Diumenge, 19. El cuco
Ens aixequem a les 6 per anar a la platja. Som en Medardo, en Chico, el xofer Francis, la Dolores, en Xavier, les dues canàries i les 4 catalanes.
A ells els agrada El Cuco, però a primera vista és com Lloret, encara més penjat.
Però el Pacífic és molt gran, molt gran i fa unes onades impressionants, que et bolquen encara que no vulguis.
"El mar està lleno".
La marea està en el seu punt més alt.
A la tarda, quan m'he despertat, ja era 500 metres enllà, el mar. Hem passejat pel mar, hem estat a les hamaques, hem dinat camarones, per variar,... i hem rigut molt, amb els sistema que tenen els salvadorencs d'indicar els llocs, amb els llavis.
Hem sopat en una pupuseria i cap a casa. Quasi a mitja hora per arribar ha fet un bon xàfec que ha deixat a tot el personal ben xop.
Ens aixequem a les 6 per anar a la platja. Som en Medardo, en Chico, el xofer Francis, la Dolores, en Xavier, les dues canàries i les 4 catalanes.
A ells els agrada El Cuco, però a primera vista és com Lloret, encara més penjat.
Però el Pacífic és molt gran, molt gran i fa unes onades impressionants, que et bolquen encara que no vulguis.
"El mar està lleno".
La marea està en el seu punt més alt.
A la tarda, quan m'he despertat, ja era 500 metres enllà, el mar. Hem passejat pel mar, hem estat a les hamaques, hem dinat camarones, per variar,... i hem rigut molt, amb els sistema que tenen els salvadorencs d'indicar els llocs, amb els llavis.
Hem sopat en una pupuseria i cap a casa. Quasi a mitja hora per arribar ha fet un bon xàfec que ha deixat a tot el personal ben xop.
Dilluns, 20. MeangueraVeient la Daisy enfeinada, pensant en el que ella ens va dir en una sopar a Banyoles
(-Volem fer el Regne de Déu aquí a la terra, i per això lluitem) i pensant que ens queden tan pocs dies aquí, m'han vingut ganes de plorar, de plorar i d'abraçar la Daisy i de dir: "- Tanto que deseaba
estar aquí i se me acaban los días".Estic contenta de ser aquí tot i que m'ha decebut una mica: On és la religiositat? On és la Teologia de l'Alliberament? Què és l'educació popular? Ens hem relacionat més amb la gent del Frente que semblen molt ateus. L'Escola ens ha decebut força. L'hem vista força tradicional. Tampoc no l'hem vist massa.
Avui hem acabat força a la Biblioteca. Quina pencada! La Dolors i la Carme estaven ben cansades. La Dolors amb mal de cap i la Carme amb mal d'esquena. No hem pogut atendre la Marina. La Rosa ha ajudat la Daisy a l'ordinador.
Ah! Al migdia hem visitat el poble de Meanguera: L'Alcaldia, els carreres amb llambordes, l'escola, correus, ... Sembla, però, un poble fantasma. Està molt deshabitat, el nucli. Això que el municipi té 14.000 habitants.
Dimecres li donen el títol de Villa.
Dimarts, 21. Contrastos
Quasi, quasi, tenim acabada la Biblioteca. A la 1 hem anat a ADIM. Ens ha rebut la Melva. Després tenien reunió amb les dones i ens hi hem quedat. A l'ordre del dia hi havia dos punts:
. "Evento" del dissabte amb la Dra. Avilés.
. Qui s'ocupa de fer uns diplomes per l'antiga Junta directiva.
Reunió curta i eficaç. Hem quedat que ens veurem dissabte.
Baixant cap a San Luis (érem a Quebrachos) ens ha carregat una noia –Marta-, dona d'en Fredi, que treballa a l'Escola Tècnica. L'hem visitada. Està tot molt ordenat i net. Hi ha les oficines de la Fundació Segundo Montes i locals per fer capacitacions.
Parlant ara a la nit amb les companyes, comentàvem per què aquestes oficines són tan diferents de les del Silem, per què l'escola de Meanguera (és del ministeri, no de la Comunidad) és tan bonica,... Per què. Hi ha coses que no entenem.
Dimecres, 22
Anem cap a Barrial totes quatre. No anem a les classes perquè no sabem massa què hi fem. Fem fotos de totes les aules.
Al migdia ens porten a Cerro Pajarito, fa molta pujada però l'excursió és bonica. Des de dalt es veu tot, quasi, Meanguera.
Quan tornem ve un noi maquíssim a dir-nos que en Basílio no port venir-nos a recollir. Total, a les 3, tornem a peu amb el coordinador. Quasi una hora. A la carretera negra ens recull una pick-up-. Arribem cansades al Silem i l'Augusto ens convida a anar a veure els de la Pastoral. Hi anem.
Arribem a casa ben cansades.
Ens dutxem i anem a sopar. Però he d'acompanyar la Rosa amb l'alcalde de Meanguera i el xofer, és clar, a sopar.
Dijous, 23. Mozote, no
Anem acabant la Biblioteca. L'Ana ha clavat els cartells que ella va redactar sobre el bon ús de la Biblioteca. Sembla que està contenta. Li hem endreçat, fins i tot, la seva taula.
Dinar a la Guaca. I a les 3 havíem d'anar al Mozote. Però ha plogut amb ganes. I hem mirat uns vídeos de 30 minuts de TV3. Han arribat els bascos.
Sopar al Centre.
I hem jugat a cartes amb les canàries, en Xavier i en Mauro.
Divendres, 24. Mozote sí
He tingut carta d'en Salvador. Uau!
Hem anat a Gotera amb en Basílio a fer quatre encàrrecs.
Després hem anat al Mozote.
És impressionant. El poble l'estan fent tot de nou. No es veu res destruït. De primer, m'ha decebut, però després, he entès que tenien ganes de superar la massacre i crear un poble nou. Estan fent cases de maons, totes iguals i
l'església. En Basi, dins l'església, en ha explicat què havia passat aquell dia aquí.Hem dinat al Centro Cultural i ha arribat la Catalina Montes. Sembla molt maca.
Les companyes han anat a acabar la feina de la Biblioteca. Jo he anat a dormir.
Al vespre ens han fet una festa per celebrar:
. Arribada de la Catalina Montres.
. Arribada d'una delegació basca.
. Arribada de les canàries.
. Acomiadament de les catalanes.
. Celebrar el títol de mestres.
Després de sopar hem ballat força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada