VIATGE A GÀMBIA. KEREWAN 2001 3

BANYOLES SOLIDÀRIA VA DE COMPRES.
Un parell de dies per Banjul i Serrekounda, copsant l'ambient, suportant una calor molt més xafogosa que la de Dakar, i sobretot fent de "capitalistes", és a dir, canviant els nostres diners dins una altra botigueta. Al final, tot queda en família, ja que l'home que ens canviava tenia parents a la província de Girona, i va resultar que els coneixíem i tot. I a continuació ens vam dedicar a anar de compres, és a dir, a comprar l'artesania que posteriorment els membres de Banyoles Solidària, juntament amb la Coordinadora d'Entitats Cíviques, posem a la venda a la nostra població (per Sant Martirià i també per Nadal al local de les Butinyanes, a la Plaça Major). Aquestes compres, vistes des de la llunyania, semblen divertides, però la veritat és que és una activitat molt feixuga, que et fa cremar fortes dosis d'adrenalina. Ofertes i contraofertes se succeeixen davant la mirada atenta dels curiosos i dels altres comerciants que esperen la seva oportunitat. Donat que comprem força quantitat i a més durant l'època d'estiu gairebé no hi ha turistes, acabem essent els únics "toubabs" (blancs occidentals) que hi ha al mercat, i tots els comerciants ens volen fer ofertes. Al final, acabem marxant corrent, carregats com burros i amb la promesa que ja tornarem!! Sortosament, Gàmbia és un país força tranquil i segur, i si bé tothom vol que li compris, no et sents mai en perill. Totes les talles de fusta cal comprar-les a la zona de la costa, ja que a la província de Basse, als mercats tradicionals del camp, no s'hi venen aquests objectes, només coses d'utilitat per als compradors del país: queviures, robes, recanvis diversos, sabates, útils de plàstic procedents de la Xina, o bé alguna carbassa o ventall més tradicionals. De totes maneres, ens reservem algun "dalassi" per comprar artesania al poble: robes tenyides per un grup de dones, ventalls, collarets i clauers de pell, cullerots de carbassa.
Després de la nostra activitat capitalista, tenim temps per passejar-nos enmig de la gent, al centre d'aquestes barriades populars, en les quals, segons paraules de l'Elena -que hi va anar l'any 99- "sembla que et trobis enmig del programa 30 Minuts". Podem visitar les zones turístiques, en aquests mesos sense turistes, comprar algun producte típic d'Europa en els supermercats de rics (turistes o del país) i sobretot banyar-nos en les fabuloses platges de Gàmbia, disfrutant de la posta de sol dins un Atlàntic completament calent!!