CONDEGA, 10-9-13
 |
Visita a un niño apadrinado en
|
Avui, dimarts, m’estic recuperant de la
caminada d’ahir. Varem anar a visitar un nen apadrinat a la comunitat de
Gualiqueme, situada en mig de la muntanya molt lluny de la ciutat. Sembla que
allà s’ha aturat el temps.
És d’admirar la gent que hi viu tota la seva
vida, desconnectats del món, però molt en connexió amb la natura. Viuen del
camp i per al camp: conreen blat de moro i frijoles i crien vaques, porcs,
aviram... El fruit del seu treball depèn de la climatologia. Aquest any han tingut
una bona collita de frijoles. Ahir tots els membres de les tres famílies que
viuen a la casa que varem visitar estaven dedicats amb cos i ànima a netejar
una bona quantitat de sacs plens de frijoles negres. Els gran beneficiaris de
tanta feina seran els comerciants intermediaris que els hi compren a 3,50
còrdobes la lliura (aprox. 0,12 €) i els vendran a unes 9 còrdobes (0,30 €).
Aquest frijol negre bàsicament va destinat a l’exportació i es paga més car. A
la població li agrada més el frijol vermell.
 |
| Camí de Gualiqueme. Veníem de darrera de aquelles muntanyes. |
Les cooperatives que s’estan formant i a les que donem suport des de Banyoles Solidària volen recollir la producció dels associats i camperols de les comunitats i vendre-la directament sense intermediaris. Així el benefici quedaria a la comunitat.
El que vaig poder experimentar ahir en carn
pròpia és la força física i moral de les dones d’aquestes comunitats. A més de
portar la feina de la casa, dels nens, la cuina... s’han de cuidar dels animals
domèstics i en època de les collites treballen al camp igual que els homes. I
si és mare d’un nen discapacitat, aquesta dona és una heroïna!! Per arribar a
aquesta comunitat s’ha de fer mitja hora de bus des de Condega i després
caminar dues hores per un camí ple de fang i pedres pujant unes muntanyes de
molta pendent. Es pot evitar aquest camí anant per la “carretera” (així varem
fer a la tornada), camí més ample de terra, però la distància és més gran i
s’han de passar 14 “quebradas” pel riu. En dies de pluja l’aigua baixa amb
força i no es pot passar. No hi ha ponts.
 |
| La casa compartida amb la seva tia. |
Mamá “coraje”.
La mare (21 anys) del nen que varem visitar
ahir ha de fer aquest camí dues o tres
vegades al mes amb el nen a coll per portar-lo a Los Pipitos a fer les sessions
de teràpia i la reunió mensual. Realment valent!! Però per a ella sembla no
tenir cap importància, és quelcom normal.
Escola
Especial / Pipitos
Aquesta escola, situada al barri Solidaridad,
vol integrar i socialitzar els nens i nenes en edat escolar amb discapacitats.
Fins i tot amb discapacitats severes. Depèn del Ministeri d’Educació (MINED).
Les mestres fan una feina realment difícil i admirable intentant transmetre
hàbits i actituds. De coneixements teòrics suposo que no deu ser fàcil
d’impartir. Però el més important crec que és el fet de socialitzar aquests
nens i nenes, de compartir un espai amb altres nens, de fer-los visibles, de
sortir de casa... Algunes mares donen suport a les mestres en les tasques diàries
de neteja i altres necessitats dels nens.
Nens/es distribuïts a les aules
segons el seu grau de discapacitat.
Al Centre de Los Pipitos hi ha un preescolar per als més petits que van al CDI (guarderia). Aquesta feina d’integració social i escolar dels nens amb discapacitats és una tasca molt positiva que està realitzant aquesta organització.
El problema de la discapacitat aquí afecta un
gran nombre de persones, infants i adults. Només afiliades a aquesta
organització, n’hi ha al municipi de Condega quasi 300 famílies que tenen algun
membre amb discapacitats.
