PERSONES QUE ENS VAM ANAR TROBANT PELS CAMINS DEL SALVADOR 1998

Marina

És una noieta de dinou anys que està acabant el batxillerat. Li ha costat molt. Als quinze anys els seus pares van decidir marxar de la Comunidad Segundo Montes i anar-se'n força més lluny. Ella es va plantar i va dir que es quedava a la Comunidad perquè volia seguir estudiant. Viu sola en una barraca de fusta, sense aigua, sense llum,... Sovint no menja per poder estalviar per als seus estudis. Té la gràcia d'enganxar-se fàcilment amb tots els cooperants i així, amb ells, pot menjar (fort, eh?). Ens explica coses, els seus projectes i cada matí: Como vamos, Marina? Poco bien. (Que, per ells, vol dir molt bé). Ens fa els braçalets de fil de cotó per poder-los vendre i així fer algun caleró. I a més a més pateix artrosi. La Marina –amb una carta molt sincera- va demanar ajuda a les Associacions de Pares de les Escoles per poder continuar estudiant. I, evidentment, aquestes han respost. Gràcies a tots en nom d'ella.