DIARI D'UNA CONVIVÈNCIA. CONDEGA 2004 12/19

Dissabte, 14. Visites familiars
Per esmorçar, papaia de Potrerillos. La vam collir de l’arbre l’altre dia i ahir l’Orlando la va portar ja ben madura. Em fa pensar en el meló
Matí de relax: trucada a Ribes, una estona al cyber i una cervesa “Victoria” al quiosc del parc. A la tarda, alguna visita. Passo per on la Imelda per preguntar-li com arribar fins ca la Carmen Gómez (són antigues alumnes de l’institut). Ella insisteix en acompanyar-me. Estem una estona amb la Carmen i la seva mare. Després totes dues m’acompanyen a casa de l’Elba Aurora, on ara viu la seva germana, Luisa. És una casa en mig d’una finca d’unes 6 Has. De prats i arbres; la plantació de frijoles quasi seca. Tenen un pou però sense aigua. La casa és força maca; queda un xic separada del poble, a la sortida de la carretera de Pueblo Nuevo. Hi he estat una estona amb la Luisa i l’Alvaro, el seu home. Després he anat a veure la Lorena i els meus fillols, però no hi eren. He estat una estona a casa de la seva tia que, com sempre, estava “palmeando” tortilles dins d’aquella cuina-barraca de fusta fumada.
Encara abans de sopar he anat a acomiadar en Kurt i la Christa que demà viatjaran cap a Àustria. Hem quedat en seguir en contacte de cara a impulsar el projecte de La Fraternidad.
Diumenge, 15. Ciudad Antigua: restes colonials
(Festa Major a Ribes i Festa d’estiu a Banyoles)
A les 7’15 hem sortit de Condega per visitar Ciudad Antigua, ciutat situada al nord, al departament de Nueva Segovia ,que conserva restes de l’època colonial. Hem anat amb la camioneta de Los Pipitos la prof. Irma i la seva filla, una amiga d’elles amb dos nens, la Mena, Yarince i jo.
Ahir vaig invitar a venir a la Imelda i la Carmen Gómez, però aquest matí no s’han presentat. M’he alegrat que no vinguessin, ja que la Carme sembla que ha col.laborat amb els liberals, i potser a la Irma i a la gent de Los Pipitos, que són sandinistes, no els hagués agradat. Aquí la línia divisòria entre els dos partits i els seus seguidors està molt marcada: o ets una cosa o una altra, no hi ha terme mig.
En hora i quart aproximadament hem arribat a Ciudad Antigua. Es conserva l’església del s. XVII amb façana i campanar de mitjans s. XX. Ha fet un xàfec molt fort, però breu. Quan ha deixat de ploure i la gent ha pogut sortir de missa, hem visitat l’església i un petit “museu” amb alguns ornaments religiosos, llibres i altres objectes empolsinats i mal conservats.També hem visitat les restes d’un antic convent mercedari : la base d’un mur mal conservat i un antic cementiri, quatre creus en mig de la brutícia i l’abandó. Això si, un gran rètol amb el títol del projecte de restauració subvencionat pel govern de Suècia (?!?) . La visita m’ha decebut.
De tornada, hem passat per la població de El Mozonte. Hi ha tallers de ceràmica, però eren tancats; era l’hora de missa. Té una església d’estil colonial. Quan hem arribat sortia la gent d’un casament de l’alta societat nica, d’una família de grans propietaris de la zona. Entre els invitats hi havia dues filles de l’expresident Arnoldo Alemán. Semblava gent d’un altre país: grassos i rossos ..., senyores engalanades , carros amb el vidres foscos, servei de floristeria, grup simfónic...
Hem fet una altra parada a Ocotal, capital del departament, on era festa major. Església colonial molt bonica i un parc molt net, florit i ben cuidat.
A les 13’30 ja érem a Condega..
El paisatge de les Segovies és força muntanyós amb altures superiors als 1000 mts. El bosc força desforestat, amb arbres més aviat petits i rals. Les plantacions de blat de moro i frijoles són més verdes i frondoses que les d’aquí baix. La sequera no ha estat tan forta.
A Ciudad Antigua m’ha cridat l’atenció veure a moltes cases, penjades de la façana quantitat de banderoles de plàstic vermelles (del Partit Liberal) i blanques i grogues (del Vaticà).
A la tarda he comprat alguns dolços i he anat a veure els meus fillols. Avui tampoc hi eren; sembla que han anat a Daraylí, la comunitat del avis. La Lorena ha marxat sense dir res a la seva tia. Més tard la he trobada amb la Hickssa. M’ha explicat que va decidir marxar de cop, perquè feia dies que no veia als seus pares. Hem parlat dels nens i de la seva alimentació: la llet és cara, la verdura no els agrada..., s’alimenten de frijoles i una mica d’arròs o “cuajada”, i les tortilles.
Després he estat una estona al parc, on he trobat a la Doris Garcia amb el seu nen petit. Ajuda la seva germana en la venda de fritangues. He trobat també en Franklin, el seu germà. M’ha parlat de la seva feina de pintor i retolista. Sembla que es guanya més o menys bé la vida: amb una retolació en quatre dies pot guanyar 120 US$ (el sou d’un mestre en dos mesos).
Després, passades les 6, assegut en un banc davant l’Església, avorrit i sense res millor a fer, he entrat a la missa ja avançada. En pocs dies he anat ja a tres misses, una d’aniversari de la mort d’una directora de l’Institut. Encara hi va bastant gent jove. Són misses molt tradicionals, tot i que canten algunes cançons molt animades, amb guitarres...
En sortir de la missa he trobat la Carmen Gómez i hem estat parlant una estona. Tenia ganes de preguntar-li per la seva afiliació política. Avui ho he fet. M’ha confessat que sí havia participat amb els liberals, més per amistat amb algunes persones que per convicció, però que ja fa temps que s’ha separat, que està molt decebuda de la política, que és corrupció... Sobre el seu nomenament com a directora de l’escola de Los Pipitos, m’ha explicat que va ser per amistat amb l’actual delegada del Ministeri a Condega.
Avui es celebra el referèndum a Veneçuela. Aquí es segueix amb molt d’interès i molta gent (sandinistes) manifesten gran simpatia per Hugo Chavez.