DIARI D'UNA CONVIVÈNCIA. CONDEGA 2004 4/19

Dilluns, 2. Un dia d’aniversari especial
8’45 del matí. Estic assegut en un banc al mig del parc (plaça). Fa un matí agradable; el cel està tapat i fa una brisa fresca.
Fa 45 minuts que espero. És el ritme nica. Vull fer una trucada als meus pares i enviar un correu des del cyber de la Casa de Cultura. Teòricament obren a les 8, però... la noia encarregada no ha arribat.
Des del banc on estic assegut contemplo al davant meu uns ibyscus florits i, més al fons al mig del parc, el monument al guerriller (suposo): una base d’uns 2 ms. I a dalt la figura d’un personatge amb el barret de Sandino, motxilla a l’esquena, mocador al coll i fusell a les mans. Amb la barba i el cabell llarg em fa pensar en la figura d’en Búfalo Bill. Sembla feta amb ciment pintada de verd, intentant imitar una estàtua de bronze.. A la base, als costats, hi ha unes plaques amb els noms dels herois i màrtirs de Condega: uns 30 noms i una data, 14 de juny de 1980. Una altra placa amb més noms sota el lema: “Vivimos el tiempo del deber y derecho proletario”
10’30 pm.
Avui he estat de celebració, és el meu 61 aniversari. És el primer dia que dinem tots asseguts a la taula. Da. Danelia ha fet un dinar extra: una mena d’arròs amb verdures i algun trocet de pollastre en adobo. Era un platet molt bo i gustós. Dic “platet” perquè realment era això, un dels nostres platets de postre. Per acompanyar . un vas de fresco i de postre una tarta molt grossa de biscotxo amb crema i clara d’ou muntada. En diuen “queque”. Com ha sobrat força , a la tarda he portat un tros als nens de la Lorena. Quan hi he arribat m’he sentit ridícul amb el tros de pastís quan han començat a sortir nens de tot arreu. Si ho ha de repartir entre tots no tocaran ni a una engruna.. La tia de la Lorena, com sempre, estava fent tortilles per vendre. Sembla que és la principal font d’ingressos de la família.
Amb la Lorena, parlant dels seus 4 fills, m’ha dit que encara no estan batejats, que li faria il.lusió poder-los batejar... Total, que no sé si m’ho ha demanat directament o m’he ofert jo. El cas és que el dijous seré padrí de quatre “chiguines”: 3 nenes de 7 i 5 anys i 4 mesos, i un nen de 3 anys. Demà hauré d’anar a comprar la “mudita”, segons és costum aquí. Espero que el capellà no em demani massa responsabilitats religioses...(!!)
A les 7, després de sopar, he anat a celebrar el meu aniversari a un bar-terrassa d’aquí a prop amb la gent del projecte La Fraternidad. M’han regalat una gerreta decorada amb una pintura feta per l’Iván amb el nom dels components del projecte. Ha estat una estona molt agradable.