I ELS PROBLEMES NO HAVIEN FET MÉS QUE COMENÇAR.
Perduda l'esperança en l'arribada a temps de les caixes de medicaments, cada dia acabàvem trucant a Dakar per saber quan arribava el molí. Finalment, ens van dir que arribaria el proper dimarts, quinze dies després d'haver-lo comprat. La Sílvia, en Sergi i en Jordi ja no el podrien veure perquè marxaven abans per poder fer una mica de turisme. La Dolors i en Foday, amb altres quatre homes del poble, vàrem aprofitar l'oferta feta pel governador de Basse, que a aquestes alçades ja ens coneixia, per anar a buscar el molí. Vam pujar al vehicle tot terreny que ens portaria a Koussanar, passant pel bosc, travessant poblets de fulbes que la Dolors trobava d'allò "més típic", conscient que els seus habitants la trobaven a ella també molt típica ("una blanca en un tot-terreny"). Després de carregar alguns homes i dones que aprofitaven el nostre viatge, vam arribar a Koussanar. Els 50 km en direcció nord varen servir per apreciar la diferència de pluviositat: la grogor dels seus camps contrastava amb la verdor dels de Gàmbia. Però una cosa era positiva: l'absència de policies que, al país veí, són omnipresents i que en canvi al Senegal es veuen molt més rarament i amb molta més discreció.
Anem a casa de l'alcalde i no sap res de cap molí. Primer ensurt. Però cap problema, ell és l'alcalde dels oulofs; a la carretera hi ha la casa de l'alcalde dels mandingues. Hi anem i ens trobem un alcalde de menys de 20 anys i , sorpresa, no sap res del molí! Un dels homes de Kerewan té una amiga al poble, la senyora Diarra, i anem a casa seva. Ens acull molt bé, ens fa el sopar i sortosament ens dóna allotjament (no hi ha cap hotel ni pensió). Una caseta rodona per a tots sis, més el xofer, que patia un fort mal de queixal. Més ben dit, la caseta rodona per a la Dolors i els sis homes a la plataforma del davant.
Ens passem la resta de la tarda, i tot l'endemà al matí inspeccionant tots els camions, preguntant i trucant a Dakar; el molí ha de ser a Koussanar, ells l'han carregat al camió! Molt bé, però el molí no arriba. A la tarda marxem, i quan els altres arribin a Dakar ja miraran d'esbrinar què passa! Però res, allà continuen dient que han carregat el molí, i a Koussanar, a on truquem diàriament, ens diuen que no ha arribat. Un molí no es pot amagar així com així, i menys a l'Àfrica, on tot se sap de seguida, per tant l'alcalde no ens diu cap mentida. Les discussions a Dakar són fortes, la Nené està preocupada i espantada pel que pugui haver passat amb el molí, però el responsable de l'empresa també passa. Finalment, quan la Dolors li telefona l'altre dilluns, està desolada ja que no li han volgut tornar els diners perquè asseguren que el molí és a Koussanar.
Una altra trucada, i ara sí , ens ho confirmen: el molí havia arribat a Koussanar, però a l'altre costat de poble, a casa de l'alcalde Oulof! Nosaltres buscant-lo amb l'alcalde més proper a la carretera, sense pensar que un xofer oulof deixaria el molí a casa de l'alcalde de la seva ètnia! Persecució del governador per tot Basse (està enfeinat fent mítings i trobades, en plena campanya electoral), i finalment aconseguim altre cop el cotxe i el mateix xofer amb un queixal de menys!
Tornada a Koussanar, retrobada amb els amics, els dos alcaldes i recollida del maleït molí. Fem la tornada de nit amb pocs incidents -només que el molí topa amb una branca i cau, apareixem sobtadament enmig de pobles pels quals no havíem de passar..- però gràcies al xofer i a tots els qui ens indiquen el camí (som com una mena d'aparició en plena nit) finalment arribem a Kerewan.
Perduda l'esperança en l'arribada a temps de les caixes de medicaments, cada dia acabàvem trucant a Dakar per saber quan arribava el molí. Finalment, ens van dir que arribaria el proper dimarts, quinze dies després d'haver-lo comprat. La Sílvia, en Sergi i en Jordi ja no el podrien veure perquè marxaven abans per poder fer una mica de turisme. La Dolors i en Foday, amb altres quatre homes del poble, vàrem aprofitar l'oferta feta pel governador de Basse, que a aquestes alçades ja ens coneixia, per anar a buscar el molí. Vam pujar al vehicle tot terreny que ens portaria a Koussanar, passant pel bosc, travessant poblets de fulbes que la Dolors trobava d'allò "més típic", conscient que els seus habitants la trobaven a ella també molt típica ("una blanca en un tot-terreny"). Després de carregar alguns homes i dones que aprofitaven el nostre viatge, vam arribar a Koussanar. Els 50 km en direcció nord varen servir per apreciar la diferència de pluviositat: la grogor dels seus camps contrastava amb la verdor dels de Gàmbia. Però una cosa era positiva: l'absència de policies que, al país veí, són omnipresents i que en canvi al Senegal es veuen molt més rarament i amb molta més discreció.
Anem a casa de l'alcalde i no sap res de cap molí. Primer ensurt. Però cap problema, ell és l'alcalde dels oulofs; a la carretera hi ha la casa de l'alcalde dels mandingues. Hi anem i ens trobem un alcalde de menys de 20 anys i , sorpresa, no sap res del molí! Un dels homes de Kerewan té una amiga al poble, la senyora Diarra, i anem a casa seva. Ens acull molt bé, ens fa el sopar i sortosament ens dóna allotjament (no hi ha cap hotel ni pensió). Una caseta rodona per a tots sis, més el xofer, que patia un fort mal de queixal. Més ben dit, la caseta rodona per a la Dolors i els sis homes a la plataforma del davant.
Ens passem la resta de la tarda, i tot l'endemà al matí inspeccionant tots els camions, preguntant i trucant a Dakar; el molí ha de ser a Koussanar, ells l'han carregat al camió! Molt bé, però el molí no arriba. A la tarda marxem, i quan els altres arribin a Dakar ja miraran d'esbrinar què passa! Però res, allà continuen dient que han carregat el molí, i a Koussanar, a on truquem diàriament, ens diuen que no ha arribat. Un molí no es pot amagar així com així, i menys a l'Àfrica, on tot se sap de seguida, per tant l'alcalde no ens diu cap mentida. Les discussions a Dakar són fortes, la Nené està preocupada i espantada pel que pugui haver passat amb el molí, però el responsable de l'empresa també passa. Finalment, quan la Dolors li telefona l'altre dilluns, està desolada ja que no li han volgut tornar els diners perquè asseguren que el molí és a Koussanar.
Una altra trucada, i ara sí , ens ho confirmen: el molí havia arribat a Koussanar, però a l'altre costat de poble, a casa de l'alcalde Oulof! Nosaltres buscant-lo amb l'alcalde més proper a la carretera, sense pensar que un xofer oulof deixaria el molí a casa de l'alcalde de la seva ètnia! Persecució del governador per tot Basse (està enfeinat fent mítings i trobades, en plena campanya electoral), i finalment aconseguim altre cop el cotxe i el mateix xofer amb un queixal de menys!
Tornada a Koussanar, retrobada amb els amics, els dos alcaldes i recollida del maleït molí. Fem la tornada de nit amb pocs incidents -només que el molí topa amb una branca i cau, apareixem sobtadament enmig de pobles pels quals no havíem de passar..- però gràcies al xofer i a tots els qui ens indiquen el camí (som com una mena d'aparició en plena nit) finalment arribem a Kerewan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada