITIVA. AMB BEN POCA COSA PODEM FER FELIÇ A AQUESTA FAMÍLIA D'ESCASSOS RECURSOS I PODEM ASSEGURAR EL BENESTAR D'AQUEST NEN.
 
Us adjunto una altra "crònica" de les darreres activitats.
 
Salutacions i una abraçada.
 
Àlex

dijous, 3 d’octubre del 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 6

CONDEGA, 1-10-13

El “parquecito” de Los Pipitos








Tots hem sentit més d’una vegada com molta gent planteja dubtes sobre la transparència i l’eficàcia dels diners que es destinen a la cooperació. Molta gent sospita que aquests diners no arriben al seu destí. No posaré la ma al foc defensant tota la cooperació. És possible que hi hagi ongs poc transparents, que potser podem trobar persones corruptes en el món de la cooperació, de l’acció social i de solidaritat, com a tot arreu.

Però avui vull donar un senzill testimoni de com els diners dels nostres socis, amics i amigues arriben a través de Banyoles Solidària de manera directa als seus beneficiaris.

El fons aconseguit amb les quotes dels socis i amb les activitats pròpies de BS cada any es reparteix en tres parts iguals per a les tres comunitats amb les què col·laborem (El Salvador, Gàmbia i Nicaragua). Aquest any corresponien uns 2000 € per a cada comunitat.  Dels 2000 corresponents a Condega, una part ha anat destinada a Los Pipitos, centre d’atenció a nens amb discapacitat i CDI (guarderia). L’altra part ha anant pels altres projectes, com les Cooperatives de microcrèdits de tres comunitats rurals i per al centre de nens dels carrer La Fraternidad.

En una reunió amb la Junta Directiva del centre vaig suggerir que aquests diners anessin destinats, almenys en part, a restaurar el vell i deteriorat parc infantil que des de fa molts anys estava totalment abandonat i en desús. La idea va ser ben acollida. Van posar mans a l’obra i en poques setmanes els nens/es de la guarderia i els que venen a fer les seves teràpies de recuperació ja poden jugar i gaudir d’aquestes noves instal·lacions d’esbarjo.

He participat d’alguns moments de l’alegria d’aquests nens i nenes i us puc assegurar que els euros que han arribat de Banyoles han estat ben invertits. El somriure d’aquests infants és la millor manera de dir-vos “GRÀCIES”.
GRÀCIES

diumenge, 29 de setembre del 2013

BANYOLES SOLIDÀRIA TAMBÉ A LA FIRA D'ENTITATS




Aquest dissabte hem compartit el matí amb 23 entitats socials més del Pla de l'Estany. Hem sigut presents a la mostra d'entitats que any rera any organitza el Consell Comarcal.
Moltes gràcies per la vostra presència!

dijous, 26 de setembre del 2013

DES DE KEREWAN, MOLTES GRÀCIES

OBJECTIU ACONSEGUIT
Els que sou seguidors de les activitats de Banyoles Solidària pot ser que recordeu que la tardor passada vam fer uns concerts benèfics, que van anar a parar a diferents projectes (el col·lectiu Àkan i projectes concrets de Banyoles Solidària).
Un d'aquests projectes era poder facilitar una nova cadira de rodes a una noia de Kerewan, Gàmbia, la Fatou. La vam aconseguir llavors i ara us en podem mostrar el testimoni: en aquesta foto podeu veure la Fatou amb la cadira. Ens ha enviat una carta en anglès, escrita per ella mateixa, on ens fa arribar el seu agraïment a totes les persones que ho han fet possible. Per tant, també us fem extensiu el gest a tots vosaltres. Moltíssimes gràcies!

dimarts, 24 de setembre del 2013

ASSEMBLEA GENERAL BANYOLES SOLIDÀRIA

ASSEMBLEA GENERAL 2013

Es convoca a tots els membres de la ONGD del Pla de l’Estany,
Associació Banyoles Solidària a 
l’Assemblea General,

el dia 14 d’octubre
a dos quarts de 9 del vespre
al Centre Cívic de Banyoles C/ Barcelona, 54
amb els següent ordre del dia: 

1.      INFORMES DELS PROJECTES ALS POBLES GERMANS, DURANT EL 2012
1.1.  CONDEGA. Lectura informe Àlex Garcia. Memòria 2012
1.2.  SEGUNDO MONTES. Josep Callís. Memòria 2012
1.3.  KEREWAN. Dolors Terrades. Memòria 2012

2.      RESUM DE TRESORERIA
2.1.  Entrades, sortides, romanent. Marta Garcia i Elisabet Parella
2.2.  Informació de canvis en la tresoreria i projecte PA. Marta Garcia i Elisabet Parella

3.      ACTIVITATS DE BS
3.1.  Lectura de la llista d’activitats  realitzades durant el 2012. Carme Gubert

4.      RENOVACIÓ JUNTA
President:
Vicepresident:
Tresorer:
Vocal Condega:
Vocal Segundo Montes:
Vocal Kerewan:
Secretaria:


5.      PRECS I PREGUNTES

dimecres, 11 de setembre del 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 5

CONDEGA, 10-9-13
Visita a un niño apadrinado en la Comunidad de Gualiqueme (Condega-Nicaragua). Cinco genraciones: tatarabuela, bisabuala, abuela, madre y el pequeño Donierth.
Avui, dimarts, m’estic recuperant de la caminada d’ahir. Varem anar a visitar un nen apadrinat a la comunitat de Gualiqueme, situada en mig de la muntanya molt lluny de la ciutat. Sembla que allà s’ha aturat el temps.
És d’admirar la gent que hi viu tota la seva vida, desconnectats del món, però molt en connexió amb la natura. Viuen del camp i per al camp: conreen blat de moro i frijoles i crien vaques, porcs, aviram... El fruit del seu treball depèn de la climatologia. Aquest any han tingut una bona collita de frijoles. Ahir tots els membres de les tres famílies que viuen a la casa que varem visitar estaven dedicats amb cos i ànima a netejar una bona quantitat de sacs plens de frijoles negres. Els gran beneficiaris de tanta feina seran els comerciants intermediaris que els hi compren a 3,50 còrdobes la lliura (aprox. 0,12 €) i els vendran a unes 9 còrdobes (0,30 €). Aquest frijol negre bàsicament va destinat a l’exportació i es paga més car. A la població li agrada més el frijol vermell.
Camí de Gualiqueme. Veníem de darrera de aquelles muntanyes.

 
    


Petits i grans netejant els frijoles.











Les cooperatives que s’estan formant i a les que donem suport des de Banyoles Solidària volen recollir la producció dels associats i camperols de les comunitats i vendre-la directament sense intermediaris. Així el benefici quedaria a la comunitat.

El que vaig poder experimentar ahir en carn pròpia és la força física i moral de les dones d’aquestes comunitats. A més de portar la feina de la casa, dels nens, la cuina... s’han de cuidar dels animals domèstics i en època de les collites treballen al camp igual que els homes. I si és mare d’un nen discapacitat, aquesta dona és una heroïna!! Per arribar a aquesta comunitat s’ha de fer mitja hora de bus des de Condega i després caminar dues hores per un camí ple de fang i pedres pujant unes muntanyes de molta pendent. Es pot evitar aquest camí anant per la “carretera” (així varem fer a la tornada), camí més ample de terra, però la distància és més gran i s’han de passar 14 “quebradas” pel riu. En dies de pluja l’aigua baixa amb força i no es pot passar. No hi ha ponts.
La casa compartida amb la seva tia. 

                                           Mamá “coraje”.

La mare (21 anys) del nen que varem visitar ahir ha  de fer aquest camí dues o tres vegades al mes amb el nen a coll per portar-lo a Los Pipitos a fer les sessions de teràpia i la reunió mensual. Realment valent!! Però per a ella sembla no tenir cap importància, és quelcom normal.


Escola Especial / Pipitos

Aquesta escola, situada al barri Solidaridad, vol integrar i socialitzar els nens i nenes en edat escolar amb discapacitats. Fins i tot amb discapacitats severes. Depèn del Ministeri d’Educació (MINED). Les mestres fan una feina realment difícil i admirable intentant transmetre hàbits i actituds. De coneixements teòrics suposo que no deu ser fàcil d’impartir. Però el més important crec que és el fet de socialitzar aquests nens i nenes, de compartir un espai amb altres nens, de fer-los visibles, de sortir de casa... Algunes mares donen suport a les mestres en les tasques diàries de neteja i altres necessitats dels nens.


Nens/es distribuïts a les aules segons el seu grau de discapacitat.













Al Centre de Los Pipitos hi ha un preescolar per als més petits que van al CDI (guarderia). Aquesta feina d’integració social i escolar dels nens amb discapacitats és una tasca molt positiva que està realitzant aquesta organització.
El problema de la discapacitat aquí afecta un gran nombre de persones, infants i adults. Només afiliades a aquesta organització, n’hi ha al municipi de Condega quasi 300 famílies que tenen algun membre amb discapacitats.



diumenge, 8 de setembre del 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 4

CONDEGA, 5-9-13
Reunión mensual de las mamás de los niños apadrinados.

Asamblea de socios de la Cooperativa de Crédito y ahorro de Potrerillos, creada con el apoyo de Banyoles Solidaria y el municipio de Camós.
Visites als nens/es apadrinats.
Aquestes dues primeres setmanes de la meva estada a Condega han estat força intenses en activitats. A part de les reunions amb les cooperatives de Potrerillos i El Peñasco, hem visitat 15 nens/es discapacitats apadrinats per famílies de Banyoles i comarca. El dilluns 9 visitarem un nen d’una comunitat molt allunyada i els altres 5 els visitarem alguns dies més tard. En aquestes visites m’acompanyen una o dues persones de la directiva de Los Pipitos, el president, la coordinadora dels apadrinaments o tots dos. Els hi portem alguns regals comprats amb els cèntims que em van donar alguns padrins. Les famílies se senten molt agraïts per aquestes visites i pels regals.
La valoració que puc fer fins ara és força positiva. En general, podem apreciar una millora en el desenvolupament dels nens i en les seves condicions de vida, millor alimentació, atenció mèdica, teràpia al propi domicili...
Són principalment les mares les responsables de l’atenció dels nens. Els pares són els grans absents, perquè estan treballant o simplement perquè han desaparegut. En les 15 visites realitzades fins ara només hem trobat dos pares, un d’ells m’ha semblat realment exemplar.
Cada primer dissabte de mes les mares dels apadrinats tenen una reunió amb la coordinadora, on revisen la feina feta, plantegen les seves necessitats i els hi donen l’assignació mensual (uns 40 US$) i presenten les factures de les compres realitzades.
Darrerament els hi han insistit molt en la necessitat d’assumir un compromís solidari com a resposta a l’apadrinament. Actualment ja n’hi ha dos nens que tenen apadrinament solidari gràcies a l’aportació que fan la resta d’apadrinats.
A més, algunes mares col·laboren en les tasques de manteniment d’un hort comunal que han fet als terrenys de Los Pipitos. Altres han fet un petit hort familiar (?) L’interrogant respon al fet que per algunes famílies tenir un hort equival a tenir dues o tres mates de menta o “chile” en un test.
D’altres han fet un galliner amb la malla que els hi han proporcionat amb diners de l’apadrinament. Algunes mares també fan suport alguns dies al CDI o a l’Escola Especial, situada al barri Solidaritat, a la perifèria de la ciutat.
Els nens/es discapacitats del CDI amb edat escolar van cada dia a l’Escola Especial on són atesos per les mestres amb suport d’algunes mares. A les 12 un bus escolar els porta al CDI per dinar i fer la migdiada. A les 5 són recollits per les respectives famílies.
En alguna visita he vist unes cadires adaptades fetes per les pròpies mares en un taller de Los Pipitos realment originals: de paper, cartró amb “engrudo” i vernís. Queden molt maques.
            
Cadires adaptades fetes per les mares amb material reciclat.


 
















Les visites a les comunitats llunyanes on no arriba el bus són quasi una aventura. S’ha de caminar, a vegades durant una hora o més, per camins de muntanya (fang i pedres), sota un sol que fa suar de valent. O travessar rius per ponts “colgantes”.

Anant cap a la visita...
La família intenta obsequiar-nos de la millor manera que pot preparant una mena de guisat, que diuen “sopa” amb verdures i gallina. I, a vegades, ens regalen fruites i frijoles.

  
La víctima...                                                                                  

Tornant de la visita amb el sac de “frijoles y aguacates”
Quan arribo a aquestes comunitats valoro la fortalesa d’aquestes mares que, carregant els seus fills a l’esquena, els porten cada setmana o cada quinze dies al CET (Centre d’Estimulació Temprana) per fer la teràpia que necessiten. Són realment d’admirar!!

Nota: després de cada visita estic enviant un correu als padrins amb una breu informació i alguna foto del nen/a apadrinat.


Molino de piedra "neolítico" utilizado aún en comunidades rurales de Nicaragua. Éste lo usan en la cocina de una familia en la Comunidad Los Potreros de Condega.
Limpiando la cosecha de frijoles con las "nuevas tecnologías". Comunidad de Potrerillos (Condega-Nicaragua)

Paisaje de vegetación exuberante. Comunidad de Potrerillos (Condega-Nicaragua)