HOMENATGE 2008 amb el cor trist 4

Amb el cor trist i l’esperança encesa 4
SEGUNDO MONTES. JULIOL 2008

Amb el cor trist

i l’esperança encesa 4

SEGUNDO MONTES. JULIOL 2008

Diumenge, 13 de juliol
En Josep, la Núria, en Rafel i en Geovanny són cap a San Miguel. Ahir la Núria no estava massa bé i la volen fer revisar a la clínica privada Especialidades, on està la Rosita.
Jo he estat escrivint al Cyber.
He menjat una sopa d’aquestes tan completes, a prop del cyber i he anat cap a casa. Ha vingut la Lilian (antiga promotora de Salud) i les ha curat.
Després de dinar he fet una migdiada i la Lorenza (la cunyada de la Sixta) m’ha recollit per anar a la novena per la Mercedes. Hem caminat de ca la Sixta fins a ca la Mercedes. A la Lupita li ha fet molta il·lusió veure’m. La celebració la porten el grup de la Comunitat de base del seu barri.
Després dels resos i cants han repartit dulces i cafè. Aquí tothom pren cafè començant pels nens de 7 o 8 anys.
Finalment, cap a ca la Sixta, a sopar i a fer una mica de tertúlia. Ja havien arribat de San Miguel. Hem fet comptes per pagar en Geovanny, que havia avançat els tacs i farmàcies.
A la tertúlia de després de sopar en Rafael ens ha explicat el conte d’en Patufet. A la Sixta li ha encantat. Avui les ninetes estan més bé. A la Núria, a San Miguel, li han fet una revisió dels reflexes i coordinacions i ha passat la prova.
Ens han dit que la Íria ja s’ha aixecat i ha voltat per l’Hospital, i xerrava molt. En Narcís també està més content.

Correu de Marta i Elisabet Dilluns, 14 de juliol
Hola Carme, com va tot?Aquí els dies i les hores passen molt lentament, ens fem el càrrec de com deu ser de dura la situació. Ja hem llegit que dilluns que ve sereu aquí,ja ens informareu de a quina hora arribeu a Barcelona.Nosaltres estem a l'espera de saber què ens aconselleu de fer per la nostra estada o viatge a l'agost cap al Salvador.Per la nostra part, ens agradaria molt anar-hi per donar suport i molts ànims. No obstant a veure què creus que s'ha de fer i quina és la tevaintenció. Nosaltres també et necessitem i et trobem molt a faltar.
Dóna molt petons i abraçades a tothom i ja ens aniràs informant de la situació. Un petó molt gran
Marta i Elisabet

Dilluns, 14 de juliol
Esmorzo al comedor Dorita, amb un noi dels Alcóholicos Anónimos. Aquest em diu, quan li explico que hi ha quatre catalanes per desenvolupar un projecte educatiu,
- I para qué sirve?
Realment jo no sé què contestar-li. Ara li podria dir. A ells, potser per res. A nosaltres ens ajuda molt. A ells segurament que el que fem més, és nosa. A nosaltres ens ajuda a saber què és la solidaritat.
Anem amb en Josep, la Mariona i l’ Hilario cap a San Miguel. Allà comprem els bitllets amb la Visa d’en Josep i aprenem el verb boletear, adquirir bitllets.
Anem a parlar amb la Pati i l’Antonio de SOMOS. Són antics companys d’en Josep i de la Mercedes i el Silem. Ens ofereixen tot el seu ajut i fins i tot, si fa falta, cèntims. Són molt amics de la comunitat i de les filles de la Mercedes.
Anem a recollir la Íria. Està tan feliç de poder sortir! I el seu pare, en Narcís, encara més.

Finalment anem a buscar la Rosita i la Lelin que també li donen avui l’alta.
Pugem tots plegats cap a Segundo Montes.
Fem una parada per comprar síndries i deixem a les noies de la Mercedes amb una síndria a ca la Lupita, a casa seva.
Finalment, ja de nit, arribem a ca la Sixta.
Estan tan contentes totes quatre! Gràcies Senyor, per poder viure aquests moments tan intensos.
Els papes van a dormir amb la Mariona i en Josep a casa en Geovanny.
Dimarts, 15 de juliol (escric el vespre mentre les ninetes i la Sixta estan fent un merder que semblen gallines)
M’he llevat aviat. Esmorzo també a ca la Dorita. He anat a fer un recorregut per San Luis. He pujat cap a la Biblioteca. M’hi he parat. No hi havia encara l’Anna. He saludat a una noieta que estava escombrant i porta una paradeta dins la biblioteca. He continuat amunt, passant pel costat de l’Escola de música. Hi havia també algú netejant pels afores. He arribat a la plaça de Segundo Montes. He entrat a ca la Lilian. Estava rentant roba. Hem fet un cafè amb la seva filleta. Té una casa molt bonica. Després he continuat cap al tercer Ciclo parant abans per veure l’església. He entrat a l’escola i he saludat a una mestra i a la directora, la Mercedes, la dona de l’ Hilario. La Marina encara no havia arribat. He saludat a la mama de Ojo de agua. Està emmurriada perquè el seu fillet (que pateix una paràlisis) no vol estudiar. Què se’n farà? Aquest noi va passar molts anys amagat per la seva mare a la casa. Va ser gràcies a gent d’aquí que se li va fer entendre que aquest nen es mereixia quelcom millor. Se’ls va ajudar per comprar una cadira de rodes i perquè anés a l’escola.
He continuat per veure com està l’hotelet que vam utilitzar l’any 1998, amb la Dolors, la Carme i la Rosa i el Centro Cultural de la Fundación Segundo Montes. Només queden les columnes i l’estructura del sostre del que era la terrassa amb vistes al Morazán oest. El Mitch ho va aixafar tot. Sembla que la Fundación, quan no tingui altres prioritats, ho arreglarà. He tornat cap avall i ja m’he quedat al Silem. La Pazita, una altra administrativa , estava organitzant la qüestió de la manduca de les guarderies. Estava preocupada per com pagar els deutes.
Poc després ha arribat la Lelin. S’ha fet un fart de plorar abraçada a en Josep. Han buscat les llibretes dels saldos i amb la Pati han solucionat el tema del banc. Sortosament la Pazita també té signatura indistinta al compte del Silem. Tema solucionat.

Celebrem, a la Guacamaya, una reunió amb l’Antonio, la Mariona, la Lelin, la Pati i en Josep. Apuntem les qüestions inicials i urgents:
1. Situació legal del Silem.
2. Revisar com estan els projectes iniciats
3. Tema guarderies
En parlem: Cal revisar els comptes dels aliments de les guarderies. Cal demanar una acte de defunció. La Junta directiva ha de nomenar una altra persona per firmar en el Banc. Sembla bo que la Lelin prengui el càrrec que ha deixat la seva mare. Cal substituir a la Mercedes i la Mª Eugenia dins la Junta directiva del Silem. Es plantegen diferents noms de persones per ocupar els càrrecs. Caldrà comunicar oficialment el canvi a tots els organismes nacionals i internacionals. Es bo començar a potenciar la imatge de Lelin (canvi de cognom, fer visites, dins el partit,...)
Hem dinat i he anat a veure les ninetes. En Josep i la Mariona amb en Geovanny han anat a fer gestions: la policia, papers audiència, visita a SOMOS, informes Hospitals, recollir la pik-up,... (l’han deixat a Corporados, tancada).He fet sortir a les nenes fins a la Guaca i al Silem. Allà s’han pogut connectar i han pogut llegir els correus.
En Josep i la Mariona han tornat amb males notícies. Demà hi ha l’Audiència. I sembla que no serà tan fàcil que la Maria pugui queda ben deslliurada. Hem anat amb en Josep i la Mariona a ca la Lupita per participar a la novena.
Tornant m’he quedat al Cyber i he sopat amb la Marina a la pupuseria de la canxa. He provat tortites d’arròs amb formatge.
Després cap a casa. A ca la Sixta hi havia un piló de gent visitant a les ninetes.
Encara hem anat amb la Íria i en Narcís fins a la botigueta de la betzinera a fer la última cervesa.
He vist en Josep patint. Aquest nit hi haurà qui no dormirà massa. Dijous, a les 2, hi ha la reunió amb la Directiva del Silem.
Carta de la Gemma. Dimarts, 15 de juliol
Acabo de llegir el mail q m'ha reenviat la Maria on expliques la terrible notícia a el Salvador. Encara que no conec cap de les noies esmentades sento una profunda tristesa que vull compartir amb la que es desprèn de les teves paraules. És el mail més trist que he rebut mai. Lamento profundament la pèrdua de persones tant valuoses per a les causes humanitàries i directament per a la vostra comunitat. Ho sento profundament, i, en aquests moments, em dol la meva còmoda vida a Cistella. Una forta abraçada. No sé quan llegiràs aquest missatge, però espero et pugui reconfortar.
Gemma R
Resposta a la Gemma
Gemma. Moltíssimes gràcies per les teves paraules.Aquesta gent ens donen una lliçó espectacular de solidaritat.Tothom agomboia aquestes noietes i a les famílies de les difuntes. Diuen que es una altra prova per esperonar-se en la seva lluita per la justícia social. Avui es una data important. Han obert de nou el Silem, les oficines on treballava la Mercedes i s'ha reprès la feina. Estem contents i esperançats. Les noietes molt millor. Dia 21 tornem a casa. Una abraçada.
Carme

Carta a en Salvador. 15 de juliol.
Estimat,T'enyoro força. Les ninetes van millorant molt. Els seus papes els tenim ben tips d'estar per aquí.Escolta, Salvador, avui mateix el migdia, hem tingut una mica de mala noticia. Sobretot, no es pot comentar a ningú. Sembla ser que el fiscal no en té prou amb l'acord provisional que s'havia de ratificar demà i diu que el més normal es que la noia que conduïa, es quedi al país. Que caldria que es presentés de tant en tant al jutjat. Ens ha caigut l'ànima a terra. Segons en Geovanny, l'alcalde, que és advocat, això li sona a rabieta política. Al govern hi ha ARENA, un partit de dretes. L'alcalde és del Frente, FLMN, i l' advocat defensor de la Maria també. Li sembla que tot plegat és una patranya per crear mal ambient. Tot i això, ell està fent gestions i parlant amb contactes. És increïble el que aquesta gent fa per nosaltres.Sembla que aquest països que abans eren tan corruptes, ara són el màxim de legals. En Josep es pensava que podria subornar a algú. Aquestes coses, i al nostre nivell, no existeixen.Si fos el cas que la Maria s'hagués de quedar, jo em quedo amb ella fins que arribi algú de casa seva o la Marta i l'Elisabet. Esperem que no calgui.A part d'això, avui ha estat un dia important. La Lelin, la filla gran de la Mercedes, ha obert el Silem. Ens hem fet un fart de plorar però s'ha reprès el treball. El primer que han fet ha estat organitzar el menjar per les guarderies, que des del dia de l'accident, que la pik-up anava carregada de menjar, no s'havia tornat a comprar res més. Hem perdut moltes peles. He fet una carta als dos ajuntaments, B i P, per demanar-los-hi cèntims. També he fet un missatge de mòbil a la Paqui perquè es posés al corrent i parlés amb el seu alcalde.Una abraçada molt forta.T’estimo molt.

Carme

Carta a l’alcalde. 15 de juliol.

Segundo Montes, a 15 de juliol de 2008,

Benvolgut alcalde,

Permeti'm que em presenti, primerament. Sóc Carme Gubert Casanova, membre de Banyoles Solidaria. L'escric des de la Comunitat Segundo Montes perquè em sembla que tinc la obligació d'explicar-li més àmpliament el que ha succeït des del fatídic dia 8 de juliol. I les conseqüències que això comporta pels germans de la Comunitat.Ja sap que la Pik-up pagada per Banyoles al Silem, entitat que forma part de la Comunidad Segundo Montes, va tenir un greu accident a la carretera. En aquest accident van perdre la vida la Mercedes Ventura, presidenta del Silem, gran amiga de Banyoles, persona clau en el desenvolupament educatiu i escolar de la comunitat, contacte directa de la cooperació internacional. Amb ella va morir també Maria Eugenia Hernández, administrativa i puntal de Mercedes y la seva tasca. En el accident també van rebre força la Núria , de Banyoles, la Zaida, de Serinyà i la Maria i la Iria de Figueres. Elles tot just feia dos dies que havien arribat a la comunitat per desenvolupar un projecte sobre educació de la UdG. Gràcies a Deu, elles ja són totes fora de l'Hospital i només tenen unes fortes rascades i algun trau i cops al cap. Estan mes bé cada dia i el seu ànim també millora. Ens vam assabentar de l'accident al cap d'una hora d'haver passat, en hora de Banyoles, a les onze de la nit del dia 8. Immediatament vam creure que calia venir ràpid cap aquí per donar suport tant a les 4 companyes com als germans de Segundo Montes. Per tant vam sortir el dia 9 de Barcelona hi vam arribar aquí el 10. Des de Condega, Nicaragua, l’ Àlex ja va arribar ràpid el mateix dia 9. Va ser d'un gran ajut.Hem estat abraçant a la gent de la comunitat i tenint molta cura de les nenes de casa. Ara estem ja en una segona fase per donar suport a les gestions que des de la junta directiva del Silem (les persones que queden) han d'anar realitzant: canvi de noms, reunió de la junta, assemblea de mestres,...El que vull comunicar-li especialment és que aquesta gent ens estant ensenyant que vol dir solidaritat. Estan tranquil·litzant a les 4 ninetes i desculpabilitzant-les de l'accident. Estan fent molta pinya. Només hauria d'haver vist la quantitat de persones que hi havia als enterraments, la quantitat de persones que estan assistint a les novenes que es fan durant aquests dies, la quantitat de persones que passen per la casa de Sixta (la senyora que te acollides a les 4 cooperants), per interessar-se per elles, pera acompanyar-les,... en fi. A més a més, ells interpreten aquest fet horrible com una nova senyal per esperonar-los en el treball per la justícia social del seu poble. Son una gent acostumada a lluitar. És una bona escola estar per aquí uns dies.Cal també que sàpiga que les dues famílies de les germanes mortes no van voler demanar res judicialment, encara que els advocats els deien que això no podia ser, que ningú ho feia,... Per això ha estat tan fàcil que la Maria pogués sortir de la comissaria sense càrrecs, després de dos dies.Be. Una altra cosa que li he de comentar i demanar es que la pik-up, quan va patir l'accident, anava carregada de menjar pels nens de les guarderies, que són totes responsabilitat del Silem. Aquest menjar es va perdre. Evidentment, també s'ha perdut el cotxe que és d'una gran necessitat. Aquest dies és l'alcalde qui deixa un cotxe de l'ajuntament i un xofer. Bé, doncs, amb tot això m'atreveixo a demanar-li una ajuda econòmica per totes aquestes necessitats que tenim aquí. Aquesta mateixa carta la passaré també a l’alcalde de Porqueres i a les àrees de Cooperació dels dos ajuntaments. Necessiten ajuda.Nosaltres, tant els que vam venir el dia 9 com les 4 ninetes cooperants, el dia 20 de juliol sortim de El Salvador i arribarem a Barcelona el dia 21.Moltíssimes gràcies per la seva atenció

Carme Gubert Casanova

Correu a Dolors, 15 de juliol.
Dolors, et copio el missatge que he fet per les nenes. Envia'l a tothom. Gràcies per enviar-nos tanta energia i per aquest article tant preciós d’en Juli. M'he sentit molt acompanyada i ja veuràs quan el llegeixin els altres. Moltes gràcies, Lola.
Bé, a nosaltres el temps ens passa volant.Ja tenim també a la Iria aquí amb nosaltres.Les 4 ninetes estan millorant totes molt.És impressionant la qualitat humana que hi ha per aquí. Tota la comunitat recolzen i abracen tant a les 4 ninetes com a les dues famílies.Tots, grans i joves, estan animadíssims a continuar el treball de Silem. La Rosita ha passat uns dies a l'Hospital però ja és aquí, també. Avui ha pujat un carro de San Miguel amb 8 persones cantant cançons, rient i explicant històries de la Mercedes. Ha sigut maquíssim. La Lelin té molt clar de demà anar al Silem i començar ja a repartir feines per a tots. El primer que vol fer és tornar a comprar menjar pels nens de les guarderies. El dia de l'accident venien de comprar a Gotera les provisions per la setmana. Ara fa uns dies que no tenen menjar a les guarderies, perquè la Lelin, després de l'enterrament era amb la seva germana, la Rosi a l'Hospital privat de San Miguel. Avui, a les 6 del vespre tots érem a SM.En quant el que em dius de la vostra vinguda hem parlat tant amb en Josep com amb l’Àlex i creiem que sí, que hauríeu de venir per estar amb ells i ajudar a la Lelin en el Silem i amb el Museu. Hauríeu d'animar a la Dolors perquè vingués. Segur que ara pot trobar un bitllet el mateix dia que vosaltres. Estigueu ben tranquils perquè, aquí a la Comunitat, saben que aquest fet és un altre esperonament més per tirar endavant. Tenen una energia que fa feredat. És impressionant i una lliçó per nosaltres.Feu-me el favor d'enviar aquest correu també a la Dolors Figueres, que no el tinc aquí.Un petó de part de tots.