dissabte, 28 de febrer del 2009

HOMENATGE 2008 amb el cor trist 2

Amb el cor trist i l’esperança encesa 2
SEGUNDO MONTES. JULIOL 2008















Divendres 11 de juliol
Ens despertem a les 6. Vaig a fer un volt. Veig el Silem. Tot està molt canviat. La Sixta ens prepara l’esmorzar: Plàtan fregit, visca!
Avui enterrem la Mª Eugenia.
Hem anat amb l’Àlex i en Geovanny a la corrua de cotxes cap a Jocoaitique, a l’església. Fa la cerimònia un mossèn jove i “sec”, Juan. Les filles ploren molt. Hi ha gent amb espelmes.
Sortint, anem amb comitiva cap al cementiri. És emocionant la quantitat de gent que som a l’acte. Fa pujada i es veu tot el camí ple de germans. Hi ha gent gran, jove, estudiants, infants,...
Em trobo amb l’Anna...bel?, no!, Anastasia de la Biblioteca. Després amb la Lilian, la promotora de salud, que em recorda la Rosa de Pineda. Què deu fer?
Trobem a un company castellà que està ajudant a la part tècnica de la ràdio, la Ràdio Segundo Montes, perquè pugui arribar més enllà. Els de la ràdio ens fan expressar les emocions a mi i a l’Àlex i a tothom qui pot parlar. El cementiri és un jardí amb pendent. S’enterra al terra, en una terra humida i fecunda.
En Geovanny ajuda a enterrar amb la pala.
Dinem amb l'Àlex i en Geovanny a l’Ocotal, un restaurant car per turistes. L’entorn és molt bonic, es un turó ple d’uns pins molt grans. Esclata una tempesta i per primera vegada a la meva vida veig un llamp que cau a sobre un arbre i esquinça la escorça. Impressionant. És un llamp sense tro.
Després anem a Gotera per fer canvi. No puc. En Josep em deixa 100 $.
En Josep i la Mariona han acompanyat a la Rosita i la Lelin a l’hospital, a San Miguel. La Rosita queda ingressada pel trencament muscular al clatell.A Gotera trobem en Callís i un company d’en Geovanny. Dinem i tornem a Segundo Montes. La Núria i en Rafael ja han arribat a cala Sixta. La Núria està contenta.



En Josep, la Mariona i l’Àlex amb en Geovanny van a trobar a la Lilian perquè demà curi a la Zaida i van cap a casa de la Lupita, que està amb els tres petits.
En Salvador ja m’ha felicitat. Demà dissabte 12 de juliol fem 22 anys de casats. Per molts anys, Salvador.T’estimo molt. M’agradaria que pugessis viure aquesta experiència. Una abraçada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada