diumenge, 15 de febrer del 2009

PERSONES QUE ENS VAM ANAR TROBANT PELS CAMINS DEL SALVADOR 1998


Ventura Hernández i Jorge Villatoro
L'Augusto va insistir molt perquè anéssim a conèixer altres comunitats d' El Salvador. I un cap de setmana vam anar a la zona del Bajo Lempa. Són terres fàcilment inundables i bastant pobres però els seus habitants s'han començat a organitzar en cooperatives i comencen a veure el fruit del seu treball en equip. Aquesta gent provenen dels camps de refugiats de Mèxic i Panamà. Han format assemblees i funcionen democràticament i amb comissions. Existeix també una coordinadora de Comunitats per estalviar esforços.
Vam conèixer allí en Ventura i en Jorge, líders de les comunitats 28 de enero (referència al dia que van tornar al seu país. Era el 28 de gener de 1992, l'any dels Acords de Pau) i Romero (en memòria de Monsenyor Romero, assassinat el 24 de març de 1980), respectivament.
Les últimes paraules de Monsenyor Romero van ser celebrant l'eucaristia, en el moment de la consagració:
"Que este cuerpo immolado y esta sangre sacrificada por los hombres nos alimente también para dar nuestro cuerpo y nuestra sangre, al sufrimiento y al dolor, como Cristo, no para sí, sino para dar conceptos de justicia y de paz a nuestro pueblo. Unámonos, pues, íntimamente en fe y esperanza a este momento de oración por doña Sarita y por nosotros. (En este momento sonó el disparo)" Del llibre Monseñor Romero. El pueblo es mi profeta Equipo Maiz. 1994.
Pau i Justícia, igual com volia Monsenyor Romero, és el que persegueixen les Comunidades del Bajo Lempa.
Salvador
Un estudiant de vuitè de Primària de El Barrial. Té ja vint-i-un anys. I té moltes ganes d'aprendre. A El Barrial s'estudiava fins a sisè (Primer i Segon Cicle). Des del curs passat fan el Tercer Cicle (setè, vuitè i novè). I d'aquesta manera els estudiants que es van quedar fins a sisè poden ara continuar els seus estudis. En Salvador ja treballa i a les tardes pot estudiar. Està molt preocupat per l'ortografia i em va demanar que els fes classes d'aquesta matèria. (Si sabés que jo també tinc problemes amb les "j" i les "g").
Ernesto
Un altre alumne de El Barrial. Un nen de nou anys, que fa tercer. Va a escola a les tardes. A El Barrial són quatre mestres. Al matí es fa primer i segon i a les tardes, de tercer a vuitè. Els mestres són els mateixos. Ens va fer gràcia veure com els matins, que el Coordinador, l'Alberto, queda lliure de classes, es dedica a atendre alumnes per solucionar-los problemes particulars.
Bé, però, parlem de l'Ernesto. Tenia classes a la tarda. Però el matí també se'l passava a l'escola. O amb els nens de Parvularia, o escoltant les classes de primer i segon des de la porta o la finestra o amb els de la guarderia. Un encant de nen. Els dies que vam ser a El Barrial (tres dies, només) ens acompanyava a tot arreu.
Augusto
Un home encantador. Ens va acompanyar per tot arreu. És mexicà, però fa anys que viu a El Salvador i concretament a Segundo Montes.
Fotògraf de professió. Té una foto de Monsenyor Romero, que es va utilitzar per fer-ne un pòster.
Ell es confessa ateu, però molt respectuós amb tots els pensaments progressistes. Ens va comentar que havia conegut Monsenyor Romero i que el va impactar profundament.
Quan la Comunidad Segundo Montes va tornar d'Honduras per assentar-se de nou al seu país, ell tenia ordres del FMLN per acollir la població i fer-los ocupar els terrenys que els havien assignat.
Vam mirar un vídeo, un 30 minuts de TV3, on es veu com l'Augusto, amb barba i vestit de guerriller, acull els refugiats i els dóna la benvinguda a El Salvador. Va estar un temps amb l'organització de la Comunidad per realitzar-ne el desenvolupament urbà.
És un intel·lectual i un formador. Els dissabtes fa capacitacions per a la gent de la Comunidad sobre Formació de líders.
Ens va ser d'una gran ajuda perquè, en no ser directament de la Comunidad, li podíem comentar sense embuts coses que a nosaltres ens costaven d'entendre. Hi vam dipositar tota la nostra confiança.
Quan vam ser a la capital va obligar la seva companya, la Lisset, que ens acompanyés sempre a tot arreu, que tingués cura de nosaltres. I la pobra Lisset va anar ben enfeinada amb nosaltres.
Augusto, moltes gràcies perla teva amistat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada